Partit Comunista del Poble de Catalunya
 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit comunista partit polític català  | ||||
| Ideologia política | leninisme euroescepticisme marxisme-leninisme federalisme | ||||
| Alineació política | extrema esquerra | ||||
| Història | |||||
| Separat de | Partit dels Comunistes de Catalunya | ||||
| Creació | 1994 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Partit Comunista dels Pobles d'Espanya | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Secretari general | Enric Lloret Barberà (2018–) | ||||
| Lloc web | pcpc.cat | ||||
   | |||||
El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) és un partit polític marxista-leninista català. És el referent partidari del Partit Comunista dels Pobles d'Espanya, i el seu objectiu fonamental és la instauració del socialisme i el comunisme a Espanya, de caràcter confederal i republicana, amb processos d'autodeterminació.
Naixement[modifica]
El PCPC va néixer després de la ruptura en 1994 de les relacions entre el Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE) i el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), que actuava de referent a Catalunya del primer. No obstant això, part de la seva militància, amb dirigents com Quim Boix va decidir deixar el PCC i constituir un nou partit que seguís sent el referent del PCPE a Catalunya. Seguidament es passen a aquest nou partit diferents militants i diferents organitzacions locals com la de Santa Coloma de Gramenet on s'instaura la seva seu.
Història i actualitat [modifica]
El PCPC va impulsar i va participar en la creació i desenvolupament en 2002 de la Taula de Refundació Comunista de Catalunya en la qual també va participar el llavors Comitè Estatal d'Organitzacions Comunistes, posteriorment convertit en Partit Comunista d'Espanya (marxista-leninista), així com diferents nuclis comunistes, destacant els membres del barri barceloní de la Verneda, alguns dels quals passarien al PCPC. Durant l'existència de la Taula es van organitzar debats, actes i diferents activitats. També es va organitzar anualment un sopar en commemoració de la Revolució d'Octubre en un institut de la Verneda. Aquest sopar va passar a ser organitzada des de l'any 2008 pel PCPC en solitari.[1] Finalment la Taula de Refundació Comunista de Catalunya es va dissoldre davant la falta d'avanç i després de les diferències insalvables dels seus participants, essencialment sobre el model i l'estratègia a prendre en el moviment republicà.
El PCPC mantenia llavors relacions amb algunes estructures locals o territorials, com Lleida Treballadora, un col·lectiu d'immigrants de Lleida,[2] el qual va donar suport a la candidatura del PCPC en les eleccions al Congrés dels Diputats de 2008, així com aquest va donar suport electoralment la candidatura de Catalunya Treballadora a la província de Lleida al Parlament de Catalunya en 2006. El partit també mantenia relacions estretes amb el col·lectiu comunista Nosaltres Som de Tarragona amb el qual es van presentar candidatures conjuntes en aquesta província a les eleccions municipals del 2005 i al Parlament de Catalunya de 2006.
El I Congrés del PCPC va tenir lloc al juny de 2013,[3] que es va realitzar al mig d'una crisi interna produïda per les fortes discrepàncies entre les llavors joventuts, els Joves Comunistes del Poble Català (CJC-JCPC), i el Partit, que antecediria a l'escissió a gran escala del Partit Comunista dels Pobles d'Espanya.[4] Poc després va anunciar la marxa un nucli de militants, tant del PCPC com dels JCPC,[5] per discrepàncies amb les relacions mantingudes amb el PCPE. Els militants que van abandonar l'organització van argumentar que hi havia un procés en marxa per a liquidar al PCPC i acabar amb la seva independència orgànica respecte al PCPE, a més d'assenyalar els moviments sospitosos fraccionaris d'una part de l'organització, en aquest cas de les joventuts i del sector liderat per Àstor García.
Fruit d'aquesta escissió, el Partit mantindria posicions fidels al PCPE, mentre que la joventut va passar pràcticament íntegra al sector d'Àstor García, al que després seria el Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya.[6] El PCPC, com el PCPE, va haver de reorganitzar la militància juvenil en una nova estructura que s'anomena a l'actualitat Joventut Comunista del Poble de Catalunya.[7]
Posició en referèndums[modifica]
2005: Referèndum sobre la Constitució Europea: demanen el No.
2006: Referèndum estatutari: demanen el No.
2014: Consulta sobre la independència de Catalunya: demanen el vot nul.[8]
2017: Referèndum sobre la independència de Catalunya: demanen el vot nul.[9]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Partit Comunista del Poble de Catalunya: Festa de la Revolució d'Octubre del PCPC'08», 01-12-2008. Arxivat de l'original el 2008-12-01. [Consulta: 19 agost 2023].
- ↑ punt, el. «Neix a Lleida el casal republicà Cargol Roig - 30 nov 2009». [Consulta: 19 agost 2023].
- ↑ «Celebrado el 1er Congreso del PCPC». [Consulta: 19 agost 2023].
- ↑ Paz, Iago Otero. «La bicefalia se instala en la dirección del Partido Comunista de los Pueblos de España» (en castellà), 18-05-2017. [Consulta: 19 agost 2023].
- ↑ Carles. «Pravda Estado español: [Opinión CARTA COL•LECTIVA DE BAIXA AL PCPC I ALS JCPC]», 21-06-2013. [Consulta: 19 agost 2023].
- ↑ «https://twitter.com/pctc_/status/1102309338654429192». [Consulta: 19 agost 2023].
- ↑ «Juventud Comunista Cataluña» (en castellà). [Consulta: 19 agost 2023].
- ↑ «Descarrega’t la papereta pel 9N!». [Consulta: 19 agost 2023].
- ↑ PCPC. «Manifest del PCPC pel referèndum de l’1 d’Octubre». [Consulta: 19 agost 2023].