Àngels Ribé

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaÀngels Ribé
Àngels Ribé at MACBA Barcelona.jpg
Àngels Ribé Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1943 Modifica el valor a Wikidata (76/77 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Activitat
OcupacióFotògrafa, artista i artista visual Modifica el valor a Wikidata
Artart conceptual
Obra
Obres destacables
Laberint
Signatura
Àngels Ribé signature 1977.png

Àngels Ribé (Barcelona, 1943) és una artista conceptual catalana, considerada una de les més rellevants de l'art conceptual dels anys 70.[1] Amb una forta presència internacional, ha exposat o col·laborat al costat d'artistes com Vito Acconci, Laurie Anderson, John Baldessari, Hans Haacke, Gordon Matta-Clark, Lawrence Weiner, Hanna Wilke, Martha Wilson o Krzysztof Wodiczko, entre molts d'altres.[2]

A nivell nacional podem relacionar l'Àngels Ribé amb noms com Eugènia Balcells (que va exposar en l'Espai 10 de la Fundació Joan Miró el mateix any (1983) que Àngels Ribé), Eulàlia Grau, Sílvia Gubern, Fina Miralles o Olga Pijoan, amb les que comparteix tant sexe i generació com inquietuds a nivell conceptual i temàtic. Totes formen part d'un grup d'artistes que van marcar els processos per cercar noves maneres de fer art, d'observar-ho, buscant uns nous valors i una nova societat a la darreria dels anys 70.[3] Més concretament l'art d'Àngels Ribé es basa a explorar les lògiques minimalistes amb el seu cos i la natura, entre altres.[3]

Biografia[modifica]

De formació autodidacta, va començar la seva carrera professional el 1967, quan es va instal·lar a París per estudiar sociologia. Poc després, va participar dels moviments del maig del 68, i va entrar al taller d'escultura de Piotr Kowalski, un arquitecte i escultor polonès associat a l'experimentació de l'acte de la creació i que utilitza materials electrònics i lluminosos.[4] Inicialment va començar a fer ceràmica, tot i que de seguida es va dedicar a l'escultura. Va començar a crear peces, escultures o instal·lacions conceptuals, per anar progressivament evolucionant cap a accions o performances, on no existia peça artística i l'artista treballava amb l'espai o el seu propi cos;[5] l'autoria de les seves obres quedava lligada al nom A. Ribé, així volia intentar desfer-se de les connotacions de gènere. A l'inici de la seva carrera Ribé es fixava en artistes com Robert Morris, Hans Haacke o Walter de Maria, entre d'altres.[6] L'any 1969 Ribé va participar en La Fête al castell de Verderonne, a prop de París, on va presentar un laberint circular de plàstic groc transparent.[7] El 1972 es va instal·lar a Chicago fins que a final de 1973 es va traslladar a Nova York on es va establir un temps.[8] Allà, les seves obres són marcadament efímeres i conceptuals, i la natura hi té un paper destacat.[4] L'any 1975 va contribuir amb l'escriptura d'un article a la revista TriQuarterly (número 32, hivern 1975) dedicat a l'«Anti-Object Art»[9] i va participar en cinc convocatòries dels «Encuentros Internacionales de Video», trobades organitzades pel CAYC entre 1975 y 1976.[8] Quan encara vivia a Nova York, l'any 1979 va rebre un encàrrec per a l'escola de magisteri de Sant Cugat del Vallès i va realitzar l'obra Ornamentació.[10] Tornaria a Barcelona el 1980,[11] on es va dedicar fonamentalment a la pintura; Al voltant dels anys 80 la reputació de l'art conceptual va baixar, i l'artista va tornar a Barcelona, però no va tenir una molt bona acollida pel sector local.[12] A partir de llavors i ja en els anys noranta realitza obres més properes a la instal·lació que a l'escultura i retorna a una certa incorporeïtat amb els llums de neó,[4] sense oblidar mai el component volumètric, molt present en el seu recorregut artístic. El 2013 va entrar a formar part del Consell Assessor de l'Arts Santa Mònica.[13]

Obra[modifica]

