Electorat del Palatinat

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Aquest article tracta del Palatinat com a territori del Sacre Imperi Romanogermànic. Per a altres significats del terme, vegeu Palatinat
Pfalzgrafschaft bei Rhein
Kurfürstentum von der Pfalz o Kurpfalz

Palatinat del Rin
Electorat del Palatinat
Estat
(Sacre Imperi Romanogermànic)
Bandera
1085 – 1803 Banner of Baden (3^2).svg
Flag of France.svg
de}}} de}}}
Bandera Escut
Ubicació de
Informació
Capital Heidelberg (1085–1690)
Düsseldorf (1690–1720)
Mannheim (1720–1803)
Idioma oficial alemany i alemany del Palatinat o pfälzisch
Període històric
Establiment 1085
Desaparició del Comtat palatí de Lotaríngia 1085
Confirmació com a Electorat 1356
Pau de Westfàlia 1648
Incorporació a l'Electorat de Baviera 1777
Tractat de Lunéville 1801
Dissolució 1803
Política
Forma de govern monarquia feudal
Principat
Comte palatí
Príncep elector
Enric II de Laach (primer)
Maximilià I Josep de Baviera (últim)
Modifica les dades a Wikidata

El Palatinat del Rin (Pfalzgrafschaft bei Rhein), més endavant Electorat del Palatinat (Kurfürstentum von der Pfalz o Kurpfalz), va ser un territori històric del Sacre Imperi Romanogermànic, administrat per un comte palatí. Els seus governants feien de prínceps electors des de la Butlla d'or de 1356.

Era un territori fragmentat que s'estenia des del marge esquerre de l'Alt Rin i la serralada de Hunsrück, en el que avui és la regió del Palatinat a l'estat federal d'Alemanya de Renània-Palatinat, a les parts adjacents de les regions franceses d'Alsàcia i Lorena (senyoria de Seltz de 1418 a 1766) fins al territori contrari a la riba oriental del Rin, a l'actual Hessen i Baden-Württemberg a la zona d'Odenwald, i a la regió meridional de Kraichgau, que conté les capitals de Heidelberg i Mannheim.

Els comtes palatins del Rin ocupaven el càrrec de vicaris imperials als territoris sota la llei franca (a Francònia, Suàbia i Renània) i es classificaven entre els prínceps seculars més significatius del Sacre Imperi Romanogermànic. El seu clímax i declivi està marcat per la regla de l'elector Palatí Frederic V, la coronació del qual com a rei de Bohèmia en 1619 va provocar la Guerra dels Trenta Anys. Després de la Pau de Westphalia de 1648, les terres destrossades van ser afectades per les campanyes de "Reunió" llançades pel rei Lluís XIV de França, que va culminar amb la Guerra dels Nou Anys (1688-97). Governat en la unió personal amb l'electorat de Baviera des de 1777, finalment l'Electorat del Palatinat va desaparèixer amb la mediatització alemanya el 1803.

Comtes del palatinat de Lotaríngia, 915–1085[modifica]

Antiga fortificació de Mannheim

El Palatinat va emergir del Comtat Palatí de Lotaríngia, el qual va néixer al segle X.

Casa dels Ezzonen[modifica]

Durant el segle XI, estava dominat per la dinastia Ezzona, els quals van governar molts estats diferents a les dues bandes del Rin.

Comtes Palatins del Rin, 1085–1356[modifica]

Des del 1085/1086, després de la mort de l'últim comte palatí de la família Ezzonnen, Armand II de Lotaríngia, el Palatinat va perdre la seva importància militar a Lotaríngia. L'autoritat territorial del comte palatí va ser reduïda als comtats del Rin, llavors anomenats Comtat Palatí del Rin.

Comtes Palatins Hohenstaufen[modifica]

El primer comte hereditari del palatinat del Rin va ser Conrad de Hohenstaufen, qui era el germà més jove de l'emperador Frederic Barba-roja. Els territoris adjuntats a aquest càrrec hereditari començaven per aquells ocupats pels Hohenstaufens a Francònia i a Renània (altres branques dels Hohenstaufen van rebre terres a Suàbia, Franc-Comtat, i més enllà). La majoria d'aquest era dels seus avantpassats imperials, l'emperador de Francònia, i una part dels avantpassats maternals de Conrad, de Saarbrücken. Aquest entorn explica la composició del Palatinat Superior i del Rin en l'herència dels segles posteriors.

