El terme de Moraleja de las Panaderas està situat entre dos paisatges castellans denominmts com a Camps del Sud del Duero i Terra de Pinars. Abunden les taques de pinars que serveixen de primera matèria. L'agricultura és l'altre factor econòmic. Els boscos de pinars són de dos tipus: pi pinyer i pinassa. La proximitat amb Medina del Campo va ajudar que aquella mantingués en segles passats un apogeu que va perdre amb el temps.
Les recerques realitzades en diversos documents tant eclesiàstics com civils, apareix citada aquesta localitat amb les variants de Moraleia, Moralexa, Moraleja. José Moñino y Redondo, comte de Floridablanca la cita en el seu cens de 1787 com a Moralejas de las Panaderas.[1] Fins avui només s'han trobat explicacións especulatives per explicar el topònim. Pel que fa a l'afegitó de las panaderas, encara que tampoc hi ha una explicació escrita, no és difícil relacionar l'apel·latiu amb una realitat històrica: és sabut que a les localitats properes a Medina del Campo existien gran quantitat de forns per elaborar el pa, producte que tenia una forta demanda des de Medina, sobretot durant els dies de fires. L'elaboració de pa era un ofici gairebé exclusivament femení.[2]
Al territori espanyol existeixen les següents localitats que porten el topònim Moraleja:
García Velasco, Miguel Ángel. Moraleja de las Panaderas. Refugio entre pinares (en castellà). Diputación de Valladolid, 2008. ISBN 978-84-7852-097-8.
Marcos Villán, Miguel Ángel; Fraile Gómez, Ana María. «Moraleja de las Panaderas». A: Catálogo monumental. Antiguo Partido Judicial de Medina del Campo, tomo XVIII (en castellà). Diputación de Valladolid, 2003. ISBN 84-7852-242-5.
Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar (en castellà). Valladolid: Edición facsímil del Grupo Pinciano (octavo tomo), 1984. ISBN 84-86047-34-X.
