Vés al contingut

Manuel Joaquim Raspall i Mayol

Article de qualitat
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Manuel Joaquim Raspall)
Plantilla:Infotaula personaManuel Joaquim Raspall i Mayol
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 maig 1877 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort15 setembre 1937 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
la Garriga (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte, urbanista Modifica el valor a Wikidata
MovimentModernisme català Modifica el valor a Wikidata
Company professionalEmili Blanch i Roig Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937)[1] va ser un arquitecte modernista i noucentista català.[2][3]

No va tenir la fama dels seus predecessors i mestres Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch, que havien gaudit de l'interès de les grans fortunes i els mecenes entre els seus clients. Tanmateix, va saber adaptar-se a un temps canviant i la seva obra va del modernisme al noucentisme per acabar en un art déco incipient. La major part de les seves obres es concentren a Barcelona i al Vallès Oriental, principalment a la Garriga i Cardedeu, algunes de les les quals, avui considerades Bé Cultural d'Interès Nacional, van estar a punt de caure sota les excavadores a la dècada de 1970.[a] A més, va actuar com urbanista i arquitecte municipal de l'Ametlla del Vallès, la Garriga, Caldes de Montbui i Granollers, en un període de creixement que va forçar a aquests municipis a desenvolupar un planejament urbanístic vigent fins a la dècada de 1980.

Raspall va ser una persona oberta a la col·laboració i compromesa amb les activitats socioculturals del seu entorn vallesà; va escriure a la premsa local, participava en tertúlies intel·lectuals i va organitzar festes i congressos en un ambient de polítics, músics i escriptors que venien a la Garriga atrets per la nova moda de la burgesia de principi de segle xx.[5]

Biografia

[modifica]
Tomba de Raspall a la Doma

Nascut al carrer del Pi de Barcelona, era el segon de quatre germans fruit del matrimoni de Joaquim Raspall i Masferrer, un indià que havia tingut un negoci de cacau i xocolata a l'Havana, i de Mercè Mayol, filla de «can Mayol de la plaça» situada al carrer dels Banys de la Garriga. El seu germà gran, Manuel, havia mort amb tres anys i els seus germans més petits eren: Martí, un enginyer amb qui compartiria algun projecte, Mercè i Cèlia.[6]

El 22 de febrer de l'any 1906 es va casar amb Esperança Linares, la qual va morir el 19 de novembre de 1914.[7] Es tornà a casar el 13 de novembre de 1922 amb Susana Causadies (1895-1981).[8] En cap dels dos matrimonis va tenir fills.[2]

Va caure malalt l'any 1934 i va morir a la casa de la Garriga el 15 de setembre de 1937 i va ser enterrat al cementiri de la Doma.[3]

Estudis

[modifica]

Després d'estudiar al parvulari, d'una certa renovació pedagògica, de madame Amèlia Sui, va anar al col·legi d'Ignasi Ramon Miró, on destaca pel seu interès per l'escultura. Va assistir a classes de dibuix i escultura amb Pelegrí Talarn, fill de l'escultor Domènec Talarn. Va acabar el batxillerat el 1891 amb catorze anys.[6]

Manuel Joaquim Raspall i Mayol va decidir estudiar arquitectura l'any 1887 a la festa de la col·locació de la primera pedra del monument a Colom, obra del seu cosí Gaietà Buïgas i Monravà, festa a què assistiren l'alcalde Rius i Taulet i el bisbe de Barcelona Dr. Jaume Català i Albosa.[6]

Va estudiar arquitectura a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona entre el 1891 i 1904, on va ser deixeble d'alguns dels arquitectes de la primera generació modernista, com l'arquitecte Lluís Domènech i Muntaner, Antoni Maria Gallissà i Josep Puig i Cadafalch. Entre els seus companys va coincidir amb Eduard Maria Balcells, Pere Domènech i Roura i Josep Goday. L'any 1899, va participar en l'Exposició de Belles Arts de Barcelona amb unes aquarel·les.[2]

Va acabar els estudis d'arquitecte el 30 de juny de 1904.[9] A partir de 1906 va establir el seu despatx als baixos de la casa paterna —construïda pel seu cosí Gaietà Buïgas i Monravà—, si bé una part important de la seva activitat professional la va desenvolupar des de la Garriga, on va viure llargues temporades.[2]

Activitats culturals i socials

[modifica]

A més de la feina d'arquitecte, Raspall alternava la vida i el treball a Barcelona amb les estades a la Garriga i les tertúlies al balneari Blancafort i a la Fonda Europa de Granollers, freqüentats per intel·lectuals i polítics, com Cambó, Rusiñol, Eugeni d'Ors o Josep Maria de Sagarra.[cal citació]

Va ser un dels promotors de les festes modernistes del «Teatre de la Naturalesa» celebrades al bosc de can Terrers (la Garriga) entre 1910 i 1914, a les quals van assistir milers de persones.[10]

El 1928 va confeccionar la primera catifa de flors per a les festes de Corpus a la Garriga, davant de Can Raspall.[11]

Va col·laborar en entitats, associacions i actes culturals diversos. Va ser membre de la secció d'arts de l'Ateneu Barcelonès l'any 1914,[12] i membre de la junta de govern del Reial Cercle Artístic el 1928.[13]

El 1924 va ser promotor i copropietari del «Casino de la Garriga», establert en un edifici obra de Xavier Turull i Ventosa, del que l'any 1926 va formar part de la junta directiva. L'any 1932 va participar en el primer Congrés d'arquitectes de Llengua Catalana.[cal citació]

També escrivia a la premsa comarcal; entre l'11 de juliol de 1914 i 15 de desembre de 1917 va col·laborar al setmanari La Comarca de Granollers. El 6 de desembre de 1925 va publicar a La Gralla de Granollers i el 1926 va dibuixar la capçalera del Diari de Granollers, en el qual va col·laborar fins al 10 de desembre de 1929.[2]

Paral·lelament, va assajar altres camps culturals com la pintura, on destaca una col·lecció de dibuixos de patis mallorquins exposada el 1914, i la literatura, escrivint i estrenant diverses obres de teatre, d'entre les quals ens han arribat Lo pessebre (1894) i el monòleg De 2 a 4 consulta (1897). Va escriure la lletra la sardana, «Els canonges de Granollers» musicada per Josep Maria Ruera i Pinart[14][15] i dedicada a elogiar unes pastes típiques de Granollers per a les quals el mateix Raspall havia dissenyat el dibuix de l'embolcall.[16]

A les darreries de la seva vida, va començar a escriure les seves memòries, però no va poder acabar més que l'etapa d'infantesa.[2]

L'octubre de 2009, l'Ajuntament de la Garriga va començar el procés per a nomenar-lo «Persona Il·lustre de la Garriga».[11][Cal actualitzar]

Activitat professional

[modifica]
Penjador i paraigüer. Casa Golferichs. Cardedeu

A diferència dels seus mestres Domènech i Puig, Raspall no va viatjar ni va estudiar el passat com a fórmula d'inspiració i desenvolupament professional. Va ser un personatge molt més centrat en un coneixement dels costums locals, orientat al camp i el contacte amb la natura que li proporcionaven les seves estades a Granollers i la Garriga.

El seu període de màxima activitat es produeix entre 1905 i 1911 quan, a més d'assumir les responsabilitats d'arquitecte municipal de diverses poblacions, ha d'atendre les demandes dels clients que volen instal·lar-se a les torres d'estiueig.[6]

La seva obra és extensa i abasta una àmplia diversitat d'edificacions: relacionades amb el món de l'espectacle (teatres i cinemes, plaça de toros, velòdrom), edificis públics (escoles, cementiri, ajuntament, esglésies), habitatges (torres senyorials, cases modestes, edificis plurifamiliars, hotel, asil), a més dels treballs de planejament urbanístic que va fer com a arquitecte municipal.[17]

Entre els noms documentats que es coneixen dels col·laborados del seu despatx hi figuren Avelino Gras Arnau, un aparellador que posteriorment va posar despatx amb l'arquitecte de Granollers Miguel Niubó i Munté[18] i que va ser tinent de l'exèrcit abans de 1934,[19] per tornar-se a incorporar al servei militar de ponts i camins l'any 1939;[20] el delineant Emili Blanch i Roig, que posteriorment es va llicenciar com a arquitecte, va exercir a les comarques de Girona i va exiliar-se a Mèxic després de la guerra;[21] i amb el seu nebot polític August Miret i Baldé, que el va substituir en tots els encàrrecs i com a arquitecte municipal de Cardedeu quan Raspall va caure malalt a partir de 1934.[22]

Dissenyador

[modifica]
Butaca basculant de Can Viader

La seva faceta de dissenyador és la menys coneguda, però la seva aportació als acabats interiors arriba a ser integral en obres com l'Alqueria Cloelia, la Casa Barbey, la botiga Texidor, Can Millet, la casa Bosch o la torre Viader.

Seleccionava o dissenyava els elements d'acabat: llars de foc, jardineres amb trencadís, làmpades o mobles. Alguns d'aquests dissenys res no tenen a veure amb l'arquitectura i més aviat sembla que ho entenia com un complement a la seva polifacètica activitat com és el cas de la capçalera del Diari de Granollers, la butaca basculant de la torre Viader, el paraigüer de la casa Golferichs-Rovellats o la coberteria de la Fonda Europa, feta amb motiu de la visita del rei Alfons XIII a Granollers.[23]

Per a la parròquia de Sant Cugat del Rec de Barcelona va dissenyar el 1914 la bandera de l'«apostolat de l'oració». Era una bandera centrada per un cor sagnant i una corona d'espines sobre una creu blava amb un arabesc vermell i daurat d'estil modernista. El 1923 també va dissenyar la bandera que utilitzava la «colla de Sant Medí» que ell mateix havia fundat.[6]

Urbanista

[modifica]

Just quan Raspall va obtenir el títol d'arquitecte el 1905, la llei va obligar els municipis a incorporar en plantilla un arquitecte municipal. El mateix any, Raspall va ser nomenat arquitecte municipal de Cardedeu.

El 14 de gener de 1906 va ser nomenat arquitecte de l'Ametlla del Vallès i l'1 d'agost del mateix any ho va ser de la Garriga. El setembre de 1907 ho va ser de Granollers i l'any 1909 de Caldes de Montbui. Anys més tard, entre 1924 i 1931 també ho serà de Montmeló.

