Alfred Döblin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAlfred Döblin

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 agost 1878 Modifica el valor a Wikidata
Szczecin (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 juny 1957 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Emmendingen Modifica el valor a Wikidata
SepulturaVosges Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Frederic Guillem de Berlín
Universitat Humboldt de Berlín
Universitat de Friburg de Brisgòvia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Berlín
Praga
Sarreguemines
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, periodista, neuròleg, escriptor de ciència-ficció, metge escriptor, novel·lista, assagista, dramaturg, poeta Modifica el valor a Wikidata
Activitat1913 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
MovimentExpressionisme Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaLinke Poot
Hans Fiedeler
Knaas Pieth Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeErna Reiss Döblin Modifica el valor a Wikidata
FillsPeter DöblinStefan DöblinKlaus DöblinWolfgang Döblin Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
març 1933-octubre 1933crema de llibres a l'Alemanya nazi Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Lloc webalfred-doeblin.de Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0246841 Allocine: 88379 Allmovie: p309001
iTunes: 426888562 Musicbrainz: 8f6de900-988c-4278-ae5e-1248a547a010 Discogs: 4107639 Find a Grave: 179676334 Modifica el valor a Wikidata

Alfred Döblin (Szczecin, 10 d'agost de 1878 - Emmendingen, 26 de juny de 1957) fou novel·lista, assagista i metge alemany, mundialment conegut per la seva novel·la Berlin Alexanderplatz (1929). Escriptor prolífic l'obra del qual abasta més de mig segle i una àmplia varietat de moviments i estils literaris, Döblin és una de les figures més importants del modernisme literari alemany.[1]

Biografia[modifica]

1878 - 1918[modifica]

Bruno Alfred Döblin va néixer el 10 d'agost de 1878 a la casa de Bollwerk 37 a Stettin (Szczecin), Pomerània, actualment Szczecin a Polònia, una ciutat portuària al que llavors era la Província de Pomerània.[2]

Va ser el quart de cinc fills nascuts de Max Döblin (1846-1921), un mestre sastre de Posen (Poznań), i Sophie Döblin (1844-1920), cognom de soltera Freudenheim, la filla d'un comerciant.[3] El seu germà gran era l'actor Hugo Döblin. El matrimoni dels seus pares es va caracteritzar per una tensió entre els interessos artístics multifacètics de Max, a la qual cosa Döblin després atribuiria les seves inclinacions artístiques i les dels seus germans,[4] i el genial pragmatisme de Sophie.[5] Els Döblins eren jueus assimilats i Alfred es va adonar d'un antisemitisme ampli i social des del principi.[6]

La seva família es va mudar a Berlín en 1898. Després de rebre el seu Abitur el 1900, Döblin es va matricular a la Universitat Friedrich Wilhelm (ara Universitat Humboldt de Berlín) i va començar a estudiar medicina general. Al maig de 1904 es va mudar a Friburg de Brisgòvia per continuar els seus estudis, concentrant-se en neurologia i psiquiatria. Va començar la seva dissertació ("Disturbis de la memòria en la psicosi de Korsakoff") el semestre d'hivern de 1904-1905 a la clínica psiquiàtrica de Friburg. La seva dissertació, completada a l'abril de 1905, va ser publicada aquest any per Klett Verlag de Berlín.[7] Va sol·licitar beques a Berlín ia Stettin, on aparentment va ser rebutjat a causa dels seus orígens jueus,[8] abans de prendre un lloc de curta durada com a metge assistent en un asil regional a Regensburg. El 15 d'octubre de 1906 va assumir un lloc a la clínica psiquiàtrica de Berlín a Buch, on va treballar com a metge assistent durant gairebé dos anys. Després va ser traslladat a l'hospital de la ciutat Am Urban, on es va dedicar a la medicina interna amb un renovat interès. Va obrir la seva primera pràctica privada l'octubre de 1911 a Blücherstrasse 18 al barri berlinès de Kreuzberg, abans de traslladar la pràctica a Frankfurter Allee 184 a l'est de la classe treballadora de Berlín.[9]

Durant els seus anys d'estudiant, es va interessar en la Filosofia, sobretot en Immanuel Kant, Arthur Schopenhauer i Friedrich Nietzsche. Un dels seus companys d'aquella època era Filareto Kavernido. Després dels seus estudis, va treballar com a periodista a Ratisbona i a Berlin, abans de guanyar-se un lloc com a psiquiatre en el barri de classe treballadora d'Alexanderplatz. Durant aquest temps va escriure diverses novel·les, però cap va ser publicada fins a 1915, quan Die Drei Sprünge donis Wang-lun (Els tres salts de Wang-lun) es va editar, guanyant el Premi Fontane. Durant la I Guerra Mundial Döblin va exercir de metge en l'exèrcit alemany, però va continuar escrivint. La seva novel·la històrica Wallenstein, situada en la Guerra dels Trenta Anys, la va escriure en aquest període.

1919 - 1933[modifica]

En 1920 Döblin es va afiliar a l'Associació d'Escriptors Alemanys (Schutzverband Deutscher Schriftsteller) i en 1924 es va convertir en el seu president. Va ser membre del grup 1925 al costat de Bertolt Brecht. En 1929 es va publicar Berlin Alexanderplatz.[10] Escrita parcialment en alemany col·loquial, barrejant diversos punts de vista, veus i nivells de l'idioma, amb un estil semblant a James Joyce, conta la història de Franz Biberkopf, un ex-convicte que es veu arrossegat cada vegada més en un submón de crim i delinqüència del que no pot escapar. Ell mateix va col·laborar en la primera versió cinematogràfica de la novel·la, dirigida en 1931 per Piel Jutzi.[11] La història de Franz Biberkopf va ser adaptada per a la televisió en 1980 per Rainer Werner Fassbinder en una sèrie de catorze capítols.

