Mariàngela Vilallonga Vives

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Mariàngela Vilallonga)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaHonorable
Mariàngela Vilallonga Vives
Mariàngela Vilallonga retrat oficial 2019.jpg
Biografia
Naixement 3 abril 1952 (67 anys)
Girona
Senyal de la Generalitat de Catalunya.svg  Consellera de Cultura 

24 març 2019 –
← Laura Borràs i Castanyer

Nomenat per: Quim Torra

Logotip IEC.png  Vicepresidenta segona de l'Institut d'Estudis Catalans 

2017 – 2019
← Joaquim Agulló i Batlle
  Membre de la junta Consell Escolar de Catalunya

2011 – 2015
Logotip IEC.png  Vicepresidenta segona de l'Institut d'Estudis Catalans 

11 novembre 2010 – 1r setembre 2013
← Joan Solà CortassaJoaquim Agulló i Batlle, Jaume de Puig i Oliver →
Dades personals
Formació Universitat Autònoma de Barcelona . filologia clàssica
Activitat
Ocupació Filòloga, catedràtica, historiadora de la literatura i escriptora
Ocupador Govern de Catalunya (2019–)
Universitat de Girona (1975–)
Família
Fills Borja Vilallonga
Pare Josep Vilallonga i Ribalta

Twitter: MVilallonga Instagram: mariangelavilallonga
Modifica les dades a Wikidata

Mariàngela Vilallonga Vives (Girona, 3 d'abril de 1952) és catedràtica de filologia llatina a la Universitat de Girona. Des de 2017 és vicepresidenta segona de l'IEC, institució on ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat.[1] El 24 de març de 2019 va ser nomenada a consellera de cultura de la Generalitat de Catalunya, com a part del govern de Quim Torra.[2]

Biografia[modifica]

El seu pare fou el sastre Josep Vilallonga. Nascuda a Girona, va créixer a Llagostera. Va estudiar primària a les carmelites del municipi i el batxillerat elemental a l'Institut de Girona. Posteriorment va estudiar a l'Institut Jaume Vicens Vives de Girona. Va començar la carrera de filosofia i Lletres a la Universitat de Girona, i es va llicenciar en filologia Clàssica a la Universitat Autònoma de Barcelona. El mes de setembre de 1974 va llegir la seva tesina, L'estructura omfàlica a l'epístola Ad Pisones d'Horaci, dirigida per Àngel Anglada Anfruns. El mateix any va començar a treballar com a docent al Col·legi Universitari de Girona i es va casar el 1975.[3]

Universitat[modifica]

Doctora en filologia clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona, és catedràtica de filologia llatina de la Universitat de Girona i directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent, des de la seva creació l'any 2004, i del Grup de Recerca de Patrimoni Literari. Ha dirigit projectes de recerca sobre les relacions entre els humanistes de la Corona d’Aragó i Europa durant els segles XV i XVI. En aquest àmbit destaquen el llibre La literatura llatina a Catalunya al segle XV i les seves aportacions sobre el cardenal i bisbe de Girona Joan Margarit i Pau i Jeroni Pau, de qui és especialista.

Coordina el grup de treball Studia Humanitatis, en què participen catorze investigadors d’Alemanya, Itàlia, el Regne Unit, Bèlgica i l'Estat espanyol. Ha creat una biblioteca virtual, accessible a través del web de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la UdG, on es poden trobar biografies dels principals humanistes catalans i alguns dels seus textos llatins.[4]

Acadèmia[modifica]

Des del 28 de febrer de 2005 és membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans amb el número 255, on des de 2017 és la vicepresidenta de la institució. Ja ho havia sigut anteriorment, entre l'11 de novembre de 2010 i el 2013, en substitució de Joan Solà, mort el 27 d'octubre del 2010.

És vocal de la Junta de Govern i del Consell Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes des de 2015. Ha estat membre del Consell de les Arts i la Cultura de Girona (2008-2011), membre del Consell Escolar de Catalunya (2011-2015), membre del Consell Social de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2014-2015), presidenta del Consell Assessor de la Xarxa CRUSCAT (2010-2015), membre del Comitè Organitzador de les Commemoracions de la Generalitat de Catalunya (2011-2013) i coordinadora dels "Fulls" de la Revista de Girona (1985-2008).

Política[modifica]

El 22 de març del 2019 va ser anunciada com a consellera de Cultura del govern de Quim Torra, en substitució de Laura Borràs.[5] Borràs va deixar el càrrec per a presentar-se com a candidata independent a les eleccions generals espanyoles de 2019.[6] Vilallonga fou nomenada consellera el dia 24 de març del mateix any.[7]

Publicacions[modifica]

És autora de més d'una dotzena de monografies i de llibres. També ha traduït els Poemes francesos de Rainer M. Rilke (2011). Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació (El Punt, Presència, Revista de Girona, Serra d’Or, La Vanguardia, Avui, Ara.)[1]

Premis i reconeixements[modifica]

El 26 d'abril del 2016, va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva "recerca centrada en la literatura humanística llatina de la Corona d’Aragó".[8]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Mariàngela Vilallonga». IEC. [Consulta: 15 juny 2018].
  2. 324cat. «Mariàngela Vilallonga substituirà Laura Borràs a la conselleria de Cultura» (en ca), 22-03-2019. [Consulta: 22 març 2019].
  3. «Mariàngela Vilallonga». [Consulta: 18 juny 2018].
  4. «Exposició "M.A. Anglada 1930/1999. Vida i Obra"». Fundació Josep Pla.
  5. Ekaizer, Ernesto. «Mariàngela Vilallonga es perfila com a nova consellera de Cultura» (en ca-es), 21-03-2019. [Consulta: 21 març 2019].
  6. Geli, Carles «Vilallonga, una consejera de emergencia bajo dos sombras» (en es). El País [Madrid], 23-03-2019. ISSN: 1134-6582.
  7. «El president de la Generalitat ha signat avui el decret de nomenament de les noves conselleres de Presidència i Cultura» (en ca). [Consulta: 5 abril 2019].
  8. «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 personalitats i 13 entitats». Gencat, 10-02-2017 [Consulta: 13 abril 2016].

Enllaços externs[modifica]