Universitat Carolina de Praga
La Universitat Carolina de Praga (Univerzita Karlova v Praze en txec) o històricament com la Universitat de Praga (llatí: Universitas Pragensis), és la universitat més gran de la República Txeca, situada a la ciutat de Praga.[1] És una de les universitats més antigues del món en funcionament continu, la universitat més antiga al nord dels Alps i a l'est de París.[2] L'any 2004, la universitat consta de 17 facultats ubicades a Praga, Hradec Králové i Plzeň.[3] Gaudeix d'un notable prestigi tant nacional com internacional i destaca per tenir el lectorat de català més important d'Europa, que va iniciar-se el 1991 i es va establir manera oficial el 1993.[4] Des de 1999 la Universitat és dirigida pel Dr. Václav Hampl. En el Rànquing de QS de 2024 estava classificada entre la 201 i la 300 del món i primera del país.[5][6]
Història
[modifica]Malgrat els intents del rei Venceslau II de Bohèmia per crear un Studium general (Estudi General) a Praga, no fou fins al regnat de Carles IV que la Universitat fou creada (1348),[7][8] tot inspirant-se en el model de les Universitats de Bolonya i de la Sorbona de París (d'aquí el nom de Carolina). Per tant, es tracta de la universitat més antiga d'Europa oriental.[9]
Ben prest la Universitat s'organitzà com un Studium general de l'època amb la creació de les facultats d'Art, Teologia, Dret i Medicina. A més, amb el ressorgiment de la litúrgia eslava, la Universitat s'encarregava de la formació de cantors per a la Catedral de Sant Vit de la ciutat. Malgrat Carles IV la fundés amb la idea que s'encarregués de la formació intel·lectual dels notables i nobles de Bohèmia, a ella assistien alumnes de tot el Sacre Imperi Romanogermànic del qual el rei Carles IV en fou l'emperador. Per això els alumnes de la Universitat s'organitzaren el 1363 en les següents nacions (nationes):
- Txeca (que també incloïa els alumnes de Moràvia, Hongria i Sèrbia).
- Polonesa (que també incloïa als estudiants de Silèsia i els Estats alemanys).
- Bavaresa.
- Saxona (que incloïa els alumnes de Suècia, Noruega i Dinamarca).
Malgrat tot, els dos grups hegemònics eren els txecs i els alemanys, que es repartien tot els pes als òrgans de decisió i mostraven una enorme rivalitat entre ells. Aquest fet fou molt comú en totes les institucions de Praga fins ben entrat el segle xx.
La Universitat arribà a adquirir un notable prestigi a tot Europa i organitzà intercanvis amb altres universitats d'Europa Occidental.
El corrent de pensament predominant a la Universitat era la del teòleg John Wycliffe, partidària del pelagianisme. Per tant, era considerada un corrent heretge per l'Església. Aquest fet fou molt contestat per la comunitat alemanya, més partidària del nominalisme. El conflicte fou solucionat per Venceslau IV de Bohèmia quan donà la supremacia als txecs, per la qual cosa els alemanys fundaren una nova universitat a Leipzig (Alemanya) el 1409. Tanmateix, el rector de la Universitat, Jan Hus, fou condemnat per heretge i cremat a la foguera. Actualment és considerat un heroi a la República Txeca. A partir de 1417 la Universitat desenvolupa un programa hussita conservador i publica els Quatre articles de Praga (1419). Per aquest motiu, els alumnes catòlics estrangers deixen la Universitat, que llavors queda apartada del moviment cultural europeu.
Universitat medieval (1349–1419)
[modifica]L'establiment d'una universitat medieval a Praga va ser inspirat per l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic Carles IV.[10] Va demanar al seu amic i aliat, el papa Climent VI, que creés la universitat. El 26 de gener de 1347, el papa va emetre la butlla que establia una universitat a Praga, seguint el model de la Universitat de París, amb les quatre facultats, inclosa la de teologia. El 7 d'abril de 1348, Carles, el rei de Bohèmia, va atorgar a la universitat establerta privilegis i immunitats davant el poder secular en una butlla d'or[11] i el 14 de gener de 1349 ho va repetir com a rei dels romans. La majoria de fonts txeques des del segle XIX (enciclopèdies, històries generals, materials de la mateixa universitat) prefereixen donar el 1348 com a any de fundació de la universitat, en lloc del 1347 o el 1349. Això va ser causat per un gir anticlerical al segle XIX, compartit tant per txecs com per alemanys.
