Batalla del Roine

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgBatalla del Roine
Segona guerra Púnica
Rhône, château de Beaucaire.jpg
Data 218 aC
Localitat Riu Roine, Gàl·lia
Resultat Victòria cartaginesa
Bàndols
República cartaginesa Tribu dels volques
Comandants
Hanníbal

La batalla del Roine fou un enfrontament que tingué lloc la tardor del 218 aC, durant la segona guerra Púnica, entre l'exèrcit d'Hanníbal Barca que avançava cap a Roma i la tribu gal·la dels volques, que defensaven la ribera est del riu Roine.

Els pro-romans volques, sota la tutela de l'exèrcit romà acampat a la rodalia de Massília (actualment Marsella), van intentar evitar que els cartaginesos creuessin el riu i envaïssin la Itàlia romana. Els cartaginesos, per la seva part, van planejar envoltar als gals i abans de creuar el rius van enviar un destacament sota el comandament de Hannó, fill de Bomílcar, per creuar el riu per un altre punt i prendre posicions darrere dels volques. Quan aquest va indicar mitjançant senyals de fum a Hanníbal que l'emboscada estava preparada, el general cartaginès va ordenar al gruix de les seves forces que creués el riu. Al posicionar-se els gals per enfrontar-s'hi, Hannó els atacà per la rereguarda i foren derrotats. Malgrat que la batalla no es lliurà contra els romans, l'enemic principal dels cartaginesos durant les guerres púniques, el resultat de la batalla fou decisiu doncs d'haver estat aturats els cartaginesos en el Roine, la invasió d'Itàlia no hauria tingut lloc aquell any. Aquesta fou la primera gran batalla que Hanníbal va lliurar fora de la península Ibèrica.

Preludi[modifica | modifica el codi]

Hanníbal va sortir de Cartago Nova el mes de maig, dividint el seu exèrcit en tres columnes abans de creuar el riu Ebre. Un cop a Catalunya, es passà dos mesos conquerint les terres entre l'Ebre i els Pirineus, deixant en elles uns 11.000 soldats, així com el seu equipament més pesat, sota el comandament de Hannó per guardar les noves terres conquerides. També va llicenciar uns altres 10.000 soldats poc convençuts abans de creuar els Pirineus cap a les Gàl·lies. Gràcies a la seva diplomàcia, Hanníbal no va ser molestat pels gals fins que va arribar a la ribera del riu Roine, territori dels volques, a finals de setembre. Per aquell llavors, les forces cartagineses s'havien reduït a 38.000 soldats d'infanteria i 8.000 de cavalleria. Un cop arribat a la ribera oest del Roine, Hanníbal va decidir descansar per tres dies, que va dedicar a confiscar i construir embarcacions per creuar el riu. Malgrat que els volques habitaven a les dues riberes del riu, s'havien retirat a la ribera oriental, on havien acampat per intentar aturar l'avanç cartaginès.

La tercera nit, Hanníbal va posar a Hannó, fill de Bomílcar, al capdavant d'una columna d'infants i cavallers i els va enviar riu amunt per tal de trobar un altre punt per on creuar el riu resguardats per la foscor de la nit. Ajudat per guies locals, Hannó va localitzar un punt adient unes 25 milles al nord del campament i va creuar el riu sense ser detectat pels volques. Un cop a la ribera oriental, el destacament de Hannó va descansar un dia i a la segona nit arribaren a posicionar-se a la rereguarda dels volques.

Desenvolupament tàctic[modifica | modifica el codi]

Hannó va donar el senyal de fum convingut i l'exèrcit púnic principal va començar a creuar el riu. Les embarcacions que transportaven la cavalleria númida ho feren riu amunt mentre que altres cavallers desmuntats ho feien en embarcacions que remolcaven tres o quatre cavalls lligats entre si. Amb això aconseguiren alentir el corrent del riu i les canoes amb la infanteria creuaren per sota dels cavalls. Alguns soldats inclús pogueren creuar el riu nadant. El mateix Hanníbal va ser dels primers a creuar mentre la resta de l'exèrcit victorejava als companys que ja arribaven a la ribera oriental.

Els gals, en veure el gran nombre d'embarcacions creuant el riu, abandonaren el campament i acudiren en massa a la ribera oriental per enfrontar-se als cartaginesos. Aviat començà la batalla, però els cartaginesos aconseguiren assegurar la posició i fer-se forts el temps suficient per permetre que el destacament de Hannó, després de calar foc al campament dels volques, ataqués a aquests per la rereguarda. Part dels gals tornaren enrere per defensar el campament i part es quedaren per lluitar, però aviat tot el seu exèrcit fou massacrat i pocs foren els que aconseguiren fugir.

Importància i conseqüències[modifica | modifica el codi]

La majoria de l'exèrcit cartaginès va creuar el riu el mateix dia de la batalla, emprant embarcacions i canoes. Hanníbal va ordenar que l'endemà els seus elefants fossin transportats a la ribera est del riu, ja fos sobre embarcacions o nedant. Un cop les forces púniques es reuniren de nou a la ribera oriental, s'enviaren partides de reconeixement i Hanníbal rebé notícies que la flota romana havia arribat a Marsella. Un grup de cavalleria númida en missió de reconeixement es topà amb un destacament de cavalleria romana i aliats gals, havent de fugir després d'una important batussa.

Publi Corneli Escipió havia salpat de Pisa, arribant a Marsella cinc dies després de navegar per la costa de Ligúria, i desembarcà allí el seu exèrcit. Al saber que Hanníbal ja havia creuat el Roine, va enviar tres-cents homes a la ribera oriental per localitzar l'exèrcit púnic. Aquest grup fou el que es topà amb la cavalleria númida abans esmentada, fent-los fugir.

Un cop localitzat Hanníbal, Escipió va carregar el seu equipament pesat en els vaixells i va marxar cap al nord per enfrontar-se als cartaginesos, però Hanníbal, malgrat tenir unes forces més nombroses, va decidir retirar-se cap als Alps. Quan Escipió arriba al campament cartaginès el trobà desert, calculant que Hanníbal li portava tres dies d'avantatge. Així doncs, decidí tornar cap a Marsella on deixà les seves tropes sota el comandament del seu germà Gneu Corneli Escipió Calb. Ell per la seva part tornà a Itàlia per organitzar la defensa contra la imminent invasió.