Puig Guardial

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia físicaPuig Guardial
Tipologia jaciment arqueològic
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaCatalunya Central
ComarcaOsona
MunicipiTorelló

42° 00′ 51″ N, 2° 15′ 38″ E / 42.01429444°N,2.2605°E / 42.01429444; 2.2605
Modifica dades a Wikidata

El Puig Guardial és un assentament iber establert en un turó de la riba dreta del riu Ter. Tot i que situat al municipi de Torelló, es troba a l'alçada de Sant Hipòlit de Voltregà, a la comarca d'Osona.

Descripció[modifica]

Es tracta d'un assentament situat en una plana regada pel riu Ter i el Torrent del Poquí que en l'actualitat està dedicada totalment als camps de conreu. Des del jaciment, l'abastament d'aigua és assequible a uns 100 m, i no es coneixen proves de minerals a la zona. Per la topografia del turó, sembla que es podia haver tractat d'un assentament de petites dimensions.

El turó del Puig Guardial ha sofert un procés d'erosió important i en l'actualitat no es conserven camins que arribin al cim del turó. De tota manera és una àrea fàcilment assequible des de la riba esquerra del riu Ter, mentre que des de l'altra banda, el riu li fa de petita defensa natural. L'elevació del turó respecte a l'àrea plana que l'envolta fa que presenti una bona visibilitat, sobretot pel que fa al curs el Ter i a la zona agrícola que es troba entre Manlleu i Torelló, que podria haver sigut la seva zona d'explotació immediata. El Puig Guardial està en relació visual i física amb l'actual traçat de la carretera nacional 152, que enllaça Barcelona amb Puigcerdà. Les fonts medievals parlen d'aquesta ruta com la Strata Cerdana, o 'camí de la Cerdanya'. Hom creu que en època romana aquesta era la continuació cap al nord de la via que passava pel riu Congost, i que possiblement tenia una certa tradició ja d'antic.

Història[modifica]

La presència de ceràmiques campanianes documenta una ocupació durant el període ibèric tardà. El lloc presenta una bona disposició natural per a l'ocupació. Possiblement continuïtat del lloc en època romana. No presenta cap fortificació

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]