Jordi Küng i Samuel
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1901 Lausana (Suïssa) |
| Mort | 9 agost 1986 (84/85 anys) Llíria (el Camp de Túria) |
| Activitat | |
| Ocupació | esportista |
Jordi Küng i Samuel (Lausana, 1901 - Llíria, 9 d'agost de 1986) fou un esportista català d'origen suís que va fundar i presidir l'Associació Sallentina de Cultura Física (ASCF) el 1925.[1] Va impulsar l'esport de la natació i el waterpolo. Va promoure la creació del Club Natació Sallent i la construcció de la piscina. De 1933 a 1936 aquest club va organitzar el torneig de waterpolo Jorge Küng.[2] Des de 1979 té un carrer a Sallent que porta el seu nom.[3]
Jordi Küng era fill de pare suís i mare italiana, i es va casar a Sallent el 1923 amb Ramona Ricart Cuadras. Fuster mecànic d'ofici, va regentar el Bar Suís (posteriorment anomenat Bar Sport, Trencadís i ara El Trampolí), on es podia escoltar una de les primeres ràdios de la població.[4] Està soterrat a Olocau (el Camp de Túria). En la làpida figura com a data de la seua mort la del 9 d'agost de 1986.
Història de la natació a Sallent[modifica]
El 1925, Jordi Küng, aleshores ja instal·lat a Sallent, va animar una colla d'amics a formar un equip de natació i waterpolo. Per practicar aquests esports no tenien altra opció que el riu Llobregat, davant de la Font Vella i sota els arcs del Pont del Batlle Otger. A Catalunya, l'esport del waterpolo només el practicaven en aquell temps al Club Natació Barcelona, on l'havien après dels mariners britànics que fondejaven al port.
A causa d'un accident d'una persona aliena als esportistes, es va prohibir nedar al riu. El 1926 els esportistes van aconseguir permís per utilitzar el dipòsit d'aigua que servia per regar els Horts de Sant Antoni. En aquesta piscina improvisada van constituir-se com a Club Natació Sallent el 1928, en uns primers temps com a delegació del Club Natació Barcelona, i van rebre lliçons del seu entrenador, el senyor Granados. En aquest espai ja disposaven de cordes amb suros i pilota reglamentària. Un costat feia gairebé dos metres més que l'altre, fet que aprofitaven els sallentins quan competien en natació amb altres clubs. Fins que ho descobrí un nedador del Club Natació Barcelona comprovant les mides amb el cinturó del barnús.
El 1930, la Junta del Club, presidida per Isidre Santanach, va proposar la construcció d'una piscina reglamentària i més a prop de la població. El 1932 es va crear la Comissió Pro-Piscina Nova. Es recolliren donatius en metàl·lic, la Generalitat va fer una aportació econòmica, Potasas Ibéricas S.A. va cedir els terrenys de l'antic camp de futbol de la Penya, i l'Ajuntament es va comprometre a subministrar l'aigua potable. Les obres van començar el 1935, i directius, nedadors i socis van ajudar en l'excavació, sota la direcció del mestre d'obres Joan Planas. El festival d'inauguració, preparat amb solemnitat per al dia 19 de juliol de 1936, es va haver de suspendre a causa de la sublevació militar a Espanya.[5]
Més endavant, al voltant de la piscina, es va construir el gimnàs, el frontó, una pista de tennis, la piscina coberta i totes les instal·lacions que encara gestiona l'Associació Sallentina de Cultura Física (ASCF).
Referències[modifica]
- ↑ Sánchez Agustí, Ferran; Riu Ratera, Jaume. Sallent: recull gràfic 1883-1975. El Papiol: Efadós, 2009, p. 465. ISBN 9788495550798.
- ↑ El Mundo Deportivo, 04-08-1933, pàg. 3.
- ↑ «Carrer de Jordi Kung, Sallent» (en castellà). callejero españa. [Consulta: 20 octubre 2014].
- ↑ Sánchez Agustí, Ferran. Flora i història de Sallent. Sallent: Escola Taller Arquitecte Porta, 1992, p. 157. ISBN 8460603741.
- ↑ Grífol, Josep «Cinquanta anys!». Especial 50è aniversari construcció piscina descoberta. Sallent: Associació Sallentina de Cultura Física, 1986, pàg. 5-9.