Digital Equipment Corporation
|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | DEC | ||||
| Tipus | negoci empresa empresa tecnològica | ||||
| Indústria | tecnologia de la informació | ||||
| Forma jurídica | societat per accions | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1957 | ||||
| Fundador | Ken Olsen i Harlan Anderson | ||||
| Fusionat a | Compaq Hewlett-Packard HP Inc. | ||||
| Data de dissolució o abolició | 1998 | ||||
| Reemplaçat per | Compaq | ||||
| Activitat | |||||
| Produeix | ordinador | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Propietari de | |||||
| Lloc web | research.microsoft.com… | ||||
 | |||||
Digital Equipment Corporation (DEC) fou una empresa americana pionera en el sector de la informàtica, cap als anys 1970/80.
Convé no confondre-la amb una altra empresa informàtica anomenada Digital Research. Aquesta fou creada per Gary Kildall a fi de comercialitzar el seu sistema operatiu de disc anomenat CP/M, que va esdevenir un estàndard de fet dintre del sector.
Així doncs, Digital Research es dedicà bàsicament al sector dels sistemes operatius (programari), mentre que Digital Equipment Corporation (DEC) va incidir de manera molt important en el món del maquinari.
Inicis de l'empresa
[modifica]Digital Equipment Corporation és creada l'any 1957, de la mà de dos enginyers provinents del Massachusetts Institute of Technology (MIT), Ken Olsen i Harlan Anderson. Ambdós prenien part en el projecte TX-2, però en veure que començava a presentar certes dificultats, van decidir abandonar-lo i formar DEC, i es van establir a una petita localitat del nord de la costa est, Maynard.
Aquest moviment no hauri estat possible, sense una inversió d'uns 60.000$ en capital per part d'AR&D, ja que era un moment històric en què els inversors eren reticents a entrar en el mercat de la informàtica.
Primers passos
[modifica]Malgrat que els fundadors provenien d'un projecte on es desenvolupava un ordinador sencer, i malgrat el seu plantejament inicial, DEC va entrar al mercat fabricant petits mòduls (flipflops, portes, transformadors, etc.) que, combinats convenientment, permetien executar càlculs i experiments científics.
EL PDP-1
[modifica]L'any 1959, de la mà de Ben Gurley, es va començar el disseny del que seria el seu primer ordenador, el PDP-1 (entès com a Programmable Data Processor o Programmed Data Processor). Es va començar a fabricar el 1961, però dos anys més tard i amb l'objectiu d'abaixar els costs per als laboratoris, va aparèixer el PDP-5, que era un mini-ordinador de gran succés comercial.
Expansió
[modifica]Durant els anys posteriors, DEC va desenvolupar noves versions del PDP, com ara el PDP-6 (antecessor dels PDP-10) l'any 1964, amb una arquitectura de 36 bits i destinat a aplicacions científiques. Més tard el PDP-8, també va tenir molt d'èxit, ja que les seves reduïdes dimensions van afavorir que s'implantés en llocs on encara no s'havia ni plantejat la introducció de la informàtica. Molt difícilment algú hauria concebut de dur un computador dins d'un tren quan en aquella època, un ordinador havia menester d'una gran habitació plena de màquines delicades, amb aire condicionat etc.
A partir d'aquí van aparèixer noves versions, com el PDP-11 (versió en 16 bits del PDP-8, amb millores), el PDP-12 (que va afegir a les capacitats del PDP-8 la possibilitat de capturar dades i la de mostrar-les per pantalles) o finalment, cap als anys 70, el PDP-15 (prematur usuari de circuits integrats TTL).
Supremacia
[modifica]VAX
[modifica]L'any 1976 DEC pren com a model el seu PDP-11 i l'amplia a 32 bits. És així com neix el denominat VAX, que DEC va anomenar super-mini perquè va ser el primer mini-ordinador de 32 bits. El nom prové de «Virtual Address eXtension», que es presenta el 1977[1] i va començar a comercialitzar-se l'any 1978. Va guanyant la majoria del mercat en molt poc temps. Tots els intents de la competència per recuperar el terreny perdut van ser en va, no només pel gran èxit de DEC, sinó també per l'aparició de la micro-informàtica i la de les estacions de treball.
