Lluís I de Baviera

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article es refereix al rei de Baviera. Pel duc Lluís I de Baviera vegeu Lluís I de Wittelsbach.
Infotaula de personaLluís I de Baviera
Ludwig I of Bavaria.jpg
Lluís I de Baviera el 1825, per Joseph Karl Stieler modifica
Nom original(de) Ludwig I. von Bayern
(fr) Louis Ier de Bavière modifica
Biografia
NaixementLudwig Karl August
25 agost 1786 modifica
Estrasburg (França) modifica
Mort29 febrer 1868 modifica (81 anys)
Niça (França) modifica
Lloc d'enterramentAbadia de Sant Bonifaci
Altötting modifica
  Rei de Baviera
13 d'octubre de 1825 (1825-10-13) – 20 de març de 1848 (1848-03-20)
Dades personals
ReligióCatolicisme modifica
FormacióUniversitat de Göttingen modifica
Activitat
OcupacióPoeta modifica
Membre de
Carrera militar
ConflicteGuerres Napoleòniques modifica
Altres
TítolRei modifica
Casa reialCasa de Wittelsbach
CònjugeTeresa de Saxònia-Hildburghausen
ParellaLola Montez modifica
FillsOtó I de Grècia
Hildegarda de Baviera
Alexandra de Baviera
Adalbert de Baviera
Adelgundes de Baviera
Matilde Carolina de Baviera
Leopold de Baviera
Maximilià II de Baviera
Theodolinde Prinzessin von Bayern (en) Tradueix modifica
ParesMaximilià I Josep de Baviera modificaAugusta Guillemina de Hessen-Darmstadt modifica
GermansCarles de Baviera, Elisabet de Baviera, Lluïsa de Baviera, Sofia de Baviera, Carolina de Baviera, Maria Anna de Baviera, Amàlia de Baviera i Augusta de Baviera modifica
Premis

Wappen Deutsches Reich - Koenigreich Bayern (Grosses).png

Find a Grave: 22704613 Modifica els identificadors a Wikidata

Lluís I (en alemany Ludwig I.) (Estrasburg 25 d'agost de 1786 - Niça, 29 de febrer de 1868) fou a Rei de Baviera des de 1825 fins a 1848. Membre de la branca palatina de la dinastia Wittelsbach, era fill de Maximilià I Josep de Baviera i d'Augusta Guillemina de Hessen-Darmstadt.

Successor del seu pare, Maximilià I Josep de Baviera, Lluís I sentí una gran afició per l'art, especialment pels estils de la Grècia antiga i de la Itàlia renaixentista, d'ací que fes construir molts edificis neoclàssics, principalment a Munic. D'altra banda, també sentia entusiasme per l'edat mitjana, motiu pel qual féu restaurar molts monestirs enderrocats arran de la Mediatització d'Alemanya.

Donant suport a la independència de Grècia, Lluís I va aconseguir que el seu fill segon Otó fos proclamat rei de Grècia el 1832.

Si en un principi havia mostrat tendències liberals, després que Carles X de França fou derrocat per la revolució de 1830, Lluís I va començar una política reaccionària i repressiva, la qual, juntament amb el descrèdit del monarca arran dels seus múltiples afers amorosos, va dur al triomf de la revolució de 1848, a conseqüència de la qual va haver d'abdicar a favor del seu fill Maximilià II de Baviera (1848-1864).

Matrimoni i fills[modifica]

Lluís I., fotografiat per Franz Seraph Hanfstaengl cap al 1860

El dia 12 d'octubre de 1810 contragué matrimoni a Munic amb Teresa de Saxònia-Hildburghausen (1792-1854, filla del duc Frederic I de Saxònia-Altenburg i de la duquessa Carlota de Mecklenburg-Strelitz. La parella tingué els següents fills:

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís I de Baviera