Salomó Marquès i Sureda

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSalomó Marquès i Sureda
Biografia
Naixement1942 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
l'Escala (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Director Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona
15 maig 1999 – 25 març 2004 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona
Universitat de Girona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPedagog, catedràtic d'universitat i escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Girona Modifica el valor a Wikidata
Premis

Salomó Marquès i Sureda (L'Escala, 1942) és un pedagog i docent català,[1] professor del departament de Pedagogia de la Universitat de Girona.

Nascut l'any 1942 a L'Escala (Alt Empordà), la seva família s'establirà a Girona. Estudia el batxillerat al col·legi dels Maristes. Entrarà formar de l'escoltisme fet que esdevenir important en la seva trajectòria vital. Entrarà al seminari de Girona amb 17 anys. Serà ordenat sacerdot el 1966. Vicari de la Selva i del col·legi del Collell. Després al Col·legi Menor Bisbe Cartañà de Girona l'any 1966. Serà nomenat consiliari de la Delegació Diocesana d'Escoltisme de Girona. Farà un any sabàtic a Roma on estudia pedagogia, i en tornar, es secularitzarà. El 1975 serà secretari diocesà de Justícia i Pau i posteriorment president (anys més tard serà nomenat Delegat Episcopal pel bisbe Camprodon). Començarà a estudiar pedagogia la UAB i la Universitat de Girona on serà membre de la primera promoció. Es casarà el 1974. Des dels anys noranta que es va constituir, participa en l'Ong GRAMC (Grup de Recerca i Actuació amb Minories Culturals) d'ajuda, promoció i formació de persones nouvingudes.[2]

És llicenciat en Pedagogia per la Universitat de Girona. Com a professor, ensenyà Història de l'Educació en els graus de Pedagogia i d'Educació social. Algunes de les seves recerques se centren en l'estudi dels mestres i de l'escola durant la Segona República Espanyola i el Franquisme. L'any 2006 li fou concedit el premi Mestres 68.[3] Ha publicat diversos llibres sobre l'exili dels mestres, sobre la realitat de l'escola franquista, i diferents biografies de mestres republicans deportats i exiliats, algunes de les quals s'han editat a Mèxic, i també sobre l'escotisme.[4] A principis de 2012 es publicà una aproximació biogràfica sobre la seva obra pedagògica.[3]

Obres seleccionades[modifica]

  • 1939 : l'exili del magisteri de Catalunya (2019)[5]
  • La Renovació de l'escola pública : de l'Empordà a tot Catalunya : 1900-1939 : [catàleg de l'exposició que tingué lloc al Museu del Joguet del 7 de novembre a l'1 de desembre de 2013] (2013)[6]
  • Modest Prats Domingo : aproximació biogràfica (2010)[7]
  • El Matrimoni Roquet-Llovera : mestres gironins renovadors durant la República i el franquisme (2009)[8]
  • Mare de Déu, quina escola! Els mestres contra Franco, amb Raimon Portell (2008)[9]
  • Els Mestres de la República, amb Raimon Portell (2008)[10]
  • Els mestres de la República, amb Raimon Portell (2006)[11]
  • L'escola, amb Jordi Feu i David Pujol (2005)[12]
  • L'Escola a Catalunya durant el segle XX: el testimoni de les germanes Macau Julià (2002)[13]
  • Martí Rouret : mestre, republicà i català (2001) [14]
  • Narcís Masó: pedagog de l'escola activa (1990)[15]
  • L'ensenyament a Girona al segle XVIII (1985)[16]
  • L'escoltisme gironí, Salt (1984)
  • Instruccions per a l'ensenyança de minyons: tom II / Baldiri Reixac (1981)[17]

Fons Salomó Marquès - Magisteri Exiliat de Catalunya[modifica]

El Fons del Magisteri Exiliat de Catalunya, fruit de la recerca feta pel professor Salomó Marquès, està format per 45 arxivadors que contenen 545 dossiers de mestres republicans que treballaven a Catalunya i van marxar a l'exili el 1939, així com uns 2.500 llibres sobre mestres, escrits per mestres o sobre la temàtica de l'exili i l'educació a les èpoques republicana i franquista.[18]

La recollida del fons documental es va iniciar a finals dels anys vuitanta del segle passat, en constatar que els mestres exiliats no existien en la documentació del país. Al contrari que els mestres depurats pel franquisme, els exiliats no existien per a les autoritats franquistes.

