Xavier Baró

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaXavier Baró
Nom original(ca) Xavier Baró i Simó Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1954 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Almacelles (Segrià) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCantant Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 5227edd6-3eca-4033-8705-266bbd9591de Songkick: 4853468 Modifica els identificadors a Wikidata

Xavier Baró i Simó (Almacelles, El Segrià, 1954) és un autor de cançons, cantant i escriptor de les terres de Ponent, conegut artísticament com a Xavier Baró. Ha publicat 12 discos d'estudi i un en directe i és un dels autors catalans més ben valorats per la crítica musical dels inicis del segle XXI. En el pla sonor, la seva música beu principalment de la tradició musical catalana, a la qual incorpora també elements del folk anglosaxó. Les seves lletres s'inspiren en l'estil del cançoner popular català, encara que també hi ressona la influència de la poesia simbolista francesa, i especialment la d'Arthur Rimbaud. Les cançons de Baró construeixen un univers de referents de caràcter intemporal, que recorre un ventall molt ampli d'aspectes relacionats amb les emocions humanes, la transcendència, la concepció del temps, les relacions de poder, la visió de la història i el sentit mateix del cant i de la cançó tradicional.

Inicis professionals[modifica]

Comença la seva trajectòria dins el grup de folk Camps de Cotó, l'any 1973. L'any 1976, després de passar uns mesos al Marroc, s'instal·la a l'illa d'Eivissa, on compon cançons per al duo a Tagomago, un duo que forma amb Ramon Molins i que fa una música en la línia de grups com Tyrannosaurus Rex o The Incredible String Band. L'any 1983 viu a Madrid, on forma Primavera Negra, grup amb el qual enregistra el disc Flores encendidas (1986) i els singles Colonos de Marte / Placeres (1984), Bajo el sol / Radio Peggy Sue (1985), Primavera negra (1985), La ciudad Tambor / Algo entre los dos (1987) i Madrugada / En el castell (1987). El grup es dissol l'any 1988. Poc després formarà el grup Los Tormentos, amb qui enregistra el disc Volveré a la ciudad (1989).

Carrera en solitari[modifica]

L'any 1992 abandona els grups i l'estètica rock i inicia una carrera en solitari, que el porta a publicar tres discos: Blues de las muescas (Capote, 1993), Mundo primitivo (Phonorebel 1995) i Sentado en la lenta atmósfera de la conclusión (Phonorebel, 1996). Aquests discos ja mostren el camí que seguirà a partir d'aquí: música d'autor, poètica, experimental, d'arrel i psicodèlica.

A finals de la dècada, Baró opta per començar a expressar-se en la llengua materna i enregistra el CD La cançó de l'udol (1998), un disc que aplega set temes propis, durs i turmentats, a més de versions de la cançó tradicional "La presó de Lleida" i del "Romanç d'en Vinaixa" escrit per Jaume Arnella, un dels seus referents bàsics, juntament amb Lou Reed i els poetes Arthur Rimbaud i Charles Baudelaire.[1]

L'any 1999 viu una temporada a Cadaqués, on escriu les cançons que formaran part del disc Deserts, que es publica l'any següent. El 2000 passa una temporada a Charleville (Ardenes, França), pàtria d'Arthur Rimbaud, on tradueix i musica una sèrie de poemes d'aquest poeta, que es publicaran en el disc Xavier Baró canta Arthur Rimbaud.

El 2003 s'instal·la al Mas de Flors, a la Província de Castelló, on enregistra Cançons del temps de destrals, amb la primera formació de L'Art de Troba, que inclou Ramon Godes (guitarra elèctrica, llaüt, sintetitzador) i Alejandro Royo (contrabaix, percussió, vibràfon).

Amb la incorporació de l'organista Víctor Verdú, enregistra i publica Flors de joglaria (2006). L'estiu del 2008, en un rigorós horari nocturn que va de mitjanit a l'alba, enregistra Lluny del camí ral, el seu disc més experimental, on s'inclou el poema de Jacint Verdaguer, Vora la mar, i una versió de Pau Riba, Ora, Catalina.

El gener de 2011 publica La màgica olivera , un àlbum de cançons sobre el costat fosc i invocatiu de la cançó tradicional.

El 2010 publica el llibre Diari del Mas de Flors, un dietari poètic escrit durant l'enregistrament del disc Cançons del temps de destrals.

El 29 de juny de 2013 participa al Concert per la llibertat, intepretant "Aquesta terra és la nostra terra", amb Joana Serrat.

El 2014 participa al documental de TV3 El cas dels catalans sobre la Guerra de Successió, interpretant la cançó "Bac de Roda".

El 2017 el seu disc I una fada ho transmuda és escollit entre els cinc millors de l’estat espanyol per la revista Rockdelux.

El seu treball més recent és La veu de la muntanya, publicat a principis d'abril de 2020.

Discografia[modifica]

  • La cançó de l'udol (Blau, 15 de setembre de 1998)
  • Deserts (Satchmo Rcds - Discmedi, 1 d'octubre de 2000)
  • Xavier Baró canta Arthur Rimbaud (Satchmo Rcds, 7 d'abril de 2002)
  • Cançons del temps de destrals (Satchmo Records, 22 d'abril de 2004)
  • Flors de joglaria (Quadrant Records, 4 de juliol de 2006)
  • Lluny del camí ral (Quadrant Records, 7 d'abril de 2009)
  • La màgica olivera (Khlämor Records, 4 de juny de 2011)
  • La ruta dels genets. Xavier Baró amb l'Art de la Troba el Barnasants (Autoeditat, 9 de maig de 2013)
  • Allau d'estrelles solitàries (Autoeditat, 1 de setembre de 2014)
  • Xavier Baró i Renaldo i Clara (Grans Records / Bankrobber, 2016)
  • I una fada ho transmuda (La Llàntia / SATÉLITE K, 30 de setembre de 2016)
  • Primavera a la tardor (La Llàntia, 7 de juny de 2019)
  • La veu de la muntanya (La Llàntia, 7 d'abril de 2020)

Premis i reconeixements musicals[modifica]

  • 2004. Premi Enderrock al millor disc de cançó d'autor per Cançons del temps de destrals (Satchmo Records)
  • 2004. Cançons del temps de destrals 10è millor disc de l'any a 'estat espanyol segons la revista Rockdelux.
  • 2015. Cançons del temps de destrals Premi Enderrock al millor disc de folk per Allau d'estrelles solitàries (Autoeditat)
  • 2017. I una fada ho transmuda 5è millor disc de l'any a l’estat espanyol segons la revista Rockdelux.

Referències[modifica]

  1. Pujadó i García, Miquel: Diccionari de la Cançó: D'Els Setze Jutges al Rock Català, plana 99. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-412-0467-5

Enllaços externs[modifica]

Xavier Baró a les xarxes socials[modifica]