Robert Morris
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 febrer 1931  Kansas City (Missouri) |
| Mort | 28 novembre 2018 (87 anys) Kingston (Nova York) |
| Causa de mort | Malaltia |
| Sepultura | Saint Mary's Cemetery (en)  |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Kansas Hunter College Reed College Kansas City Art Institute (en) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Escultura |
| Lloc de treball | Vilanòva de Magalona Kansas City Nova York San Francisco Santpoort-Noord (en) Portland |
| Ocupació | escultor, artista d'instal·lacions, artista de performance, artista conceptual, artista de videoinstal·lacions, videoartista, artista, il·lustrador, pintor, escriptor, artista visual |
| Gènere | Escultura, pintura, actuació artística, art natura i Instal·lació |
| Moviment | Art minimalista, Art processual i art natura |
| Representat per | Artists Rights Society i Video Data Bank |
| Participà en | |
| 12 juny 1987 | documenta 8 |
| 24 juny 1977 | documenta 6 |
| 27 juny 1968 | documenta 4 |
| Família | |
| Cònjuge | Simone Forti |
Premis
| |
  | |
Robert Morris (Kansas City, Missouri, 9 de febrer de 1931 - Kingston, Nova York, 28 de novembre de 2018) fou un artista visual, artista conceptual i escriptor estatunidenc. Amb Donald Judd, és considerat un dels principals exponents i teòrics del minimalisme, però també va fer importants contribucions al desenvolupament de conceptes d'art de la performance, la instal·lació artística i l'art natura.[1]
Obra[modifica]
| « | El treball de Robert Morris és fonamentalment teatral [...] el seu teatre és un teatre de la negació: la negació del concepte d'avantguarda de l'originalitat, la negació de la lògica racional i la negació de la voluntat d'assignar significats culturals uniforme a diferents fenòmens, la negació d'una visió del món que no es fia del que és desconegut o no convencional . | » |
| — Maurice Berger, Labyrinths : Robert Morris, Minimalism, and the 1960s, p. 3. | ||
El sentit de les obres és obrir un debat sobre l'«antiforme». Per exemple, Wall Hanging (Tenture, 1969-1970, Museu d'Art Modern de París), consisteix en una peça rectangular de feltre, dividida en diversos talls horitzontals paral·lels, i suspesa per les cantonades superiors: la gravetat distorsiona aleshores el feltre i determina la forma final de l'obra.
El 1967, Morris va realitzar Steam, un dels primers exemples de l'art natura. Des de finals de 1960, exposa la seva obra a nombrosos museus dels Estats Units, que és objecte de la crítica en particular Clement Greenberg. Augmenta l'escala del seu treball, omplint les galeries amb tota una sèrie d'unitats modulars o muntanyes de terra. El 1971, va dissenyar una instal·lació a la Tate Gallery de Londres, on va omplir la galeria completa amb escultures centrals de plans inclinats i de cubs.
Les intervencions en el paisatge marquen durant els anys 1970, el desig d'anar més enllà de l'estret camp de l'escultura.
A la fi de 1970, Morris s'inclina cap a l'art figuratiu, cosa que va sorprendre molts dels seus seguidors. Les seves obres amb accents dramàtics i barrocs estan freqüentment inspirades per la temor de l'Apocalipsi nuclear.
A la dècada del 1990, s'interessa novament pels seus primers treballs, amb la supervisió de la reconstrucció i instal·lació de peces perdudes. Vivia i treballava a Nova York.
Referències[modifica]
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.99. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014].
- Biographie de Robert Morris Arxivat 2006-05-09 a Wayback Machine. de la Fondation Guggenheim
- Catherine Grenier (dir.), Robert Morris, Paris, Éditions du Centre Pompidou, Coll. Contemporains/Monographies, 1995, pàg.312 ISBN 2-85850-825-9 (francès)
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robert Morris |
- « Morris : Labyrinthe ou dédale ? », Le Magazine d'Exporevue, 1999 (francès)
- Ghislain Mollet-Viéville, « Robert Morris : Quelques notes sur ses Open center sculptures », Sans Titre, febrer 1998 (francès)
- Land Reclamation und Erdmonumente Thomas Dreher (alemany)
- Observatory chez Lelystad/Oostelijk Flevoland en Hollande, illustrations (alemany)
- Thomas Dreher: Allan Kaprow versus Robert Morris. Ansätze zu einer Kunstgeschichte als Mediengeschichte (alemany)