Lloma de Betxí

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaLloma de Betxí
Lloma de Betxí cerámica.JPG
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaHorta Oest
MunicipiPaterna
39° 31′ 37″ N, 0° 30′ 35″ O / 39.526937°N,0.509709°O / 39.526937; -0.509709
Tipus Jaciment arqueològic
Modifica les dades a Wikidata

Introducció[modifica]

Jaciment arqueològic de l'Edat del Bronze, situat sobre un turó a 99 ms.nm i 30 metres sobre el talweg (talweg és la línia que marca la part més profunda d'una vall i és el camí pel qual discorren les aigües dels corrents naturals també anomenada "tàlveg"), proper a la ribera del riu Túria i pròxim a la ciutat de València. Es troba a la partida de la Vallesa de Mandor. La seva cronologia se situa entre el 1800 i el 1300 a. C. dins de l'anomenada Edat del Bronze Valencià.

Historiografia i Excavació[modifica]

Les primeres notícies sobre aquest jaciment es remunten a 1928 i ens arriben gràcies a Gómez Serrano, en l'obra ja apareix citada com a poblat de l'Edat del Bronze. Caldrà esperar a 1973, moment en el qual L'Enciclopèdia de la Regió Valenciana li dedica algun paràgraf.

La primera excavació va tenir lloc el 1984 i va ser dirigida per Helena Bonet, Joan Bernabeu i María Jesús de Pedro, sota supervisió del SIP. Les excavacions es van succeir a partir de 1985 ja sota la direcció de Maria Jesús de Pedro (amb alguna interrupció en 1986 i 1992), i van finalitzar en 1997. Els materials recuperats són dipositats al Museu de Prehistòria i Servei d'Investigació Prehistòrica de la Diputació de València.

Cronologia[modifica]

La qüestió de la periodització per a l'Edat del Bronze a la Comunitat Valenciana és complexa. El debat gira entorn de dos eixos geogràfics: el sud vinculat a la cultura argàrica i el nord dominat pel bronze valencià. Per aquest es consideren tres períodes: Bronze Antic i Ple 1800/1700 - 1300/1200 a.C .; Bronze Tardà 1300/1200 - 1000/900 a.C. i Bronze Final 900-700 a.C. Per a la Lloma de Betxí la cronologia està situada entre el 1800 -1300 a.C., moment en què el poblat és abandonat.

Durant tot el bronze valencià s'observen evidències d'un clar increment demogràfic respecte a l'etapa anterior. Les diferències d'ubicació, visibilitat territorial i grandària, entre els diferents poblats són evidents. El mateix passa amb les obres de condicionament dutes a terme en diferents jaciments, que apunten a l'existència de certs elements jeràrquics.

Situació i Entorn[modifica]

Interpretació de les restes constructives de la Lloma de Betxí.

L'assentament de l'Edat del Bronze es troba sobre un turó de poca elevació, de composició argilo-llimosa, sobre un llit natural format per graves i pedres adherides al mantell rocós que és visible en alguns punts del turó on l'erosió ha estat més intensa. La seva orientació general és NW-SE, de forma allargada, amb unes dimensions a la part superior d'aproximadament 50 x 20 metres i, tot i que l'alçada mitjana és de 99 metres, el seu desnivell respecte a la plana circumdant és tan sols de 30 metres.

L'entorn immediat presenta dues unitats distintives. D'una banda, hi ha el pla al·luvial del riu Túria al Sud, que està format per sòls profunds que presenten una potencialitat agrària elevada. Mentre que per l'altre hi ha els relleus que emmarquen al riu al Nord, i que estan formats per calcàries i margues del Miocè, amb una topografia irregular, que proporcionen una capacitat d'ús del sòl baixa. En línies generals, es pot afirmar que els voltants mostren una gran capacitat per al desenvolupament agrari.

Les anàlisis antracològiques parlen, per al Subboreal, d'una flora caracteritzada per vegetació termomediterrània, i d'estepes de substitució. Es donaria certa variabilitat depenent de l'entorn. Mentre que a les zones pròximes al Túria existiria vegetació de Ribera, a les obagues hi hauria vegetació supramediterrània. El clima mostraria una estacionalitat marcada, encara que la degradació estaria més vinculada a la pressió antròpica que als rigors climàtics. A més, l'existència de fauna silvestre (cérvol o cabirol), indiquen la presència de boscos pròxims i d'unes condicions ambientals relativament humides.

Bases de subsistència[modifica]

Durant el III i II mil·lenni a.C., l'aparició de la metal·lúrgia de coure i de bronze (posteriorment), no altera les bases de l'economia en terres valencianes. Els canvis que es donen en aquest trànsit estan associats al desenvolupament agrícola i ramader. A la Lloma de Betxí les peces més característiques trobades són aquelles lligades al cultiu i recol·lecció de cereals (falçs, ceràmica contenidora, molins, forns per a pa, etc.). Els cereals trobats són principalment ordi vestit i blat nu, amb predomini de la primera. També es constata la presència de llegums (faves, pèsols i llenties).  Un altre element present en el jaciment, important tant per al bestiar com per als humans, són les glans.

Les restes de fauna presents a la Lloma de Betxí, mostren el predomini de les espècies domèstiques: cabres i ovelles, seguides pel bou, porc i gos. Això ens parla d'importants activitats ramaderes, que durant el Bronze també permetran la generalització de l'ús dels productes secundaris, així com una major independència de les activitats pastorals enfront de les agràries. Les restes de formatgeres i de peces de teler, confirmen l'aprofitament lacti i tèxtil respectivament. També hi ha abundants restes de fauna silvestre, entre la qual destaca el cérvol, de manera que la caça suposaria una aportació complementària.

