Maria Encarnació Roca i Trias

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Encarna Roca i Trias)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMaria Encarnació Roca i Trias Creu de Sant Jordi 1984
Encarna Roca.jpg
Encarna Roca rep la Creu de Sant Jordi de mans del President Pujol l'any 2003
Nom original (es) María Encarnación Roca Trías
Biografia
Naixement (ca) Encarna Roca i Trias
26 d'abril de 1944 (1944-04-26) (74 anys)
Barcelona
Escudo de España (mazonado).svg  Vicepresidenta del Tribunal Constitucional d'Espanya
En el càrrec des de 22 de març de 2017
Adela Asúa Barreta
(fins al 14 de març)
Ella mateixa
(presidenta interina)
(Del 14 al 22 de març)
Monarca Felip VI
Escudo de España (mazonado).svg  Presidenta del Tribunal Constitucional d'Espanya
Interina
14 – 22 de març de 2017
Monarca Felip VI
Escudo de España (mazonado).svg  Magistrada del Tribunal Constitucional d'Espanya
En el càrrec des de 23 de juliol de 2012
Nacionalitat Espanyola
Educació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Jurista
Ocupador Universitat de Barcelona
Tribunal Suprem d'Espanya
Tribunal Constitucional d'Espanya
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Maria Encarnació Roca i Trias, també coneguda com a Encarna Roca (Barcelona, 26 d'abril de 1944), jurista catalana, és magistrada del Tribunal Suprem espanyol i magistrada (des de 2012) i vicepresidenta (des de 2017) del Tribunal Constitucional d'Espanya.[1][2][3]

Biografia[modifica]

És llicenciada, des de 1966, i doctora en Dret per la Universitat de Barcelona. L'any 1979 va obtenir la condició de catedràtica de Dret civil a la mateixa universitat on va dirigir, fins al 1998, la Càtedra de Dret civil català Duran i Bas. A més n'ha estat vicerectora i secretària general entre els anys 1986 i 1993. Ha estat professora visitant a diverses universitats, entre les quals el Wolfson College d'Oxford (1995 i 1998), i ha participat en nombroses conferències jurídiques internacionals.[1] El 2012 va ser investida doctora honoris causa per la Universitat de Girona.[4]

El 1980 fou cofundadora de les Jornades de Dret Català a Tossa de Mar, en les quals ha participat regularment. La seva tasca investigadora s’ha centrat en el Dret civil català, el Dret de família i el Dret civil constitucional i també va ser directora de la Revista Jurídica de Catalunya (1996-2012).[5] Va ingressar el 1995 a l'Institut d'Estudis Catalans com a membre numerari i és la primera dona que va ser escollida membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya (1980) i de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación (2011).[1][6]

Va ser membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya (1983-2005) i el 2005 es va convertir en magistrada del Tribunal Suprem d'Espanya a la Sala Civil, la primera dona en fer-ho.[7][6] En la pràctica jurídica ha destacat en el dret familiar, camp en el qual les seves sentències han establert jurisprudència en l’assoliment d’una igualtat més gran entre els sexes quant a drets i obligacions.[1]

L'any 2012 va ser escollida magistrada del Tribunal Constitucional espanyol pel Congrés dels Diputats a proposta del Parlament de Catalunya. Va prendre possessió del càrrec el dia 23 de juliol.[8][9] Durant el seu mandat es va posicionar a favor de validar la imparcialitat de l'aleshores president de l'organisme, Francisco Pérez de los Cobos, posada en dubte per la seva militància al Partit Popular mentre era magistrat del Tribunal.[10] També en l'exercici d'aquesta responsabilitat va votar a favor d'acceptar a tràmit el recurs del Govern espanyol contra les dues modalitats de la consulta no referendària del 9 de novembre de 2014 convocada pel Govern de Catalunya sobre l'estatus polític de Catalunya en relació a Espanya i que va suposar la suspensió de la convocatòria i de la Llei de consultes. Va votar, juntament amb la resta de membres de l'organisme, a favor de l'anul·lació dels preceptes nuclears de la llei esmentada, així com de la declaració com a inconstitucional de la consulta del 9 de novembre.[1] El setembre de 2016, davant la presentació de la ponència que ella mateixa realitzà sobre el recurs contra la Llei catalana de protecció dels animals, va exposar el seu posicionament contra la prohibició dels espectacles taurins a Catalunya, comptant amb el suport de la resta de magistrats.[11]