El VAX era un ordinador amb algunes prestacions realment interessants per l'època, ja que tenia un joc d'instruccions ric (fins i tot en comparació amb l'actualitat), disposava de memòria virtual, paginació, rangs de protecció de memòria, etc. D'aquesta manera, el VAX podia ser utilitzat tant per sistemes Unix, com pel VMS (sistema d'operacions de DEC).
Cal remarcar que en aquest moment, DEC és la segona empresa d'informàtica més grossa del món, amb un total d'uns cent mil treballadors.
Alpha
[modifica]Durant els anys 1980, DEC va intentar de construir una nova arquitectura RISC, per a substituir el VAX. Tant és així, que finalment l'any 1992, DEC va llançar al mercat el processador Alpha, el qual tenia un joc reduït d'instruccions i va ser dels primers a portar una arquitectura de 64 bits.
Com es veu, aquest processador era diametralment oposat a l'antecessor, que era un CISC de 32 bits. Amb tot i això, aquest processador va ser dels més potents durant la dècada dels anys 1990, i va oferir diverses variants fins a principi del 2000.
Declivi
[modifica]Incompatibilitat
[modifica]DEC era una empresa respectada perquè oferia una sèrie de productes ben dissenyats (DECnet, base de dades relacionals, tractament de transaccions, etc.).
Amb tot i això, el seu problema va ser que gairebé tots eren incompatibles amb tota la resta del mercat, pel que davant d'aquesta situació, molts clients van començar a interessar-se per alternatives més estandarditzades. A més, a això s'ha d'afegir que alguns competidors en el camp d'arquitectures RISC començaven a oferir rendiments cada cop més propers als d'un VAX.
El "Personal Computer", d'IBM
[modifica]DEC va intentar contrarestar el PC d'IBM, amb tres productes vinculats a arquitectures propietàries. Un era destinat als professionals, un altre per a l'edició de textos i el darrer, havia de tenir cert grau de compatibilitat amb Intel. Amb tot i això, cap d'aquests tres productes va saber fer-se un forat en el mercat, i van fracassar tots.
El processador de textos per exemple, no era competitiu, en comparació amb el que oferia Wang Laboratories. A més, DEC va prendre un seguit de decisions no gaire encertades, ja que va resistir-se durant molt de temps a donar suport al sistema MS-DOS, i també va resistir-se a treure al mercat un clon compatible amb el PC d'IBM fins molt tard.
Dissolució i absorció
[modifica]L'any 1992 DEC rep un nou president, Robert Palmer. Hi ha qui opina que podria haver estat pagat per algú altre, a fi de desestabilitzar i enfonsar l'empresa, quan hi va començar hi ha hagut una sèrie de fets que van precipitar l'ocàs de la companyia.
- El seu producte de base de dades Rdb, va ser venut a Oracle.
- També es van desprendre de la tecnologia de cinta de TK-serie (base de l'actual DLT/SuperDLT).
- L'any 1997 DEC va demandar Intel per infringiment de patents del seu processador Alpha. Inexplicablement, el conflicte va acabar en què DEC va vendre els seus xips a Intel, alguns dels quals (per exemple el StrongARM) Intel va vendre com a XScale (processadors dels PocketPC).
- El mateix any també es va vendre el negoci de les impressores a Gericom.
- L'any 1998 Compaq va adquirir el que encara quedava del negoci, i l'any 2002 Hewlett-Packard l'any 2002 va comprar Compaq.
És així com l'empresa que va crear el mini-ordinador i que va introduir la idea d'ordinador per a treball personal va desaparèixer. Entre altres motius, pel fet de no saber-se adaptar a noves realitats a les que ella mateixa havia donat pas i també per les successives decisions que la direcció va prendre durant els anys 90.
És remarcable la seva importància, si no hi havia hagut DEC, possiblement la informàtica no seria com tota la coneixem avui en dia, i la societat no hauria desenvolupat un accés tan senzill i immediat a la informació com tenim actualment. Ha creat la mini-informàtica i altres l'han desenvolupada.
Referències
[modifica]- ↑ «8. Augmenting Human Intellect, 1975-1985». A: MIT Press. A History of Modern Computing (en anglès). 2a ed., 2003. ISBN 9780262265331 [Consulta: 22 febrer 2022].
Vegeu també
[modifica]