Andosins

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de grup humàAndosins
Tipus ètnia
Modifica dades a Wikidata

Els andosins (potser del basc handia, 'gran'; en grec Λνδοσίνους) eren un poble preromà que les fonts antigues identifiquen a la península Ibèrica entre l'Ebre i els Pirineus sense més concreció, però que la historiografia ha localitzat tradicionalment a Andorra. L'únic autor que els esmenta és l'historiador grec Polibi (Històries, III, 35, 1) en descriure els pobles als quals es va enfrontar l'exèrcit cartaginès d'Anníbal en la seva travessia pels Pirineus.[1] A banda dels andosins, Anníbal va derrotar també els ilergets, els bargusis i els airenosis.

A jutjar per les traces evidents en la toponímia andorrana, es creu que devien parlar una llengua bascoide.[2] Com altres pobles pirinencs (airenosis i bergistans) que també coneixem per la mateixa cita de Polibi, eren una societat plenament neolítica, però poc influïda tant per la cultura dels camps d'urnes com per la cultura ibèrica.[3] Malgrat això, al jaciment de l'Oral, a la parròquia d'Encamp (Andorra), s'hi van trobar restes ibèriques.[1] Les fonts descriuen els andosins com un grup organitzat al voltant d'una vila a les valls d'Andorra, amb un espai rural i que probablement era un subgrup dels ceretans de la part alta de la vall del Segre. Durant els temps de l'Imperi romà, se sap que els andosins establiren relacions comercials per la via romana Strata Ceretana de l'Alt Urgell i la Cerdanya.[4] De fet, al jaciment medieval de Sant Vicenç d'Enclar també s'hi han trobat monedes i eines romanes.[1]

Es coneixen els llogarrets de l'Antuix-Sot Gran (a Engordany) i el Roc de l'Oral (Encamp).[3]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 42; entrada "Andorra"
  2. Andorra. Història. La formació d'Andorra. L'Enciclopèdia Catalana. Data d'accés: 5 de setembre, 2008
  3. 3,0 3,1 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 43
  4. Ruf, Maria Àngels. «El Roc d'Enclar (Andorra)». raco.cat. [Consulta: 19 desembre 2010].