Des d'aquesta responsabilitat, a Raspall li va correspondre liderar el planejament urbanístic i la creació dels eixamples d'uns pobles que es transformaven d'una agricultura decadent de final del segle xix, cap a una lleugera industrialització i, especialment, una forta demanda del que, ara coneixem com a «sector serveis», potenciat per l'arribada del ferrocarril.

A la Garriga, basant-se en un pla urbanístic anterior, fa el seu desplegament entre la carretera i la via del ferrocarril amb l'eixample que envoltarà el passeig i on es construiran les principals torres d'estiueig. Fa les urbanitzacions i alineacions corresponents, així com alguns dels edificis públics propis d'un poble en expansió, com els safareigs, les fonts o l'asil. El 1928, fa el traçat de la «carretera nova», és a dir de la circumval·lació que esquivaria el centre del poble i que coincideix amb el traçat actual. El 1924 Raspall va projectar el barri de Can Noguera, a l'altra riba del riu, que fins a aquell moment havia estat una barrera natural. Desplega el clavegueram en bona part de la població durant la dècada de 1930, a més de la millora de carrers amb l'empedrament amb llambordes.[24]

A l'Ametlla del Vallès va realitzar el planejament urbanístic impulsat per l'alcalde Bassa que va apostar per un poble modern que, fins a aquell moment, estava centrat en una activitat agrícola amb nuclis aïllats al voltant de les grans masies. El pla urbanístic de 1907, que va ser vigent fins a final del segle xx, fixava una traça que es desenvolupava al voltant del nou passeig (peça clau en un poble d'estiueig) i que, junt amb el carrer principal (1904), enllaçava el barri de la sagrera, al voltant de l'església amb el del raval, al voltant de la carretera de Sant Feliu de Codines a la Garriga. Raspall va ser el millor aliat en la modernització de Bassa que va portar l'electricitat (1915) i el telèfon (1909), va construir un cafè-bar i una sala de teatre per fomentar les activitats col·lectives, així com la creació d'escoles públiques (1913), edificis tots ells construïts per Raspall.[25]

A Granollers desenvolupà l'eixample creixent cap al sud en paral·lel al riu Congost. Aquí les construccions són més senzilles, en tractar-se d'una ampliació per creixement urbà de classes modestes per a atendre la demanda de la transformació fabril de Granollers, a diferència del que va succeir a la Garriga o Cardedeu uns anys abans.

Arquitecte

[modifica]

La reforma integral de la casa de la seva mare va ser la seva primera obra, el 1903, abans i tot d'acabar la carrera. És la seva única obra neogòtica i manté semblances a «Els Quatre Gats» de Josep Puig i Cadafalch.[cal citació]

El fenomen social de l'estiueig que va caracteritzar el Vallès Oriental a principi del segle xx coincideix de ple amb l'activitat de Raspall, fet que orientarà una part de la seva obra en aquesta comarca a cases jardí per estiuejants —principalment de Barcelona—. Amb tot, la seva condició d'arquitecte municipal li va permetre construir obres civils com ara els safareigs municipals i la font a la Garriga o l'ajuntament de l'Ametlla del Vallès. La forta activitat constructiva de les classes benestants que adopten el modernisme, també és seguida per clients locals de la Garriga i Cardedeu que construeixen mansions per ús personal o per ser llogades als nouvinguts. Amb tot, també trobem dins la seva obra habitatges més senzills, especialment a la darrera època, on la seva influència només s'aprecia als elements decoratius de la façana.[cal citació]

El seu interès pel teatre també va arribar a les seves construccions en ser un home preocupat pels aspectes culturals. A Barcelona va construir El Molino, el teatre Balear, el teatre Còmic, el teatre Gran Via i el teatre España.[cal citació]

Raspall, enquadrat en la segona generació d'arquitectes modernistes, és un dels que més va treballar al llarg de quasi trenta anys de professió, amb més de 760 intervencions documentades.[4] Tot i que se'l coneix com un arquitecte modernista, el conjunt de la seva obra va evolucionar des de l'estètica modernista (1903-1914) a la noucentista (1914-1926) i, finalment la déco (a partir de 1926).

Trets característics del seu estil

[modifica]

Raspall incorpora en cada moment els elements més significatius dels estils arquitectònics contemporanis, i es caracteritza per la creació d'un llenguatge propi, en certa manera individualista.[cal citació]

Formes

[modifica]
Formes exteriors
Formes exteriors
Són constants en el seu estil l'ús de certes formes de la natura, medallons amb cintes, l'ornamentació de les llindes de finestres i portes. En els primers períodes les cintes i medallons segueixen un estil d'aproximació a les formes florals i perfils curvilinis. A mesura que s'avança en el temps, les formes es tornen rectilínies i acabaran sent geomètriques.[cal citació]

Materials

[modifica]
Materials
Materials
El sòcol de pedra, que mantindrà en tots els períodes.[cal citació]

Pedra o esgrafiat a les façanes, normalment de forma molt discreta, donant un toc de personalitat als capcers o decorant alguna finestres.[cal citació]

En tots els períodes utilitza el totxo per fer llindes, arcades sovint decoratives, o per subratllar les formes amb una lleugera impostació i donar caràcter a portes i finestres. Són característiques la col·locació en forma d'escala invertida.[cal citació]

Ceràmica i mosaic

[modifica]
Ceràmica i mosaic
Ceràmica i mosaic
Va utilitzar el trencadís i ceràmica per afegir color a les tanques exteriors, als ampits, bancs, xemeneies i columnes.[cal citació]

La ceràmica de dissenys florals, típica del modernisme, la fa servir pels arrambadors, als porxos i escales. El mosaic el va utilitzar en elements emblemàtics com ara els escuts de caràcter catalanista que els seus clients gustaven de lluir a façanes o llars de foc.[cal citació]

Va col·laborar amb Raspall com a mosaïcista en Lluís Brú i Salelles des de 1907 al Palau Nadal i en més de vint intervencions documentades, entre les quals una part dels treballs del Cementiri de Cardedeu, la botiga Texidor a Barcelona i la Casa Barbey a la Garriga.[cal citació]

Vitralls

[modifica]
Vitrall
Vitrall
Els colors pastel són l'element principal en els vitralls que remeten a temes florals i vegetals. Varen ser un dels elements importants de la decoració raspalliana amb 37 obres documentades, si bé els dissenys més sofisticats són al període modernista i la seva presència va minvar en els posteriors.[26]

Forja

[modifica]
Forja en coup de fouet
Forja en coup de fouet
Forja noucentista
Forja noucentista
Forja amb formes geomètriques
Forja amb formes geomètriques
El ferro forjat sempre hi serà present, si bé evolucionant des de les formes més sofisticades del modernisme a la corba predominant a l'etapa noucentista i, finalment, utilitzant les formes geomètriques en el darrer període.[cal citació]

En els treballs de forja, destaca l'obra dels Canamassas de la Garriga, que varen treballar a l'Exposició Internacional de 1929 a Barcelona.[cal citació]

Període Modernista (1903-1914)

[modifica]
Villa Helius recull el mosaic, l'esgrafiat i la forja modernista utilitzat per Raspall

Joan Bassegoda destacava la peculiar forma en què Raspall combinava elements modernistes i models vienesos que agradaven als professionals catalans de l'avantguerra europea, amb els quals creava nombroses variants de la casa a quatre vents amb terrasses a diferents nivells, elements verticals, com les torres-mirador, ceràmica i mosaic que aportaven color i una especial sensibilitat per la forja amb abundància de coup de fouet.[27]

Incorpora les impostes de ceràmica amb doble filet, les llindes corbades, el trencadís, el mosaic i els esgrafiats. Un altre element característic d'aquesta etapa és l'ornamentació amb aplacats d'obra, representant cintes i florons.[cal citació]

La forja té un paper fonamental en baranes reixes i portalades amb la forma de coup de fouet, característica dels edificis modernistes.[cal citació]

Amb un modernisme sense estridències destaquen els capcers i les xemeneies com a peces més decorades. En els esgrafiats, habitualment sobris amb excepcions com la Casa Viader a Cardedeu, Raspall dona un paper important al color. Cada casa té una tonalitat específica. Aquest aspecte ressalta de forma singular a la mansana Raspall de la Garriga on trobem quatre de les millors obres cadascuna amb un color propi que, més enllà de l'esgrafiat, apareix a la ceràmica, les tanques del jardí i les finestres, imprimint una personalitat singular.[cal citació]

Quan no utilitza esgrafiats, opta per la pedra nua, amb semblança als murs de les masies de la zona. A l'Ametlla del Vallès hi ha algunes de les obres més genuïnes d'aquest període (el cafè del Dr. Bassa, Cal Barber), si bé les cases-jardí modernistes més espectaculars són les de la Garriga (mansana Raspall, cases de Joan Colom, etc.) i Cardedeu (Alqueria Cloelia, Casa Viader, etc.).

Destaquen també el disseny de les finestres pseudo-geminades unides per la part corba, trencant els cànons arquitectònics més bàsics.