Entrada a l'exposició celebrada al MACBA el 2011

En els treballs d'Àngels Ribé, contextualitzats en l'art conceptual de finals dels anys 60 i dels anys 70, el cos de l'artista intervé en la definició de l'acció.[14] Inicialment aquestes obres es van crear amb materials poc tradicionals; s'entén com un espai d'experimentació fenomenològica, que intenta socialitzar i integrar l'espectador, convidant-lo sovint a intervenir amb la peça>[15] o investigant els possibles diàlegs entre elements com l'aigua i l'escuma o la llum i l'ombra. Ribé, progressivament, es va dedicar a qüestionar l'obra d'art com a material artístic, menyspreant l'objecte i passant a fer servir l'espai o el mateix cos com a entorn de treball, investigació o anàlisi, i començant a fer instal·lacions i performances, caracteritzades per la contingència, on la possibilitat que una cosa pogués passar o no, remarcava l'aspecte efímer de l'actuació. El que podem dir és que va establir un discurs on la relació amb l'àmbit espacial i el moment determinat era permanent, sense cap necessitat de línies reals; és aquesta força, que abasta i fa visible les relacions entre cos i espai sumat a la geometria, la que caracteritza la major part de la seva obra.[16] A mitjan anys vuitanta la maduresa de l'edat ja li reclama anar-hi per un camí diferent de la creació artística.[17] A Catalunya, hi ha obra seva a la Fundació Vila Casas[18] i al MACBA.[19] Des del 14 de març de 2014 fins al 25 de maig del 2014, la Fundació Joan Miró compta amb una exposició anomenada Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de
 l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró, on es revisita l'obra d'artistes que han passat per aquests espais creatius, entre ells trobem a Àngels Ribé amb la seva producció Escultures presentada per primer cop l'any 1983, i portada de nou a un present on encara es conserva el potencial i la força artística d'una dona del seu temps.

Obres destacades[modifica]

El pont de Williamsburg connecta el barri de Brooklyn amb la zona inferior de Manhattan. En aquest pont Ribé va realitzar la seva sèrie Two Main Subjective Points on an Objective Trajectory
  • Laberint (1969) : Peça de plàstic transparent de color groc, concebuda com a escultura participativa, que es va crear per a una celebració al Castell de Verderonne, amb l'objectiu d'esdevenir un element interactiu dins l'esdeveniment, creant un recorregut sensorial dins del laberint. El 2011 és la peça va reconstruir al Museu d'Art Contemporani de Barcelona, amb motiu de l'exposició En el laberint. Àngels Ribé 1969-1984.[20] La versió presentada al MACBA fou una adaptació, presentant dos accessos i múltiples recorreguts possibles. Segons Teresa Grandas, Ribé relaciona el laberint amb la visió que en tenia d'ell Jorge Luis Borges, és a dir, com un símbol de perplexitat.[15]
  • Acció al parc (1969) : Escultura creada amb un tub de conducció d'aire per a avions i col·locada en mig d'un parc a Montrouge, a París, dissenyada perquè els nens hi juguessin amb ella i l'anessin transformant. L'artista va anar fotografiant l'acció.[15]
  • Escuma (1969) : Fotografies d'acumulacions d'escuma en parets i enmig del mar
  • Intersecció de llum, Intersecció de pluja i Intersecció d'onada (1969) : Sèries de fotografies que evidencien elements ocults o transitoris.[21]
  • 3 punts (1970 - 1973) : Sèries de fotografies
  • Comunicació actual (1972) : L'Hospitalet de Llobregat
  • Transport d'un raig de llum (1972) : Acció on l'artista feia servir el cos com a contenidor per a transportar la llum
  • Invisible Geometry 3 (1973): escultura geomètrica feta amb el moviment simètric dels ulls.
  • Light Interaction i Wind Interaction (1973) : Anàlisi de dues fonts d'energia fora del seu entorn habitual[21]
  • Performance (1974) a la N.A.M.E Gallery de Chicago
  • Performance (1974) a la Vehicule Galerie de Mont-real.
  • Two Main Subjective Points on an Objective Trajectory (1975): Sèrie de fotografies on l'artista retratava el recorregut que feia diàriament al llarg del pont de Williamsburg, a Nova York.
  • Can't Go Home (1977) : instal·lació que convida a reflexionar sobre la dualitat, contraposant passat i futur.
  • Amagueu les nines, que passen els lladres : Instal·lació presentada a la Galeria G de Barcelona
  • Triangle (1978) : Pel·lícula[22]
  • Ornamentació (1979) : Sèrie de diapositives de Barcelona on es veuen formes ornamentals.
  • Paisatge (1983), pintura escultòrica

Exposicions rellevants[modifica]

Any Títol Lloc Ciutat
1969 Laberint Centre Artístique de Verderonne París
1975 Two Main subjective Pints on an Objective Trajectory 3 Mercer St. Gallery Nova York
1977 Can't Go Home C Space Gallery Nova York
1977 Amagueu les nines que passen els lladres Galeria G Barcelona
1977 El viatge: primera part: No es pot tornar Espai Tres. Acadèmia de Belles Arts de Sabadell Sabadell
1978 I demà encara plourà, encara que els elefants tinguin por (perquè tenen els ulls petits) Espai 10 (Fundació Joan Miró) Barcelona
1979 E la forma Universitat Autònoma de Barcelona Bellaterra
1979 Ornamentació Escola Universitària de Professorat Sant Cugat del Vallès
1979 Ornamentation: the unrelated Object C Space Gallery Nova York
1980 Bajo el… Sala de Cultura de la Caja de Ahorros de Pamplona Pamplona
1983 Escultures Espai 10, Fundació Joan Miró Barcelona
1998 Angels Ribé 1997 Centre d'Art Santa Mònica. Espai Vau[23] Barcelona
1998 El terrat Galeria Senda Barcelona
2003 Àngels Ribé Fundació Vila Casas, Espai VolART[24] Barcelona
2011 En el laberint. Àngels Ribé 1969-1984 MACBA[25] Barcelona

