Biblioteca Popular de Sallent

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Biblioteca Popular de Sallent
1920-Façana Biblioteca.jpg
Dades bàsiques
Tipus biblioteca
Construït S. XX
Característiques
Estil Noucentisme
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Catalunya Central
Comarca Bages
Municipi Sallent
Localització Pg. de la Biblioteca. Sallent (Bages)

41° 49′ 17″ N, 1° 53′ 55″ E / 41.821469°N,1.898552°E / 41.821469; 1.898552
Bé inventariat
Identificador IPAC: 16930
Modifica dades a Wikidata
L'edifici de l'antiga Biblioteca Popular de Sallent (Foto 2014)

Biblioteca Popular de Sallent és un edifici que acollí la biblioteca pública del municipi de Sallent (Bages) entre 1918 i 1989. Fou una de les quatre primeres biblioteques públiques que va construir la Mancomunitat de Catalunya el 1918, juntament amb les de Valls, Olot i les Borges Blanques, una per cada província.[1]
L’edifici va ser projectat per l’arquitecte Lluís Planas i Calvet i era d’estil noucentista. Les posteriors modificacions han fet irreconeixible l’aspecte original. Està inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català, i actualment acull el Centre de Cultura Joan Puig i Elias, seu de Ràdio Sallent, Fotoclub Sallent i altres activitats culturals.
La biblioteca pública municipal actual, amb el nom de Sant Antoni Maria Claret, està ubicada a la Casa Torres Amat.[2]

Descripció[modifica | modifica el codi]

L'edifici consta d'una sola planta, amb soterrani en el costat dret per la calefacció. A l'estructura quadrada original s'hi afegiren un cos al costat dret i un altre a l'esquerra, que, juntament amb les reformes exteriors, fan que l'edifici no tingui gaire a veure amb l'aspecte noucentista primitiu. Només a l'interior es conserven quatre columnes jòniques que decoren i sostenen un cos elevat central.[3] L’espai interior estava compost per la sala de lectura, il·luminada per les finestres del cos elevat, la sala de conferències i les dependències de serveis i de treball intern.[4]
L’any 1943, amb motiu del 25è aniversari de la biblioteca, l’edifici es va ampliar amb una ala esquerra que va acollir la sala infantil, i es van eliminar els elements decoratius: les cúpules, el frontis i les columnes.
Els anys noranta, ja sense la biblioteca, l’edifici va ser restaurat per l’Escola-Taller.

Història[modifica | modifica el codi]

El 22 de desembre del 1915 el Consell de la Mancomunitat de Catalunya va concedir a la vila de Sallent una biblioteca popular. El 21 de juny del 1916 es va escollir el projecte de l'arquitecte Lluís Planas, i el 28 de maig va sortir a subhasta, que va guanyar Ramon Fontanet i Guiu per 26.000 ptes.[3]

La Biblioteca Popular de Sallent es va edificar als afores de la població, en uns terrenys anomenats “camp de Palau” que havien estat cedits a l’Ajuntament pel seu propietari, Martí Arau. Per a accedir-hi es va urbanitzar el Passeig de la Mancomunitat, ara Passeig de la Biblioteca, amb la contribució de l’Elèctrica Sallentina. Biblioteca i passeig formen part actualment del Parc Municipal Pere Sallés, que acull també les escoles.
Es va obrir al públic el 16 de setembre del 1918. En les obres d'ampliació i de restauració del 1943, 1968 i altres, desaparegué l'estil noucentista original. El 1940 prengué el nom de "Pare Claret", i posteriorment "Sant Antonio Maria Claret".[3]

En el seu inici la biblioteca comptava amb un fons d’uns 2.000 llibres, d’accés lliure per a la consulta a sala. El 1921 es va iniciar el servei de préstec de llibres per llegir-los a casa.
La Biblioteca Popular va ser gestionada per la Mancomunitat de Catalunya fins al 1925, per la Diputació de Barcelona fins al 1931 i per la Generalitat de Catalunya fins al 1939. Va estar tancada mig any a finals de la Guerra Civil i va tornar a obrir l’agost de 1939, depenent novament de Diputació de Barcelona.

El 1989 la Biblioteca Sant Antoni M. Claret va haver de tancar per diversos problemes a l’estructura de l’edifici, i va estar provisionalment a la Sala Vilà i Valentí, fins que el 1998 es va traslladar a l’antiga fàbrica tèxtil Torres Amat. El fons de llibres de l’antiga Biblioteca Popular està dipositat a la sala-biblioteca de la Casa Museu Torres Amat.[5]

Referències literàries[modifica | modifica el codi]

Fou inaugurada oficialment el 29 de setembre del 1918 amb la presència d'Eugeni d'Ors, el qual en va escriure una glosa:[6][7]

«
Nit negríssima. L'aigua en els salts fa un mugit furiós. I, de tant que s'agita, de tant que es precipita, no deixa que s'hi reflectin en pau les cent finestres lluminoses de cada fàbrica.
Una voluntat obscura de futur l'empeny fèrvidament més enllà. La mateixa voluntat de futur que ha fet als sallentins demanar una Biblioteca.[8]
»

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mañà Terré, Teresa. Les Biblioteques populars a Catalunya a través dels seus anuaris : 1922-1936. Barcelona: Universitat de Barcelona. Diputació de Barcelona, 2001, p. 29-36. ISBN 9788447525003. 
  2. Lacuesta, Raquel. Biblioteca Sant Antoni M. Claret : antiga fàbrica Torres Amat. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1999. 
  3. 3,0 3,1 3,2 «Biblioteca Popular de Sallent». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 desembre 2015].
  4. Mañà Terré, Teresa. Les Biblioteques populars de la Mancomunitat de Catalunya : 1915-1925. Lleida: Pagès, 2007, p. 132-138. ISBN 9788497795197. 
  5. Biblioteca de Sallent : 1918-2008, 90è aniversari. Sallent: Ajuntament de Sallent, 2008. 
  6. Endrets. Geografia Literària dels Països Catalans (català)
  7. Soldevila i Balart, Llorenç, 2009. Comarques barcelonines. Geografia Literària, núm. 1. Barcelona: Editorial Pòrtic. ISBN 9788498090826. Pàg. 75.
  8. Eugeni d'Ors i Rovira, Glossari 1916, pàg. 211.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Biblioteca Popular de Sallent Modifica l'enllaç a Wikidata