Període Noucentista (1914-1926)

[modifica]

El noucentisme apareix com a reacció al modernisme, i cerca la precisió, la serenitat, l'ordre i la claredat. En l'obra de Raspall, la influència d'aquest moviment es manifesta en la simplificació de les façanes, fent-les més planes, reforçant, en alguns casos, els acabats esgrafiats. També simplifica la forja cap a formes més curvilínies, però sense sofisticacions. Apareixen algunes finestres de mansarda, com a la casa Sebastià Costa de Granollers o elements decoratius neogòtics, com a la casa Bossy, també a Granollers.[28]

Els vitralls adopten una estructura de fusta en lloc d'emplomat amb dissenys de cistells de flors i elements vegetals. Manté el sòcol de pedra i les impostes en maó per emmarcar finestres i portes.[cal citació]

D'aquest període destaca el cementiri de Cardedeu, fet en granit, l'asil «La Caritat» de la Garriga, la granja i la torre Viader de Cardedeu, i el teatre el Molino de Barcelona.[cal citació]

Període Déco (1926-1933)

[modifica]

La majoria de les seves obres d'aquest període són a Cardedeu i Granollers i es tracta de cases senzilles entre mitgeres, habitualment de planta baixa. Bàsicament ubicades als eixamples d'aquestes viles, moltes han desaparegut en els darrers anys del segle xx, període de gran transformació, sovint poc controlada.[cal citació]

A la senzillesa de les edificacions, s'afegeix la simplicitat de l'estil. Les façanes són arrebossades amb dibuixos geomètrics i reixes de formes lineals. De les cases no desaparegudes d'aquest període destaquen la casa Morgades, Agustí i Miró, totes de Cardedeu, i les cases Mònic de Granollers.[29]

Obra

[modifica]
Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1904 Cal Barber[30] Pg. Torregasa, 5
41° 40′ 15.64″ N, 2° 15′ 40.34″ E / 41.6710111°N,2.2612056°E / 41.6710111; 2.2612056
Construïda per encàrrec de Jaume Alerm i Monrós per instal·lar una barberia. Destaca un ampli finestral amb vitralls modernistes amb el nom del negoci, «Cal Barber» i una barana de ferro en coup de fouet.[31] Ben conservat Cal Barber
1905 Reformes a Can Bachs[32] Pça. Vella, 1
41° 40′ 24.20″ N, 2° 15′ 33.34″ E / 41.6733889°N,2.2592611°E / 41.6733889; 2.2592611
Masia del segle xvi, on Raspall va fer una torre i un terrat amb barana de totxo. Eugeni Xammar, que era contrari a l'estil de Raspall, l'acusa a les seves memòries d'haver «destrossat» les finestres del primer pis, punt aquest no confirmat.[33] Regular Can Bachs
1906 El cafè del Dr. Bassa[34] Pg. Torregasa, 25
41° 40′ 12.43″ N, 2° 15′ 42.64″ E / 41.6701194°N,2.2618444°E / 41.6701194; 2.2618444
L'alcalde, Dr. Sebastià Bassa i Barbany, va cedir uns terrenys per construir un cafè-bar, que continua en actiu, i una sala de teatre annexa.[25] Aquesta segona ha estat molt reformada. Ben conservat Cafè del Dr. Bassa
1907 Can Moncau Pça. Església
41° 40′ 24.71″ N, 2° 15′ 33.71″ E / 41.6735306°N,2.2593639°E / 41.6735306; 2.2593639
El 1907, Joan Millet i Pagès va encarregar a l'arquitecte Raspall la reforma de la Casa Moncau, retirant la façana en xamfrà, per accedir millor amb automòbil a la seva finca de Can Millet.[31] La casa va allotjar el forn del poble fins que en Ramon Moncau (1910-2003) el traslladà el 1930 a la seva actual ubicació. Ben restaurada Can Moncau
1908 Can Millet o Can Xammar de Dalt[35] Ctra. de Puiggraciós
41° 40′ 28.23″ N, 2° 15′ 31.12″ E / 41.6745083°N,2.2586444°E / 41.6745083; 2.2586444
Masia originària del segle xiv-xvii. Adquirida el 1906 per Joan Millet i Pages (germà del director de l'Orfeó Català, Lluís Millet i pare de Fèlix Millet i Maristany, primer president d'Òmnium Cultural), el 1908 va encarregar a Raspall una remodelació integral d'acord amb l'estil de l'època. Ben conservada Can Xammar de Dalt
1910 Escoles i Ajuntament Pça Ajuntament
41° 40′ 10.25″ N, 2° 15′ 41.24″ E / 41.6695139°N,2.2614556°E / 41.6695139; 2.2614556
Les obres varen acabar el 1913. Impulsat per la política urbanística del Dr. Bassa, les obres varen ser finançades per Sebastià Torres i Planas, propietari de Can Camp i un dels «quatre presidents».[25] Actualment, les oficines municipals ocupen totes les instal·lacions. Ben conservat Escoles i Ajuntament
1910 Casa Ignasi Solà Pompeu Fabra, 2
41° 40′ 10.04″ N, 2° 15′ 43.12″ E / 41.6694556°N,2.2619778°E / 41.6694556; 2.2619778
Edifici de tendència noucentista amb senzilles decoracions de cintes a la façana. El mur de la tanca del jardí realitza unes ondulacions clarament modernistes i que recorden la barana de l'escalinata de l'església de Sant Genís que faria un any més tard.[36] Regular Casa Ignasi Solà
1911-1912 Escalinata d'accés a Sant Genís de l'Ametlla[37] Pl. Església
41° 40′ 25.52″ N, 2° 15′ 34.61″ E / 41.6737556°N,2.2596139°E / 41.6737556; 2.2596139
El trasllat del cementiri de la porta de l'església a l'actual cementiri municipal (construït per Sebastià Bassa el 1902) va permetre la reforma feta per Raspall.[31] Alterada al 1939 Sant Genís de l'Ametlla
1932 Font pública Pompeu Fabra,2
41° 40′ 10.06″ N, 2° 15′ 43.76″ E / 41.6694611°N,2.2621556°E / 41.6694611; 2.2621556
Destaca el seu disseny modernista tot i la data de construcció. A diferència de les altres fonts que va fer a la Garriga o Granollers, aquesta no conté ceràmica ni trencadís. Està ubicada davant de la casa d'Ignasi Solà i les seves formes corbes recorden les de la tanca d'aquesta casa.[36] Regular Font pública a l'Ametlla

Barcelona

[modifica]
Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1903 Reforma farmàcia Pedrell Sant Pere més Baix, 52
41° 23′ 16.02″ N, 2° 10′ 40.98″ E / 41.3877833°N,2.1780500°E / 41.3877833; 2.1780500
Incorporació d'aparadors amb vitralls modernistes. La farmàcia data de 1565 i es va requerir una «modernització» per ubicar i preservar els bots originals de la farmàcia.[38] Ben conservada Farmàcia Pedrell
1904 Residencial La Salle Joan de la Salle, 18-40
41° 24′ 28.29″ N, 2° 07′ 49.76″ E / 41.4078583°N,2.1304889°E / 41.4078583; 2.1304889
Conegut també com «Casa Sofia Cuadros de Fournier», per la propietària que la va encarregar. És un edifici modernista actualment dedicat a residència per religiosos, de planta baixa i dues plantes, coronat per una coberta a dues aigües interrompuda per una torre-mirador que apareix en una de les façanes laterals. Motius ornamentals a les façanes, els encerclats de les obertures, els esgrafiats de coronament de l'edifici i els elements de forja del mirador.[39] ben conservat Residencial La Salle
1904 Casa Carme Golferichs Losada Riera de Sant Miquel, 26 Es tracta d'una reforma interior d'un habitatge preexistent per la germana de Macari Golferichs, propietari de la Casa Golferichs.[40] Posteriorment va bastir una casa per la mateixa propietària a Cardedeu, que encara es conserva. Desapareguda
1904 Casa Emilia Bonifàs Psg. Bonanova Apareix a la llista d'obres privades de l'antic municipi de Sarrià fetes entre 1845 i 1922.[41] Il·localitzada
1905 Casa habitatges Magí Llobet Sala Tapioles, 49-51
41° 22′ 21.05″ N, 2° 07′ 49.76″ E / 41.3725139°N,2.1304889°E / 41.3725139; 2.1304889
Dos edificis bessons de cinc plantes en el qual va col·laborar Josep M. Jujol. Amb força decoració, en els quals Raspall assaja solucions que després aplicaria en alguns dels teatres que s'han perdut, com són la barreja de materials en façana, cornises de ceràmica, o les solucions dels balcons que recorden les llotges de teatre. Destaca la pedra de la planta baixa amb uns emmarcats d'art nouveau amb tocs vegetals i el singular coronament de l'edifici, on es barregen ceràmica, maó vist, esgrafiat i elements metàl·lics, amb un desenvolupament estètic de clara influència sezession. Als medallons del coronament figuren les dates d'acabament:1906 i 1907.[42] Correcte Casa Magí Llobet Sala
1905 Taller per a Pere Soler Piquer, 35
41° 22′ 23.56″ N, 2° 10′ 08.89″ E / 41.3732111°N,2.1691361°E / 41.3732111; 2.1691361
La planta baixa d'aquest edifici totalment reformat, manté la construcció original de pedra amb finestres rematades en maó, amb un disseny de tres buits i llinda curvilínia que més tard farà servir a l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.[36] Correcte Taller per Pere Soler
1905 Teatre Còmic Av. Paral·lel, entre els carrer del Poeta Cabanyes i Tapioles Fet on havia hagut un magatzem de Guillem Juncà i Padró, també construït per Raspall. Es va inaugurar el 21 de juny de 1905, va ser ampliat el 1915 i, després d'un procés de degradació per manca de manteniment, va tancar el 17 de maig de 1962. Tenia una capacitat de 600 places i comptava amb un café i una albereda per a realitzar espectacles a l'aire lliure[43][44] Desaparegut Teatre Còmic
1906-1908 Reformes a Vil·la Hèlius Panamà, 13
41° 23′ 43.27″ N, 2° 06′ 27.67″ E / 41.3953528°N,2.1076861°E / 41.3953528; 2.1076861
Construcció original de 1866 d'Antoni Rovira i Trias. Encàrrec posterior de Francisco Granés a Raspall, és un edifici aïllat de tres plantes amb coberta a dues aigües, amb una de quadrada adossada a un dels laterals, també amb coberta a dues vessants. Els paraments són estucats amb esgrafiats al voltant de les obertures i sota els ràfecs.

Restaurada fa poc temps, encara conserva la distribució dels espais interiors i alguns dels elements modernistes, com ara la xemeneia de la planta baixa o la reixa de la porta d'accés pel carrer Panamà.[45]

Ben restaurat Reformes a Vil·la Helius
1907 Nau Industrial de Manuel Larratea Catalan Pujades, 97
41° 23′ 52.94″ N, 2° 11′ 44.39″ E / 41.3980389°N,2.1956639°E / 41.3980389; 2.1956639
Petita nau industrial modernista amb materials i elements usats per Raspall a la zona del Vallès: pedra carejada, maó vist, estucat planxat i elements ceràmics i de ferro forjat combinats entre si.

