Fàbrica Pujol i Bausis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióFàbrica Pujol i Bausis
Antiga fàbrica de ceràmica Pujol i Bausis (Esplugues de Llobregat) 1.jpg
Dades base
Tipus entitat fàbrica i kiln (forn)
Sector Ceràmica
Història
Fundació 1858
Modifica dades a Wikidata
Dos forns d'ampolla de la fàbrica Pujol i Bausis, actualment al descobert, construïts el 1913-14 i destinats a la cocció del gres i pasta blanca.

La fàbrica Pujol i Bausis, que estava emplaçada a Esplugues de Llobregat, fou una de les empreses més notables a Catalunya en el sector de la ceràmica en la segona meitat del segle XIX i començaments del XX. Les qualitats argiloses de les terres d'Esplugues van propiciar l'establiment d'algunes bòbiles. La fàbrica Pujol i Bausis, que s'havia iniciat amb la producció de maons, s'anà especialitzant, progressivament, en la fabricació de rajoles i elements decoratius.

Orígens[modifica | modifica el codi]

Les primeres referències a la fàbrica de maons, són de 1858, si bé va tenir una activitat inestable a causa de discrepàncies entre els seus socis fundadors, en Joan Terrada i Jaume Gelbert. Tancada i reoberta en diverses ocasions, és pel volts de 1870-1875 que passà a ser gestionada per la família Pujol. Jaume Pujol i Baucis[1] pren la direcció de la fabrica l'any 1874. L'any 1876 se'n fa propietari del 100% i segueix dirigint-la fins a la seva mort l'any 1892, amb l'ajuda dels seu fill Pau Pujol i Vila.

La Rajoleta[modifica | modifica el codi]

En Jaume Pujol i Bausis fou clarament l'impulsor del negoci i, molt especialment, l'innovador que va reconduir l'activitat cap a la ceràmica que tenia una forta demanda amb els canvis de moda cap al modernisme. La introducció del vapor el 1886, la recuperació de la tècnica del daurat, la constant tasca d'experimentació amb nous materials va fer que els màxims exponent de l'arquitectura de final de segle confiesin les seves comandes a la fàbrica. En aquest període la fàbrica és coneguda com "la rajoleta", nom que en Jaume Pujol havia assignat a les peces de 13x13 cm, mentre que a les peces de 20x20 cm les anomenava "taulells". Posteriorment, l'any 1891 Pau Pujol i Vila s'encarregà de l'empresa, que des d'aleshores prengué el nom de "Fill de Jaume Pujol i Bausis". Fou aquesta una època d'esplendor, en ple triomf del Modernisme. La fàbrica experimenta un fort creixement, el que obliga a incrementar la capacitat de producció amb nous forns que permeten una més variada i ràpida producció.

Clients i col·laboradors[modifica | modifica el codi]

Arrambador de Can Ginestar, disseny probable de Domènech i Montaner (N.28 del catàleg).

Aquest període ens brinda una impressionant llista d'arquitectes i particulars que encarreguen materials a la fàbrica i que col·laboren amb els seus dissenys.

Entre els arquitectes hi trobem noms com Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Salvador Valeri, Antoni Maria Gallissà, Bonaventura Bassegoda, Josep Font i Gumà, Enric Sagnier, Rafael Masó, Manuel Joaquim Raspall, Josep Azemar i Pont, Lluís Muncunill. Entre els particulars hi trobem les famílies Güell, Aymerich, Baró de Quadras, Macari Golferichs i altres.

Molts dels edificis més significatius del modernisme a Catalunya conserven rajoles de la Pujol i Bausis. es poden veure a l'Institut Pere Mata de Reus, a la Casa Lleó Morera, Casa Amatller, Casa Martí, Palau Macaya a Barcelona. La casa Puig i Cadafalch a Argentona o la Casa Coll i Regàs a Mataró.

Fou especialment destacada la relació amb artístes com Adrià Gual, Alexandre de Riquer o Lluís Brú que fan projectes ceràmics per encàrrec de la fàbrica. Brú, a més de dissenyador i dibuixant, era mosaicista i alhora que col·laborava, li encarregava la producció de ceràmica dels seus clients.

L'any 1901, entrà a treballar a la fàbrica com a director artístic Joan Baptista Alós i Peris (1881-1950), que hi segueix fins a 1904, curt període en què realitza una important labor en el camp del disseny que exigeix una nova ampliació de la fàbrica. Un altre director artístic amb què va comptar fou Francesc Quer i Selves (1858-1933).

Tancament i museïtzació[modifica | modifica el codi]

La fàbrica, amb la seva última denominació "Industrial Cerámica Vallvé, S.A.", va deixar de funcionar l'any 1984 clausurant definitivament una empresa que havia estat puntal de la ceràmica industrial al nostre país.

En l'actualitat, Pujol i Bausis és un projecte de patrimoni cultural de reconversió de les estructures existents en un nou espai museístic dedicat a la ceràmica i a l'arqueologia industrial. Es conserven sis forns de tipus àrab, dos d'ells enterrats i de grans dimensons –descoberts l'estiu de 1993 i la tardor de 1996-, els dos forns d'ampolla i la xemeneia són un valuós testimoni de les vinculacions d'Esplugues amb el fang. La xemeneia és de maó vist d'una alçada de 22 m i correspon a la sortida de fums de la màquina de vapor documentada des de 1886. Els singulars quatre forns de tipus àrab són del segle XIX i, possiblement, els elements més antics que es conserven. Els dos impressionants forns soterrats a uns 9 m de profunditat són de grans dimensions, amb planta circular, d'uns 5 m de diàmetre, consten de dues cambres. Els esplèndids dos forns d'ampolla, originariàment coberts, corresponen possiblement a l'etapa de construcció de les noves naus realitzades els anys 1913-1914, destinats a la cocció del gres i pasta blanca.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Lluís Brú: fragments d'un creador. Aj. d'Esplugues de Llobregat. ISBN 8460957195
  • Tradición y modernidad: La cerámica en el modernismo: actas del Congreso celebrado en Esplugues de Llobregat, 29-31 octubre 2004. IX Congreso anual de la Asociación de Ceramologia. ISBN 8447530884. Versió google-books
  • Mª Pia Subias Pujadas. Pujol i Bausis centre productor de ceràmica arquitectònica a Esplugues de Llobregat. Ajuntament d'Esplugues de Llobregat. 1989. ISBN 8450586240

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. La grafia del segon cognom es va transformar a Bausis posteriorment. Existeix molta documentació amb la denominació originària.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Can Tinturé. Col·lecció de rajola de mostra Salvador Miquel

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]