Andosins
| Tipus | grup ètnic històric |
|---|---|
| Part de | ibers |
| Grups relacionats | airenosis, ceretans, vascons |
| Geografia | |
| Originari de | Andorra |
Els andosins (en grec Ἀνδοσίνοι) eren un poble que l'historiador grec Polibi situa a la península Ibèrica, entre l'Ebre i els Pirineus. Polibi[1] els esmenta en descriure els pobles als quals es va enfrontar l'exèrcit d'Hanníbal quan es disposava a passar els Pirineus en direcció cap a Roma, en el context de la Segona Guerra Púnica. Juntament amb els andosins, Hanníbal va derrotar els ilergets, els bargusis i els airenosis.[2][3]
Tradicionalment hom els ha localitzat a la vall d'Andorra, per proximitat geogràfica i semblança entre tots dos noms, dins el territori dels antics ceretans.[4] Seguint aquesta hipòtesi, hom ha volgut suposar que parlaven una llengua força pròxima al basc (que podria ser ibèric o una llengua pròxima a aquestes dues), cosa que encaixa amb la toponímia preromana d'Andorra,[5] i ha relacionat llur nom amb el basc handi 'gran'. No obstant això, els motius de la identificació són força febles i no es tracta més que d'una hipòtesi.[6][7] De fet, la relació amb Andorra es basa només en la semblança del nom i, a més, fora de Polibi ningú més no torna a esmentar els andosins.[8]
Alguns estudis publicats durant les dècades del 2010 i 2020 situen aquest hipotètic poble força més avall de l'actual Andorra, cap a la vall del Llobregat, en una línia imaginària entre Berga i Oliana.[9] Entre altres raons, s'addueix que Hanníbal podria haver emprat una altra ruta que l'acceptada tradicionalment per a travessar els Pirineus, basant-se en troballes recents.[9] Al mateix temps, al Prepirineu hi ha diversos indrets amb el nom de Valldan/Valldans: al Berguedà, a prop de Ponts i a Odèn. Aquest darrer apareix a l'Acta de consagració de la catedral d'Urgell amb el nom de Valle Handus.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Polibi III 35.2.
- ↑ Santacana, Joan; Sanmartí, Joan. Els ibers del nord. Barcelona: Rafael Dalmau (Editor), 2005, p. 38. ISBN 8423206912.
- ↑ «Andorra». A: Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1998, p. 42. ISBN 84-297-3521-6.
- ↑ Olesti Vila, Oriol; Mercadal i Fernández, Oriol «L’explotació dels territoris pirinencs orientals en època antiga (s. vi-i ane)» (PDF). Treballs d'arqueologia. ReDi UAB, núm. 21, 01-07-2017. DOI: https://doi.org/10.5565/rev/tda.69. ISSN: 2339-6490.
- ↑ «Andorra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Tovar, Antonio. Iberische Landeskunde. Segunda parte. Tomo 3 (en castellà). Baden-Baden: Valentin Koerner, 1989, p. 45. ISBN 387320813X.
- ↑ Iniesta, Ángel. «Pueblos prerromanos de Levante, Cataluña y Baleares». A: Colonizaciones y formación de los pueblos prerromanos. Madrid: Gredos, 1989, p. 368. ISBN 8424913868.
- ↑ Gascón Chopo, Carles «Adéu als andosins? Algunes reflexions sobre els orígens del topònim Andorra» (PDF). Papers de Recerca Històrica. Societat Andorrana de Ciències [Andorra la Vella], núm. 10, 2022, pàg. 145-149. DOI: https://doi.org/10.2436/20.8060.03.109.
- ↑ 9,0 9,1 Valera, Quim. L’antic país antic. Encamp: Anem Editors, 2024, p. 43-46. ISBN 978-84-18865-36-7.
- ↑ «Consagracions d'Esglésies». Arxiu Capitular d'Urgell, núm. 2.
Enllaços externs
[modifica]- Museu d'arqueologia de Catalunya. La ruta dels ibers.
- Mapa detallat dels pobles d'Ibèria preromans (200aC) Arxivat 2011-02-26 a Wayback Machine..