Les dues finestres a banda i banda de la porta, tenen interessants reixes de ferro forjat. Es tracta d'una obra menor però molt representativa de l'activitat del barri a començaments del segle xx.[46]

Regular Nau Industrial de Manuel Larratea Catalan
1907 Reforma Casa d'habitatges Rosa Espluga Rda. Sant Antoni, 22
41° 22′ 47.09″ N, 2° 09′ 48.39″ E / 41.3797472°N,2.1634417°E / 41.3797472; 2.1634417
Destaca la tribuna del principal amb vitralls i una forja singular.[36] Regular Reforma Casa d'habitatges Rosa Espluga
1908 Pilar Cabot Laforja, 53 Ampliació de dues plantes en un edifici preexistent.[36] ?
1908 Teatre del Triomf[36] Rec Comtal, 20 Desaparegut Teatre del Triomf
1908 Reforma del Palau Mornau Ample, 35
41° 22′ 50.48″ N, 2° 10′ 48.24″ E / 41.3806889°N,2.1800667°E / 41.3806889; 2.1800667
Palau del segle xviii que va pertànyer a Josep Francesc Mornau i que fou heretat per Lluís de Nadal i Artós, que el va fer reformar amb motiu del seu casament amb Maria de Quadras i Veiret, filla del baró de Quadras. Hi destaquen els treballs de forja i els vitralls, especialment els de la galeria del primer pis, així com els sostres, la magnífica xemeneia del saló i el pati interior, cobert per una claraboia emplomada.[47] Restaurat el 2012 Reforma del Palau Mornau
1909 Teatre Gran Via Gran Via Corts Catalanes - Roger de Llúria Raspall fa una reforma i ampliació del que havia estat el «Teatre Calvo-Vico» per encàrrec d'Andreu Mestres. Va ser enderrocat el 1918 i a la seva ubicació es va construir l'hotel Ritz.[36] Desaparegut Teatre Gran Via
1909 Casa Josep Filella Balmes, 149
41° 23′ 39.12″ N, 2° 09′ 21.24″ E / 41.3942000°N,2.1559000°E / 41.3942000; 2.1559000
La més gran de les cases d'habitatges de Raspall que continuen en peu. Originàriament, tenia tribunes a les cantonades.[36] Correcte Casa d'habitatges Josep Filella
1909 Teatre Espanya Gran Via-Paral·lel Va ser un encàrrec de Josep Garcia. La foto és de 1922. Va ser enderrocat el 1928 quan es van construir en aquest espai els hotels per a l'Exposició Universal de 1929.[36] Desaparegut Teatro España

Teatro España (alçat)

1909 Velòdrom Parque de los Sports (construcció efímera) Muntaner - Casanovas - París - Londres En un solar on havia tingut el seu camp el Futbol Club Barcelona entre 1905 i 1909,[48] Raspall va construir, per encàrrec d'uns belgues, un velòdrom en fusta a Barcelona, que es va inaugurar el 28 de març]] de 1909[49] i va durar escassament dos anys. Estava ubicat al carrer de Muntaner, a prop d'on més tard es va construir el bar Velòdrom, fet per Manuel Pastor Boné, un gran aficionat al ciclisme qui potser es va inspirar en aquesta instal·lació per anomenar el bar, tot i que ja feia anys que no existia.[50] Desaparegut Velòdrom Parque de los Sports (construcció efímera)
1911 Botiga «Casa Texidor» Rda. Sant Pere, 16
41° 23′ 18.42″ N, 2° 10′ 18.76″ E / 41.3884500°N,2.1718778°E / 41.3884500; 2.1718778
El comerç estava dedicat a papereria i material per belles arts i havia estat fundat al carrer Regomir el 1847 per Josep Texidor i Busquets. Els seus successors decidiren traslladar-lo i encarreguen a Raspall la seva decoració en què van col·laborar Lluís Brú en els mosaics i els germans Boixeras en els vitralls de tons ocres i blaus.[51] Va existir fins a l'any 1995. Actualment és una òptica que ha respectat prou bé la decoració original, si bé va canviar el mobiliari modernista.[52] Ben conservada Botiga «Casa Teixidor»
1911 Magatzems Germans Buxeres[27] Comerç, 32-34 Magatzems de l'empresa de comerç colonial Buxeres i Font Desapareguts
1912 Edifici d'habitatges Josep Filella Mallorca, 315 Edifici en un sobri i elegant estil noucentista.[36] Correcte Edifici d'habitatges Josep Filella
1913 Casa Clara Lluch Elisi, 20 Reforma i ampliació de tres plantes Correcte Casa Clara Lluch
1913 El Molino Vilà i Vilà, 99
41° 22′ 28.3″ N, 2° 10′ 02.11″ E / 41.374528°N,2.1672528°E / 41.374528; 2.1672528
El teatre de varietats va començar la seva activitat el 1899 en un barracó de fusta fins que el 1910 es va encarregar a Raspall un edifici estable. La decoració interior, avui perduda, constituïa una mena de «bombonera modernista», en paraules de Lluís Permanyer, mentre que la façana ja era d'una sobrietat noucentista.[53] Les aspes del molí, a imitació del Moulin Rouge parisenc són de la dècada de 1930.[54] Remodelat El Molino
1913 Edifici d'habitatges Francesc Puig Carbó Pl. Santa Madrona, 2 Edifici d'habitatges plurifamiliar de cinc plantes que es desenvolupa formalment i compositiva sota esquemes noucentistes, amb solucions decoratives del darrer modernisme amb formes de clares arrels sezessionistes, com ara els coronaments dels pilars de càrrega o les llindes de totes les obertures.[55] Correcte Edifici d'habitatges Francesc Puig Carbó
1913 Edifici d'habitatges Antoni Eduard Atges. Al núm. 88 hi havia una altra casa feta pel mateix promotor, avui desapareguda. Mallorca 90 Al núm. 88 hi havia una altra casa feta pel mateix promotor, avui desapareguda.[40] Correcte Edifici d'habitatges Antoni Eduard Atges. Al núm. 88 hi havia una altra casa feta per al mateix promotor, avui desapareguda.
1914 Ampliació edifici d'habitatges Josep Faura Roca Pl. Santa Madrona, 1 Edifici original de planta i pis que Raspall va ampliar en tres plantes i en va reformar la façana. Es va desenvolupar sota esquemes noucentistes encara amb solucions ornamentals del darrer modernisme. Les dues primeres plantes tenen les llindes decorades. Les façanes estan tractades amb estuc que imita carreus.[56] Regular Ampliació edifici d'habitatges Josep Faura Roca
1914 Edifici d'habitatges Josep Filella Girona 129 Transició al noucentisme, tot mantenint detalls modernistes en la part superior de l'edifici.[36] Correcte Edifici d'habitatges Josep Filella
1914 Edifici d'habitatges Josep Filella Mallorca - Girona Edifici de transició al noucentisme que forma part de les tres obres realitzats per a aquest promotor a la confluència dels carrers Mallorca i Girona.[36] Regular Edifici d'habitatges Josep Filella
1914 Reforma de la façana per Miquel Fusté[36] Ptge. Mercader, 8 Regular Reforma de la façana per Miquel Fusté
1914 Casa d'habitatges per Dolors Pujol C/ Torrent de l'Olla, 188 Sense documentació. Correcte Casa d'habitatges per Dolors Pujol
1914 Plaça de Toros la Monumental Gran Via de les Corts Catalanes i Marina Aleshores anomenada «El Sport», ja que es volia fer servir per a altres espectacles esportius. L'obra encarregada a Raspall el 1913 per Josep González, Rafael Alba i Luis del Castillo, tenia una façana d'estil noucentista i va ser inaugurada el 14 d'abril de 1914. Només va durar uns mesos en aquest estat, ja que a la fi de 1914 es va decidir una ampliació de 12.000 a 20.000 places,[57] encarregant el projecte a Ignasi Mas i Morell i Domènec Sugrañes, que varen afegir una corona exterior d'estil arabitzant acabada el 1916, què és la façana que actualment veiem i que compta amb mosaics i trencadís de Maragliano.[58] Ben conservada la Monumental

la Monumental
1917 Cine Monumental Sant Pau, 89-91 Encarregat per Josep Fàbregas i Moragas.[36] Desaparegut Cine Monumental
1917 Teatre Principal (Gràcia) Sant Domènec, 7 Originari de 1841, es va incendiar el 1870 i el 23 d'agost]] de 1908. La tercera construcció va ser obra de Raspall. Va funcionar com a teatre on també es feien reunions i mitings fins a la guerra. Posteriorment es va reconvertir en cinema i el 1966 va tancar definitivament.[59] Ara hi ha un parking. Desaparegut
1917 Casa Pere Serra C/ Casamitjana (actualment Gral. Vives) Apareix a la llista d'obres privades de l'antic municipi de Sarrià fetes entre 1845 i 1922.[41] Il·localitzada
1919 Casa Jordi Pascual del Rio C/ Anglí 58 Apareix a la llista d'obres privades de l'antic municipi de Sarrià fetes entre 1845 i 1922.[41] Correcte Casa Jordi Pascual del Rio
1919 Cine Ideal Doctor Trueta, 196-198
Taulat, 51-53
Conjunt de dues naus industrials en planta baixa obra de Josep Pujol i Brull que Raspall va adaptar per tal d'encabir-hi el Cinema Ideal.[36] Resten a la façana dos capitells i un relleu a sobre d'una de les portes amb el símbol de Mercuri i una serp, possiblement relacionats amb l'activitat productiva original.[60] Regular. Actualment l'ocupen els Estudis Ideal. Cine Ideal
1920 Antiga seu de l'Aliança del Poble Nou Rbla. Poble Nou i Doctor Trueta L'antiga seu de l'Aliança del Poble Nou va estar ubicada en un magatzem d'Ignasi Sala Massaguer transformada per Raspall.[36] Desapareguda
1921 Casa Francesc Chico[61] Bailèn, 145 Correcte Edifici habitatges per Francesc Chico[61]
1921 Casa Ramon Dachs[61] Raset Desapareguda Casa Ramon Dachs
1922 Fàbrica Manuel Colom, «Forn de Sant Jaume» Placeta Sant Miquel
41° 23′ 53.12″ N, 2° 9′ 22.69″ E / 41.3980889°N,2.1563028°E / 41.3980889; 2.1563028
Arquitectura emmarcada dins el període noucentista. El caràcter industrial es fa evident en la mida i els grans i nombrosos finestrals d'aquest edifici de quatre plantes (amb una remunta força correcta). Entre els elements ornamentals, hi ha els grans medallons de la part alta i a la porta central dels baixos —ara convertida en finestra— amb garlandes envoltant un medalló amb una imatge en relleu de Sant Jaume Matamoros, el nom del qual figura a l'edifici.[62] Reconvertit en l'IES Vila de Gràcia (1992) Fàbrica Manuel Colom, "Forn de Sant Jaume"