La universitat es va inaugurar el 1349. La universitat estava dividida en parts anomenades nacions: la bohèmia, la bavaresa, la polonesa i la saxona. La natio bohèmia incloïa bohemis, moravians, eslaus del sud i hongaresos; la bavaresa incloïa austríacs, suabis, nadius de Francònia i de les províncies del Rin; la polonesa incloïa silesians, polonesos i rutens; la saxona incloïa habitants de la Marca de Meissen, Turíngia, Alta i Baixa Saxònia, Dinamarca i Suècia.[12] Els estudiants ètnicament txecs representaven el 16-20% de tots els estudiants.[13] L'arquebisbe Ernest de Pardubitz i Malowetz va participar activament en la fundació obligant el clergat a contribuir i es va convertir en canceller de la universitat (és a dir, director o gerent).
El primer graduat va ser ascendit el 1359. Les classes es van impartir als col·legis, dels quals el més antic va rebre el nom del rei, el Carolinum, establert el 1366. El 1372 la Facultat de Dret es va convertir en una universitat independent.[14]
El 1402, Jeroni de Praga va copiar a Oxford el Diàleg i el Triàleg de John Wycliffe. El degà de la facultat de filosofia, Jan Hus, va traduir el Triàleg a la llengua txeca. El 1403 la universitat va prohibir als seus membres seguir els ensenyaments de Wycliffe, però la seva doctrina va continuar guanyant popularitat.
En el Cisma d'Occident, la nació bohèmia es va posar del costat del rei Venceslau i va donar suport al Concili de Pisa (1409). Les altres nacions de la universitat van declarar el seu suport al bàndol del papa Gregori XII, per la qual cosa la votació va ser d'1:3 en contra dels bohemis. Hus i altres bohemis, però, van aprofitar l'oposició de Venceslau a Gregori. Pel Decret de Kutná Hora (alemany: Kuttenberg ) el 18 de gener de 1409, el rei va subvertir la constitució universitària atorgant als mestres bohemis tres vots. Només quedava un vot per a les altres tres nacions combinades, en comparació amb un vot per cada nació abans. El resultat d'aquest cop va ser l'emigració de professors i estudiants estrangers (principalment alemanys), fundant la Universitat de Leipzig el maig de 1409. Abans d'això, el 1408, la universitat tenia uns 200 doctors i mestres, 500 llicenciats i 30.000 estudiants, va perdre una gran part d'aquest nombre, els relats de la pèrdua varien de 5.000 a 20.000 incloent-hi 46 professors.[15]
A la tardor de 1409, Hus va ser elegit rector de la universitat rumb, ara dominada pels txecs. La universitat es va convertir en un bastió del moviment hussita i principalment en una institució regional.[16] Aviat, el 1419, les facultats de teologia i dret van desaparèixer, i només va romandre la facultat d'arts.
Acadèmia protestant (1419–1622)
[modifica]La facultat d'arts es va convertir en un centre del moviment hussita i en la principal autoritat doctrinal dels utraquistes. No es van donar títols entre els anys 1417 i 1430; de vegades només hi havia vuit o nou professors.[12] L'emperador Segimon, fill de Carles IV, va prendre el que quedava com a propietat personal i es van fer alguns progressos. L'emperador Ferran I va cridar els jesuïtes a Praga i el 1562 van obrir una acadèmia, el Clementinum. Del 1541 al 1558, l'humanista txec Mattheus Collinus (1516–1566) va ser professor de llengua grega.[17] Es van fer alguns progressos de nou quan l'emperador Rodolf II va establir la seva residència a Praga. El 1609 es va abolir el celibat obligatori dels professors.[18] El 1616 l'Acadèmia Jesuïta es va convertir en una universitat. (Podia atorgar títols acadèmics.)[18]
Els jesuïtes van ser expulsats entre 1618 i 1621 durant les primeres etapes de la Guerra dels Trenta Anys, que va ser iniciada a Praga per bohemis anticatòlics i antiimperials. El 1622, els jesuïtes tenien una influència predominant sobre l'emperador. Un decret imperial del 19 de setembre de 1622 va donar als jesuïtes el control suprem sobre tot el sistema escolar de Bohèmia, Moràvia i Silèsia. Els quatre últims professors del Carolinum van dimitir, i tots els col·legis del Carolinum i nou col·legis van passar als jesuïtes. El dret de lliurar títols, ocupar rectorats i nomenar professors seculars també es va concedir als jesuïtes.
