Vés al contingut

Fàbrica Pujol i Bausis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Fàbrica Pujol i Bausis
Imatge
Dos forns d'ampolla (1913-1914), destinats a la cocció de gres i porcellana (català) Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici industrial i forn Modifica el valor a Wikidata
Construcció1858 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaEsplugues de Llobregat (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
LlocPassatge del Puig d'Ossa, s/n Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 42″ N, 2° 05′ 10″ E / 41.378361°N,2.08615°E / 41.378361; 2.08615
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC33950 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupantMuseu de Ceràmica La Rajoleta Modifica el valor a Wikidata

La Fàbrica Pujol i Bausis (també escrit Baucis), coneguda popularment com La Rajoleta, està situada entre el carrer de l'Església i el passatge del Puig d'Ossa, al barri del centre d'Esplugues de Llobregat, i està catalogada com a bé cultural d'interès local.[1] Fou un dels centres més importats de producció ceràmica industrial de Catalunya en la segona meitat del segle xix i començaments del xx, i actualment és la seu del Museu de Ceràmica La Rajoleta, depenent del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNATEC).

Història

[modifica]

El 12 de juliol del 1858, els francesos Marius Jordan i Borrell i Joan Terrada i Cornet es van asociar per a construir una casa-fàbrica de rajoles,[2] i el 28 del mateix mes van adquirir en emfiteusi al fabricant de maons Bartomeu Asmarats mitja mujada de terreny,[2][3] que era part del que el 1838 li havia establert Pau Pujol i Franquesa, propietari del mas Colomer.[4] Tanmateix, les desavinences entre ambdós van fer que la societat es dissolgués el 1861,[2][5] i dos anys després, el 28 de febrer del 1863, Terrada -que s'havia quedat amb la propietat- va establir una nova societat amb Jaume Gelbert i Grau, de Puigcerdà,[6] dissolta el 23 d'agost del mateix any.[2]

La fàbrica va romandre inactiva fins que a principis de la dècada del 1870 va passar a mans de la família Pujol, i el 1874 passà a ser regida per Jaume Pujol i Baucis (o Bausis), fill i hereu de Pau, que el 1876 n'adquirí la plena propietat.[2][7] El seu fill Pau Pujol i Vila el va ajudar fins a la seva mort el 1891,[8] quan el negoci continuaria sota la raó social Fill de Jaume Pujol i Bausis.[2]

En ple triomf del modernisme, la fàbrica experimentà un fort creixement, cosa que obligà incrementar la capacitat de producció amb nous forns que permetien una producció més variada i ràpida.[2] Arquitectes com Gaudí, Gallissà, Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner, Josep Font i Gumà, Bonaventura Bassegoda etc. van fer servir peces de la fàbrica,[2] coneguda en aquest període com «La Rajoleta», nom que Jaume Pujol havia assignat a les de 13x13 cm, mentre que a les de 20x20 cm les anomenava taulells.[cal citació] Entre 1901 i 1904, el director tècnic va ser Joan Baptista Alòs i Peris,[2] i a partir del 1914 ho fou Francesc Quer i Selves.[2][7]

Després de la Guerra Civil, l'empresa es convertí en la societat anònima Cerámicas Pujol y Baucis, dirigida per Narcís Vallvé Bonany, antic treballador de la fàbrica, i, posteriorment, pel seu fill Narcís Vallvé Asenjo.[7] La producció s'orientà cap a aïlladors elèctrics i revestiments per a molins de boles i, més endavant, a la comercialització de productes ceràmics.[2] Finalment, el 1984, la fàbrica, amb el nom social Industrial Cerámica Vallvé SA, cessà l'activitat i posteriorment, l'Ajuntament n'adquirí la propietat.[1]

Després d'un període d'abandonament i enderrocament parcial, el 1994 s'inicià la construcció d'un nou edifici on, després de diverses campanyes de prospeccions arqueològiques, el 2002 s'inaugurà el Museu de Ceràmica La Rajoleta.[7][1]

Clients i col·laboradors

[modifica]
Arrambador de Can Ginestar, disseny probable de Domènech i Montaner (núm. 28 del catàleg)

Molts dels edificis més significatius del modernisme a Catalunya conserven rajoles de la Pujol i Bausis: l'Institut Pere Mata de Reus, la Casa Lleó Morera, Casa Amatller, Casa Martí, Palau Macaya a Barcelona, així com a la casa Puig i Cadafalch a Argentona o la Casa Coll i Regàs a Mataró.