Fàbrica Manuel Colom, «Forn de Sant Jaume»
1924 Casa Isidre Castellà i Elvira Nogué Av. Meridiana, 103 i Corunya (anteriorment Catalunya) Edifici de marcat estil noucentista de cinc plantes amb façana als dos carrers.[61] Correcte Casa Isidre Castellà i Elvira Nogué
1926 Edifici habitatges per Eleuteri Chico[61] Provença, 424 Correcte Edifici habitatges per Eleuteri Chico.[61]
1927 Magatzem per a Josep Bayer[61] Almogàvers, 18-20 i Nàpols, 35-39 Desaparegut
1933 Casa Josep Obiol i Àngela Antonino Hedilla, 39 Desapareguda
1933 Edifici habitatges per a Josep Bossy[61] Gran Via-Rocafort Desaparegut
Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1927 Església de Sant Pere C/ Montserrat, 44
41° 11′ 19″ N, 1° 34′ 20″ E / 41.18861°N,1.57222°E / 41.18861; 1.57222
El projecte d'aquesta església situada a la platja de Calafell va ser realitzat per Raspall a petició del seu col·laborador i inspector d'obres de Granollers, Josep Grau Ticó. Aquest era vocal de la junta constructora del temple.[63] L'església va ser molt malmesa durant la guerra civil i totalment refeta entre 1952 i 1955 i tornada a modificar l'any 1970.[64] Desapareguda
Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1910 Casa Canals[65] Psg. del Remei, 1
41° 38′ 10″ N, 2° 9′ 44″ E / 41.63611°N,2.16222°E / 41.63611; 2.16222
És un conjunt de dues cases de planta baixa amb una important obra de forja.[61] Regular Casa Canals
1910 Casa Massana[66] Psg. Remei, 51-53
41° 38′ 14″ N, 2° 9′ 42″ E / 41.63722°N,2.16167°E / 41.63722; 2.16167
Obra atribuïda a Raspall fonamentada en la inclusió en l'edifici de bastants elements arquitectònics molt utilitzats en les seves obres i alhora amb la certesa que aquest fou arquitecte municipal de Caldes en aquella època. Casa unifamiliar entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos, amb un petit jardí a la part posterior. A principi del segle xx era la típica casa d'estiueig. L'estructura és de murs portants amb forjats unidireccionals de bigues de fusta. La coberta és inclinada de teula àrab, quedant amagada per un ampit que fa de remat de la façana a manera de barana amb formes lliures i sinuoses d'inspiració modernista, format per una espècie de medallons molt utilitzats en l'època, i que es poden observar en quasi totes les obres modernistes de Caldes. També destaquen els ornaments i acabats esgrafiats i estucats de la façana imitant algunes vegades la pedra picada.[67] Correcte Casa Massana
1922 Reforma de la Font del Lleó[68] Pl. Font del Lleó
41° 38′ 04″ N, 2° 9′ 43″ E / 41.63444°N,2.16194°E / 41.63444; 2.16194
Originària de [[1581, amb la reforma Raspall li incorporà el monument amb el lleó, obra d'Eusebi Arnau.[69] Correcte Reforma de la Font del Lleó
1922 Quiosc[70] Pl. Àngel
41° 37′ 56″ N, 2° 9′ 49″ E / 41.63222°N,2.16361°E / 41.63222; 2.16361
Ha estat molt modificat, especialment les finestres.[61] Correcte Quiosc
1932 Casa i botiga de Francesc Martí C/Granollers, 8 Desapareguda
1933 Casa Josep Masclaus Francesc Layret Desapareguda
1933 Casa Gabriel Banús Estació Desapareguda
1933 Casa Salvador Miró i Badia Estació Desapareguda
1933 Casa Josefa Poch i Cusell Aribau Desapareguda
Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1933 Casa Josep Poch i Noguer Crta. Belulla-Coll de la Manya Il·localitzada
Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1927 Panteó Antoni Miquel i Costas Cementiri de Capellades Panteó d'Antoni Miquel i Costas (1845-1927), marquès de la Pobla de Claramunt[71] i fabricant de paper de Capellades, fundador de l'empresa que duu el seu nom.

Està signada per l'arquitecte.

Correcte Panteó d'Antoni Miquel i Costas
Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1904 Casa Mercè Espinach, «Alqueria Cloelia»[72] Gran via de Tomàs Balbey 40
41° 38′ 11.83″ N, 2° 21′ 41.05″ E / 41.6366194°N,2.3614028°E / 41.6366194; 2.3614028
Una de les primeres i més destacades obres modernistes de Raspall. El nom de Cloelia -nom d'una mítica heroïna romana- és adoptat per la propietària quan es va descobrir l'asteroide 661 Cloelia el 1908, és a dir, posterior a la construcció. Ben conservada, tot i que va perdre part de la finca per ser urbanitzada. Alqueria Cloelia
1906 Reforma la casa d'Alfred Santamaria Av. Rei en Jaume, 31
41° 38′ 12″ N, 2° 21′ 16″ E / 41.63667°N,2.35444°E / 41.63667; 2.35444
La planta baixa i el pis han estat restaurats i resta un primitiu frontó i la balustrada que corona les parts laterals de l'edifici. A la façana principal hi ha quatre pinacles sobre la balustrada que reforcen l'edifici. El frontó és de perfil sinuós i el capcer ornamentat amb elements vegetals. En general, la composició del frontó, així com la balustrada, està ornamentada amb motius vegetals. L'estucat és d'estil Lluís XV. Aquest mateix tipus d'estucat es pot observar al frontó de la Torre Iris d'en Raspall a la Garriga. Correcte Reforma la casa d'Alfred Santamaria

Plànol de la casa d'Alfred Santamaria

1907 Casa d'Esteve Agustí Ctra. de Barcelona, 108 Desapareguda Casa Esteve Agustí
1908 Casa Rovellat o casa Golferichs[73] C/Hospital, 26
41° 38′ 17″ N, 2° 21′ 30″ E / 41.63806°N,2.35833°E / 41.63806; 2.35833
Raspall ja havia fet un edifici a Barcelona per Carme Golferichs Losada vídua de Masó el 1904. Té un destacat conjunt de vidrieres amb vitralls emplomats de dibuixos plenament modernistes, així com les reixes i baranes del balcó. Va ser reformada el 1917, també per Raspall.[74] Ben conservada Casa Carme Golferichs Losada vídua de Masó
1908 Casa Clavell Bot Pl. Església, 9
41° 38′ 20″ N, 2° 21′ 21″ E / 41.63889°N,2.35583°E / 41.63889; 2.35583
Casa reformada per encàrrec d'Antoni Clavell i Bot. Destaquen el coronament superior amb les finestres amb vitralls del primer pis i la barana del terrat.[74] Ben conservada Casa Clavell Bot
1908 Ca l'Arquer Pl. Major, 1
41° 38′ 18″ N, 2° 21′ 21″ E / 41.63833°N,2.35583°E / 41.63833; 2.35583
Casa per Francesca Arquer. La datació que apareix a la façana (1926) correspon a una intervenció posterior. Les finestres de la planta baixa (avui convertides en porta d'un establiment comercial) tenen la forma semicircular característica de Raspall.[74] Ben conservada Ca l'Arquer
1908 Casa Francesc Granés Sant Miquel, 7 Casa en planta que dona a dos carrers. Porta d'accés i façana posterior modificada. Regular Casa Francesc Granés
1909 - 1912 Magatzem Clavell - Cal Peó Montseny, 5 i 7


41° 38′ 11″ N, 2° 21′ 30″ E / 41.63639°N,2.35833°E / 41.63639; 2.35833

Casa i magatzem de gra i farines propietat de Salvador Clavell Morató. El magatzem ha sofert alguna modificació per adaptar-lo a altres usos.[74] Correcte Salvador Clavell Morató - Cal Peó
1909 Casa Joan Bartrés Av. Rei en Jaume Sense documentació Desapareguda Casa Joan Bartrés
1910 Masia Joan Niella - Can Cuyàs Crta. Cànoves BV-5108, km 1,72
41° 38′ 11.83″ N, 2° 21′ 41.05″ E / 41.6366194°N,2.3614028°E / 41.6366194; 2.3614028
Es troba a tocar de la masia de Can Cuiàs i va ser encarregada per l'indià Joan Niella,[74] dedicat al negoci del cacau a Guinea.[75] Ben conservada. Masia Joan Niella - Can Cuiàs
1910 Casa Joan Alsina Av. Rei en Jaume, 18
41° 38′ 12″ N, 2° 21′ 26″ E / 41.63667°N,2.35722°E / 41.63667; 2.35722
Habitatge entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, de composició simètrica. Balcó corregut al primer pis amb finestra de llinda plana i guardapols de perfil curvilini amb esgrafiats a la llinda. Finestres senzilles al segon pis i capcer sinuós amb elements els seus extrems de llenguatge modernista. A partir del primer pis la façana segueix el llenguatge formal d'un modernisme molt tardà.

Habitatge atribuït a Raspall.[76]

Correcte Casa Joan Alsina
1910 Can Serra Gran via Tomàs Balvey, 24 Casa entremitgeres de planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants. La façana està composta en tres eixos, amb un ràfec amb dos permòdols laterals. Al primer pis hi ha balcó amb barana de ferro treballat amb dibuix geomètric similar al de les finestres de la planta baixa.[77] Regular Can Serra
1910 Casa Josep Ruaix Planes Gran via Tomàs Balvey, 26 Originàriament es tractava de tres cases (núms. 26 a 30), de les que només es conserva una d'elles. Com la seva veïna «can Serra», té una estructura de planta i pis amb tres buits a la façana. Al pis superior també hi ha un balcó amb una reixa similar a la de la finestra de la planta baixa. A la part superior de la porta principal i la finestra hi ha una imposta que les uneix que originalment era de ceràmica verda, si bé actualment ha desaparegut.