Comtes Palatins Welf[modifica]

El 1195, el palatinat va passar a la Casa de Welf a través del casament d'Agnès, successora del comtat de Staufen.

Comtes Palatins Wittelsbach[modifica]

A principies del segle XIII, amb el casament d'Agnès, el territori va caure en mans dels Wittelsbach, Ducs de Baviera, els quals eren ducs i alhora comtes palatins de Baviera.

  • Lluís I, 1214-27
  • Otó II, 1227-53
  • Lluís II (Duc de l'Alta Baviera), 1253-94. Durant una divisió, més tard, del territori de les herències del Duc Lluís II duc de l'Alta Baviera el 1294, la branca més vella dels Wittelsbach va obtenir la possessió dels dos palatinats del Rin i els territoris a Baviera del "Nordgau" (la part nord de Baviera del Danubi) amb el centre al voltant d'Amberg. Aquesta regió va ser políticament connectada al Palatinat del Rin amb el nom d'Alt Palatinat (Oberpfalz) i es va tornar més comú al segle XVI que el Baix Palatinat a la vora del Rin.

Amb el Tractat de Pavia el 1329 l'emperador Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic, un fill de Lluís II, va tornar al Palatinat amb els seus nebots: Rodolf II i Robert I.

Electors Palatins, 1356–1777[modifica]

A la Butlla d'Or de 1356, el Palatinat va ser reconegut com un Electorat secular, i se li van donar els càrrecs hereditaris de Erztruchseß de l'imperi i vicari imperial Reichsverweser de Francònia, Suàbia, Renània, i Alemanya del sud. Des de llavors, el Comte Palatí del Rin va començar a ser conegut com a Elector Palatí (Kurfürst von der Pfalz). El títol de Príncep-Elector ja havia existit abans (per exemple, dos Reis Alemanys rivals van ser escollits el 1257: Ricard de Cornualla i Alfons de Castella) de manera que és difícil establir una data precisa del començament de l'ús d'aquest càrrec.

A causa de la pràctica de dividir territòris entre les branques de les famílies, als començaments del segle XVI, les línies més joves del Palatinat dels Wittelsbach van començar a governar Simmern, a Kaiserslautern i a Zweibrücken, al Baix Palatinat, i a Neuburg i a Sulzbach a l'Alt Palatinat. El L'Electorat del Palatinat, ara a Heidelberg, es va convertir al luteranisme a la dècada del 1530 i al calvinisme a la dels 1550.

Primer electorat, 1356-1648[modifica]

Dinastia Wittelsbach
Imatge Nom Data Notes
Robert I 1356-1390
Robert II 1390-1398 Nebot de Robert I, fill d'Adolf
Rupert III Robert III 1398-1410 Fill de Robert II, escollit Rei d'Alemanya el 1400
Lluís III 1410-1436 Fil de Robert III
Lluís IV 1436-1449 Fill de Lluís III
Frederic I Frederic I 1449-1476 Germà de Lluís IV
Felip 1476-1508 Fill de Lluís IV
Lluís V 1508-1544 Fill de Felip
Frederic II Frederic II 1544-1556 Germà de Lluís V
Otó Enric Otó Enric 1556-1559 Nebot de Frederic II, fill de Robert de Freising
Línia de Simmern
Imatge Nom Dates Notes
Frederic III Frederic III 1559-1576 Quan la branca més antiga de la família va desaparèixer completament el 1559, l'Electorat va passar a Frederic III de Simmern, un calvinista incondicional, i el Palatinat es va tornar un dels centres més importants del Calvinisme a Europa, donant suport a revolucions calvinistes als Països Baixos i a França.
Lluís VI 1576-1583 Fill de Frederic III
Frederic IV 1583-1610 Fill de Lluís VI. Amb el seu conseller Cristian d'Anhalt, van fundar la Unió Evangèlica dels estats protestants el 1608.
Frederic V Frederic V 1610-1623 Fill de Frederic IV i casat amb Elisabet d'Anglaterra, filla de Jaume I d'Anglaterra. El 1619, ell va acceptar el tron dels estats de Bohèmia. Va ser ràpidament derrotat per les forces de l'emperador Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic a la batalla de la Muntanya Blanca el 1620, i les tropes espanyoles i bavareses van ocupar el Palatinat. Anomenat "el Rei d'Hivern" a causa que el seu regnat a Bohèmia només va durar un hivern. El 1623, Frederic va ser expulsat del seu imperi.
Casa de Baviera, 1623-48
Imatge Nom Data Notes
Maximilià I de Baviera Maximilià I 1623-1648 (? - 1651) Els territoris de Frederic V i la seva posició com a Elector van ser transferides al Duc de Bavaria Maximilià I, de una branca llunyana de la Casa dels Wittelsbach. Tot i que tècnicament era Elector Palatí, era conegut com Elector de Baviera. Des del 1648 va manar a Baviera i a l'Alt Palatinat tot sol, però va mantindre totes les dignitats electorals i tot l'honor del Palatinat Electoral