Universitat Charles-Ferdinand (1622–1882)
[modifica]El cardenal Ernst Adalbert de Harrach es va oposar activament a la unió de la universitat amb una altra institució, a la retirada del dret arquebisbal a la cancelleria, i va impedir la redacció de la Butlla d'Or per a la confirmació de la concessió als jesuïtes. El cardenal Ernst va finançar el Collegium Adalbertinum, i el 1638, l'emperador Ferran III va limitar el monopoli docent de què gaudien els jesuïtes. Els va prendre els drets, les propietats i els arxius del Carolinum, fent que la universitat tornés a ser independent sota un protector imperial. Durant els darrers anys de la Guerra dels Trenta Anys, el Pont de Carles de Praga va ser defensat valentament pels estudiants del Carolinum i el Clementinum. Des del 1650, aquells que rebien algun títol feien jurament de mantenir la Immaculada Concepció de la Santíssima Verge, que s'ha renovat anualment.
El 23 de febrer de 1654, l'emperador Ferran III va fusionar Carolinum i Clementinum i va crear una sola universitat amb quatre facultats: la Universitat Carles Ferran (llatí: Universitatis Carolinae Ferdinandeae).[19] Carolinum només tenia en aquell moment la facultat d'arts, com a única facultat que va sobreviure al període de les Guerres Hussites. El Carolinum, en ruïnes, va ser reconstruït el 1718 a costa de l'estat.
La reconstrucció i les reformes burocràtiques de les universitats de la monarquia dels Habsburg el 1752 i el 1754 van privar la universitat de molts dels seus antics privilegis. El 1757, un dominicà i un agustí van ser nomenats per impartir instrucció teològica. Tanmateix, hi va haver una introducció gradual de reformes il·lustrades, i aquest procés va culminar a finals de segle, quan fins i tot els no catòlics van obtenir el dret a estudiar. El 29 de juliol de 1784, l'alemany va substituir el llatí com a llengua d'instrucció.[20] Per primera vegada, es va permetre l'accés als protestants i, poc després, als jueus. La universitat va reconèixer la necessitat d'una càtedra de llengua i literatura txeca. L'emperador Leopold II la va establir mitjançant un decret cortesà el 28 d'octubre de 1791. El 15 de maig de 1792, l'erudit i historiador Franz Martin Pelzel[21] va ser nomenat professor de la càtedra. Va començar les seves classes el 13 de març de 1793.[22]
A la revolució de 1848, estudiants alemanys i txecs van lluitar per l'addició de la llengua txeca a la Universitat Charles-Ferdinand com a llengua de classe. A causa dels canvis demogràfics del segle XIX, Praga va deixar de tenir una majoria de parla alemanya al voltant de 1860. El 1863, es van impartir 22 cursos de conferències en txec, la resta (de 187) en alemany. El 1864, els alemanys van suggerir la creació d'una universitat txeca independent. Els professors txecs ho van rebutjar perquè no volien perdre la continuïtat de les tradicions universitàries.
Divisió en universitats txeques i alemanyes
[modifica]Aviat va quedar clar que ni els bohemis de parla alemanya ni els txecs estaven satisfets amb l'arranjament bilingüe que la universitat havia establert després de les revolucions de 1848. Els txecs també es van negar a donar suport a la idea de la restitució de les 1349 nacions estudiantils, i en canvi van declarar el seu suport a la idea de mantenir la universitat unida, però dividint-la en col·legis separats, un d'alemany i un de txec. Això permetria tant als alemanys com als txecs conservar les tradicions col·lectives de la universitat. Els parlants d'alemany, però, van vetar ràpidament aquesta proposta, preferint una universitat alemanya pura: van proposar dividir la Universitat Charles-Ferdinand en dues institucions separades.
Després de llargues negociacions, Charles-Ferdinand es va dividir en la Universitat alemanya Charles-Ferdinand (alemany: Deutsche Karl-Ferdinands-Universität) i la Universitat Txeca Charles-Ferdinand (txec: Česká universita Karlo-Ferdinandova) per un acte del Consell Imperial Cisleitanià, que l'emperador Francesc Josep va sancionar el 28 de febrer de 1882.[23] Cada secció era completament independent de l'altra i gaudia d'un estatus igual. Les dues universitats compartien instituts mèdics i científics, l'antiga insígnia, l'aula, la biblioteca i el jardí botànic, però les instal·lacions comunes eren administrades per la Universitat Alemanya. El primer rector de la Universitat Txeca va ser Václav Vladivoj Tomek.
