Ilergets

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Els caps ilergets Indíbil i Mandoni, en una estàtua idealitzada del 1946.

Els ilergets eren un dels pobles que ocupaven part de la península Ibèrica abans de l'arribada dels romans. El seu substrat ètnic estava constituït, molt probablement, per indígenes provinents de l'Edat del Bronze i algunes de les tribus indoeuropees que van ocupar la península en el primer mil·lenni aC, possiblement celtes i lígurs.

Estaven ubicats a la zona la qual seria conegut posteriorment com la Tarraconense, des del Baix Urgell fins al riu Ebre, ocupant el que en l'actualitat són les províncies d'Osca i de Lleida, ocupant les riques conques del riu Segre, el Cinca i l'Alcanadre, encara que la inestabilitat de les fronteres a la zona ha portat a trobar senyals de la seva presència durant llargs períodes de temps a l'actual província de Saragossa i el nord de Castelló, on pressionaven els edetans.

La seva societat política estava fonamentada en l'existència d'un Rei (reietons a les cròniques romanes), molt jerarquitzada amb oligarquies que mantenien l'estructura social i un fort component militar. Se sosté la tesi que era una societat molt avançada a l'arribada dels romans i que eren bons comerciants. Algunes ciutats grans semblaven disposar d'una certa autonomia amb òrgans de govern a tall de cúries a partir del segle I aC, encara que bé podrien estar influïdes pel procés de romanització accentuada a partir del 195 aC.

La seva capital era Athanàgia, (Atanagrum en llatí), la ubicació exacta de la qual es desconeix, si bé s'ha especulat que sigui la Ciutat ibèrica del Molí de l'Espígol, a Tornabous. Una altra ciutat important era Ilerda, també denominada Iltirta o Iltirda, (l'actual Lleida), i que en determinats moments va ser també capital, arribant a considerar-se en alguns períodes com la ciutat més gran a la península al nord de Sagunt, una altra ciutat era Mendiculea.

La seva economia estava basada en la ramaderia i el cultiu de gra. S'han trobat molins manuals giratoris. Va ser molt important el desenvolupament de la metal·lúrgia, l'orfebreria i la indústria tèxtil. La ceràmica tenia components fenicis i grecs, amb motius ornamentals geomètrics. Usen la moneda, de bronze i de plata, almenys des del segle III aC, la qual cosa va afavorir el comerç i la captació d'impostos.

La seva figura més notable va ser el rei Indíbil (ca 258 aC -205 aC) que com a aliat de Cartago, va sostenir diversos enfrontaments amb els romans durant les Guerres Púniques. La ubicació estratègica del territori dels ilergets va afavorir les seves aliances amb Roma o Cartago (gairebé sempre amb aquesta última), encara que s'afirma en l'actualitat de manera unànime que l'autèntic interès dels ilergets i els seus cabdills era afavorir els seus propis interessos, defensar el seu poble i estendre's més enllà de les seves fronteres conquerint els pobles veïns al marge de les dues grans potències de la Mediterrània occidental del moment.

Després de la Revolta d'Indíbil i Mandoni, els ilergets van quedar molt afeblits[1] i no van participar en la gran Revolta de 197 aC, en la que van romandre neutrals i els emissaris del seu rei Bilistage[2] van demanar protecció als romans.[3]

El jaciment arqueològic d'un assentament ilerget que més informació ha ofert sobre la història d'aquest poble, a més de les obres dels autors antics romans, és la de La Pedrera de Vallfogona de Balaguer.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Joan B. López i Melcion, Referències a la Lacetània en els textos clàssics
  2. Martínez Gázquez, José. La campaña de Catón en Hispania (en castellà). 1a ed.. Publicacions i Edicions UB, 1992. ISBN 9788478759804. 
  3. Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum I. Edicions Pàtria, 1920, p.55. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]