[78]

Correcte Can Serra
1911 Casa de Francesc Rosas Pau Gesa, 45 Sense documentació. En molt mal estat Casa de Francesc Rosas
1913 Casa Josep Torruella Av. Rei en Jaume, 3 Fou un encàrrec de Josep Torruella Basses Desapareguda el 2007 Casa Josep Torruella
1915 Casa Joan Balvey Crta.Cànoves, 9
41° 38′ 22″ N, 2° 21′ 21″ E / 41.63944°N,2.35583°E / 41.63944; 2.35583
La casa Balbey va ser una de les primeres edificacions del sector, prèvies al Pla de Reformes del sector Nord redactat per M. J. Raspall el 1930. El lloc on està situada es coneixia com el «puntarró». Correcte Casa Joan Balvey
1915 Cases Josep Torruella Av. Rei en Jaume, 5 i 7 Fou un encàrrec de Josep Torruella Basses Desaparegudes el 2007 Casa Josep Torruella
1915 Cases Josep Viñals Av. Rei en Jaume, 9 i 11 Cases molt senzilles i que han patit forces modificacions. Van ser un encàrrec de Josep Viñals Badel Correcte Cases Josep Viñals
1916 Cases Josep Pericas i Rosselló Av. Rei en Jaume, 217 Dues cases bessones amb planta baixa, pis i golfa amb coberta de teula àrab a dues vessants. La façana està arrebossada i coronada per una cornisa i acroteri de perfil trencat. la part baixa de la façana és un sòcol de pedra. Els buits del pis superior estan emmarcats a la part de dalt enllaçant amb dos medallons que hi ha al terrat, i els de la planta baixa estan coberts amb una decoració volumètrica de formes arredonides. La finca tenia un jardí al costat llevant, on es va construir una casa el 1990.[79] Regular Cases Josep Pericas i Rosselló
1916 Cases Magí Torruella Av. Rei en Jaume, 185-187 Una de les dues cases ha estat ampliada en un pis. L'altre ha sofert una intervenció a la planta baixa per instal·lar-hi un local comercial. Els trets decoratius de la faça el conserven ambdues. Regular Cases Magí Torruella
1917 - 1922 Torre Marc Viader i Bas C/ Teresa Oller, 10-14
41° 38′ 17″ N, 2° 21′ 24″ E / 41.63806°N,2.35667°E / 41.63806; 2.35667
Construïda a partir de 3 cases del segle xviii per Marc Viader, propietari de la Granja. La façana principal dona a la pça. Viader, si bé al 1922 és produí una reforma a la façana del carrer Teresa Oller, on Raspall creà uns esgrafiats i uns arrambadors de ceràmica que donessin continuïtat al conjunt. Ben conservada Torre Marc Viader i Bas
1918 Font pública C/Àngel Guimerà, 25[80] La data està inscrita a la pica de pedra en forma de copa semicircular. El cos de la font on està adossada la pica està decorat amb un trencadís multicolor coronat per una mena de llinda feta de peces de ceràmica senceres. Va ser restaurada el 1988. Correcte Font pública
1917 Casa Josep Viñals Psg. Pau Gesa, 55 Atribuïda a Raspall, es tracta d'una casa senzilla de vilatans Regular Casa Josep Viñals
1918 Cementiri Pg. del Cementiri
41° 38′ 18″ N, 2° 20′ 43″ E / 41.63833°N,2.34528°E / 41.63833; 2.34528
L'obra de Raspall es concreta en la tanca, porta i la distribució, destacant el grup de panteons que es troba just a l'entrar al recinte, entre ells el de la família Viader amb escultures d'Enric Clarasó i Daudí.[81] Correcte Cementiri
1920 Casa Subirana C. Hospital, 22

41° 38′ 17″ N, 2° 21′ 29″ E / 41.63806°N,2.35806°E / 41.63806; 2.35806

Feta per Raspall en el mateix període que treballava a la casa Viader (1917-1922) i la granja Viader (1925). Correcte Casa Subirana
1920 Casa Josep Bas Crta. Cànoves, 72
41° 38′ 26″ N, 2° 21′ 22″ E / 41.64056°N,2.35611°E / 41.64056; 2.35611
Habitatge noucentista de dues plantes amb un acroteri curvilíni. Destaquen les ceràmiques impostades a les dues façanes. Ben restaurada Casa Josep Bas
1920 Ca l'Espargueró Crta. Cànoves, 80 Casa noucentista de planta baixa i de constitució molt senzilla. Correcte Ca l'Espargueró
1920 Casa Joaquim Ricós Crta. Cànoves, 32 Casa noucentista amb façanes a dos carrers de dues plantes i golfes. Els llindes de les finestres del primer pis presenten un acabat en una mena de trencadís de granit. Les baranes dels balcons han estat modificades. Correcte Casa Joaquim Ricós
1920 Casa Joan Felip C/Dr. Reig, 19 Atribuïda a Raspall. Es tracta d'un habitatge aïllat de planta i golfes amb mansardes als quatre vents. Correcte Casa Joan Felip
1923 Casa Ricós Crta. Cànoves, 82 Casa encàrrec d'Amadeu (o Ramon) Ricós i Roig com a residència d'estiueig. Destaca el jardí amb una construcció aïllada per garatge en el mateix estil i la tanca del carrer (1924) amb uns treballs de forja destacables a la tanca i porta que varen ser afegides en 1924.[74] Ben conservada Casa Ricós
1923 Casa Pere Maurí Crta. Cànoves, 68-70 Habitatge molt senzill de planta baixa. Té un garatge adossat, probablement, amb posterioritat. Destaquen el capcer de la casa (amb data) i del garatge fet amb totxo i detalls ceràmics. Desapareguda Casa Pere Maurí
1923 Casa Tomàs Elies i Aimerich Crta. Cànoves, 83 Casa senzilla de planta baixa. Ha tingut modificacions com es pot deduir de les finestres aparegudes a la façana lateral. Regular Casa Tomàs Elies i Aimerich
1924 Casa Joan Lorenzo Sant Josep Oriol, 25 Casa senzilla de planta baixa amb pati-jardí. Correcte Casa Joan Lorenzo
1925 Granja Viader Riera de Vallfornés, s/n 41° 38′ 06″ N, 2° 21′ 13″ E / 41.63500°N,2.35361°E / 41.63500; 2.35361 Marc Viader i Bas, empresari lleter de Cardedeu amb comerç a Barcelona, i pare de Joan Viader i Roger, inventor del Cacaolat, encarregà a Raspall la construcció d'una granja moderna i modèlica. Del conjunt d'edificis que la formen, el més destacat és el dedicat a l'habitatge privat.[82] Molt degradada La granja Viader
1926 Casa Clementina Artigues o casa Cirera Pl. Sant Joan, 8 - C/ de Baix
41° 38′ 17″ N, 2° 21′ 19″ E / 41.63806°N,2.35528°E / 41.63806; 2.35528
És el resultat d'un projecte de remodelació d'edificacions existents fet per Raspall el 1926 a petició de Clementina Artigues. Ha tingut algunes modificacions l'any 1951 i 1994 sense perdre l'essència del disseny original. Posteriorment va passar a ser la casa d'estiueig de la família Cirera.[83] Correcte Casa Clementina Artigas
1927 Casa Ramon Llivina Av. Rei en Jaume, 233
41° 38′ 15″ N, 2° 21′ 43″ E / 41.63750°N,2.36194°E / 41.63750; 2.36194
Habitatge entre mitgeres amb planta baixa, pis i golfes. Coberta a dues vessants, si bé el capcer de la façana és una terrassa amb una part de reixa amb dues boles, una a cada costat de la casa. Té sòcol de pedra baix, arrebossat a la façana i una imposta de ceràmica verd i blava a la planta baixa i primer pis. La façana és asimètrica, i totes les obertures tenen llinda plana i en diferents formes: finestra balconera al primer pis i finestres petites alienades a les golfes, aquestes sense guardapols. A la resta hi ha guardapols pla geomatitzant i una dovella com a clau a la porta d'accés.[84] Regular Casa Ramon Llivina
1927 Casa Pere Forns o Casa Giol[85] Dr. Reig, 40 Va sofrir canvis en una restauració de 1943. Regular Casa Pere Forns
1927 Casa Eugeni Casanovas C/ Lluís Llibre, 35 Habitatge de planta i un pis arrebossat i sense impostes, llevat d'unes mènsules sota el balcó. Destacable al forja noucentista. Correcte Casa Eugeni Casanovas
1928 Casa Alfred Riollo C/ Sant Josep Oriol, 22 La construcció final difereix lleugerament amb el projecte Correcte Casa Alfred Riollo
1930 Cases Joan Codina Terrades Av. Rei en Jaume, 78-80 Cases signades pels arquitectes Eduard Balcells i Raspall. L'obra va tenir algunes modificacions per adaptar-la a la urbanització de la carretera de Dosrius (amb qui fa cantonada) que no va estar acabada fins al 1935. Regular Cases Joan Codina Terrades
1930 Casa Morgades Dr. Klein, 9 Casa d'estil noucentista on sembla que havia viscut el Dr. Klein que dona nom al carrer.[29] Ben conservada Casa Morgades
1930 Casa Rafaela Herrera Suarez Av. Rei en Jaume, 76 Casa de traços senzills i d'orientació déco. Modificada amb poca cura.[29] Regular Casa Rafaela Herrera Suarez
1931 Casa Albert Bonamusa C/ Eduard Corbella, 2 Casa en planta amb façana a dos carrers Regular Casa Albert Bonamusa
1930 Cafe del Centre Psg. Pau Gesa, 20 Reconvertit en habitatge unifamiliar Correcte Cafe del Centre
1930 Els Pinetons Parc dels Pinetons Parc inserit dins del projecte d'eixample urbanístic de Cardedeu. Concebut per gaudir d'un espai de bosc dins la zona urbana. La seva font de granit, coronada per un fanal de formes geomètriques també va ser dissenyada pel mateix arquitecte.[74] Ben conservat Font pública
1930 Tanca de la casa Lluís Llibre i Blanch Pça. Església, 6-8 D'estil afrancesat. Va desaparèixer amb l'ampliació de la plaça.[16] Desapareguda Tanca de la casa Lluís Llibre
1932 Casa Borràs Crta. Cànoves, 22
41° 38′ 22″ N, 2° 21′ 22″ E / 41.63944°N,2.35611°E / 41.63944; 2.35611
Va ser encarregada per Amadeu Borràs i Font, anys després d'instal·lar la seva fàbrica de punt a Cardedeu. Casa d'estil noucentista amb façanes de pedra de color rosat i amb un sòcol coronat per una cornisa sinuosa. De la coberta de l'edifici en sobresurt una torre central de planta poligonal.[74] Ben conservada Casa Borràs
1932 Casa Joan Carbonell Saboya Av. Àngel Guimerà, 40-42 Casa en pedra, similar a algunes del primer període, però amb finestres, llindes i forja noucentista.[29] Correcte Casa Joan Carbonell Saboya
1932 Torre Adolf Agustí Av. Àngel Guimerà, 225 Casa aïllada d'estil molt sobri amb un capcer curvilini que ha estat decorat en tons blaus.[29] Correcte Torre Adolf Agustí
1933 Teatre Esbarjo C/ Lluís Llibre, 23
41° 38′ 23″ N, 2° 21′ 23″ E / 41.63972°N,2.35639°E / 41.63972; 2.35639
«Patronat catòlic», d'estil déco, va ser construït a iniciativa de la parròquia i amb la col·laboració popular. Va servir durant molt de temps com a cinema infantil i teatre, vinculat sobretot al moviment fejocista.[29] Correcte Teatre Esbarjo
1933 Casa Adolf Agustí Av. Àngel Guimerà, 228 Habitatge unifamiliar aïllat de dues plantes sense cap element destacable que identifiqui l'estil Raspall.[29] Correcte Casa Adolf Agustí
1933 Casa Adolf Agustí Av. Àngel Guimerà, 232
41° 38′ 36″ N, 2° 21′ 35″ E / 41.64333°N,2.35972°E / 41.64333; 2.35972
Habitatge unifamiliar aïllat de planta baixa, amb un capcer i llindes amb dibuixos déco.[29] Correcte Casa Adolf Agustí
1933 Casa Manuel Vallès Av. Àngel Guimerà, 226 Habitatge unifamiliar aïllat de planta i pis Correcte Manuel Vallès
1933 Cases Francesc Cruells Pericàs Av. Àngel Guimerà, 28 Dues cases entremitgeres de planta baixa i molt senzilles. Van ser enderrocades el 2008. Desaparegudes Francesc Cruells Pericàs
1933 Casa Juan Casadevall C/ Dr. Reig, 17 i C/ Cervantes La casa va ser totalment transformada als anys 60-70. De l'original, només es conserven els pilars d'accés al jardí amb un escut del propietari. Desapareguda Casa Juan Casadevall
1933 Casa Rosa i Assumpció Miró Puigvert Crta. Dosrius, 14 Casa d'estil noucentista[29] Regular Casa Rosa i Assumpció Miró Puigvert
1934 Casa Miró Girona, 19 Era un encàrrec de les mateixes promotores de la casa de la carretera Dosrius 14, just davant d'aquest edifici. Sense documentació descriptiva.[86] Desapareguda
Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1907 Casa Salvador Ripoll C/ Hospital, 30
41° 47′ 55″ N, 2° 13′ 14″ E / 41.79861°N,2.22056°E / 41.79861; 2.22056
Amb línies modernistes senzilles destaquen els vitralls de les finestres de la planta baixa i els capcers que no estan ubicats a la façana, sinó als laterals.[26] Correcte Casa Salvador Ripoll
1914 Casa Josep Oller Jesús, 1
41° 47′ 54″ N, 2° 13′ 04″ E / 41.79833°N,2.21778°E / 41.79833; 2.21778
Edifici original del segle xvii reformat entre 1914 i 1917 per Raspall i conegut actualment com «can Gaudi-Safores». Destaca l'obra de forma per la seva originalitat.[29] Regular Casa Josep Oller
1922 Bancs i fanals del passeig Passeig Raspall urbanitzà la zona del passeig i crea uns bancs amb fanal de forja incorporat. Fets en granit, material que treballava en aquella època, com també destaca en el cementiri de Cardedeu. Ben conservats Bancs i fanals del passeig
1922 Tanca del jardí de can Pratmarsó Passeig Quan Raspall urbanitzà la zona del passeig, fa al mateix temps la tanca del jardí de la finca de Pau Pratmarsó que delimita el passeig i el separa de la riera que hi ha dins l'esmentada finca.[87] Ben conservats Tanca del jardí de la finca Pratmarsó
Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1908 Reforma de Can Gallart C/ Jacint Verdaguer 77
41° 43′ 23″ N, 2° 16′ 26″ E / 41.72306°N,2.27389°E / 41.72306; 2.27389
Coneguda popularment com «l'Ave Maria» pel medalló amb aquesta inscripció que hi ha a la façana sud de la torre. És una torre-jardi reformada per Raspall amb una esvelta torre i amb ceràmica blanca i blava.[26] S'ha subdividit en diversos habitatges. Regular Reforma de Can Gallart
1910 Casa Espelta[16] C/ Mossen Cinto Verdaguer Correcte Casa Espelta
1911 Can Ventureta[88] Pça Major i c/ Vallcàrquera, 2
41° 43′ 18″ N, 2° 16′ 24″ E / 41.72167°N,2.27333°E / 41.72167; 2.27333
Bohigas identificava aquesta casa com la «casa del forn de la plaça del sr. Xicola», un cognom amb el que s'identifiquen altres edificis al municipi.[16] És un gran casal noucentista amb torre mirador amb sostre a quatre aigües i un destacat treball de forja a les reixes de la planta baixa i al balcó que recorre dos costats de la torre. Sota el balcó i el ràfec hi ha una decoració de ceràmica verda i flors vermelles. La casa té alguns vitralls de disseny senzill. Correcte Can Ventureta
1915 Vil·la Rosita i Vil·la Pepita Font d'en Llanes, 1-3 Són dues cases bessones amb accés independent. Destaquen especialment els esgrafiats de la façana principal (amb el nom de la casa) i els de la zona d'accés a l'habitatge en conjunt amb un porxo. Vil·la Rosita ha sofert la instal·lació d'una inadequada terrassa a l'altura del primer pis.[29] Ben conservades. Vil·la Rosita i Vil·la Pepita