El 1890, la Universitat Reial i Imperial Txeca Carles-Ferdinand tenia 112 professors i 2.191 estudiants i la Universitat Reial i Imperial Alemanya Carles-Ferdinand tenia 146 professors i 1.483 estudiants. Ambdues universitats tenien tres facultats; la Facultat de Teologia va seguir sent la comuna fins al 1891, quan també es va dividir. Durant el semestre d'hivern de 1909-10, la Universitat Alemanya Carles-Ferdinand tenia 1.778 estudiants; aquests es dividien en: 58 estudiants de teologia, tant per al sacerdoci secular com per als ordes religiosos; 755 estudiants de dret; 376 de medicina; 589 de filosofia. Entre els estudiants hi havia unes 80 dones. Els professors es dividien de la següent manera: teologia, 7 professors titulars, 1 professor assistent, 1 docent; dret, 12 professors titulars, 2 professors assistents, 4 docents; medicina, 15 professors titulars, 19 assistents, 30 docents; filosofia, 30 professors titulars, 8 ajudants, 19 docents, 7 professors. La Universitat Txeca Charles-Ferdinand, durant el semestre d'hivern de 1909-10, incloïa 4.319 estudiants; d'aquests, 131 eren estudiants de teologia pertanyents tant al clergat secular com al regular; 1.962 estudiants de dret; 687 de medicina; 1.539 de filosofia; 256 estudiants eren dones. Els professors es dividien de la següent manera: facultat de teologia, 8 professors titulars, 2 docents; dret, 12 titulars, 7 professors ajudants, 12 docents; medicina, 16 professors titulars, 22 ajudants, 24 docents; filosofia, 29 titulars, 16 ajudants, 35 docents, 11 professors.[12]
El punt àlgid de la Universitat alemanya va ser l'època anterior a la Primera Guerra Mundial, quan va acollir científics de renom mundial com el físic i filòsof Ernst Mach, Moritz Winternitz i Albert Einstein. A més, entre els estudiants de llengua alemanya hi havia personalitats destacades com els futurs escriptors Max Brod, Franz Kafka i Johannes Urzidil.[24] La "Lese- und Redehalle der deutschen Studenten in Prag" ("Aula de lectura i conferències dels estudiants alemanys a Praga"), fundada el 1848, va ser un important centre social i científic. La seva biblioteca contenia el 1885 més de 23.519 llibres i oferia 248 revistes científiques, 19 diaris, 49 publicacions periòdiques i 34 articles d'entreteniment. Es feien conferències regulars sobre temes científics i polítics. La Llei núm. 197/1919 Sb. z. a n. va establir la Facultat de Teologia Protestant, però no com a part de la Universitat Charles.[25] (Això va canviar el 10 de maig de 1990, quan finalment es va convertir en una facultat de la universitat.[26] )
El 1920 es va publicar l'anomenada Lex Mareš (núm. 135/1920 Sb. z. a n.), que portava el nom del seu iniciador, el professor de fisiologia František Mareš, i que determinava que la universitat txeca havia de ser la successora de la universitat original.[27] Deixant de banda el nom dels Habsburg Ferdinand, es va autodenominar Universitat Charles, mentre que la universitat alemanya no apareixia al document, i després va passar a anomenar-se oficialment Universitat Alemanya de Praga (alemany: Deutsche Universität Prag.).[28][29]
El 1921, els bohemis de parla alemanya van considerar traslladar [30] la seva universitat a Liberec (alemany: Reichenberg), al nord de Bohèmia. El 1930, uns 42.000 habitants de Praga parlaven alemany com a llengua materna, mentre que milions vivien al nord, sud i oest de Bohèmia, a la Silèsia txeca i a parts de Moràvia prop de les fronteres amb Àustria i Alemanya.
El 21 de novembre de 1934, la Universitat Alemanya va haver de lliurar les insígnies als txecs. El senat de la Universitat Alemanya va enviar una delegació al ministre d'Educació Krčmář per protestar contra l'ordre. Al migdia del 24 de novembre de 1934, diversos milers d'estudiants de la Universitat Txeca van protestar davant de l'edifici de la universitat alemanya. El rector txec Karel Domin va pronunciar un discurs instant la multitud a atacar, mentre que els estudiants alemanys, inferiors en nombre, van intentar resistir. Sota l'amenaça de violència, el 25 de novembre de 1934 el rector Otto Grosser (1873–1951) va lliurar les insígnies. Aquests problemes de 1934 van perjudicar les relacions entre les dues universitats i nacionalitats.
