Assumpta Montellà i Carlos

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAssumpta Montellà
Dades biogràfiques
Naixement 1958
Mataró, Maresme
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat professional
Ocupació Escriptora i historiadora
Obra
Primeres obres La maternitat d'Elna

Facebook: assumpta.carlos Twitter: assumpmontella
Modifica dades a Wikidata

Assumpta Montellà i Carlos (Mataró, 1958) és una historiadora i escriptora catalana.[1]

Nascuda a Mataró l'any 1958, estudià Història. El seu primer llibre, La Maternitat d'Elna és un dels llibres més venuts a Catalunya, motiu pel qual ha estat traduït al castellà i al xinès, i se n'ha fet una adaptació teatral, una de televisiva i una de cinematogràfica.[2] El setè camió també es convertí en un èxit de vendes fet que demostra la reimpressió de quatre edicions en vuit mesos i la traducció de l'obra al francès.[3] L'any 2012 publicà El silenci dels telers, un recull d'històries sobre les dones a les colònies tèxtils catalanes durant la Revolució Industrial.[4]

Polèmiques[modifica | modifica el codi]

L'any 2010, Assumpta Montellà va ser acusada de plagi pel seu llibre Els contrabandistes de la llibertat.[5] Posteriorment, el 2015, Assumpció Estivill també acusà Montellà d'utilitzar indegudament diversos treballs seus, així com els d'altres autors, en l'obra Lletraferides. Després que Estivill anunciés que emprendria accions legals, l'editorial Ara Llibres va acabar retirant del mercat l'obra sobre les bibliotecàries catalanes.[6]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • La Maternitat d'Elna (Ara Llibres, 2005)[7]
  • El setè camió. El tresor perdut de la República (Ara Llibres, 2007)[8]
  • Contrabandistes de la llibertat (Ara Llibres, 2009)
  • Art i guerra. Destrucció, espoli i salvaguarda del patrimoni durant la guerra civil: l'exemple de Mataró (Institut Municipal d'Acció Cultural, 2010)
  • Elisabeth Eidenbenz. Més enllà de la Maternitat d'Elna (Ara Llibres, 2011)
  • Pa, crosta i molla. La guerra civil vista per les dones de les Garrigues (Pagès editors, 2011)
  • El silenci dels telers. Ser dona a les colònies tèxtils catalanes (Ara Llibres, 2012)[9]
  • 115 dies a l'Ebre. El sacrifici d'una lleva (Ara Llibres, 2014)
  • Lletraferides. La història de les nostres bibliotecàries (Ara Llibres, 2015).[10]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Un sentit adéu a una gran dona». Ara Llibres, 24-05-2011. [Consulta: 22 juliol 2013].
  2. «La Maternitat d'Elna reobre les portes». Ara.cat, 16-02-2013. [Consulta: 22 juliol 2013].
  3. «Presentació del llibre "El silenci dels telers", d'Assumpta Montellà». MolletVallès.net. [Consulta: 22 juliol 2013].
  4. Farradellas, Víctor. «Assumpta Montellà presenta ‘El silenci dels telers'». Sàpiens, 23-10-2012. [Consulta: 22 juliol 2013].
  5. Vilanova, Francesc «Apropiacions i usurpacions». L'Avenç, Num. 353, (gener 2010).
  6. «Ara Llibres retira una historia de las bibliotecarias en Catalunya acusada de plagio». El Periódico. [Consulta: 16 juny 2015].
  7. «La Maternitat d'Elna». Ara Llibres. [Consulta: 22 juliol 2013].
  8. «El setè camió». Ara Llibres. [Consulta: 22 juliol 2013].
  9. «El silenci dels telers». Ara Llibres. [Consulta: 22 juliol 2013].
  10. Marimon, Sílvia «Les nostres bibliotecàries van ser dones intrèpides que no s'espantaven». La biblioteca ideal (L'ideal de Biblioteca). Diari Ara, 23-04-2015, pàg. 37 [Consulta: 24 abril 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]