Vés al contingut

Villabrágima

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaVillabrágima
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 49′ 31″ N, 5° 06′ 41″ O / 41.825277777778°N,5.1113888888889°O / 41.825277777778; -5.1113888888889
EstatEspanya
Comunitat autònomaCastella i Lleó
Provínciaprovíncia de Valladolid Modifica el valor a Wikidata
CapitalVillabrágima Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població1.075 (2025) Modifica el valor a Wikidata (16,04 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície67 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perSequillo Modifica el valor a Wikidata
Altitud726 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Medina de Rioseco
Morales de Campos
Villafrechós
Tordehumos
Valverde de Campos
Castromonte
Palazuelo de Vedija Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataVictor Jose Arce Garcia Modifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Codi postal47820 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE47197 Modifica el valor a Wikidata

Villabrágima és un municipi de la província de Valladolid, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.Compte amb una població de 1048 habitants (INE 2024).

Toponímia

[modifica]

El topònim deriva del baix llatí vila i àrab إبراهيم (Ibrāhīm) «Ibrahim».[1]

Geografia

[modifica]

Està situada a la comarca de Tierra de Campos, als contraforts dels Montes Torozos, a 9 km de Medina de Rioseco i 49 km de la capital Valladolid. Al seu terme es troba la pedania de Villaesper. Pel nucli urbà passa el riu Sequillo, i disposa d'aigües de reg del Canal de Castella.

Història

[modifica]
  • Article principal Història de la província de Valladolid[1]

A la tradició es parla que als voltants de Villabrágima existia una "Villa Máxima" d'època romana. El que es pot donar per cert és que, entre els segles I i III després de Crist, va existir un assentament romà en aquesta localització, encara que el seu topònim es desconeix.[2]

No va ser aquest l'únic dels enclavaments romans creats prop dels marges del riu Sequillo, doncs fins a altres 10 pobles actuals de la província de Valladolid, propers a aquest afluent, tindrien el seu origen en aquesta època.[3] Entre ells, Medina de Rioseco.

Restes arqueològiques constaten la presència d'un assentament hispanoromà a terres villabragimenses en època tardor romana (segles IV i V)[4] i molt probablement fins al final de l'època visigoda (començaments s. VIII). No obstant això, no hi ha prou certesa per afirmar que els invasors visigots arribessin a residir aquí. La distribució d'assentaments visigots a la província de Valladolid sembla indicar que el riu Pisuerga va haver de marcar el límit nord de la seva penetració.[5] Per tant, la població aquí seguiria sent d'origen hispanoromà.

Després de la invasió musulmana de la península el 711, tropes berbers i nord-africanes ocuparien l'àrea de la Conca del Duero, ja que en el repartiment de béns i terres després de la conquesta, els va ser atorgada la part més septentrional de la península, alhora que els àrabs es quedaven amb els territoris més fèrtils.

Les divisions entre àrabs i berbers al Nord d'Àfrica van saltar a la península ibèrica i el 741 esclataria la guerra civil. Segons relaten les cròniques àrabs, grans contingents de berbers van abandonar Galícia, l'altiplà superior i les serres centrals per dirigir-se cap al sud d'Espanya per creuar després al nord d'Àfrica. Això va començar a provocar una gran despoblació de l'àrea, que es prolongaria des de finals del segle IX al començament del segle XI, després de l'arribada dels colons mossàrabs (cristians hispano romans habitants dels territoris musulmans).

No hi ha unanimitat quant al grau de despoblament de la zona, però altres circumstàncies van haver d'agreujar-la. Entre elles, la sequera de l'any 750, que es va prolongar durant cinc anys, afectant sobretot a la meitat nord de la península ibèrica i també les campanyes del rei astur Alfons I (739-757) que incursionaba aquests i altres territoris de la Meseta nord "matant a tots els àrabs que ocupaven les ciutats".

