Joan Roca i Pinet
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 agost 1885  Girona |
| Mort | 16 gener 1973 (87 anys) Girona |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte, decorador |
| Partit | Esquerra Republicana de Catalunya |
Joan Roca i Pinet (Girona, 19 d'agost de 1885-ibidem, 16 de gener de 1973) va ser un arquitecte, interiorista i dissenyador de mobles català.[1]
Biografia[modifica]
Va néixer a Girona el 1885, fill d'Enric Roca Nogués i Dolors Pinet Escarpenter. Va estudiar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on es va titular el 1910.[2] Entre 1913 i 1918 va ser arquitecte municipal d'Olot i, des de 1918, arquitecte d'Hisenda a la província de Girona.[3]
Va passar pel modernisme (casa Norat, 1912, Girona; casa Dalmau, 1917, Girona) i el noucentisme (casa Masllorens, 1927, Olot; casa Barceló, 1929, Girona) fins a desembocar en el racionalisme, estil en el qual va construir la casa Puig (1934) i la casa Carbó (1935-1936), a Girona. El 1933 va projectar també la reforma del camp de futbol de Vista Alegre.[3] També va construir grups escolars a Ventalló (1934), Cassà de la Selva (1935-1939, actualment CEIP Puig d'Arques) i Calonge (1937-1939, actualment Ajuntament de Calonge).[4]
A Olot va ser artífex de l'Eixample Malagrida, una iniciativa de l'indià Manuel Malagrida i Fontanet que preveia una ciutat-jardí amb zones verdes i xalets aïllats, en dos grans cercles radiocèntrics que simbolitzarien Espanya i Amèrica, amb un nexe d'unió en el pont de Colom. El projecte es va iniciar el 1916, data en què es va fer la primera fase, dedicada a Espanya; la segona, que va desenvolupar el 1926 Josep Esteve i Corredor, no es va arribar a construir.[5]
Altres obres seves són: el grup escolar de Les Planes d'Hostoles (1911-1912), la Central Elèctrica de Bescanó (1908-1916), la Fàbrica Descals a Olot (1917), la Central Elèctrica Berenguer a Girona (1922-1924), l'Editorial Dalmau Carles Pla a Girona (1927-1934) i la Fàbrica Subiràs-Can Joanetes a Olot (1927-1929).[5]
Entre 1932 i 1936 va ser delegat a la província de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. El 1937 va substituir a Ricard Giralt com a delegat a Girona del Sindicat d'Arquitectes de Catalunya —l'associació que va substituir al Col·legi durant la Guerra Civil—, càrrec des del qual va planificar diversos grups d'habitatge obrer.[3]
Militant d'Esquerra Republicana de Catalunya, després de la guerra va ser condemnat a «estranyament», és a dir, abandonar la seva ciutat i instal·lar-se durant quatre anys a 1000 km d'aquesta.[3] El 1942 va ser inhabilitat per cinc anys per a càrrecs públics i directius, en el si d'una depuració d'arquitectes vinculats a la República realitzada pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.[3]
Aquest any es va instal·lar a Sanlúcar de Barrameda (Cadis), on va realitzar algunes obres, com dos projectes d'Escoles Nacionals (1942), la Llotja de la Confraria de Pescadors (1944) i la reforma de l'Hotel Llover per a convertir-lo en hotel municipal (1944).[5]
El 1946 va poder tornar a Girona i, entre els anys 1950 i 1960, va construir diverses cases a Girona, Anglès, Cassà de la Selva, la Cellera de Ter, Caldes de Malavella i altres localitats, així com diversos xalets d'estiueig a Platja d'Aro.[6]
Referències[modifica]
- ↑ «Joan Roca i Pinet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Domènech i Casadevall i Gil i Tort, 2010, p. 66.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Domènech i Casadevall i Gil i Tort, 2010, p. 79.
- ↑ Domènech i Casadevall i Gil i Tort, 2010, p. 84.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Roca Pinet, Joan». [Consulta: 14 desembre 2018].
- ↑ Domènech i Casadevall i Gil i Tort, 2010, p. 80.
Bibliografia[modifica]
- Domènech i Casadevall, Gemma; Gil i Tort, Rosa Maria. Un nou model d'arquitectura al servei d'una idea de país. Barcelona: Duxelm, 2010. ISBN 978-84-937740-5-9.