Vil·la Rosita i Vil·la Pepita
1915 Torre Filella Font d'en Llanes Propietat d'en Josep Filella, promotor que encarregà tres edificis d'habitatges a Raspall en Barcelona. Destaca l'esgrafiat amb el nom a la part superior. Ha sofert modificacions.[89] Regular. Torre Filella
1921 Hotel Congost Crta. de Ribes, 45
41° 43′ 17″ N, 2° 16′ 21″ E / 41.72139°N,2.27250°E / 41.72139; 2.27250
Antic hotel que Amadeo Pantaleoni encarregà a Raspall, avui dedicat a llar d'avis. Ha sofert moltes i profundes modificacions. Resta part de l'estructura (torre i cossos principals) i algunes finestres secundàries. Les façanes principals així com l'accés i les cobertes han estat molt modificades.[29][90] Regular. Hotel Congost
Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1908 Reformes a Can Rovira de Villar[91] Llerona
41° 39′ 21″ N, 2° 18′ 09″ E / 41.65583°N,2.30250°E / 41.65583; 2.30250
Ampliació, per un dels extrems, d'una masia tradicional, eliminant una terrassa preexistent. Posteriorment, aquesta reforma es va eliminar. Reforma desapareguda Can Rovira de Villar
1931-1934 Escola de Llerona[92] Pla de Llerona
41° 38′ 59″ N, 2° 17′ 26″ E / 41.64972°N,2.29056°E / 41.64972; 2.29056
Actualment, és la seu del Consell del Poble de Llerona Ben restaurada Escola de Llerona
1931-1934 Escola de Marata[93] Crta. de Marata
41° 38′ 44″ N, 2° 18′ 22″ E / 41.64556°N,2.30611°E / 41.64556; 2.30611
Edifici de planta baixa rectangular amb sòcol de paredat a la base i, al seu damunt, grans finestres rectangulars de les cares laterals, cobertes per un fals arc sobreposat, fet de totxo vist, amb funcions decoratives. Una franja horitzontal dona la volta a tot l'edifici fet amb els angles dels totxos fent una mena de dent de serra. L'edifici està cobert amb teulada a doble vessant, amb un carener a la façana que combina línies horitzontals amb el triangle de la doble vessant. Davant la porta d'entrada hi ha un porxo limitat lateralment per dos pilars i cobert a tres vessants. Bohigas la va situar dins un subperíode del modernisme de Raspall, que ell anomenà «barroquisme acadèmic» situat entre els anys 1921-1934. Correcta Escola de Marata

Les mansanes Raspall

[modifica]

L'arquitecte Lluís Cuspinera, va establir el concepte mansana Raspall[b] com aquella en la qual la totalitat dels edificis es construïren segons el projecte de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall.

A la Garriga, durant els anys 1906-1914, es varen crear sis mansanes Raspall. Ordenades per data d'edificació. Actualment, només dues (la 2 i la 4) respecten aquesta definició. La resta han sofert requalificacions parcials amb incorporació de noves construccions o han estat modificades.

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1903 Can Raspall[94] Banys, 40
41° 40′ 59″ N, 2° 17′ 09″ E / 41.68306°N,2.28583°E / 41.68306; 2.28583
Reforma de la casa materna, «Can Mayol de la plaça», quan encara no havia acabat els estudis d'arquitectura. Raspall modifica la casa medieval en una edificació modernista amb clara influència del seu mestre Josep Puig i Cadafalch i més específicament de la Casa Martí de Barcelona. Es va respectar l'aire gòtic mantenint les finestres del primer pis. Converteix l'antiga porta de la plaça en una finestra amb arc de punt d'ametlla i situa una altra d'igual a la façana del carrer Banys.

