Vés al contingut

Wigeric

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Wigeric de Bidgau)
Plantilla:Infotaula personaWigeric
Biografia
Naixementdècada del 870 Modifica el valor a Wikidata
Mort916 ↔ 919 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolCount palatine of Lotharingia (en) Tradueix (916–919) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de les Ardenes Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCunegunda de França (908 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMathilde von Lothringen, Frederic I de Lorena, Adalberó I de Metz, Giselbert, Sigebert, Gozlin, Sigifred de Luxemburg, Liutgarda de Bidgau Modifica el valor a Wikidata

Wigeric (dècada del 870 - 916 ↔ 919) o Vigeric[1] (també esmentat com Wideric o Wederic) fou comte de Bidgau (pagus Bedensis), mort abans del 921/922, amb certs drets comtals sobre la ciutat de Trèveris. Fou també procurador de l'abadia de Saint-Rumolde a Malines, i del monestir d'Hastière que ell mateix havia fundat. A partir de 915/916 fou comte palatí de Lotaríngia.

Després de la mort del rei de Germània Lluís l'Infant, els nobles de la Lotaríngia, rebutjaren la sobirania feudal del seu successor Conrad I per unir-se a Carles el Simple, rei de França Occidental. El poder militar sembla que va quedar en mans de Renyer I d'Hainaut (mort el 915). Després de la mort de Renyer, Wigeric, llavors anomenat comte palatí, assolí l'autoritat a Lotaríngia.

A la seva mort el va succeir com a comte palatí Godofred de Juliers (mort el 949).

Es va casar amb Cunegunda de França (vers 893 - mort després del 923), la filla d'Ermentruda (filla de Lluís el Tartamut i neta de Carles II el Calb reis de França). Els seus fills coneguts són:

En algunes genealogies s'esmenten altes fills possibles com un cert Enric i la seva germana Liutgarda que hauria estat l'esposa d'Adalbert I de Metz († 944), i després d'Eberard IV comte de Nordgau.

Fonts diplomàtiques

[modifica]
  • Primer testimoniatge com a comte Widiacus en una carta datada el 23 de gener de 899 del rei Zuentibold de Lotaríngia.
  • El comte Wigericus, tenia drets comtals a la ciutat de Trèveris, segons un diploma datat el 19 de setembre del 902 del rei Lluís IV l'Infant.
  • Identificació amb Widricus, comte del Bidgau.[3]
  • Diploma de Carles el Simple (entre 911-915) per la qual el comte Windricus i el seu fill Adalberó, bisbe de Metz, rebien els feus i la procuradoria sobre l'abadia de Saint-Rumolde a Malines i el monestir d'Hastière. El marquès Robert I de França i Renyer I d'Hainaut donaven el seu consentiment.[4]
  • Primer testimoniatge com a comte palatí Widricus: diploma de Carles el Simple.[5]

Referències

[modifica]
  1. genealogia a Medieval Lands
  2. . Genealogia a Medieval Lands
  3. . Trèveris, monestir de Saint-Maximin, 1 de gener del 909 Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine.
  4. Miraeus, A., (J. Foppens ed.) Opera Diplomatica et Historica II, 805-806 (Louvain 1723). Wampach, C., Urkunden- und Quellenbuch zur Geschichte der altluxemburgischen Territorien bis zur burgundischen Zeit (Luxembourg 1935) I, 164-166
  5. . Herstal, 19 gener de 916 Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine.