Furoner

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Hacker)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un furoner o una furonera (anglès hacker) és una persona apassionada per la informàtica, que té un gran coneixement de les xarxes i els sistemes informàtics i un viu interès per a explorar-ne les característiques i per a posar a prova les seves habilitats en aquest àmbit.[1] Pot, entre d'altres introduir-se en un sistema informàtic per demostrar-ne la vulnerabilitat, sigui de manera legal encarregat per una empresa o servei públic per a provar-ne la seguretat, sigui de manera espontània o il·legal per a exhibir les seves habilitats.[2] Es distingeix del pirata informàtic perquè aquest segon opera amb ànim criminal.

Originàriament definia als programadors amb un gran domini dels sistemes informàtics. Era un terme positiu, tot i que la paraula precisa per un purista del gremi era cracker. Resulta bastant revelador que hi hagi moltes pel·lícules de Hollywood en las que la seguretat a les xarxes té un paper fonamental. Des de Jocs de la guerra (1986), on un módem, ara ja antiqüat, permet accedir a un superordinador militar fins a Firewall (2006), en la que el propi títol ja fa referència a un tipus de dispositiu físic de seguretat, passant per La red (1995), en la que la referència també resulta òbvia.

Sens dubte en totes aquestes pel·lícules es forja una figura de furoner que irrumpeix en el sistema plenament present en els mitjans de comunicació en massa, fet pel qual s'ha propiciat a la propagació d'aquest terme fins a la població no tecnòloga. [3]

Per tots aquests motius es pel que qualsevol professional que traballi en el camp de les xarxes també ah de ser conscient d'aquesta problemàtica, ja que, desgraciadament, formarà part del seu dia a dia.

Segons la motivació, les seves gestions poden ser considerades com positives o criminals. Els primers utilitzen el seu coneixement per a furonejar febleses, forats o vulnerabilitats (anglès bug) al programari per millorar els sistemes i actuen al descobert. Uns furonegen com a diletants i uns altres com a professionals dins de les empreses que desenvolupen programari. Així Linus Torvalds (creador del kernel linux) o Juan Carlos García Cuartango que va descobrir forats importants a Internet Explorer i Microsoft Office són considerats hackers al sentit positiu de la paraula, de vegades anomenats «furoners de barret blanc».[4] Operen sota el codi d'«ètica furonera» que admet que l'accés als ordinadors d'altri és dolent, però que descobrir i explotar mecanismes de seguretat i accedir a ordinadors és, no obstant això, un aspecte interessant que es pot fer d'una manera ètica i legal.[5]

En sentit negatiu, els furoners criminals, anomenat en català pirates informàtics[6] o amb l'anglès crackers, s'introdueixen als sistemes de forma il·legal per a obtenir dades, i utilitzar-les amb fins criminals (xantatge, robatoris electrònics de comptes bancaris, codis secrets de targetes de crèdit...), per a introduir virus. En la zona grisa es troben els furoners de serveis secrets d'estats o d'exèrcits que s'introdueixen en els sistemes de l'enemic per tal d'inhabilitar-les i fer la guerra amb altres mitjans. Un dels més famosos va ser l'atac cibernètic a les instal·lacions nuclears de l'Iran el 2012.[7]

Principals problemes[modifica | modifica el codi]

  • Nivell físic: Res impedeíx punxar el cable oer poder fer una escolta o espionatge de dades. A més, donat que la xarxa ethernet es basa en un mecanisme de difusió per transmetre la senyal, tots els equips connectats reben els missatges que s'envien per la xarxa. Tothom ho ignora menys el destinatari real. Però si un equip decideix recopilar tots els missatges. Un exemple d'aquest tipus és l'spam, correu brossa que utilutza aquesta arquitectura per fer un ús de comunicació de massa.
  • Nivell d'Internet i transport: La comunicació entre equips es basa en l'intercanvi de paquets d'informació entre ells. Inicialment, res impedeix que un quip falsifiqui missatges i es faci passar per un altre, o que respongui missatges dels que no era el destinatari. Únicament s'ha de saber l'identificador (direcció IP) de les parts que s'estan comunicant. Aquests missatges aniran donant voltes abans d'arribar al destinatari final, res impedeix que un dispositiu intermedi intercepti o modifiqui el contingut del missatge.
  • Nivell d'aplicació: Cada tipus d'aplicació té un tipus diferent de vulnerabilitat segons la seva implementació del protocol de capa de l'aplicació que utilitzi. Normalment aquest fet pot donar acces a dades que se suposaven segures o a l'execució de programes no autoritzats en l'equip client/servidor.

Furoners coneguts[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Furoner». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. «Furoner». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Ferraté i Pascual, Gabriel. Escaneando la informática. Istcokphoto (en castellà). 
  4. Anand Jagnarine, Amit «The Role of White Hat Hackers in Information Security (trad.: El paper dels hackers de barret blanc per a la seguretat a l'internet)» (en anglès). Honors College Theses. Pace University [Nova York], 24 agost del 2005.
  5. Vegeu, entre moltres altres documents disponibles a la xarxa: Harvey, Brian. «Computer Hacking and Ethics» (en anglès). Berkeley: University of California, 1985. [Consulta: 14 agost del 2015].
  6. «pirata informàtic». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 14 agost 2015].
  7. Redacció «Iran nuclear facilities hit by cyber attack that plays AC/DC's Thunderstruck at full volume» (en anglès). Daily Mail, 26 juliol del 2016.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Furoner Modifica l'enllaç a Wikidata