Premis i reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Rodríguez-Aguilera, Cesáreo. Arte moderno en Cataluña: examen de qué cosa sea arte y qué cosa modernidad (en castellà). Planeta, 1986. ISBN 9788432043710. 
  2. ↑ «El MACBA muestra en una retrospectiva la obra conceptual de Àngels Ribé» (en castellà). La Vanguardia, 14-01-2011 [Consulta: 15 juliol 2011].
  3. ↑ 3,0 3,1 Marí, Bartomeu. «A. Ribé». A: En el Laberint: Àngels Ribé 1969-1984. Barcelona: MACBA, 2011, p. 8. ISBN 978-84-92505-54-8. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Bio». Àngels Ribé, pàgina web oficial. [Consulta: 11 març 2014].
  5. ↑ Palau, Maria «Una rebel al Macba». El Punt, 11-07-2014 [Consulta: 15 juliol 2011].
  6. ↑ Parcerisas, Pilar. Conceptualismo(s): poéticos, políticos, periféricos : en torno al arte conceptual en España, 1964-1980 (en castellà). Ediciones AKAL, 2007. ISBN 9788446023739 [Consulta: 18 juliol 2011]. 
  7. ↑ Grandas, Teresa. «En el Laberint. Àngels Ribé 1969-1984». Barcelona: Museu d'Art Contemporani de Barcelona, 2011.
  8. ↑ 8,0 8,1 Grandas, Teresa. «La poètica de la resistència». A: En el Laberint: Àngels Ribé 1969-1984. Barcelona: MACBA, 2011, p. 19. ISBN 978-84-92505-54-8. 
  9. ↑ Grandas, 2011, p. 16.
  10. ↑ Grandas, 2011, p. 22.
  11. ↑ «Àngels Ribé i el canvi de paradigma en l'art dels anys setanta». Vilaweb, 14-07-2011. [Consulta: 15 juliol 2011].
  12. ↑ Marí, 2011, p. 9.
  13. ↑ [Enllaç no actiu]«Exposicions 2013-2013» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). Arts Santa Mònica. [Consulta: 24 novembre 2013].
  14. ↑ Grandas, 2011, p. 21.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Grandas, 2011, p. 14.
  16. ↑ Solomon-Godeau, Abigail. «El conceptualisme incongruent: Àngels Ribé en un marc de gènere». A: En el Laberint: Àngels Ribé 1969-1984. Barcelona: MACBA, 2011, p. 31. ISBN 978-84-92505-54-8. 
  17. ↑ Llena, Antoni. «Un instant dins el tempo de l'eternitat». A: En el Laberint: Àngels Ribé 1969-1984. Barcelona: MACBA, 2011, p. 53. ISBN 978-84-92505-54-8. 
  18. ↑ Catàleg a la fundació Vila Casas
  19. ↑ Obres al MACBA
  20. ↑ Dossier de premsa de l'exposició al MACBA durant el 2011
  21. ↑ 21,0 21,1 Grandas, 2011, p. 17.
  22. ↑ Parcerissas, Pilar et al. Il·luminacions: Catalunya visionària. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 2009, p.263. ISBN 978-84-9803-327-4 [Consulta: 29 setembre 2011]. 
  23. ↑ Centre d'Art Santa Mònica. Barcelona. Àngels Ribé: 1997; Centre d'Art Santa Mònica, Barcelona, gener 1998. Centre d'Art Santa Mònica, 1998 [Consulta: 18 juliol 2011]. 
  24. ↑ del 4 de setembre al 4 d'octubre de 2003 Àngels Ribé; Juan Bufill. Àngels Ribé: del 4 de setembre al 4 d'octubre de 2003, Fundació Vila Casas, Espai VolART, Barcelona. Espai VolART, 2003 [Consulta: 18 juliol 2011]. 
  25. ↑ En el laberinto. Àngels Ribé, 1969-1984
  26. ↑ «Web de la Fundació Vila Casas». [Consulta: 28 setembre 2011].
  27. ↑ Premis Nacionals de Cultura 2012, CoNCA, GenCat. [Accedit el 3 de juliol del 2019].
  28. ↑ «Els galeristes catalans homenatgen Àngels Ribé i Fernando Pinós als premis GAC» (en català), 08-04-2019. [Consulta: 2 juny 2019].
  29. ↑ «Àngels Ribé. Premi Nacional d'Arts Plàstiques». El País.cat, 15-10-2019. [Consulta: 17 octubre 2019].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
 Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquidites
 Viquidites
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Àngels_Ribé&oldid=23362069»