La Ventafocs

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Ventafocs (desambiguació)».
Il·lustració de La Ventafocs

La Ventafocs és l'heroïna d'un popular conte de fades, basat en el motiu tradicional de l'opressió injusta seguida d'un rescat triomfal. El conte, originari de la Xina, forma part de la cultura popular de molts països i té centenars de versions arreu del món. A Occident, les versions més conegudes són la de Charles Perrault (que al seu torn està basada en una traducció de Giambattista Basile anomenada "La gatta Cennerentola" o la gata ventafocs), i la dels Germans Grimm. Com a versió estàndard moderna però, destaca la narrada a la pel·lícula d'animació de Walt Disney del 1950. La versió catalana més comuna que ha estandarditzat el nom de Ventafocs per a aquest personatge en aquesta llengua és la recollida per Joan Amades.

Trama[modifica]

La Ventafocs explica la història d'una noia jove molt bonica i molt dolça, que en morir-se la seva bonica i dolça mare i també el seu pare després d'haver-se casat per segon cop el seu pare amb la seva malvada madrastra, queda privada del paper de criada de la seva casa que li corresponia a la família. La seva malvada madrastra i les dues seves cruels germanastres li imposen el paper d'esclava domèstica i, com que l'odien tant, li posen el sobrenom de "la Ventafocs".

La vida de la Ventafocs canvia de cop quan s'assabenta que a la cort tindrà lloc un ball en el qual el príncep escollirà la seva futura esposa i futura princesa del regne (en algunes variants de la història es donen tres balls).

A la versió francesa de Charles Perrault del conte de la Ventafocs amb l'ajut màgic de la seva fada padrina la Ventafocs pot acudir al ball, amb un meravellós vestit de seda de princesa (a pesar de l'oposició de la seva malvada madrastra i de les seves dues malvades germanastres). Al ball atreu l'atenció del príncep amb el qual balla tota la nit. A les dotze de la nit però, ha de marxar (ja que és l'hora en què es trenca l'encantament fet per la seva fada padrina). Però la Ventafocs se'n va tan de pressa que en la fugida perd una de les seves sabatetes de cristall (en les versions en les que hi ha tres balls la perd en el tercer). El príncep, molt enamorat, troba la sabateta i anuncia que es casarà amb l'única noia del regne que tingui els peus prou petits per calçar-la).

L'endemà els encarregats del príncep van per tot el regne fent provar la sabateta de cristall a totes les noies joves, incloses les dues germanastres de la Ventafocs. En la versió alemanya de la història dels germans Grimm del conte de la Ventafocs les dues malvades germanastres de la Ventafocs proven d'enganyar el príncep, l'una tallant-se un dit i l'altra el taló per tal que els entri el peu a la sabateta. Un ocell blau, però, avisa el príncep dels dos enganys de les dues malvades germanastres de la Ventafocs. Finalment, la Ventafocs demostra la seva identitat i es casa amb el príncep.

A la versió alemanya dels germans Grimm del conte de la Ventafocs, el personatge de la fada padrina de la Ventafocs no existeix, sinó que el vestit de princesa i les sabatetes són d'or i d'argent i apareixen en un arbre màgic que ha crescut al costat de la tomba de la seva mare i del seu pare. Com en les versions en les quals sí que apareix la fada padrina de la Ventafocs, representa la voluntat de la mare de la Ventafocs i també del pare de la Ventafocs, indignada per la crueltat de la malvada madrastra de la Ventafocs i de les dues malvades germanastres de la Ventafocs. També l'ocell blau que ajuda al príncep en la recerca de la Ventafocs (revelant-li que les dues malvades germanastres de la Ventafocs el tracten d'enganyar) representa la mare i el pare de la Ventafocs.

Versions de la Ventafocs[modifica]

La "Ventafocs" apareix en unes altres tres-centes versions en diferents tradicions populars. La versió més antiga sembla ser la xinesa, escrita per Tuan Ch'ing-Shih. Molts dels elements del conte deriven de l'original de Ch'ing-Shih, com per exemple els diminuts peuets de la protagonista, signe de noblesa i distinció a la cultura xinesa. En efecte, la versió xinesa emfatitzava el fet que la Ventafocs (anomenada Yen-Shen) tenia "els peus més petits del regne". A les versions occidentals successives és un fet molt estrany i desconegut el perquè el príncep esperava que només una noia del regne fos capaç de calçar la minúscula sabateta. Potser és per això que en algunes versions no es tracta d'una sabateta sinó d'un anell o d'un braçalet.

El fet que la sabateta fos de cristall apareix només en la versió francesa del conte de la Ventafocs de Charles Perrault i les seves derivades (per exemple la versió cinematogràfica de Disney), i sembla que es deu a un toc creatiu de l'autor, inspirat segurament per l'alt valor del cristall al segle XVII. A la versió alemanya del conte de la Ventafocs variant dels Germans Grimm, es tractava d'una sabateta d'or i d'argent.

Algunes altres versions que es poden recordar especialment són Vassilissa la bella (russa), Peldicenere (inglesa) i La gatta Cenerentola (brasilera; va ser traduïda per Giambattista Basile el 1634 amb el títol de "La Gatta Cennerentola"). Els elements variables són molt nombrosos; es pot dir que cada grup social i cada poble hauria canviat alguns elements del conte, emfatitzant alguns i eliminant o modificant altres per tal de reflectir la situació general en diversos contextos socials i històrics.

Una nova versió del conte és The Egyptian Cinderella de Shirley Climo

Òpera[modifica]

Ballet[modifica]

Cinema[modifica]

Teatre[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Ventafocs Modifica l'enllaç a Wikidata
Vegeu texts en català sobre La Ventafocs a Viquitexts, la biblioteca lliure.