Línia Olot-Girona

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Mapa línia Olot-Girona
54,80 Olot
Les Preses
47,21 Sant Esteve d'en Bas
Riu Brugent
37,86 Sant Feliu de Pallerols
Riu Brugent
Les Planes d'Hostoles
24,60 Amer
20,97 El Pasteral
Riu Ter
La Cellera de Ter
17,11 Anglès
13,26 Bonmatí-Vilanna
6,48 Bescanó
2,87 Salt-Baixador
2,04 Salt-Veïnat
Riu Güell
PK 0 Girona
Girona (Adif)

La línia de ferrocarril Olot-Girona, o popularment el tren d'Olot o el Carrilet era una línia de ferrocarril que unia les ciutats de Girona i Olot.[1] Actualment és una via verda apta per a vianants i bicicletes,[2] anomenada ruta del Carrilet I, del Consorci Vies Verdes de Girona.[3] Era una línia de 54,8 quilòmetres de longitud en ample de via mètric (1.000 mm).[1] Segueix les ribes dels rius Ter, Brugent i Fluvià i travessa el parc volcànic de la Garrotxa fins a arribar a Olot.[3]


Cronologia[modifica]

  • 1883: S'atorga la concessió del FC d'Olot a Girona a Domènec Puigoriol.
  • 1893: The Olot and Gerona Railways Co. Ltd. inicia les obres.
  • 1895: Salt - Amer, finalització tram de 22 quilòmetres.
  • 1898: Finalització del tram de 3 km de Girona a Salt.
  • 1900: Amer - les Planes d'Hostoles, 3 km.
  • 1902: El tram d'11 km les Planes - Sant Feliu de Pallerols finalitza les obres.
  • 1911: Sant Feliu - Sant Esteve d'en Bas, 10 km, i Sant Esteve - Olot, 8 km.
  • 1911: Inauguració del ferrocarril.
  • 1963: L'empresa estatal Feve es fa càrrec del ferrocarril.
  • 1969: Clausura de la línia.

El ferrocarril es va inaugurar l'any 1911, les obres es van iniciar el 1893 per la companyia anglesa The Olot and Gerona Railways Co. Ltd. a la qual Domènec Puigoriol havia cedit la concessió que se li havia atorgat l'any 1883. Posteriorment es traslladaria la seu de Londres a Barcelona convertint-se amb la Companyia del Ferrocarril d'Olot a Girona.[1][4] La línia va passar a Feve l'any 1963, empresa que només va mantenir en funcionament les línies urbanes de l'àrea metropolitana de Barcelona, i la va clausurar el 1969 juntament amb la línia Girona - Sant Feliu de Guíxols, entre altres.[1][4]

Cultura[modifica]

  • Dita popular: «El tren d'Olot surt quan vol i arriba quan pot».
  • Una cançó del Grup de Folk que es va popularitzar a la dècada de 1970 fa referència al ferrocarril: «Se'n va el tren d'Olot fent xup, xup, se'n va el tren d'Olot. Surt quan vol i arriba quan pot; fent xup, xup, se'n va el tren d'Olot».[3]
  • Documental El Tren d'Olot (2011) per commemorar el centenari de la inauguració, realitzat per l'Associació Amics del Tren Olot-Girona i la productora audiovisual ZEBA.[5]
  • Exposició commemorativa a Can Trincheria, Olot.[5]
  • Mostra «Documents i fotografies de la vida del nostre carrilet d'Olot» de l'Associació d'Amics Col·leccionistes de la Garrotxa a la sala Sant Ferriol, Olot.[5]
  • Exposició col·lectiva «Quadres i pintures del tren d'Olot» a la galeria d'art les Voltes d'Olot.[5]
  • Exposició de la Locomotora 22 del tren d'Olot al pati de les monges de la Residència del Tura d'Olot.[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Las cumbres de Feve» (en castellà). Revista railes nº10. Ferrocarriles de Vía Estrecha, novembre 2009. [Consulta: 1 maig 2012].
  2. «Descripció Ruta del Carrilet I». Consorci Vies Verdes de Girona. [Consulta: 1 maig 2012].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Camins que van ser rails» (en castellà). La Vanguardia, 06-08-2010. [Consulta: 1 maig 2012].
  4. 4,0 4,1 «Companyia del Ferrocarril d'Olot a Girona». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «El tren d’Olot a Girona fa 100 anys». Sàpiens, 08-11-2011. [Consulta: 1 maig 2012].

Enllaços externs[modifica]