Segon Electorat, 1648-1777[modifica]

Restauració de la línia dels Simmern
Imatge Nom Data Notes
Carles I Lluís Carles I Lluís 1648-1680 Fill de Frederic V. Amb la Pau de Westfàlia el 1648, Carles Lluís va ser instaurat al Baix Palatinat, i va rebre el títol de "Elector Palatí", tot i que tenia menys importància que els altres electorats.
Carles II 1680-1685 Fill de Carles I Lluís. L'últim de la línia dels Simmern.
Línia de Neuburg
Imatge Nom Data Notes
Felip Guillem Felip Guillem 1685-1690 El 1685, la línia dels Simmern es va acabar, i el Palatinat va ser heretat per Felip Guillem (catòlic), Comte Palatí de Neuburg (també Duc de Jülich i de Berg).
Joan Guillem Joan Guillem 1690-1716 Fill de Felip Guillem
Carles III Felip Carles III Felip 1716-1742 Germà de Joan Guillem II. Últim de la línia de Neuburg. Va traslladar la capital del palatinat de Heidelberg a Mannheim el 1720.
Línia de Sulzbach
Imatge Nom Data Notes
Carles IV Teodor Carles IV Teodor 1742-1777 Els Palatinat va ser heretat pel Duc Carles Teodor de Sulzbach. Carles Teodor també va rebre l'Electorat de Baviera quan la família que hi governava es va extingir el 1777.

Electors de Baviera i Comtes Palatins del Rin, 1777-1803[modifica]

Línia del Sulzbach
Imatge Nom Data Notes
Carles IV Teodor Carles IV Teodor 1777-1799 El títol i l'autoritat de l'Elector Palatí van ser incorporats a l'Electorat de Baviera. Carles Teodor i els seus successors només van mantenir el vot individual i la importància del càrrec de Elector de Baviera. Van continuar utilitzant el títol de "Comte Palatí del Rin" (alemany: Pfalzgraf bei Rhein).
Línia de Zweibrücken
Imatge Nom Data Notes
Maximilià Josep Maximilià Josep 1799-1803 (d. 1825) El successor de Carles Teodor, Maximilià Josep, Duc de Zweibrücken (a la frontera francesa), va unir tots els territoris dels Wittelsbach sota una mateixa llei, el 1799. El Palatinat va ser dissolt a les Guerres de la Revolució Francesa. Primer, els territoris de la part esquerra del Rin van ser ocupats, i després annexats a França el 1795. Posteriorment, el 1803, els territoris de la dreta del Rin van ser presos pel Marcgraviat de Baden. L'Electorat del Palatinat, com a territori distingit, va desaparèixer. El 1806, el Sacre Imperi Romanogermànic va ser abolit, i amb ell tots els drets i responsabilitats dels Electors.

Desenvolupaments posteriors[modifica]

El 1806, Baden va ser elevat a la categoria de Gran ducat. Al Congrés de Viena el 1814 i el 1815, el Palatinat esquerre — ampliat amb altres regions com l'antic Bisbat d'Espira (speyer en alemany) — va ser tornat als Wittelsbach i va passar a ser una part formal del Regne de Baviera el 1816 i després d'això es va començar a conèixer la regió com a Palatinat. L'àrea va romandre com a part de Baviera fins a la Segona Guerra Mundial, quan es va separar i es va convertir en un nou estat: Renània-Palatinat, així com altres antigues regions de la part esquerra del Rin com territoris de Prússia i Hessen-Darmstadt.

Galeria d'imatges[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Electorat del Palatinat Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 49° 30′ 00″ N, 8° 01′ 00″ E / 49.5°N,8.01667°E / 49.5; 8.01667