Els Vilars (Arbeca)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Els Vilars
Els Vilars — vista sud-oest.jpg
Dades bàsiques
Tipus jaciment arqueològic
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Ponent
Comarca Garrigues
Municipi Arbeca

41° 34′ 06″ N, 0° 57′ 15″ E / 41.5683°N,0.954194°E / 41.5683; 0.954194
Bé cultural d'interès nacional
Bé d'interès cultural
Identificador RI-55-0000549
Modifica dades a Wikidata
Vista sud-oest de la fortalesa

La Fortalesa dels Vilars d'Arbeca (775 aC - 325 aC) està situada en una zona de plana, a uns 4 km d'Arbeca (les Garrigues). Construïda fa 2.800 anys, és única al món ibèric català. Les seves característiques defensives la feien inexpugnable,[1] i el seu valor històric i arqueològic la feren mereixedora de la declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1998.[2]

Va estar habitada ininterrompudament durant quatre-cents cinquanta anys. Els seus constructors eren gent que pertanyia al grup cultural dels camps d'urnes, anomenat així pel costum d'incinerar els seus morts i enterrar-ne les cendres en vasos ceràmics. Al llarg de la seva història, el jaciment va tenir nombroses evolucions constructives al seu interior.

Dos-cents anys després, en contacte amb altres cultures mediterrànies, els habitants dels Vilars, com altres poblaments del voltant, van viure el procés d'iberització i van esdevenir el poble anomenat pels escriptors antics Ilergets.

La fortalesa va ser aixecada a la plana, menyspreant els tossals de més fàcil defensa, sobre el barranc d'Aixaragall, controlant l'aigua i les terres al·luvials. Les seves defenses suposen dues terceres parts de l'extensió total, comptant-hi 5 metres de muralla, un camp frisó o chevaux-de-frise i un doble fossat complex de més de 20 metres d'amplada que, a part de suposar una ajuda defensiva potent, es converteix en un excel·lent gestor de l'aigua per al pou cisterna interior[3][4]

Cronologia de les excavacions[modifica | modifica el codi]

Durant més de 25 anys, el jaciment de la fortalesa dels Vilars ha estat estudiat ininterrompudament, i ha demostrat així la seva importància per al coneixement del procés d'iberització a les terres de ponent i com a model de divulgació del coneixement i del patrimoni.[5]

  • 1974: El jaciment és descobert per la comunitat acadèmica.
  • 1985-1986: 1a i 2a campanyes d'excavació d'urgència. Es porten a terme tasques de consolidació i durant els treballs del 1986 es descobreix la muralla.
  • 1987-1992: 3a, 4a, 5a, 6a, 7a i 8a campanyes d'excavació. Es consolida l'equip científic i el projecte interdisciplinari. El 1988 es defineix el sistema de documentació, d'excavació (open area) i de registre (Harris Matrix). Durant aquestes campanyes es descobreixen el camp frisó o chevaux-de-frise, l'estructura interna del jaciment en forma radial i la cisterna central, definida en planta entre el 1990 i el 1991.
  • 1993-1998: 9a, 10a, 11a, 12a i 13a campanyes d'excavació. S'aprofundeix en l'excavació en extensió per trobar el perímetre del jaciment.
  • 1999-2003: 14a, 15a, 16a, 17a, 18a campanyes d'excavació. Instal·lació del sistema de drenatge per evitar la inundació del jaciment a causa de les aigües del rec adjacent.
  • 2004-2009: 19a, 20a, 21a, 22a, 23a i 24a campanyes d'excavació. El 2007 s'excava i es buida el fossat. Entre els anys 2007 i 2008 es realitza la segona fase de la instal·lació del sistema de drenatge. Es fa l'excavació de la rampa fortificada d'accés a la porta nord i la identificació de l'escarpa interna del fossat avançat. Entre el 2008 i el 2009 es duu a terme l'excavació del pou-cisterna, descobert el 1985. S'excava en un sondatge fins a obtenir-ne el perfil complet, tot i que no es buida. A conseqüència d’aquest procés i també com a resultat de l'estudi i comprensió del funcionament hidràulic del fossat, s'estableix la seva doble condició de pou (alimentat pel fossat inundable) i cisterna (quan la cota d’aigua baixa). El 2009 es fa la prospecció geofísica multisistema al camp nord, i les anomalies detectades apuntalen les hipòtesis sobre la prolongació de la rampa fortificada d’accés i la contraguàrdia, el fossat avançat i el canal d'alimentació del sistema de fossats. En aquell mateix any té lloc la consolidació i restauració dels sectors sud i sud-est de l'escarpa del fossat i del camp frisó. Es restauren la muralla i les torres del sector oest i nord.
  • 2010-2013: 25a, 26a, 27a i 28a campanyes d'excavació. Entre els anys 2010 i 2011 es duu a terme el condicionament de l'accés i el tancament del conjunt monumental. També el 2011 té lloc l'arranjament de l'itinerari de visita i la museització del jaciment, que presenta un panell amb informació general i vint panells amb informació més específica dels punts clau.[6] S'hi instal·la una passarel·la damunt la rampa d'accés, una passera de peces mòbils acoblades, una escala i un mirador. A més, es restaura el pou i es recupera i consolida el testimoni, i al costat est es col·loca una sèrie de murs de gravetat. Finalment, el testimoni s'integra en el recorregut de visita excavant el sector nord i fent-hi passar per sobre una escala metàl·lica al sector sud. El 2012 s'inicia l'excavació del barri est de Vilars 0, situat entre el testimoni i la torre-porta. Es restauren la muralla i la torre nord-est. El 2013 es continuen excavant les fases fundacionals i es buida el pou-cisterna, que aporta importants troballes materials, així com moltes novetats en l'estudi de la gestió de l'aigua pels habitants del poblat
  • 2014-2017: s'inicia un pla quadriennal amb intervencions previstes al barri est (2014), espais centrals (2015), barri sud-oest (2016) i espais oberts davant la torre-porta del jaciment (2017). El 2015, la recerca científica al jaciment compleix trenta anys i està prevista una exposició global al voltant del jaciment per al 2016.

A partir del 2012, el jaciment, en el marc de la crisi econòmica, enfoca una bona part dels esforços cap a la difusió. L'octubre del 2012 s'inicia un procés d'adaptació a les noves tecnologies per continuar mantenint la importància del conjunt.

Galeria fotogràfica[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Els Vilars (Arbeca) Modifica l'enllaç a Wikidata