Furoner

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Hacker)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un furoner o una furonera (anglès hacker) és una persona apassionada per la informàtica, que té un gran coneixement de les xarxes i els sistemes informàtics i un viu interès per a explorar-ne les característiques i per a posar a prova les seves habilitats en aquest àmbit.[1] Pot, entre d'altres introduir-se en un sistema informàtic per demostrar-ne la vulnerabilitat, sigui de manera legal encarregat per una empresa o servei públic per a provar-ne la seguretat, sigui de manera espontània o il·legal per a exhibir les seves habilitats.[2] Es distingeix del pirata informàtic perquè aquest segon opera amb ànim criminal.

Segons la motivació,les seves gestions poden ser considerades com positives o criminals. Els primers utilitzen el seu coneixement per a furonejar febleses, forats o vulnerabilitats (anglès bug) al programari per millorar els sistemes i actuen al descobert. Uns furonegen com a diletants i uns altres com a professionals dins de les empreses que desenvolupen programari. Així Linus Torvalds (creador del kernel linux) o Juan Carlos García Cuartango que va descobrir forats importants a Internet Explorer i Microsoft Office són considerats hackers al sentit positiu de la paraula, de vegades anomenats «furoners de barret blanc».[3] Operen sota el codi d'«ètica furonera» que admet que l'accés als ordinadors d'altri és dolent, però que descobrir i explotar mecanismes de seguretat i accedir a ordinadors és, no obstant això, un aspecte interessant que es pot fer d'una manera ètica i legal.[4]

En sentit negatiu, els furoners criminals, anomenat en català pirates informàtics[5] o amb l'anglès crackers, s'introdueixen als sistemes de forma il·legal per a obtenir data, i utilitzar-les amb fins criminals (xantatge, robatoris electrònics de comptes bancaris, codis secrets de targetes de crèdit...), per a introduir virus. En la zona grisa es troben els furoners de serveis secrets d'estats o d'exèrcits que s'introdueixen en els sistemes de l'enemic per tal d'inhabilitar-les i fer la guerra amb altres mitjans. Un dels més famosos va ser l'atac cibernètic a les instal·lacions nuclears de l'Iran el 2012.[6]

La subcultura dels furoners en xarxa inicialment es desenvolupava al context del phreaking durant els anys 1960 i l'escena BBS de microordinadors dels anys 1980. S'implica amb 2600 amb la revista The Hacker Quarterly i el grup de discussió d'alt.2600.[cal citació]

La paraula anglesa hacker prové dels mestres artesans que feien mobles amb destrals, una activitat que demana moltíssima habilitat. Aquesta professió es coneix amb el nom mestre d'aixa, d'aquí la traducció.[cal citació]

Furoners de la seguretat informàtica i de la xarxa[modifica | modifica el codi]

Molts furoners s'especialitzen en el treball amb els mecanismes de seguretat per a sistemes informàtics i en xarxa. Pel 1983, furonejar en el sentit d'accedir a la seguretat d'un ordinador ja era una activitat ben desenvolupada, però no hi havia gens de consciència pública sobre aquestes activitats. Tanmateix, la pel·lícula War Games aquell any, va aixecar la creença de l'opinió pública que els furoners de seguretat informàtica (especialment els adolescents) podrien ser una amenaça per la seguretat nacional. Aquesta preocupació es tornà real quan una banda de furoners adolescents a Milwaukee, Wisconsin, coneguts com «Els 414» van accedir a sistemes informàtics, tant dels Estats Units com del Canadà, incloent-hi els del Laboratori Nacional de Los Alamos, el Centre de Càncer Sloan-Kettering i el Banc de Seguretat del Pacífic. El cas va atraure ràpidament l'atenció dels mitjans de comunicació i la notable revista Newsweek qui va presentar-ne el portaveu, un noi de disset anys.[cal citació]

Com a resultat de la cobertura mediàtica, el congressista americà Dan Glickman va exigir investigacions i noves lleis sobre el pirateig informàtic. Neal Patrick va testificar davant la Casa dels Representants dels EUA el 26 de setembre del 1983 sobre els perills d'aquesta activitat i sis noves lleis van ser promulgades als Estats Units. Com a resultat d'aquest reglament en contra de la criminalitat informàtica que distingeix els furoners (white hat hackers), els pirates (black hat hackers) i la zona gris, depenent de la legalitat de les activitats desplegades.[cal citació]

Codi obert i furoners informàtics de programari lliure[modifica | modifica el codi]

En l'àmbit del programari de codi obert i del programari lliure, es troben molts furoners a qui li agrada dissenyar programari amb un sentit per l'estètica i la intel·ligència juganera.

Segons Eric Segon Raymond,[cal citació] la subcultura dels furoners de codi obert i del programari lliure es va desenvolupar durant els anys 1960 entre «furoners acadèmics» que treballaven amb els primers miniordinadors i en ambients d'informàtica. Després del 1969 aquest moviment es va fondre amb la cultura tècnica dels pioners de l'Arpanet. Una màquina de PDP-10 al Massachusetts Institute of Technology MIT connectada a l'Arpanet va proporcionar el primer acte furoner. Se li va anomenar AI i funcionava SEU. Després de 1980 la subcultura s'unia amb la cultura d'Unix, i després del 1987 amb elements dels primers aficionats als microordinadors que portaven des dels anys 20 tenint connexions amb radioafeccionats.

Molts programadors s'han etiquetat com a «grans furoners» però la definició de les seves especificitats queda una qüestió oberta. Certament, els contribuents essencials al món de la informàtica com Edsger Dijkstra i Donald Knuth, així com els inventors de programari popular com Linus Torvalds (Linux), i Dennis Ritchie i Ken Thompson (el llenguatge de programació C) són susceptibles de ser inclosos a tal llista. Entre la gent fonamentalment coneguda per les seves contribucions a la consciència de la cultura del pirateig acadèmic, hi ha Richard Stallman, fundador del moviment de programari lliure i del projecte NYU, president de la Fundació de Programari Lliure i autor del famós editor de text Emacs així com de la Recollida de Compilador de NYU (GCC). També compten Eric S. Raymond, un dels fundadors de la Iniciativa de les Fonts Obertes i escriptor del text La Catedral i el Basar i molts altres assaigs, defensor del Document d'Argot (que prèviament havia sigut defensat per Guy L. Steele, Jr.).[cal citació]

Uns furoners coneguts[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Furoner». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. «Furoner». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Anand Jagnarine, Amit. «The Role of White Hat Hackers in Information Security (trad.: El paper dels hackers de barret blanc per a la seguretat a l'internet)» (en anglès). Honors College Theses. Pace University [Nova York], 24 d'agost del 2005.
  4. Vegeu, entre moltres altres documents disponibles a la xarxa: Harvey, Brian. «Computer Hacking and Ethics» (en anglès). Berkeley: University of California, 1985. [Consulta: 14 d'agost del 2015].
  5. «pirata informàtic». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 14 de agost de 2015].
  6. Redacció. «Iran nuclear facilities hit by cyber attack that plays AC/DC's Thunderstruck at full volume» (en anglès). Daily Mail, 26 de juliol del 2016.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Furoner Modifica l'enllaç a Wikidata