1933 - 1957[modifica]

Quan els nazis van arribar al poder a Alemanya, Döblin va fugir a Suïssa i després als Estats Units, on va treballar per a la Metro-Goldwyn-Mayer en Hollywood.[12] En 1941 Döblin es va convertir al Catolicisme influenciat per les seves lectures de Søren Kierkegaard i Baruch Spinoza. En 1945 va tornar a Europa treballant per al Ministeri de Cultura de França. Va tornar a Alemanya i es va instal·lar a Baden-Baden, on va treballar com a editor d'una revista però, disgustat per l'entorn polític del seu país natal, va tornar a França (tenia la nacionalitat francesa des de 1936). En 1956 Döblin va ingressar en un sanatori i va romandre allí pràcticament paralitzat per la resta de la seva vida, morint en Emmendingen a l'any següent.

Obres[modifica]

  • Die drei Sprünge des Wang-Lun (Els tres salts de Wang-Lun, 1915)
  • Wallenstein (1920)
  • Berge, Meere und Giganten (Muntanyes, mars i gegants, 1924)
  • Berlin Alexanderplatz (1929)
  • Pardon wird nicht gegeben (No hi haurà perdó, 1935)
  • November 1918 (1937-1942), història de l'esfondrament de l'Imperi austrohongarès
  • Der unsterbliche Mensch (L'home immortal, 1946).

Referències[modifica]

  1. Davies 2009, p. 1
  2. Bernhardt 2007, p. 9
  3. Sander 2001, p. 13
  4. Sander 2001, p. 15
  5. Sander 2001, p. 13; Bernhardt 2007, p. 9
  6. Sander 2001, p. 14
  7. Sander 2001, pàg. 19–21
  8. Sander 2001, p. 22
  9. Sander 2001, pàg. 22–27
  10. Sander 2001, p. 40; Bernhardt 2007, pàg. 88–9
  11. Sander 2001, p. 42
  12. Sander 2001, p. 49

Bibliografia[modifica]

  • Bernhardt, Oliver. Alfred Döblin (en alemany). Munic: Deutscher Taschenbuch Verlag, 2007. ISBN 978-3-423-31086-4. 
  • Buruma, Ian «The Genius of Berlin». The New York Review of Books, 17-01-2008 [Consulta: 7 desembre 2011].
  • Davies, Steffan; Ernest Schonfield. Davies, Steffan. Alfred Döblin: Paradigms of Modernism. Berlin and New York: Walter de Gruyter, 2009. ISBN 978-3-11-021769-8. 
  • Döblin, Alfred. Berlin Alexanderplatz (en alemany). Munic: Deutscher Taschenbuch Verlag, 1980. ISBN 3-423-00295-6. 
  • Dollinger, Roland. «From Berge Meere und Giganten to a Philosophy of Nature». A: Dollinger, Koepke. A Companion to the Works of Alfred Döblin. Rocheser, NY: Camden House, 2003, p. 93–109. 
  • Internationales Alfred-Döblin-Kolloquium Berlin 2001 (en alemany). Bern: Peter Lang, 2003. ISBN 3-906768-72-4. 
  • Grass, Günter. «Über meinen Lehrer Döblin. Rede zum 10. Todestag Döblins». A: Volker Neuhaus. Werkausgabe in zehn Bänden, vol. 10: Essays, Reden, Briefe, Kommentare (en alemany). Darmstadt: Luchterhand, 1987, p. 236–55. 
  • Gross, John «Books of the Times». New York Times, 03-12-1984 [Consulta: 7 desembre 2011].
  • Jelavich, Peter. Berlin Alexanderplatz: Radio, Film, and the Death of Weimar Culture. Berkeley: University of California Press, 2006. ISBN 978-0-520-25997-3. 
  • Riley, Anthony W. Editorial Afterword to Wadzeks Kampf mit der Dampfturbine (en alemany). Munic: Deutsche Taschenbuch Verlag, 1987, p. 363–393. ISBN 3-423-02424-0. 
  • Ryan, Judith «From Futurism to 'Döblinism'». The German Quarterly, 54, 4, novembre 1981, pàg. 415–426. DOI: 10.2307/405005. JSTOR: 405005.
  • Sander, Gabriele. Alfred Döblin (en alemany). Stuttgart: Reclam, 2001. ISBN 3-15-017632-8. 
  • Sander, Gabriele. «Editorial afterword to Berge Meere und Giganten». A: Berge Meere und Giganten (en alemany). Munic: Deutscher Taschenbuch Verlag, 2006. 
  • Schoeller, Wilfried F. Alfred Döblin: Eine Biographie (en alemany). Munic: Carl Hanser, 2011. ISBN 978-3-446-23769-8. 
  • Solbach, Andreas. «Editorial afterword to Die drei Spünge des Wang-lun». A: Die drei Spünge des Wang-lun (en alemany). Munic: Deutscher Taschenbuch Verlag, 2007. 
  • Trappen, Stefan «Grass, Döblin und der Futurismus. Zu den futuristischen Grundlagen des Simultaneitätskonzepts der Vegegenkunft.» (en alemany). Euphorion: Zeitschrift für Literaturgeschichte, 96, 1, 2002, pàg. 1–26.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfred Döblin