Vés al contingut

Maximilià II de Baviera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre el rei de Baviera del segle XIX. Si cerqueu el Príncep Elector de Baviera del segle XVII, vegeu «Maximilià II Manuel de Baviera».
Plantilla:Infotaula personaMaximilià II de Baviera

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Maximilian II. Joseph Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 novembre 1811 Modifica el valor a Wikidata
Múnic (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 març 1864 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Múnic (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaTheatinerkirche Modifica el valor a Wikidata
Rei de Baviera
20 març 1848 – 10 març 1864
← Lluís I de BavieraLluís II de Baviera → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGovernança i política Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, estadista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
Casa reialCasa de Wittelsbach
CònjugeMaria de Prússia Modifica el valor a Wikidata
FillsLluís II de Baviera, Otó I de Baviera Modifica el valor a Wikidata
ParesLluís I de Baviera
Teresa de Saxònia-Hildburghausen
GermansMatilde Carolina de Baviera
Adelgunda de Baviera
Hildegarda de Baviera
Alexandra de Baviera
Leopold de Baviera
Otó I de Grècia
Adalbert de Baviera Modifica el valor a Wikidata
Premis


Descrit per la fontAllgemeine Deutsche Biographie
Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron
Encyclopædia Britannica Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 21129707 Modifica els identificadors a Wikidata

Maximilià II de Baviera, Maximilian Joseph von Wittelsbach, (Múnic, 28 de novembre de 1811 - 10 de març de 1864) va ser rei de Baviera des de 1848 fins a la seva mort. Era fill de Lluís I de Baviera i de Teresa de Saxònia-Hildburghausen.

Príncep hereu

[modifica]

Després d'estudiar a Göttingen i Berlín i visitar Alemanya, Itàlia i Grècia, va ser introduït pel seu pare al consell d'Estat bavarès el 1836. Des d'un principi va manifestar disposició per a l'estudi, declarant alguna vegada que si no hagués nascut com príncep hauria estat professor. Des d'aquella època, al Castell de Hohenschwangau, a prop de Füssen, que va fer reconstruir amb excel·lent gust, va crear una íntima societat d'artistes i intel·lectuals que van dedicar el seu temps als estudis històrics i científics.

Regnat

[modifica]

Quan va abdicar Lluís I (28 de març de 1848), sobtadament el va cridar a succeir al tron, i la seva elecció de ministres prometia un règim liberal.

El progrés de la revolució, però, li va donar un temps. Es va oposar terminantment als plans unionistes del Parlament de Frankfurt, va refusar reconèixer la constitució imperial imposada pel mateix, i va donar suport a Àustria per restablir el govern federal i portar endavant una federalització a Hessen i Holstein. Encara que, des del 1850, el seu govern va tendir cap a l'absolutisme, va evitar ser utilitzat per la reacció clerical, i fins i tot va tenir una forta crítica dels ultramuntans, convidant diverses personalitats de la cultura i la ciència (per exemple, a Geibel, Liebig i Sybel) a Múnic, sense importar les seves opinions religioses. Finalment, el 1859, va ignorar el ministeri de Pfordten i va donar suport als desitjos del seu poble per un govern constitucional moderat.

Matrimoni i fills

[modifica]
Tomba de Maximilià II a Múnic

El dia 12 d'octubre de 1842 contragué matrimoni amb Maria de Prússia (1825-1889, filla del príncep Guillem de Prússia. La parella tingué els següents fills: