Bac de Roda

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre el militar. Vegeu-ne altres significats a «Estació de Bac de Roda».
Infotaula de personaBac de Roda
198 Monument a Francesc Macià Ambert, Bac de Roda, a la Placeta de Roda de Ter.jpg
Bust en record de Bac de Roda, a Roda de Ter
Biografia
Naixement 28 de maig de 1658
Sant Pere de Roda (actual Roda de Ter i les Masies de Roda)
Mort 2 de novembre de 1713(1713-11-02) (als 55 anys)
Vic
Activitat
Ocupació Militar
Període d'activitat 1703-1713
Lleialtat Holy Roman Empire Arms-double head.svg Arxiduc Carles
Unitat militar Miquelets
Conflicte Guerra de Successió Espanyola
Modifica les dades a Wikidata

Francesc Macià i Ambert, conegut com a Bac de Roda, va ser un militar nat a Sant Pere de Roda (actual Roda de Ter i les Masies de Roda) el 28 de maig de 1658 i mort el 2 de novembre de 1713 a Vic. Fou un dels signataris del Pacte dels Vigatans i participà en l'aixecament a favor de Carles d'Àustria.[1] Va lluitar en la Guerra de Successió com a cap dels Miquelets entre els anys 1703 i 1713 i fou condemnat a mort i penjat a Vic el 2 de novembre de 1713.

Ascendents familiars[modifica]

Casa natal de Bac de Roda a la plaça Major de Roda de Ter

Fill d'Onofre Macià, del mas Macià, i d'Escolàstica Ambert, de la ciutat de Vic. Als catorze anys es va casar amb la pubilla del Mas Bac de Roda (avui dia, a les Masies de Roda) i va agafar el cognom de la seva dona.

Guerra de Successió[modifica]

El 17 de maig de 1705 signà el Pacte dels Vigatans, en el qual s'acordà el desig de la Gran Aliança de fer un gran desembarcament de tropes a prop de Barcelona. A canvi, la Companyia d'Osona, coneguda com els Vigatans i de la qual Bac de Roda va formar part, havia de provocar un aixecament amb 6.000 homes que servís de cap de pont al posterior desembarcament de tropes. El dia 1 de juliol de 1705, a la plaça de Vic, els Vigatans van proclamar rei Carles III. Participà com a comandant de fusellers, sota les ordres del general Moragues, en el Combat del Congost, on foren derrotades les tropes borbòniques que intentaven ocupar Vic. Després del desembarcament de les tropes de l'Aliança a Barcelona i la posterior conquesta de la ciutat per part dels austriacistes, el novembre del 1705, Bac de Roda es va retirar momentàniament de la lluita.

El març del 1706, els seus miquelets i els de Manuel Moliner i Rau patrullaven per les fronteres d'Aragó i València, i, a finals de mes, quan les tropes borbòniques van procurar recuperar el control de Barcelona, el comte de Cifuentes, virrei de València, li va donar l'ordre de dirigir-se a Barcelona.[2] Bac de Roda va rebre l'encàrrec de vigilar i defensar, al capdavant de 600 homes, la línia que dividia la ciutat del castell de Montjuïc.[3] El 7 d'abril de 1706, les seves tropes van trencar la trinxera borbònica aixecada a l'altura de Santa Madrona per aïllar Montjuïc de la ciutat.

El 1709, ja amb el grau de coronel, va dirigir un grup de fusellers que va retenir els francesos provinents de l'Empordà. Amb la mort de l'emperador Josep I, del Sacre Imperi Romanogermànic, el 17 d'abril de 1711, Carles fou el nou arxiduc. Les tropes austroalemanyes van començar llavors un progressiu replegament. El vigatans van seguir aixecant partides i van continuar amb la tàctica de guerrilles, en una situació ja molt més complicada. La tropa de Bac de Roda va rebre la missió de defensar Barcelona juntament amb Antoni Desvalls, marquès de Poal. D'altra banda, el 28 d'agost de 1713, les tropes borbòniques del duc de Bracamonte van enfilar el Congost i van vèncer els Vigatans: Osona era ocupada i comandada pels borbònics.

Delació i execució[modifica]

Làpida commemorativa, a Vic

Procurant fer-se salvat, Bac de Roda tornà al mas Colom, la casa on s'havia criat. Però Josep Riera, de Vallfogona del Ripollès, antic amic seu, el delatà. Fet presoner, va ser executat a la forca el dia 2 de novembre de 1713.

Després del combat de Navès, que s'esdevindria el 19 de novembre i on els austriacistes capturarien 28 presoners, el marquès del Poal va fer-ne penjar 5, el capità i 4 homes més, en venjança per la mort de Bac de Roda.[4]

El delator, Josep Riera, morí el 15 d'abril de 1714, entre miquelets austriacistes i tropes borbòniques. Assabentat del fet, el capità Roca, del regiment austriacista, el féu desenterrar i penjar en una forca com a traïdor i persona vil.

Referències[modifica]

  1. Coll, Maria «L'aposta catalana». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.24-27. ISSN: 1695-2014.
  2. de Castellví i Obando, Francesc. Narraciones históricas (en castellà). Fundación Francisco Elías de Tejada y Erasmo Pèrcopo, 1997, p. 80. ISBN 8492073950. 
  3. Junyent, Eduard. La Ciutat de Vic I la Seva Història. Curial, 1976, p. 250. ISBN 8472560899. 
  4. Serra, 2014, p. 186.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]