A la Lloma de Betxí també s'ha documentat la presència d'activitats metal·lúrgiques, en una de les fases més recents (àrea de fosa i enclusa). L'utillatge realitzat amb matèries d'origen animal, no va minvar respecte a etapes anteriors, sinó que va evolucionar per respondre a les necessitats produïdes per uns nous tipus de consum, donant lloc a l'aparició de nous tipus d'eines. Especialment rellevant és la troballa de dotze botons d'ivori a l'interior d'un bol, en una zona delimitada clarament com a magatzem. Són uns materials exòtics que tindrien un valor especial.

L'estudi sedimentològic indica una modificació intencionada de la topografia del turó, mitjançant la construcció d'aterrassaments i un coneixement notable de les propietats dels materials, com es pot constatar en la impermeabilització de la cisterna amb argila. L'organització de l'espai, els accessos complexos i la preparació de l'espai, indiquen que es tracta d'una població amb gran domini de les tècniques constructives.

Ritual funerari[modifica]

Aixovar ceràmic compost per més d'un centenar de vasos: olles i gerres de grans dimensions, bols, cassoles, vasos geminats, vasos carenats, coladors i fotmatgeres. Lloma de Betxí.

Van aparèixer dos enterraments humans: un individu senil al costat del esquelet d'un petit cànid, i un altre delimitat per una estructura de pedres de forma circular, en posició fetal amb cames i braços doblegats. No obstant això, a l'interior es constata la presència de restes humanes disperses, entre les restes de fauna. La manipulació de les restes humanes, és un fet constatat en altres contextos de l'Edat del Bronze. Això s'ha interpretat com l'existència d'un nou ritual funerari, davant l'anterior de l'Horitzó Campaniforme.

Interpretació[modifica]

El jaciment conté un emplaçament situat en un petit turó de poca alçada amb un desnivell de 15 m, sobre les terrasses de la part baixa, i de 25 m sobre la plana circumdant. La plataforma superior allotja una construcció de dues habitacions i un corredor lateral, amb una extensió total de 3750 m2 incloent els aterrassaments. Les preocupacions defensives van haver d'estar en segon pla, a causa de l'absència de muralles ia la seva escassa alçada. El control visual és mínim i l'únic poblat proper visible, és el de Carassols, a l'altre costat del Túria. Per tot això la seva explotació estaria relacionada amb el cultiu cerealístic, a les terres properes. La seva seqüència cultural és llarga i abasta, basant-se en el Carboni 14, des dels inicis del Bronze Antic i Ple (3725 ± 60 BP i 3505 ± 55 BP) fins als últims segles de l'II mil·lenni a.C.

Aquest jaciment ha proporcionat elements rellevants per a la interpretació de les tècniques constructives de l'Edat del Bronze. En primer lloc, s'observa la presència d'un sistema complex d'aterrassaments, que en la part superior estan ocupats per una gran edificació composta per dos grans departaments i un passadís lateral. La reconstrucció de les dues habitacions superiors, a partir de la sedimentació acumulada, dóna un resultat d'una alçada superior als 4 m. Això permet considerar l'existència d'una planta superior o altell, que podria utilitzar-se com a habitatge o espai domèstic.

El model de poblat recorda al de Las Motillas del Bronze Manxec, on en una sèrie de llocs es concentren les activitats econòmiques d'una població que habita a la plana. La gran estructura central i més elevada van poder haver-se utilitzat com a espai comunal, per a l'emmagatzematge i per a la realització de diverses activitats econòmiques i artesanals. En el registre arqueològic no es troben béns de prestigi social, però sí una gran quantitat de gra, suficient per alimentar un grup reduït. Les dimensions de l'assentament no semblen indicar que es tracti d'un poblat rellevant en un marc territorial ampli i recorda a un petit caseriu dedicat a l'agricultura.

Activitats domèstiques a l'edat de bronze en la Lloma de Betxí.

Referències bibliogràfiques[modifica]

  • Grau, E. (7. L'ús de la fusta en jaciments valencians de l'Edat del Bronze a època visigoda. Dades etnobotànics i reconstrucció ecològica segons l'antracologia.
  • Gómez-Serrano, N.P.. Contribución al estudio toponímico de la Ora Marítima de Rufo Festo Avieno, 1928. 
  • Gómez-Serrano, N.P.. D´Arqueología, excavaciones en Valencia” Anales del centro de cultura valenciana II, número 3 y 4, 1929. 
  • Llobregat, E.. Los precedentes y el ambiente comarcal de la Valentia romana”. Papeles del laboratorio de Prehistoria de Valencia, número I, 1962. 
  • Llobregat, E.. Historia del Pais Valenciano, tomo I, 1965. 
  • Pla, E.. Enciclopedia de la Región Valenciana, tomo VIII, 1973. 
  • PEDRO MICHÓ, M. J. de. "El grupo doméstico y las actividades de mantenimiento de una aldea de la Edad del Bronce, la Lloma de Betxí (Paterna, Valencia)”. Las mujeres en la Prehistoria, 2006. 
  • PEDRO MICHÓ, M.J. de., SOLER MAYOR, BEGOÑA (coord), Vivir junto al Turia hace 4000 años: la Lloma de Betxí, Museo de Prehistoria de Valencia, 2015.
  • ·PEDRO MICHÓ, M. J. y GRAU ALMERO, E. (1991): «Técnicas de construcción en la Edad del Bronce la Lloma de Betxí (Paterna, Valencia)». IInd Deià Conference of Prehistory, vol. I: Archaeological Techniques and Technology, Tempus Reparatum, Bar Internacional Series, 573, oxford, p. 339-353.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lloma de Betxí Modifica l'enllaç a Wikidata