És indubtable l'origen àrab o berber del topònim Villabrágima (Villa d'Ibrahim),[6] però no és possible saber en quin moment va ser adoptat aquest nom. S'han plantejat tres hipòtesis:

    • Que s'originés durant els anys de conquesta o dominació musulmana pels mateixos colons invasors.
    • Que passés ja sota domini cristià gràcies a les conquestes d'Alfons III (Rei d'Astúries entre 866 i 910), quan comencen a acudir gent mossàrabs a poblar les terres recentment recuperades a l'últim quart del s. IX. Aquests mossàrabs estaven fortament arabitzats, els seus noms eren aràbics i per tot això usaven topònims àrabs per batejar o rea nomenar els assentaments que colonitzaven.
    • I finalment, que tingués lloc a la primera meitat del segle XI després del desastre demogràfic provocat per les campanyes d'Almansor. En aquell moment, els nous pobladors mossàrabs, que procedien de la zona del nord del regne, van deixar empremta del seu origen posant als nous nuclis de població el mateix nom del lloc d'on provenien.

Als voltants de Villabrágima va tenir lloc, el març de 1160, la batalla de Lobregal, entre les forces de la Casa de Lara i els seus aliats, comandades per Nuño Pérez de Lara, i les de la Casa de Castro, capitanejades per Fernando Rodríguez de Castro el Castellà. L'enfrontament va tenir el seu origen en les disputes nobiliàries produïdes durant la minoria d'edat d'Alfons VIII de Castella.[7] La batalla es va saldar amb la completa derrota del bàndol de la Casa de Lara, comptant-se entre els morts el comte Osorio Martínez.

Al segle XIV es van reunir en aquesta vila els Infants d'Aragó per organitzar la guerra contra el rei Pere I a la primera guerra civil castellana.

En la seva història té especial rellevància la seva participació a la Guerra de les Comunitats de Castella pel cèlebre raonament de Villabrágima del Pare Fra Antonio de Guevara, determinant en la resolució del conflicte. El 1520 Pedro Girón va assentar a la vila el campament comuner.

A finals del segle XVI, el 1599, es va estendre per tota la comarca una gran epidèmia de pesta de la qual Villabrágima va sortir indemne.

Administració

[modifica]
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític
M. Angeles Gil PSOE
M. Angeles Gil PSOE
M. Angeles Gil PSOE
M. Rosario Hernández López PP
Victor Jose Arce Garcia PSOE
n/d

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
19961998199920002001200220032004200520062024
1.2491.2341.2211.2231.2031.1741.1621.1731.1731.1591.048

Referències

[modifica]
  1. ↑ Asín Palacios, Miguel (1940). Contribución a la toponimia árabe de España. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. p. 139.
  2. ↑ Varios, (José Manuel Ruiz Asensio) (1993). Valladolid en el Mundo. La Historia de Valladolid. Ámbito Ediciones. p. 63. ISBN 84-86770-79-3.
  3. ↑ Varios, (José Manuel Ruiz Asensio) (1993). Valladolid en el Mundo. La Historia de Valladolid. Ámbito Ediciones. p. 63. ISBN 84-86770-79-3.
  4. ↑ Varios, (José Manuel Ruiz Asensio) (1993). Valladolid en el Mundo. La Historia de Valladolid. Ámbito Ediciones. p. 76. ISBN 84-86770-79-3.
  5. ↑ Varios, (José Manuel Ruiz Asensio) (1993). Valladolid en el Mundo. La Historia de Valladolid. Ámbito Ediciones. p. 80. ISBN 84-86770-79-3.
  6. ↑ Estudios de los arabistas españoles Miguel Asín Palacios (1871-1944) y Jaime Oliver Asín (1905-1980).
  7. ↑ Sánchez de Mora, Antonio (2003). La nobleza castellana en la plena Edad Media: el linaje de Lara. Tesis doctoral. Universidad de Sevilla. pp. 136-137.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Villabrágima&oldid=36009324»