Ferrmed

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióFerrmed
Dades bàsiques
Tipus Ass. sense afany de lucre
Indústria Transport intermodal i ferroviari
Objectiu del projecte o de la missió Eix ferroviari Escandinàvia-Mediterrani Occidental
Idioma oficial anglès, francès, alemany, castellà
Forma jurídica
Creació 5 d'agost de 2004 (2004-08-05) a Brussel·les
Activitat
Àrea d'operació Europa
Activitat Conferències, lobbisme
Membres 150
Organització i govern
Seu 
  • Trierstraat 47 b7
    1040 Brussel·les, Bèlgica
Presidència Joan Amorós i Pla
Secretari general Josep M. Rovira
1r Vicepresident Espanya Federico Félix (Proave)
2n Vicepresident Espanya Juan Cámara (Cierval)
Vicepresident França Noël Comte (CCIR Roine-Alpes)
Vicepresident Països Baixos Victor Schoenmakers (Port de Rotterdam)

Lloc web ferrmed.com
Modifica les dades a Wikidata

Ferrmed és una associació internacional de caràcter multisectorial i un grup de pressió, liderat des de Catalunya, que té com a objectiu principal la impulsió d’un gran eix ferroviari de mercaderies que ha d’unir el sud i amb el nord d’Europa,[1] per tal de contribuir a la millora de la competitivitat de les empreses europees, l'obtenció d'una millor connexió dels ports i aeroports amb llurs hinterlands, la promoció d'un gran eix ferroviari de mercaderies Escandinàvia-Rin-Roine-Mediterrani Occidental, la consolidació dels principals vectors de progrés a la Unió Europea i els seus països veïns i el desenvolupament sostenible mitjançant la reducció de la contaminació i l'emissió de gasos d'efecte hivernacle.[2]

Des de Ferrmed, s'ha fet entre d'altres una crítica de l'actual política d'inversió de l'AVE radial des de Madrid i s'ha reclamat el Corredor Mediterrani, en qualificar de ruïna econòmica el sistema actual de l'AVE radial espanyol.[3] Durant un congrés a Brussel·les, Amorós va precontizar que probablement sol la independència de Catalunya podria desbloquejar aquest assumpte, vital per el desenvolupament econòmic de Catalunya i del País Valencià.

El 2015 van celebrar l'assemblea al Palau de la Generalitat Valenciana.[4] En aquesta ocasió el seu president, Joan Amorós va reprotxar al govern central que una connexió d'ample europeu fins a València, promesa pel Ministeri de Foment per finals de 2015, només i amb prou feines atenyerà el Port de Barcelona el 2017.[5] A l'inici del 2016, Ferrmed va aunuciar «accions dràstiques» si el Corredor Mediterrani no es reactiva. Pels empresaris de tota la zona des de la frontera francesa cap a Almeria ha de ser una prioritat absoluta per al govern nou.[6]

L'associació amb seu a Brussel·les té uns cent cinquanta membres: empreses, cambres de comerç, ports, companyies ferroviàries, universitats, etc.[7]

Objectius tècnics d'una xarxa eficaç[modifica]

Per a millorar l'eficàcia del transport de mercaderies als eixos principals, Ferrmed proposa els estandards següents:[8]

Referències[modifica]

  1. «Entrevista a Joan Amorós i Pla». Revista Relleu, 103, Gener-Març 2010 [Consulta: 9 agost 2015].
  2. «Ferrmed Great Axis» (en anglès). LivingRail, s.d. [Consulta: 22 gener 2016].
  3. Mestre, J. «Ferrmed califica de ruina el AVE radial desde Madrid y reclama el eje mediterráneo». Levante-emv. El mercantil valencialo, 24-01-2011 [Consulta: 9 agost 2015].
  4. ACN «El president de FERRMED creu que la independència impulsaria el corredor». Emporda Info, 12-11-2015. «Amorós diu que Catalunya tindria "una xarxa ferroviària de primera classe" i troba "absolutament inadmissible" l'actitud de Madrid»
  5. Zafra, Ignacio «Consell, Ferrmed y alcaldes critican el retraso del corredor mediterráneo». El Pais, 2 desembre del 2015.
  6. Navarro Castelló, Carlos «Ferrmed anuncia “accions dràstiques” si el Corredor Mediterrani no es reactiva». El Diario Comunitat Valenciana, 6 gener del 2016. «Els empresaris demanaran un calendari concret d’acabament de les faenes una vegada es forme el nou Govern. Denuncien que a pesar de les promeses de la ministra de Foment, Ana Pastor, “des de Castellbisbal cap avall està tot per fer”.»
  7. «Membres» (en francès). ferrmed, 2012. [Consulta: 22 gener 2016].
  8. «Die FerrmedStandards» (en alemany), 2011. [Consulta: 22 gener 2016].

Enllaços externs[modifica]