La situació va canviar el 1938 quan, després de l'Acord de Munic, les tropes alemanyes van entrar a les zones frontereres de Txecoslovàquia (els anomenats Sudets), igual que les tropes poloneses i hongareses en altres llocs. El 15 de març de 1939, els alemanys van obligar Txecoslovàquia a dividir-se i les terres txeques van ser ocupades pels nazis com a Protectorat de Bohèmia i Moràvia. El Reichsprotektor Konstantin von Neurath va lliurar les insígnies històriques a la Universitat Alemanya, que va passar a anomenar-se oficialment Deutsche Karls-Universität in Prag . L'1 de setembre de 1939, la Universitat Alemanya va quedar subordinada al Ministeri d'Educació del Reich a Berlín i el 4 de novembre de 1939 va ser proclamada Reichsuniversität.[31]
El 28 d'octubre de 1939, durant una manifestació, Jan Opletal va ser afusellat. El seu enterrament, el 15 de novembre de 1939, es va convertir en una altra manifestació.[32] El 17 de novembre de 1939 (ara celebrat com el Dia Internacional dels Estudiants), la Universitat Txeca i totes les altres institucions txeques d'educació superior van ser tancades, i van romandre tancades fins al final de la guerra. Nou líders estudiantils van ser executats i uns 1.200 estudiants txecs van ser internats a Sachsenhausen i no van ser alliberats fins al 1943. Uns 20[33] o 35[34] estudiants internats van morir al camp. El 8 de maig de 1940, la Universitat Txeca va passar a anomenar-se oficialment Universitat Carolo Txeca (txec: Česká universita Karlova.) pel reglament governamental 188/1940 Coll.
La Segona Guerra Mundial marca la fi de la coexistència de les dues universitats a Praga. El 1945, els nazis van robar les insígnies de la universitat (la cadena del rector, els ceptres de les facultats individuals, el segell de la universitat i també els documents fundacionals i altres documents històrics). Cap d'aquests objectes històrics s'ha trobat fins avui.
Universitat actual (des del 1945)
[modifica]Tot i que la universitat va començar a recuperar-se ràpidament després de 1945, no va gaudir de llibertat acadèmica durant gaire temps. Després del cop comunista de 1948, el nou règim va començar a organitzar purgues i a reprimir totes les formes de desacord amb la ideologia oficial, i va continuar fent-ho durant les següents quatre dècades, amb la segona onada de purgues durant el període de normalització a principis dels anys setanta.[35]
Només a finals de la dècada de 1980 la situació va començar a millorar; els estudiants van organitzar diverses activitats i diverses manifestacions pacífiques arran de les Revolucions de 1989 a l'estranger.[36] Això va iniciar la Revolució de Vellut el 1989, en la qual tant els estudiants com el professorat de la universitat van tenir un paper important. Václav Havel, escriptor, dramaturg i filòsof, va ser reclutat de la comunitat acadèmica independent i nomenat president de la república el desembre de 1989.
A la Segona Guerra Mundial la comunitat universitària protestà enèrgicament per la invasió alemanya de Txecoslovàquia, el que costà la vida a molts alumnes i professors, així com el tancament de la Universitat i la seva substitució per una Universitat alemanya que depenia totalment del Tercer Reich. Amb l'alliberament de Praga pels aliats (1945), la Universitat alemanya fou clausurada i es reobrí la Universitat Carolina. Malgrat tot, després del cop d'estat comunista de 1948, la Universitat patí un control ferri de l'Estat, que no permetia un ensenyament lliure i imparcial, el que provocà molt malestar. Per això, fou la comunitat universitària la que estigué al capdavant de la Primavera de Praga (1968) i la Revolució de Vellut (1989), que provocaren la caiguda del comunisme a Txecoslovàquia.
