Lluís I de Baviera

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article es refereix al rei de Baviera. Pel duc Lluís I de Baviera vegeu Lluís I de Wittelsbach.
Infotaula de personaLluís I de Baviera
Ludwig I of Bavaria.jpg
Lluís I de Baviera el 1825, per Joseph Karl Stieler
Nom original (de) Ludwig I. von Bayern
(fr) Louis Ier de Bavière
Biografia
Naixement Ludwig Karl August
25 d'agost de 1786
Estrasburg, França
Mort 29 de febrer de 1868(1868-02-29) (als 81 anys)
Niça, França
Lloc d'enterrament Abtei St. Bonifaz (Munic
  Rei de Baviera
13 d'octubre de 1825 (1825-10-13) – 20 de març de 1848 (1848-03-20)
Religió Catolicisme
Educació Universitat de Göttingen
Activitat
Ocupació Poeta
Conflicte Guerres Napoleòniques
Altres
Títol Rei
Casa reial Casa de Wittelsbach
Cònjuge Teresa de Saxònia-Hildburghausen
Parella Lola Montez
Fills Maximilià II de Baviera
Matilde de Baviera
Otó I de Grècia
Teodora de Baviera
Leopold de Baviera
Adelgunes de Baviera
Hildegard de Baviera
Alexandra de Baviera
Adalbert de Baviera
Pares Maximilià I Josep de Baviera
Augusta Guillemina de Hessen-Darmstadt
Germans Carles de Baviera, Elisabet de Baviera, Lluïsa de Baviera, Sofia de Baviera, Carolina de Baviera, Maria Anna de Baviera, Amàlia de Baviera i Augusta de Baviera
Premis

Escut d'armes Lluís I de Baviera
Modifica les dades a Wikidata

Lluís I (en alemany Ludwig I.) (Estrasburg 25 d'agost de 1786 - Niça, 29 de febrer de 1868) fou a Rei de Baviera des de 1825 fins a 1848. Fill de Maximilià I Josep de Baviera i de Augusta Guillemina de Hessen-Darmstadt.

Successor del seu pare, Maximilià, Lluís I sentí una gran afició per l'art, especialment pels estils de la Grècia antiga i de la Itàlia renaixentista, d'ací que fes construir molts edificis neoclàssics, principalment a Munic. Per altra banda, també sentia entusiasme per l'edat mitjana, motiu pel qual féu restaurar molts monestirs enderrocats arran de la Mediatització d'Alemanya.

Donant suport a la independència de Grècia, Lluís I va aconseguir que el seu fill segon Otó fos proclamat rei de Grècia el 1832.

Si en un principi havia mostrat tendències liberals, després que Carles X de França fou enderrocat per la revolució de 1830, Lluís I va començar una política reaccionària i repressiva, la qual, juntament amb el descrèdit del monarca arran dels seus múltiples afers amorosos, va dur al triomf de la revolució de 1848, a conseqüència de la qual va haver d'abdicar a favor del seu fill Maximilià II de Baviera (1848-1864).

Matrimoni i fills[modifica]

Lluís I., fotografiat per Franz Seraph Hanfstaengl cap al 1860

El dia 12 d'octubre de 1810 contragué matrimoni a Munic amb Teresa de Saxònia-Hildburghausen (1792-1854, filla del duc Frederic I de Saxònia-Altenburg i de la duquessa Carlota de Mecklenburg-Strelitz. La parella tingué els següents fills:

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís I de Baviera Modifica l'enllaç a Wikidata