Editorial Gredos
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | editorial  |
| Camp de treball | lexicografia i filologia hispànica |
| Història | |
| Creació | 1944 , Barcelona |
| Fundador | Julio Calonge, Hipólito Escolar i Valentín García Yebra |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Propietat de | Grup RBA |
| Lloc web | rbalibros.com… |
Editorial Gredos és una editorial en llengua castellana pertanyent des de 2006 al Grup RBA[1] i amb seu a Barcelona. Es dedica a la publicació de llibres relacionats amb la lexicografia, la filologia hispànica i el món grecollatí.
Història[modifica]
Va ser fundada el 1944 per Hipólito Escolar, Julio Calonge, Severiano Carmona i Valentín García Yebra amb el propòsit de remeiar la falta de llibres científics i d'estudi en castellà. A tots ells s'uniria posteriorment José Oliveira Bugallo, aportant el seu coneixement del món editorial.
Gredos va iniciar la seva trajectòria editorial de la mà de la col·lecció «Clásicos Anotados y Bilingües», els quals descobririen un mercat nou: el dels textos escolars llatins i grecs.
Els textos escolars van permetre a Gredos crear la «Biblioteca Románica Hispánica», fundada i dirigida per Dámaso Alonso, en la qual van publicar les màximes autoritats del camp filològic i els pròcers de nombroses escoles lingüístiques. La col·lecció es va completar i enriquir amb l'aparició de dos referents de la lexicografia, el Diccionario crítico etimològico castellano e hispànico de Joan Corominas i el Diccionario del uso del español de María Moliner.
Col·leccions[modifica]
Les col·leccions «Filosofía» i «Economia», així com la «Universitària», no van fer especial fortuna. La de «Grandes Manuales» va perdurar durant uns anys, mentre que la Historia del Arte de Juan José Martín González i la Historia de la literatura de Juan Luis Alborg van suposar un gran èxit.
Carlos García Gual va convèncer a Calonge i García Yebra de crear la Biblioteca Clásica, un compendi de tot el llegat clàssic grecollatí.Sebastià Mariner es va fer càrrec de la selecció de les obres llatines, fins que a la seva mort el van succeir José Javier Iso i José Luis Moralejo. El propi García Gual es va ocupar de les gregues, que a més dels grans noms de l'antiguitat clàssica incloïa autors menors, peces científiques i textos extrets de fonts marginals com a papirs, inscripcions o fragments. Composta per versions elaborades ad hoc, fins al 2019 sumava 415 volums d'una col·lecció identificada pel seu cuir blau fosc i el dibuix de la cabra salvatge ibèrica, obra de García Yebra, al llom.
Les seves darreres iniciatives han estat una línia d'obres lexicogràfiques agrupades sota la marca «María Moliner»; la «Biblioteca Básica», que ofereix alguns títols de la «Biblioteca Clásica» en format de butxaca; la «Nueva Biblioteca Románica Hispànica», dirigida per Francisco Rico; la d'«Estudios Clásicos», que reuneix monografies dels grans clàssics; la de «Grandes Obras de la Cultura Occidental» i la «Biblioteca de Grandes Pensadordes», 38 volums luxosament enquadernats, que recullen obres filosòfiques des del segle IV aC fins al present.[2][3]
Premis[modifica]
El Ministeri d'Educació i Cultura va concedir-li el Premi Nacional a la Millor Labor Editorial Cultural de 1996 com a reconeixement de la seva llarga trajectòria; i recentment la Societat Espanyola d'Estudis Clàssics li va atorgar el Premi a la Promoció i Difusió dels Estudis Clàssics de 2006.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «RBA compra la editorial Gredos, especializada en grandes clásicos». [Consulta: 9 juny 2014].
- ↑ «La utilidad de lo inútil». [Consulta: 9 juny 2014].
- ↑ «Gredos, siete décadas de resistencia». [Consulta: 14 juny 2014].
- ↑ «Premio Nacional a la Mejor Labor Editorial Cultural». [Consulta: 9 juny 2014].