Caetra

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Altrelleu procedent d'Osuna (Sevilla) que mostra a un guerrer iber amb caetra (Segle II aC o I aC M.A.N.)

La caetra era l'escut típic d'Ibèria. De forma rodona, amb unes dimensions que oscil·laven entre els 50 i 70 centímetres de diàmetre, estava fabricada en cuir o en fusta folrada de pell i constituïa una protecció apta pel combat en formació o en guerrilla.

La seva utilització es remunta a l'Edat de Bronze, sobretot al Sud-oest de la Península Ibèrica. En les representacions apareixen aquests escuts amb una embraçadura central i, en alguns casos, com una sèrie de cercles concèntrics. Aquesta doble característica apareix en un dels més antics monuments ibèrics coneguts amb figures humanes, el conjunt escultòric de Porcuna (Jaén), de mitjans del segle V aC. Probablement es tracta d'una sèrie de discos de cuir de diferent diàmetre encolats entre si i atapeïts contra un motlle per crear la concavitat central que permetia col·locar una embraçadura senzilla. A més portaven una corretja subjecta a dues anelles mòbils per penjar l'arma de l'home durant la marxa o per enrotllar-la entorn del canell en combat.

Al costat dels escuts de cuir existien uns altres de fusta, decorats a l'exterior amb grans tatxes de bronze repujat, làmines fines que no afegeixen amb prou feines protecció ni arriben a la vora de l'escut, però que resultarien imponents. Aquestes decoracions apareixen en tota la Península des del segle V aC.

Òbviament l'escut de cuir era massa lleuger i els de fusta eren els més utilitzats, almenys des del segle IV aC, segons mostren els arqueòlegs.

En morir el guerrer, l'escut cremava a la pira funerària, però gràcies a l'estudi de les manilles tenim una idea bastant precisa de les característiques de la caetra.

Bibliografia[modifica]

  • Quesada Sanz, Fernando. Armas de la antigua Iberia: de Tartesos a Numancia. La esfera de los libros, 2010. ISBN 9788497349505. 

Enllaços externs[modifica]