Maximilià I Josep de Baviera

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Aquest article tracta sobre el rei de Baviera del segle XIX. Si cerqueu el Príncep Elector de Baviera del segle XVII, vegeu «Maximilià I de Baviera».
Infotaula de personaMaximilià I Josep de Baviera
King Max I Joseph in Coronation Robe.jpg
Nom original (de) Maximilian I. von Bayern
 Duc Ducat de Salzburg

1810 – 1816
← Napoleó BonaparteFrancesc I d'Àustria →
 King of Bavaria Tradueix 

1806 – 1825
← sense valor – Lluís I de Baviera →
Bergischer Löwe.svg  Duc Ducat de Berg

1799 – 1806
← Carles II Teodor de BavieraJoachim Murat →
 Príncep elector Electorat de Baviera

1799 – 1806
← Carles II Teodor de Baviera
Arms of the Palatinate (Bavaria-Palatinate).svg  Príncep elector Electorat del Palatinat

1799 – 1806
← Carles II Teodor de Baviera
Armoiries comtes palatins de Deux-Ponts.svg  Duc Palatinat-Zweibrücken

1795 – 1797
← Carles II August del Palatinat-Zweibrücken
Rappoltstein Coat of Arms.svg  Comte Rappolstein

1776 – 1793
← Carles II August del Palatinat-Zweibrücken
Biografia
Naixement (de) Maximilian I. Maria Michael Johann Baptist Franz de Paula Joseph Kaspar Ignatius Nepomuk von Bayern
27 maig 1756
Schwetzingen
Mort 13 octubre 1825 (69 anys)
Munic
Lloc d'enterrament Theatinerkirche
Religió Catolicisme
Altre
Títol Duc
Família Dinastia Wittelsbach
Cònjuge Augusta Guillemina de Hessen-Darmstadt
Carolina de Baden
Fill/a
Pares Frederic Miquel de Zweibrücken-BirkenfeldMaria Francesca de Sulzbach
Germà o germana
Premi rebut
Modifica dades a Wikidata

Maximilià I de Baviera, altrament dit Maximilià I Josep de Baviera, (Schwetzingen, 1756 - Munic 1825) va ser el primer rei de Baviera, el primer sobirà bavarès que no pertanyia a la branca principal de la família dels Wittelsbach sinó a la secundària, la comtal palatina. Gràcies a la unió entre els Wittelsbach de Baviera i els del Palatinat es pogueren reunir tots els territoris històrics de la família sota un únic sobirà. Anteriorment ja tenia els títols de duc de Zweibrücken (de 1795 a 1799) i elector de Baviera (com a Maximilià IV Josep de 1799-1805).

Orígens familiars[modifica]

Nascut a Schwetzingen, prop de Heidelberg, el 27 de maig de 1756, era fill del comte palatí Frederic Miquel de Zweibrücken-Birkenfeld i de l'aristòcrata Maria Francesca de Sulzbach. Els comtes palatins eren una branca secundària de la família dels Wittelsbach de Baviera nascuts per la lògica medieval de partir les herències i de deixar a cada fill una part dels territoris familiars.

Educat majoritàriament a França, ben aviat entrà a formar part de l'exèrcit francès on escalà amb pocs anys fins a la posició de general. Ara bé, en el moment en què esclatà la revolució canvià les armes franceses per les austríaques. L'any 1795 heretà el Ducat de Zweibrücken de part del seu germà el duc Carles II.

A als dominis familiars del comtat palatí s'hi afegí, l'any 1799, l'Electorat de Baviera com a conseqüència de l'extinció de la branca familiar que regnava a Baviera.

Políticament parlant Maximilià I de Baviera fou més que brillant, a través d'una hàbil política de matrimonis casà una de les seves filles amb el fill de la primera esposa de Napoleó I de França i una altra amb l'emperador Francesc I d'Àustria, assegurant-se que Napoleó l'elevés al rang de rei i que després amb la caiguda de l'emperador francès, els austriacs li mantinguessin el títol i no el penalitzessin pel seu suport als francesos.

A més a més, aconseguí pel Tractat de París de 1814[1] intercanviar el comtat del Tirol que li havia cedit Napoleó per l'arquebisbat de Würzburg amb Àustria aconseguit una major unitat i continuïtat territorial del regne bavarès.

Núpcies i descendents[modifica]

Maria Guillemina de Hessen-Darmstadt

Casat en dues ocasions, en primeres núpcies ho féu amb la princesa Augusta Guillemina de Hessen-Darmstadt, filla de Jordi Guillem de Hessen-Darmstadt, de la qual tingué:

  • SAR la princesa Amàlia de Baviera, nascuda el 1790 i morta el 1794.
  • SAR el príncep Carles de Baviera, nascut el 1795 i mort el 1873. Es casà en dues ocasions i en les dues ho féu de forma morganàtica. En primeres núpcies amb Sophie Petin, creada baronessa von Bayrstorff, i en segones núpcies amb Henriette Schoelter, creada baronessa von Frankenberg.

Es casà en segones núpcies amb la princesa Carolina de Baden, filla de Carles Lluís de Baden, amb la qual tingué:

  • SAR el príncep Maximilià de Baviera, nascut a Munic el 1800 i mort el 1803.

Referències[modifica]

  1. Chapman, Tim. The Congress of Vienna: origins, processes, and results (en anglès). Routledge, 1998, p.33. ISBN 0415179947.