El 21 de desembre de 2023, va tenir lloc un tiroteig massiu a la universitat. 14 persones van morir i 25 més van resultar ferides.[37][38][39][40] L'autor dels fets, de 24 anys, es va suïcidar.[41][42] Abans del tiroteig a la universitat, l'autor va matar el seu pare a casa seva a Hostouň.[43] També va ser identificat com el responsable dels assassinats d'un home i la seva filla de dos mesos al bosc de Klánovice sis dies abans, el 15 de desembre.[44]
Des del 26 de gener de 2022, la professora Milena Králíčková és la primera dona rectora de la Universitat Charles.[45]
Ubicació
[modifica]La Universitat Charles no té un campus conjunt. Les facultats de la Universitat es troben a Praga, Hradec Králové, Plzeň i Brandýs nad Labem. L'Institut d'Estudis Lingüístics i Preparatoris té centres docents a Dobruška, Mariánské Lázně, Poděbrady i Zahrádky (prop de Česká Lípa). L'Arxiu i el Dipòsit de la Universitat Charles es troben a Lešetice.[46]
Els edificis i recintes universitaris estan dispersos per tota Praga: a la Ciutat Vella (Facultat d'Arts, Facultat d'Humanitats ), la Ciutat Nova (Primera Facultat de Medicina, Facultat de Ciències, Facultat de Matemàtiques i Física), Břevnov (residències universitàries), Veleslavín (Facultat d'Educació Física i Esport), Libeň (Facultat de Matemàtiques i Física, residències universitàries) i Hostivař (residències universitàries, centre esportiu).[46]
L'edifici més antic de la Universitat Charles Karolinum està situat al nucli antic de Praga i constitueix el centre de la universitat. És la seu del rector i del Senat Acadèmic de la Universitat Charles. El Carolinum també és la seu de cerimònies acadèmiques oficials com ara matrícules o graduacions. Va ser dedicat a la Universitat pel rei txec Venceslau IV el 1386 i ha estat al servei de la Universitat des de llavors.[46]
La seva editorial acadèmica és Karolinum Press i la universitat també gestiona diversos museus. El Jardí Botànic de la Universitat Charles, mantingut per la seva Facultat de Ciències, es troba a la Ciutat Nova.
Instal·lacions
[modifica]La Universitat Carolina de Praga no compta amb un campus, sinó que té els seus edificis escampats pel centre històrics de Praga, declarat Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Malgrat tot, la Facultat de Medicina compta amb edificis a Pilsen i Hradec Kralove. La Facultat de Farmàcia té la seu a la ciutat de Hradec Kralove. Des de 2000 està dividida en les següents 17 facultats, totes elles amb autonomia pròpia:
- Facultat de Teologia Catòlica.[47]
- Facultat de Teologia Protestant.[48]
- Facultat de Teologia Hussita.[49]
- Facultat de Dret.[50]
- Facultat de Medicina.[51]
- Facultat de Ciències Naturals.
- Facultat de Matemàtiques i Física.[52]
- Facultat de Pedagogia.
- Facultat de Ciències Socials.
- Facultat d'Humanitats.[53]
- Facultat d'Art i Filosofia.
- Facultat d'Educació Física i Esport.
- Facultat de Farmàcia.
L'edifici principal de la Universitat rep el nom de Karolinum i es troba en ple barri antic (Staré Mesto) de Praga. Fou donada pel banquer Rotlev a la Universitat, que ordenà la seva remodelació a FM Kanka el 1518. Actualment és la seu de les oficines principals i el rectorat i acull exposicions d'art contemporani obertes al públic general.
La Biblioteca Central de la Universitat Carolina de Praga (que també és la Biblioteca Nacional de la República Txeca) està situada a l'edifici històric anomenat Klementinum, situat també al barri d'Staré Město de Praga. Construït el segle xvi fou la seu del Col·legi dels Jesuïtes de Praga. Com el Karolinum també és obra d'FM Kanka. Es tracta del conjunt monumental més important de la ciutat, només per darrere del Castell. Disposa d'un fons de més de 5 milions de volums (entre els quals destaquen 6.000 manuscrits com el Codi de Vyšehrad i 4.000 incunables).
Professors destacats
[modifica]- Bernard Bolzano (1781-1848), filòsof i matemàtic.
- Mateu de Cracòvia, teòleg.
- Jan Hus, teòleg.
- Jakob Philipp Kulik (1793-1863), matemàtic.
- Jan Sokol (1936 -2021), filòsof
Alumnes destacats
[modifica]- Friedrich Hopfner, astrònom.
- Josef Jungmann, poeta, lingüista i posteriorment professor i rector de la mateixa universitat.
- Julius Kalaš (1902-1967), jurista, pianista i compositor musical.
- Josef Lipavský (1772-1810), músic i compositor.