Fou especialment destacada la relació amb artístes com Adrià Gual, Alexandre de Riquer o Lluís Bru, que feien projectes ceràmics per encàrrec de la fàbrica. Bru, a més de dissenyador i dibuixant, era mosaïcista i, alhora que col·laborava amb la fàbrica, hi encarregava la producció de ceràmica dels seus clients.

Descripció

[modifica]

Les prospeccions arqueològiques permeteren de descobrir i documentar els espais subterranis, com per exemple els sis forns de tipus àrab (ca. 1887) de gran dimensions, descoberts l'estiu del 1993 i la tardor del 1996. Els dos forns soterrats a uns 9 m de profunditat són de grans dimensions, amb planta circular, d'uns 5 m de diàmetre, i consten de dues cambres.

Els dos grans forns d'ampolla, originàriament coberts, corresponen possiblement a l'etapa de construcció de les noves naus realitzades els anys 1913-1914, destinats a la cocció del gres i la porcellana, en el context d'una remodelació de la fàbrica sota la direcció del seu propietari Pau Pujol. De base circular, estan formats per una secció cilíndrica coberta per una secció cònica rematada per una xemeneia. Estan fets de maó reforçats amb una malla d'acer feta d'anelles i tires de ferro per evitar la dilatació del parament durant la cocció de les peces. A la base s'obren diverses obertures d'arc de mig punt.[1]

La xemeneia, situada a l'extrem sud de la finca, és de maó vist d'una alçada de 22 m i correspon a la sortida de fums de la màquina de vapor documentada des del 1886.

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 4 «Fàbrica de Pujol i Bausis». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 «FÁBRICA PUJOL I BAUSIS (1858 - ca. 1960)». Gaudí y el modernismo en Cataluña.
  3. ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Gurri, 28-07-1858.
  4. ↑ AHPB, notari Ramon Taixonera, 29-09-1838.
  5. ↑ AHPB, notari Ramon Taixonera, 24-10-1861.
  6. ↑ AHPB, notari Ferran Moragas i Ubach, manual 1.278/82, f. 484-490, 28-02-1863.
  7. 1 2 3 4 «Museu de ceràmica “La Rajoleta” - Història». Museus d'Esplugues de Llobregat.
  8. ↑ «Don Jaime Pujol y Baucis ¡ha fallecido!». La Vanguardia, 21-01-1891, p. 8.

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Lluís Brú: fragments d'un creador. Ajuntament d'Esplugues de Llobregat, 2005. ISBN 8460957195. 
  • Tradición y modernidad: La cerámica en el modernismo: actas del Congreso celebrado en Esplugues de Llobregat, 29-31 octubre 2004. IX Congreso anual de la Asociación de Ceramologia, 2006. ISBN 978-84-475-3088-5. 
  • Subias Pujadas, Mª Pia. Ajuntament d'Esplugues de Llobregat. Pujol i Bausis centre productor de ceràmica arquitectònica a Esplugues de Llobregat, 1989. ISBN 8450586240. 
  • Subías Pujadas, M. Pia «Pujol i Bausis, una empresa cerámica en el modernismo». Tradición y modernidad: la cerámica en el Modernismo: Actas del Congreso celebrado en Esplugues de Llobregat, 29-31 octubre 2004, 2006, p. 217-254.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fàbrica Pujol i Bausis
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fàbrica_Pujol_i_Bausis&oldid=37948126»