La recerca s’ha fet sobretot a partir de fonts orals, recollint, sempre que ha estat possible, el testimoni directe dels protagonistes, dels seus familiars i dels antics alumnes i amics. L'àmbit geogràfic ha estat Catalunya, l’Estat espanyol, França i diferents països d’Amèrica, especialment Veneçuela i Mèxic.

Aquesta investigació ha permès rescatar de l’oblit i conèixer les biografies d’un col·lectiu que va jugar un paper important en l’educació del país. Ens permet conèixer l'aportació dels líders pedagògics i polítics del magisteri, la feina feta al país abans i durant la República (en pau i en guerra), així com el seu treball pedagògic en els països d’acollida, on varen continuar portant a terme una tasca pedagògica renovadora mentre que a casa nostra s’instaurava una escola tradicional i autoritària.

Referències[modifica]

  1. Rodríguez, Pau. «Salomó Marquès: "Els mestres de la República estaven convençuts que construïen una societat nova"». DiariEducacio.cat, 28-01-2014. [Consulta: 12 desembre 2017].
  2. Entrevista a Revista de Girona nº 232 setembre-octubre de 2005
  3. 3,0 3,1 «Es presenta el llibre "Salomó Marquès Sureda. Una aproximació biogràfica", que recull l'experiència vital del professor Salomó Marquès». UdG.edu, 13-02-2012. [Consulta: 23 gener 2013].
  4. Portell, Raimon; Marquès, Salomó. Els mestres de la República. Badalona: Ara Llibres, 2008. ISBN 978-84-96201-87-3. 
  5. «Memorial democràtic. Presentació del llibre ‘1939: l'exili del magisteri de Catalunya’, de Salomó Marquès» (en català). Generalitat de Catalunya, 30-09-2019. [Consulta: 2 abril 2020].
  6. «La Renovació de l'escola pública : de l'Empordà a tot Catalunya 1900-1939)» (en català). Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 abril 2020].
  7. «Modest prats i «mestres 68»» (en català). Diari de Girona, 23-07-2010. [Consulta: 2 abril 2020].
  8. «Òmnium recomana… Presentació del llibre ‘El matrimoni Roquet Llovera. Mestres gironins renovadors durant la República i el franquisme’» (en català). Òmnium, 19-01-2010. [Consulta: 2 abril 2020].
  9. «Mare de Déu, quina escola!». AraLlibres.cat. [Consulta: 12 desembre 2017].
  10. Marquès, Salomó; Portell, Raimon. Els Mestres de la República. 4a ed.. Badalona: Ara Llibres, 2008, p. 180. ISBN 8496201872. 
  11. «Els mestres de la República». AraLlibres.cat. [Consulta: 12 desembre 2017].
  12. Marquès, Salomó; Feu, Jordi; Pujol, David. L'escola. Girona: Diputació de Girona: Caixa de Girona, 2005, p. 96 (Quaderns de la Revista de Girona, 120). ISBN 8495187795. 
  13. Marquès, Salomó. L'Escola a Catalunya durant el segle XX: el testimoni de les germanes Macau Julià. [S.l.]: Dlleure, 2002, p. 76 (col. Baldiri Reixac, 4). ISBN 8493121029. 
  14. «ARGUS» (en català). Argus. Catàleg de les biblioteques públiques de Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l'Ebre. [Consulta: 20 abril 2020].
  15. Marquès, Salomó. Narcís Masó: pedagog de l'escola activa. Girona: Diputació de Girona, DL, 1990, p. 102. ISBN 8486812208. 
  16. Marquès, Salomó. L'Ensenyament a Girona al segle XVIII. Girona: Col·legi Universitari de Girona, DL, 1985, p. 183. ISBN 8460038335. 
  17. Reixac, Baldiri. Introducció, transcripció i notes a cura de Salomó Marquès i Albert Rossich. Instruccions per a l'ensenyança de minyons: tom II. Girona: Col·legi Universitari, 1981, p. 294. ISBN 8460022226. 
  18. «Fons Salomó Marquès. Magisteri Exiliat de Catalunya (Universitat de Girona)». [Consulta: 4 juny 2020].

Enllaços externs[modifica]