Convenis amb altres universitats
[modifica]La Universitat Carolina de Praga és membre del Grup Coïmbra, l'Europaeumi de l'Associació Universitària Europea. A més, manté signat un conveni amb la Xarxa d'Universitats Institut Joan Lluís Vives per a intercanvis d'estudiants del lectorat de català amb universitats dels Països Catalans.
El 2001 signà la Declaració de Bolonya, per la qual ingressà en l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior, juntament amb la resta d'universitats de la Unió Europea.
Referències
[modifica]- ↑ Joachim W. Stieber: "Pope Eugenius IV, the Council of Basel and the secular and ecclesiastical authorities in the Empire: the conflict over supreme authority and power in the church", Studies in the history of Christian thought, Vol.
- ↑ «30 of the Oldest Universities in the World». Arxivat de l'original el 2015-07-10. [Consulta: 15 agost 2015].
- ↑ «University Infrastructure» (en anglès). Charles University. [Consulta: 24 juliol 2024].
- ↑ «S'eleva notablement el lectorat de català de Praga aquest any». El Periòdic d'Andorra, 21-02-2012. [Consulta: 27 juny 2021].
- ↑ «QS World University Rankings 2024» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ Stolper, Gustav. German realities. [Milton Keynes]: [Lightning Source], 2011. ISBN 978-1-4067-0839-4.
- ↑ «Zakládací listina» (en txec). [Consulta: 18 desembre 2021].
- ↑ «University of Prague». Catholic Encyclopedia, Volume 12.
- ↑ Opatrný, 2001, p. 378.
- ↑ Charles was since 11 July 1346 antiking of Romans, since 26 August 1346 king of Bohemia, since 17 June 1349 lawful king of Romans as Charles IV and from 5 April 1355 Holy Roman Emperor.
- ↑ «Littera fundationis Universitatis Carolinae Pragensis» (en llatí), 07-04-1348.
- ↑ 12,0 12,1 12,2
«The Catholic encyclopedia». A: Charles Herbermann. Catholic Encyclopedia. Nova York: Robert Appleton Company, 1913.
- ↑ Chyský, Václav. «Sedmdesátileté výročí insigniády z jiného pohledu» (en txec). CS Magazin, 01-03-2005. Arxivat de l'original el 28 February 2019. [Consulta: 21 juny 2009].
- ↑ Prague. Album, seu Matricula Facultatis juridicae, 1372–1418, e codice membranaceo illius aetatis nunc primum luce donatum: Codex diplomaticus universitatis ejusdem (en llatí), 1834.
- ↑ «University of Prague». A: Charles Herbermann. Catholic Encyclopedia. Nova York: Robert Appleton Company, 1913.
- ↑ Lexikon des Mittelalters: "Prag. Universität", J.B. Metzler, Vol.
- ↑ «KOLÍN (Kalina) z CHOTĚŘINY Matouš (Mattheus Collinus a Choterina)» (en txec). KDO BYL KDO v našich dějinách do roku 1918. Arxivat de l'original el 2016-08-29. [Consulta: 8 març 2008].
- ↑ 18,0 18,1 «Timeline of Charles University in Prague». Charles University, 12-06-2006.
- ↑ Čapka, František. «VII. Vláda Habsburků a protireformace». A: Dějiny zemí Koruny české v datech (en txec). Prague: Libri, 1999. ISBN 978-80-85983-67-8.
- ↑ «History of Charles University» (DOC) (en anglès). Charles University, 18-05-2004. Arxivat de l'original el 26 March 2020. [Consulta: 21 juny 2009].
- ↑ «František Pelcl» (en txec). Institute of the Czech Language of the Academy of Sciences of the Czech Republic. Arxivat de l'original el 5 February 2012. [Consulta: 17 març 2012].
- ↑ Čapka, František. «VIII. Od osvícenského absolutismu k národnímu obrození». A: Dějiny zemí Koruny české v datech (en txec). Prague: Libri, 1999. ISBN 978-80-85983-67-8.
- ↑ Čapka, František. «X. Směřování k samostatnému státu». A: Dějiny zemí Koruny české v datech (en txec). Prague: Libri, 1999. ISBN 978-80-85983-67-8.
- ↑ «Johannes Urzidil – život – chronologie» (en txec). Společnost Johannese Urzidila. [Consulta: 21 juny 2009].
- ↑ «Národní shromáždění československé 1918–1920, 43. schůze, část 2/10» (en txec). Společná česko-slovenská digitální parlamentní knihovna, 08-04-1919.
