Eixample Malagrida

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Eixample Malagrida
Dades
Tipus barri
Característiques
Estil arquitectònic Noucentisme
Ubicació geogràfica
Garrotxa
Olot
Localització Barri Malagrida
42° 10′ 31″ N, 2° 29′ 04″ E / 42.175187°N,2.484382°E / 42.175187; 2.484382Coord.: 42° 10′ 31″ N, 2° 29′ 04″ E / 42.175187°N,2.484382°E / 42.175187; 2.484382
IPA
Identificador IPAC: 46525
Modifica les dades a Wikidata

L'Eixample Malagrida és un barri d'Olot, a la Garrotxa. Es començà a urbanitzar el 1916 seguint l'estil de les ciutats-jardí angleses. Té una estructura radial de carrers que convergeixen en la plaça d'Espanya. És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Història[modifica]

El 1916, Manuel Malagrida i Fontanet, un indià enriquit amb el comerç del tabac, encetà la renovació urbanística d'Olot amb la construcció d'una ciutat jardí amb grans torres i edificis envoltats de jardins. La zona escollida foren uns aiguamolls, "El Pla dels Llacs", que s'estenien al sud-oest del nucli antic de la ciutat. El disseny el feren en Malagrida i, en la part tècnica, l'arquitecte municipal Joan Roca i Pinet. El promotor volgué mostrar l'agermanament Espanya-Amèrica batejant amb el nom de "pont de Colom" el pas que salva el Fluvià i posant noms de regions espanyoles i de països americans a les vies que encreuaven el barri. La segona fase del projecte, que havia de dur a terme l'arquitecte Josep Esteve, només es plasmà amb el pont esmentat, del 1926, que l'havia d'unir-ne les dues parts.[1]

La urbanització fou inaugurada solemnement el 26 d'octubre del 1927 pel rei Alfons XIII quan aquest visità Olot convidat per en Manuel Malagrida.[1]

Descripció[modifica]

Torre Malagrida

El barri de l'Eixample Malagrida es va començar a urbanitzar el 1916 seguint l'estil de les ciutats-jardí noucentistes angleses, caracteritzades per abundants zones verdes entre les quals es construïen cases. Estructuralment consisteix en carrers radials que pateixen de les places d'Amèrica i d'Espanya, i enllaçats pel pont Colom al pas del riu Fluvià. Els terrenys pertanyien a Manuel Malagrida, qui els va cedir a l'ajuntament, amb la condició que cap carrer o plaça portés el seu nom, i que les dues avingudes principals dugessin els noms d'Espanya i de la República Argentina. El projecte contemplava la construcció de les infraestructures pròpies d'un barri: una escola, un museu, una biblioteca, uns jardins públics en el Prat de les Mores, i inclús el Círculo Olotense. A més a més es van cedir els xamfrans de la plaça central per aixecar-hi la casa de la vila. En definitiva una ciutat jardí amb grans torres i edificis envoltats de jardins.[1]

Són remarcables la casa Masramon, de 1913-1914 i obra de Rafael Masó,[2] la casa Pons i Tusquets (1916, arquitecte Albert Blasco)[3] i la "Torre Malagrida" que el promotor s'hi féu construir el 1920 en estil noucentista (arquitecte Bonaventura Bassegoda). En l'actualitat aquesta és de propietat municipal i estatja un alberg juvenil.[4] Altres edificis per a esmentar són la Torre de la Riba, les cases Vayreda i Juncosa i el "Grup Escolar Malagrida" (1926, Josep Goday).[5] En la ciutat jardí també s'hi bastí la Biblioteca Popular (1918), en l'estil noucentista que la Mancomunitat emprà en aquests edificis. No es conserva en l'actualitat.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Eixample Malagrida». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. [Consulta: 23 abril 2019].
  2. «Casa Masramon». Arxivat de l'original el 20 de novembre de 2008.
  3. «Casa Pons i Tusquets». Arxivat de l'original el 20 de novembre de 2008.
  4. Xanascat. «Albergs de la Xanascat».
  5. Domènech, Gemma «Ús i abús del patrimoni arquitectònic escolar». Revista de Girona, n.232, setembre-octubre 2005, p.87 [Consulta: 1r gener 2012].

Bibliografia[modifica]

  • Antonio Salcedo Miliani Manuel Malagrida, un indiano de tierra adentro, ponència a V Jornades d'estudis catalano-americans Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1997
  • Josep Maria Dou i Camps Olot en el transcurs del temps: recull de fotografies, postals i textos Olot: Miquel Plana, 1984-1987
  • Joaquim Español [i cols.] Guia d'arquitectura d'Olot Girona: Col·legi Oficial d'Arquitectes, 1979
  • Joaquim Danés i Torras Història d'Olot Olot: Aubert – Ajuntament d'Olot, 1977-2003
  • Joaquim Danés i Torras Llibre d'Olot Barcelona: Selecta, 1955
  • Olot. Ciudad jardín realizada por Manuel Malagrida Olot: Manuel Malagrida, 1927
  • Miquel Juanola i Benet Emociones del alma olotense: crónica comentada de la visita regia a la Muy Leal Ciudad de Olot Olot: Ramon Bonet, 1927

Vegeu també[modifica]

Enllaços[modifica]