Sivella

Sivelles arqueològiques de bronze del sud de Suècia .

Una sivella (del llatí vulgar fibella, diminutiu de fibŭla) és una peça de metall, plàstic, paper i altres materials que funciona com a tancament o subjecció, gràcies a diversos tipus de fermall o enganxament, el més comú un clau articulat en una vareta.És complement habitual en cinturons, corretges, ferratges, cingles, etc. Abans de la invenció de la cremallera, s'usava per cordar calçat i vestidures. També és freqüent el seu ús en bosses, motxilles, rellotges i joieria, o com a motiu ornamental.

Història

Com a alternativa als fermalls, fíbules, imperdibles o passadors, van ser utilitzades a la Grècia antiga i a l'antiga Roma, particularment en vestimenta militar per a cinturons d'espases, cuirasses i la resta d'equipament, així com per fixar la cadira de muntar per als cavalls i els seus estreps ; es fabricaven en metall, os i ivori . Les sivelles amb múltiples pitons (pitó-pestillo-perno-clavell) van aparèixer al segle xviii com a complement de la moda de la vestimenta. Les sivelles de rodet es consideren un invent de mitjans del segle xix .

Models arqueològics

• 
  Detall d'un cinturó de bronze italià del segle IV aC C.
• 
  Sivella del primer/segon cicle de la dinastia Han
• 
  Sivella Xianbei del segle III - IV
• 
  Sivella visigòtica del segle VI, trobada el 1898 a la Provença, França

Models contemporanis

• 
  Fermall de sivella per a una corretja de rellotge de cuir.
• 
  Sivella d'alliberament lateral

Bibliografia

• Boucher, Francois; Yvonne Deslandres. Historia del traje en Occidente. 2008. Gustavo Gili. ISBN 9788425223372. 
• de Sousa Congosto, Francisco. AKAL. Introducción a la historia de la indumentaria en España. Madrid: Istmo, 2007. ISBN 978-84-7090-429-5.