Va exerceir interinament la presidència del Tribunal Constitucional d'Espanya del 14 al 22 de març de 2017 després d'haver caducat els mandats com a magistrats dels seus anteriors president i vicepresidenta i fins l'elecció del nou president.[12][13][14] També el 22 de març va ser elegida vicepresidenta del Tribunal.[15]

Obres[modifica]

  • Natura i contingut de la llegítima en el dret civil català (1976)
  • El dret civil català en la jurisprudència (1977)
  • Fundamentos de Derecho Civil de Cataluña (en 4 volums, 1979-82), amb Lluís Puig i Ferriol
  • Institucions de dret civil de Catalunya (1984) amb Lluís Puig i Ferriol
  • Familia y cambio social (1999)
  • Derecho de daños (2007)

Premis[modifica]

Entre altres distincions, ha rebut els següents reconeixements:

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Maria Encarnació Roca i Trias». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «PP y PSOE se reparten el Constitucional con jueces de marcada ideología». El Mundo.
  3. «Encarnación Roca i Trías» (en castellà). Tribunal Constitucional. [Consulta: 20 març 2017].
  4. «La Dra. Encarna Roca és investida doctora honoris causa de la Universitat de Girona». Universitat de Girona, 13-04-2012.
  5. «Monogràfic: 'El dret de família i els nous models de família. Novetats doctrinals i jurisprudència'. LLIBRE HOMENATGE A ENCARNA ROCA TRIAS» (en català). Revista Jurídica de Catalunya, 02-03-2015. [Consulta: 20 març 2017].
  6. 6,0 6,1 «Encarnación Roca, la primera dona de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación». DonesDigital.com, 26-01-2012. [Consulta: 8 juny 2013].
  7. «Membres de la Comissió Jurídica Assessora» (en català). Comissió Jurídica Assessora. [Consulta: 20 març 2017].
  8. «Real Decreto 1117/2012, de 20 de julio, por el que se nombra Magistrada del Tribunal Constitucional a doña Encarnación Roca Trías.» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, núm. 174, 21-07-2012, pàg. 52.503.
  9. «Jura o promesa de los nuevos magistrados del Tribunal Constitucional» (en castellà). Casa Real, 23-07-2012. [Consulta: 20 març 2017].
  10. «El ‘asalto' de Rajoy al Constitucional comienza a dar sus frutos: el Tribunal acredita la imparcialidad de De los Cobos» (en castellà). Elplural.com. [Consulta: 26 febrer 2015].
  11. «El TC aplaza el anuncio de la anulación de la prohibición de los toros en Catalunya» (en castellà). La Vanguardia, 05-10-2016. [Consulta: 20 març 2017].
  12. «Real Decreto 256/2017, de 10 de marzo, por el que se declara el cese de don Francisco Pérez de los Cobos Orihuel como Presidente del Tribunal Constitucional.» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, núm. 60, 11-03-2017, pàg. 18.125.
  13. «Real Decreto 258/2017, de 10 de marzo, por el que se declara el cese de doña Adela Asúa Batarrita como Vicepresidenta del Tribunal Constitucional.» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, núm. 60, 11-03-2017, pàg. 18.127.
  14. «Llei Orgànica 2/1979, de 3 d'octubre, del Tribunal Constitucional» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat. «L'article 6 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional estableix que el magistrat més antic en el càrrec i de major edat assumeix la presidència del Ple del Tribunal Constitucional a falta de president i vicepresident.»
  15. «Real Decreto 282/2017, de 22 de marzo, por el que se nombra Vicepresidenta del Tribunal Constitucional a doña Encarnación Roca Trías.» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, núm. 70, 23-03-2017, pàg. 20.414.



Precedit per:
Francisco Pérez de los Cobos
Espanya
Presidenta del Tribunal Constitucional d'Espanya
Interina

2017
Succeït per:
Juan José González Rivas
Precedit per:
Adela Asúa Barreta
(fins al 14 de març)
Espanya
Vicepresidenta del Tribunal Constitucional d'Espanya

Des de 2017
Succeït per:
En el càrrec