Vés al contingut

Adalberó I de Metz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAdalberó I de Metz

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Adalbéron I
(de) Adalbero I Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement910 Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort26 abril 962 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (51/52 anys)
Sint-Truiden (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Bisbe de Metz
929 – 962
← BennonDietrich I de Metz →
Abat
Bisbe

Diòcesi: bisbat de Metz
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic, bisbe catòlic Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCasa de les Ardenes Modifica el valor a Wikidata
ParesWigeric de Bidgau Modifica el valor a Wikidata  i Cunegunda de França Modifica el valor a Wikidata
GermansSigifred de Luxemburg
Frederic I de Lorena
Gozlin
Giselbert
Liutgarda de Bidgau Modifica el valor a Wikidata

Adalberó I de Metz (? -26 d'abril de 962), fou un membre del clergat de l'alta edat mitjana que va ser bisbe de Metz de 929 a 954, i abat de Sint-Truiden a partir de 944, per poder restaurar-ne els edificis degradats per la negligència dels seus predecessors.

Fill de Wigéric, comte del Bidgau i comte palatí de Lotaríngia i de Cunegunda de França, de la família lotaríngia dita casa de les Ardenes o Wigerícides; era germà del comte de Bar conegut com a Frederic I de Lorena.[1] La Vita Johannis Gorziensis, escrita el 980, indica que Adalberó de Metz era de sang reial tant del costat patern com del costat matern, el text precisava aquest origen pujant a diverses generacions.

Fou escollit el 929 per succeir a Bennó de Metz que havia renunciat a l'episcopat de Metz.

El 934 va intentar la reforma de l'abadia de Gorze, que va confiar sobretot a Jean de Vandière. Va retornar al bisbe Brunó de Colònia la relíquia de la "fèrula petrínia" que havia estat portada a la catedral de Metz en el moment de la invasió dels huns.

Va prendre partit per Lluís IV de França en el seu conflicte amb Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic per al control de la Lotaríngia. El 939 va haver de cedir el control de Metz a Otó I.[1]

El 941 va fer fora els canonges de l'abadia de Saint-Arnould i hi va instaurar l'orde de Sant Benet sota la direcció de l'abat Heribert de Gorze.[2]

El 944 va esdevenir abat de Sint-Truiden que va fer reconstruir. En va consagrar l'església el 947.[1]

El 950 va intervenir com a mediador en el conflicte que oposava al rei Lluís IV de França i al comte de París Hug el Gran.[1]

Va morir el 26 d'abril del 962 segons les cròniques del bisbat de Metz, o el 23 de febrer segons les de Saint-Truiden.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Les Monedes dels évèques de Metz a Memoires de l'Academie Nationale de Metz, Volum 14[Enllaç no actiu], pàg. 5, Félicien de Saulcy, 1833
  2. Guillaume de Volpiano. Un Reformateur En Son Temps (962 - 1031) pàg. 105, Véronique Gazeau, Monique Goullet 2008]

Bibliografia

[modifica]
* Biographie nationale de Belgique, Tom 1, Adalberó I