Batalla de Castulo

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgBatalla de Castulo
Segona Guerra Púnica
Data 211 aC
Localitat Part alta del riu Betis
Resultat Victòria Cartaginesa
batalles de la Segona Guerra Punica

Bàndols
Cartago República Romana
Comandants en cap
Àsdrubal Barca
Magó Barca
Àsdrubal (fill de Giscó)
Publi Corneli Escipió
Gneu Corneli Escipió Calb
Forces
35.000 homes
3.000 aliats númides
7.500 aliats ibers
20.000 mercenaris celtibers
3.000 cavallers
30.000 homes
3.000 cavallers
Baixes
Desconegudes 22.000 homes
Seqüència cronològica de les batalles de la
Segona Guerra Púnica
Batalla anterior Batalla posterior
- Batalla d'Ilorca

La Batalla de Castulo fou un dels dos episodis de la coneguda batalla del Betis Superior, un conflicte militar que tingué lloc durant la Segona guerra púnica entre Cartago i la República Romana. La batalla de Castulo fou el primer de dos enfrontaments consecutius entre l'exèrcit cartaginès liderat per Àsdrubal Barca, Magó Barca (germans d'Anníbal) i Àsdrubal (fill de Giscó) i l'exèrcit romà sota el comandament de Publi Corneli Escipió i Gneu Corneli Escipió Calb. Ambdós germans Escipió resultaren morts.

Situació estratègica[modifica]

Publi Corneli Escipió i el seu germà Gneu Corneli Escipió Calb havien estat entre el 218 aC i el 211 aC a Hispània evitant que els recursos hispans es dirigissin a recolzar Anníbal Barca, que es trobava lluitant contra els romans a la península Itàlica.

Després de la derrota d'Àsdrubal Barca en la batalla d'Ibera la primavera de 215 aC, els romans havien assegurat les seves posicions al nord de l'Ebre i procediren a guanyar-se la lleialtat cap a la causa romana d'una sèrie de tribus iberes. Des de Tarraco llançaren diverses missions de saqueig al territori cartaginès del sud de l'Ebre i Publi Escipió va arribar fins i tot a endinsar-se fins a Sagunt el 214 aC. Durant aquests anys, tant els romans com els cartaginesos s'enfrontaren i sufocaren una sèrie de revoltes iberes.

Els germans Escipió no reberen reforços des d'Itàlia per culpa de la pressió que els mateixos romans estaven patint a mans d'Anníbal en el seu propi territori. Àsdrubal, per la seva part, havia rebut dos nous exèrcits sota el comandament del seu germà més jove Magó Barca i d'Àsdrubal (fill de Giscó). Aquests dos nous exèrcits s'enfrontaren amb els Escipió en algunes batusses de resultat poc decisiu durant els anys 215 aC a 211 aC.

Per la seva part, els germans Escipió aconseguiren persuadir a Sifax, rei de Numídia, perquè iniciés hostilitats contra Cartago en 213 aC amb un exèrcit entrenat militarment per romans. Malgrat tot, la situació en la península Ibèrica era prou estable perquè Àsdrubal Barca marxés cap a Àfrica per sufocar la rebel·lió de Sifax l'any 213/212 aC i pogués retornar a Hispània a finals de 212 aC amb uns altres 3.000 númides sota el comandament de Masinissa, que seria el futur rei de Numídia. Mentrestant, a Itàlia, Anníbal aconseguia guanyar Càpua, capturar Tarent i mantenir el control sobre Lucania, Calàbria i Apúlia. Els romans havien aconseguit prendre de nou el control de diverses ciutats italianes i posaven setge a Càpua i Siracusa.

Preludi[modifica]

Els germans Escipió contractaren a 20.000 mercenaris celtibers per reforçar el seu exèrcit de 30.000 homes d'infanteria i 3.000 de cavalleria. Coneixedors que els exèrcits cartaginesos estaven assentats en llocs diferents, amb Àsdrubal Barca i 15.000 homes a la vora d'Amtorgis, i Magó Barca i Àsdrubal Giscó amb uns altres 10.000 homes més a l'oest, els germans Escipió planejaren dividir les seves forces. Conseqüentment, Publi va prendre 20.000 soldats romans i aliats i va atacar a Magó a la rodalia de Castulo, mentrestant que Gneu prenia una doble legió (10.000 homes) i als mercenaris per atacar a Àsdrubal Barca. La tàctica va provocar dos enfrontaments, la batalla de Castulo i labatalla d'Ilorca que tindrien lloc en pocs dies de diferència l'una de l'altra.

Batalla[modifica]

Al saber dels moviments dels Escipió, Asdrúbal Barca havia ordenat als exèrcits de Giscó, Masanisa i Amtorgis, un cabdill aliat, que s'unissin al de Magó, mentre la cavalleria lleugera de Masinissa hostilitzava dia i nit la marxa de Publi Escipio. Aquest, un cop fou informat que el cabdill ilergeta Indíbil també s'estava desplaçant amb 7.500 ibers cap a la seva rereguarda, dubtà i decidí no enfrontar-se a Magó doncs temia ser rodejat per les forces enemigues. Així doncs, va optar per atacar al cabdill ilergeta i deixant a 2.000 soldats en el campament sota el comandament del llegat Tiberi Fonteo, va sortir a l'atac en plena nit. Escipió va marxar tota la nit i va caure sobre els ibers tot just de matinada. Gràcies al factor sorpresa i el seu avantatge numèrica de 18.000 homes contra 7.500, va prendre ràpidament la iniciativa, però malgrat tot, els ibers aconseguiren resistir temps suficient fins a l'arribada de la cavalleria númida, a qui Escipió tenia l'esperança d'haver eludit.

Amb Masinissa atacant des del flanc, l'atac romà va començar a flaquejar i quan arribaren Magó i Àsdrubal Giscó, només va ser qüestió de temps que s'acabessin de trencar les files romanes, fugint i deixant enrere a Publi Escipió i bona part de les tropes morts al camp de batalla. Magó, un cop els númides havien saquejat les despulles dels vençuts, marxà cap a la posició del seu germà Àsdrubal.

Fets posteriors[modifica]

Pocs dies després, un cop unificades totes les forces cartagineses, aquest caigueren i derrotaren a Gneu Corneli Escipió en la batalla d'Ilorca, en la que aquest resultà mort. Els pocs romans que pogueren fugir arribaren al nord de l'Ebre on finalment s'organitzaren en un exèrcit de 8.000 soldats, però els caps cartaginesos no dugueren a terme cap acció coordinada per acabar amb l'amenaça dels supervivents.

A finals del 211 aC, Roma envià uns 10.000 soldats més a Hispània, sota el comandament de Gai Claudi Neró, però aquest no aconseguí cap victòria espectacular, si bé de nou els cartaginesos tampoc llançaren cap atac seriós sobre els romans en la península. Lamentarien més tard no haver aprofitat l'ocasió, perquè amb l'arribada de Publi Corneli Escipió l'Africà, fill de Publi Escipió, al davant d'uns altres 10.000 homes l'any 210 aC, els cartaginesos serien derrotats en la batalla de Cartago Nova l'any 209 aC.