- ↑ «A brief history of the Protestant Theological Faculty of Charles University». Protestant Theological Faculty of Charles University, 12-03-2009.
- ↑ «Národní shromáždění československé 1918–1920, 105. schůze, část ⅜» (en txec). Společná česko-slovenská digitální parlamentní knihovna, 01-01-1920.
- ↑ «Registries of the German University in Prague». is.cuni.cz.
- ↑ «History of Charles University». cuni.cz. Charles University in Prague. [Consulta: 23 març 2015].
- ↑ «Zákon o přeložení sídla německé university v Praze» (en txec). Senát Národního shromáždění, 16-12-1921. Arxivat de l'original el 19 July 2012.
- ↑ Hlaváčková, Ludmila (en txec) Vesmír, 73, 12-1994.
- ↑ Čapka, František. «XI. Léta první i druhé republiky a protektorátu». A: Dějiny zemí Koruny české v datech (en txec). Prague: Libri, 1999. ISBN 978-80-85983-67-8.
- ↑ Svoboda, Petr (en txec) IForum, 2005. ISSN: 1214-5726.
- ↑ Chalupský, Josef (en txec) Zprávy ČPS, 4/10, 12-2002 [Consulta: 8 març 2008].
- ↑ «History of CU». Cuni.cz, 04-04-2014. [Consulta: 12 agost 2014].
- ↑ «A University Fit for a King». Prague-life.com. [Consulta: 12 agost 2014].
- ↑ «Prague shooting: Several dead and dozens injured in university shooting». BBC News, 21-12-2023.
- ↑ Laca, Peter «Several Dead, Wounded in Prague University Shooting, Police Say». , 21-12-2023.
- ↑ «Po střelbě na Filozofické fakultě je deset mrtvých, další jsou vážně zranění» (en txec). .
- ↑ «Gunman dead after killing 14 at Prague's Charles University». , 21-12-2023.
- ↑ Higgins, Andrew. «At Least 15 Dead in Czech Republic After Shooting at Prague University». The New York Times, 21-12-2023. Arxivat de l'original el 21 December 2023. [Consulta: 21 desembre 2023].
- ↑ «Prague shooter killed himself after attack on university, police say – as it happened». , 22-12-2023.
- ↑ «How killer left a trail of victims across Prague». BBC. BBC, 23-12-2023.
- ↑ «Střelec z filozofické fakulty se přiznal k vraždě v Klánovickém lese» (en txec). , 27-12-2023.
- ↑ «President appoints Milena Králíčková first-ever woman rector of CU». Charles University. [Consulta: 18 març 2022].
- ↑ 46,0 46,1 46,2 «University Infrastructure» (en anglès). Charles University. [Consulta: 24 juliol 2024].
- ↑ «Root». Catholic Theological Faculty. [Consulta: 31 agost 2021].
- ↑ «root». Protestant Theological Faculty. [Consulta: 31 agost 2021].
- ↑ «HTF» (en txec). Husitská teologická fakulta. [Consulta: 31 agost 2021].
- ↑ «Právnická fakulta UK» (en txec). prf.cuni.cz. [Consulta: 31 agost 2021].
- ↑ lf1.cuni.cz. «First Faculty of Medicine, Charles University in Prague». lf1.cuni.cz. [Consulta: 31 agost 2021].
- ↑ «Faculty of Mathematics and Physics». mff.cuni.cz. [Consulta: 31 agost 2021].
- ↑ «Root». Faculty of Humanities, Charles University. [Consulta: 31 agost 2021].
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Opatrný, Josef «Estudios iberoamericanos en la República Checa en los años 1990». Jahrbuch für Geschichte Lateinamerikas – Anuario de Historia de America Latina, 38, 1, 2001, pàg. 377-390. ISSN: 2194-3680.
Grup Coïmbra d'universitats de recerca europees | |
|---|---|
| Membres | Aarhus · Barcelona · Bergen · Bolonya · Bristol · Budapest · Cambridge · Coïmbra · Dublin · Edinburgh · Galway · Ginebra · Göttingen · Granada · Graz · Groninga · Heidelberg · Jena · Cracòvia · Leiden · Leuven · Lovaina · Lió · Montpeller · Oxford · Pàdua · Pavia · Poitiers · Praga · Salamanca · Siena · Tartu · Tessalònica · Turku I · Turku II · Uppsala · Würzburg |
