Revolta d'Indíbil i Mandoni

De Viquipèdia
Infotaula de conflicte militarRevolta d'Indíbil i Mandoni
Conquesta romana d'Hispània Modifica el valor a Wikidata
Estàtua d'Indíbil i Mandoni.jpg
El monument a Indíbil i Mandoni a Lleida
Tipusduo Modifica el valor a Wikidata
Data206 aC-205 aC
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria romana
Bàndols
ilergets
ausetans
República Romana
Comandants en cap
Mandoni
Indíbil
Publi Corneli Escipió
Luci Corneli Lèntul
Luci Manli Acidí
Mapa de tots els punts
OSM
Descarrega format KML

La Revolta d'Indíbil i Mandoni fou una revolta d'ilergets i ausetans contra la dominació romana al segle iii aC.

Antecedents[modifica]

El 212 aC, durant la Segona Guerra Púnica, els germans Publi i Gneu Corneli Escipió van passar a l'atac, sent derrotats i morts pels cartaginesos. La conducta d'Àsdrubal fill de Giscó, que va exigir als ilergets i ausetans diners i el lliurament de la dona de Mandoni i les filles d'Indíbil com a ostatges i garants de la seva fidelitat, els va començar a separar dels cartaginesos. Els ostatges van caure en mans del jove Publi Corneli Escipió, fill del general del mateix nom, quan es va apoderar per sorpresa de Cartago Nova, i el romà les va tractar amb tota l'amabilitat i distinció que els hi corresponia. Aquests fets van decidir als dos germans a abandonar el partit cartaginès, i les seves forces es van unir a Escipió el 209 aC i es va signar un tractat d'aliança. La campanya va acabar amb la victòria romana a la batalla de Baecula.

La revolta[modifica]

El 206 aC les informacions sobre la malaltia i mort de Publi Corneli Escipió van induir a Indíbil i Mandoni a una revolta general dels ilergets i tribus aliades. Aviat es va saber que Escipió estava viu, i els revoltats es van retirar,[1] però el general romà no estava disposat a deixar la revolta sense càstig. Va creuar l'Ebre, va derrotar els ilergets i els va ocupar el seu camp fent una gran matança. Mandoni es va presentar al camp romà personalment i es va sotmetre al general, que li va perdonar la vida i la del seu germà i els va restaurar en la seva condició d'aliats a canvi del pagament d'una quantitat de diners.

Quan el 205 aC Escipió va sortir d'Hispània i va anar a Àfrica, Indíbil es va tornar a revoltar. Va reunir un exèrcit de trenta mil homes i quatre mil cavallers. Però els romans dirigits per Luci Lèntul i Luci Manli Acidí es van enfrontar als rebels i els van derrotar i Indíbil va morir a la lluita. Mandoni es va poder escapar amb les restes de l'exèrcit, però aviat fou lliurat als romans pels mateixos seguidors, i executat.

Referències[modifica]

  1. Titus Livi, Ab Vrbe Condita, llibre XXVIII, 25-34)

Bibliografia[modifica]