Pascual Madoz recull el lloc al segle XIX en el seu diccionari en els següents termes.[5] Veïnat amb ajuntament adscrit igualment a la província i diòcesi de Valladolid (11 llegues), partit judicial i vicària eclesiàstica de Medina del Campo. Ubicat en una extensa plana ventilada, les malalties més comunes eren febres intermitents. Tenia 200 cases; 166 veïns (656 ànimes). Producció anual: 623.500 rals; impostos: 62.350 rs., contribució: 19.857 rs. i 27 maravedís. Confinava el terme al nord amb Villanueva de las Torres (1 llegua); a l'est amb Medina del Campo (3 ll.); pel sud amb Bobadilla (1,5 ll.), i a l'est amb Fresno (0,25 ll.). El terreny era pla i molt feraç, però en anys plujosos perjudica molt als sembrats l'entollament de les aigües, per la falta de desguassos per a la seva evacuació; travessa en direcció de s. a NO. el riu Trabancos, que l'hivern prenia molt cabal, i no el travessava cap pont, circumstància que feia que els viatgers sovint quedaven aturats 3 i 4 dies i ocorren repetides desgràcies en travessar-lo. Es rebia el correu de l'administració de Medina del Campo per un vianant. S'hi produïa blat, ordi, llegums i vi; cria de bestiar necessari per a l'agricultura. L'ocupació principal dels seu habitants era l'agrícola, els oficis els indispensables per a la subsistència, venda del vi al veïnat i del sobrant dels altres fruiters als mercats de Medina del Campo.
Diversos carrers petits amb un de força espaiós pel qual passava el camí, unia Valladolid amb Salamanca i Ciudad Rodrigo. Escola d'instrucció primària concorreguda per 60 alumnes, a càrrec d'un mestre dotat amb 1.500 rals. Una font de bones aigües i un palau, propietat dels comtes d'aquesta vila, fora de la qual, al NO i com a 200 passos, hi havia una ermita (Ntra. Sra. de la Consolación) destinada a parròquia per haver-se arruïnat la que hi havia, al SE. Servien el culte 2 beneficiats que s'alternaven un cada any. A l'interior de l'ermita hi havia 4 quadres representant doctors de l'església, signats pel pintor Garcia, un altre en fusta que representava la mort del Salvador, el grup de les Maries i Sant Josep, tots dos de color i; als voltants del temple hi havia una pineda, i la parròquia derruïda, servia de cementiri, es conserva la capella major, de construcció gòtica, amb la volta; 2 panteons de marbre blanc, i fora de la seva base, servien d'enterrament a la família dels Vázquez; també hi havia un de subterrani, panteó dels comtes del Carpio, a la família del qual estava vinculat el patronatge de l'església. Contigu a aquestes ruïnes hi havia un pou per a guardar neu. A 100 passos de l'església hi havia una torre quadrada amb algunes campanes, que segons tradició era de l'època de la dominació andalusina, estant coberta de moltes ruïnes una part considerable de la seva alçada.
| Variació de població de El Carpio entre 1842 i 2021 [6] |
|
|
| Població de dret segons els censos de l'INE. 1857 i 1860 Població de fet segons els censos de població de l'INE.
|
_02.jpg?lang=ca)
.svg?lang=ca)
PDF). Boletín Oficial de Castilla y León nº 101. Junta de Castilla y León, 27-05-2005.