A l'interior va crear diferents ambients separats, també, per arcs apuntats i destaquen els vitralls emplomats que serien una característica de la seva etapa modernista.[95]

Molt bé Can Raspall
1903 Josepa Vila Fauria «Can Vila» C/ Banys, 78
41° 40′ 52.02″ N, 2° 17′ 10.19″ E / 41.6811167°N,2.2861639°E / 41.6811167; 2.2861639
Obra amb un estil clarament noucentista tot i ser de les seves primeres obres. Conserva uns magnífics vitralls.[96] Correcte. Josepa Vila Fauria "Can Vila"
1904 Casa Joan Colom i Capdevila[97]

[98]

Passeig, 39
41° 40′ 49″ N, 2° 17′ 16″ E / 41.68028°N,2.28778°E / 41.68028; 2.28778
Habitatge unifamiliar aïllat de planta quadrada amb planta baixa i pis. Façanes estucades amb sortints de carreus simulats. Les obertures estan encerclades amb esgrafiats de temes florals. La porta d'entrada i balcó encerclats amb un tractament diferent de l'estuc. Apareixen per primera vegada les reixes de ferro en coup de fouet adherides orgànicament a la paret.[99] Regular Casa Joan Colom i Capdevila
1904 Panteó de la família Esturgó[100] Cementiri de la Doma
41° 41′ 9.9″ N, 2° 16′ 39.8″ E / 41.686083°N,2.277722°E / 41.686083; 2.277722
Panteó de planta quadrada, assentat al damunt d'un sòcol de maçoneria concertada. La paret està estucada amb sortints en forma de faixes horitzontals i un medalló estucat amb motius florals. Canelobres metàl·lics adherits orgànicament a la paret. Apareixen els elements formals propis de la seva primera etapa de l'arquitecte: medalló i ferro forjat. Única obra funerària de Raspall a la Garriga.[98][101] Regular Panteó de la família Esturgó
1904 Casa Sr. Marià Breton[102] Pl. Oliveres, 7 Desapareguda
1904 Cases Maria Bové i Solé Calàbria, 134 i Bertí Grup de cinc cases iguals, primera mostra d'una construcció «en sèrie» de Raspall.

Quatre han desaparegut; la restant està correcta.[102][103]

correcta Cases Maria Bové i Solé
1905 Casa Joan Colom i Capdevila[104] Passeig, 38
41° 40′ 48″ N, 2° 17′ 18″ E / 41.68000°N,2.28833°E / 41.68000; 2.28833
Conegut com el conjunt «Can Durall». La casa del jardiner ha estat habilitada com a habitatge independent. Compta amb uns grans jardins protegits per una tanca amb un gran treball de forja en coup de fouet i amb una font ornamental amb trencadís, ubicada al centre.[105] regular Casa Joan Colom i Capdevila
1905 Portalada del cementiri de la Doma Raspall construeix una sòbria portalada amb un arc carpanell de totxo suportat per dos pilars de carreus rematats per un capitell amb una creu.[102] Correcte Portalada Cementiri de la Doma
1905 Casa Marià Breton Samalús, 19 Edifici de planta, pis i golfes amb una galeria sobre l'entrada. Va ser enderrocada el 1930.[102] Desapareguda
1905 Casa Lluís Ambròs Banys, 104 Es tracta de la reforma d'una casa preexistent.[106] Ben conservat Casa Lluís Ambròs
1905 Casa Dr. Gonçal Planas Rda. Carril, 24 Raspall va reformar una casa de 1898 amb una façana modernista esgrafiada amb un rètol amb a llegenda «Consultorio Clínico». A la dècada dels 1960 va tornar a ser reformada i ampliada perdent tots els elements modernistes.[102] Desapareguda Casa Gonçal Planas
1905 Casa Lluís Pou i Costa Banys, 41 Edifici entremigeres amb habitatge i botiga.[107] Regular Casa Lluís Pou i Costa
1905 Casa Sebastià Bosch i Sala[108] Ramon Pascual, 48
41° 40′ 50″ N, 2° 17′ 15″ E / 41.68056°N,2.28750°E / 41.68056; 2.28750
Ha sofert modificacions, reconstruint-se totalment al 1989, perquè estava en molt mal estat.[98][109] Correcte Casa Sebastià Bosch i Sala
1905 Casa Josep Solé i Borrell, «el café» Pl. Església, 4 Coneguda com «el Café del Centro», era d'estil modernista amb els elements del primer període de Raspall: façana d'estuc a tres colors, medallons amb cintes al coronament, forja a la barana del balcó.[102] Va ser enderrocada el 1976 després d'una forta oposició de l'arquitecte Lluís Cuspinera en uns moments de poca sensibilitat municipal pel patrimoni.[110] Desapareguda Casa Josep Solé i Borrell, "el café"
1906 Casa Aureli Diéguez i Mas, «Torre Sant Josep»[111] Llerona i Ctra. l'Ametlla, 11
41° 40′ 51″ N, 2° 17′ 06″ E / 41.68083°N,2.28500°E / 41.68083; 2.28500
Forma la primera «mansana Raspall». Reformada als anys 1940, es va modificar l'escala d'accés i les baranes, i va desaparèixer el plafó ceràmic de «sant Josep». La finca, què ocupà tota una illa de cases, es va parcel·lar l'any 1982, perdent la seva identitat.[98] Correcte Casa Aureli Diéguez i Mas, "Torre Sant Josep"
1906 Casa Ramon Pujol Valls Banys, 39 i Figueral Desapareguda Casa Ramon Pujol
1907 Casa Llorenç[112] Passeig, 11
41° 40′ 57″ N, 2° 17′ 15″ E / 41.68250°N,2.28750°E / 41.68250; 2.28750
És una de les dues cases de la segona mansana Raspall. L'any 1910 es va construir un edifici de porteria. En unes reformes interiors als anys 50, es retiren els vitralls emplomats. Feta totalment en pedra sense arrebossar i detalls de trencadís en balcons, finestres i en un magnífic capcer.[98][113] Correcte Casa Llorenç
1908 Casa Esteve Roqué «Villa Cristina»[114] Passeig, 19
41° 40′ 53″ N, 2° 17′ 16″ E / 41.68139°N,2.28778°E / 41.68139; 2.28778
El resultat final difereix força del projecte aprovat.[98][115][116] Correcte Casa Esteve Roqué "Villa Cristina"
1908 Casa Fèlix Fages i Vila[117] Passeig, 9
41° 40′ 58″ N, 2° 17′ 15″ E / 41.68278°N,2.28750°E / 41.68278; 2.28750
És una de les dues cases de la segona mansana Raspall. Va ser encarregada per Fèlix Fages, diputat provincial i membre de la Lliga Regionalista. Als anys 30 s'afegí, en un extrem de la finca, un cobert en diferent estil que esdevindria un habitatge. Als anys 60 es transformà per convertir-se en dos habitatges.[98][118] Correcte Casa Fèlix Fages i Vila
1908 Casa Carolina Fort, vídua de Cristòfol Passeig, 83 Casa senzilla de planta baixa i golfes, va sofrir una reforma integral als anys 60 i va perdre la seva identitat.[102] Desapareguda
1908 Vil·la Dolores[119] Sancho Marraco, 33
41° 40′ 45″ N, 2° 17′ 14″ E / 41.67917°N,2.28722°E / 41.67917; 2.28722
Dues cases adossades probablement fetes per ser llogades a estiuejants. Restaurades el 2002[98][120] Correcte Villa Dolores
1908 Taller per Josep Reig Sant Francesc, 107 [121] Correcte Taller per Josep Reig
1909 Tanca Casa Antoni Prats Ferrer Banys, 48 Raspall fa una tanca per al terreny. Posteriorment, Emili Sala i Cortés va construir l'actual casa mantenint la tanca integrada dins la façana principal.[102][122] Correcte Tanca Casa Antonio Prats Ferrer
1909 Casa Joaquim Fonollosa Sant Francesc, 102-104 Totalment rehabilitades respectant la façana original, si bé s'han perdut alguns dels esgrafiats inicials.[123] Correcte Casa Joaquim Fonollosa
1909 Casa Antoni Prats Sant Francesc, 115 Sense documentació. Desapareguda Casa Antonio Prats
1909 Casa Pere Serra i Pons Ametlla, 18-20 Comparteix la tanca amb l'altra casa del mateix propietari i nom situada al carrer Rosselló i que formaven part de la tercera mansana Raspall.[102] Restaurada el 2012.[124] La gran transformació realitzada no ha deixat cap vestigi de l'obra original. Molt transformada Casa Pere Serra i Pons
1910 Hospital-Asil «La Caritat»[125] Llerona, 2
41° 41′ 05″ N, 2° 17′ 03″ E / 41.68472°N,2.28417°E / 41.68472; 2.28417
D'estil modernista, va ser ampliat al 1913 pel mateix Raspall, si bé amb un estil més auster d'influència noucentista. Als anys 80 va tenir una reforma i ampliació com a centre de salut, amb prou respecte.[102][126] Correcte Hospital-Asil "La Caritat"
1910 Casa Dolors Vilar i Torra Samalús, 23 Casa entremitgeres amb jardí. Destacable els esgrafiats de la façana i la forja de la tanca del jardí.[127] Correcte Casa Dolors Vilar i Torra
1910 Casa Jaume Gotanegra Vinyals, 35 Desapareguda
1910 Casa Paulí Puig i Gol Passeig, 93 Ben restaurada.[128] Correcte Casa Paulí Puig i Gol
1910 Casa Valentí Pons «Villa Maria»[129][98] Font del Nen, 1
41° 41′ 11″ N, 2° 17′ 16″ E / 41.68639°N,2.28778°E / 41.68639; 2.28778
Restaurada pels volts de 2009.[130] Correcte Casa Valentí Pons "Villa Maria"[98]
1910 Casa Pere Serra i Pons[131] Guinardó, 4 i Rosselló
41° 40′ 42″ N, 2° 17′ 21″ E / 41.67833°N,2.28917°E / 41.67833; 2.28917
Formà part de la tercera mansana Raspall. Als anys 1940 va perdre la tanca amb la portalada d'accés, una de les més treballades de Raspall, el jardí i la casa de la porteria.[102] Restaurada el 2012.[124] Correcte Casa Pere Serra i Pons
1910 Casa Esteve Font i Germà[132][98] Sancho Marraco, 25
41° 40′ 46″ N, 2° 17′ 14″ E / 41.67944°N,2.28722°E / 41.67944; 2.28722
[133] Correcte Casa Esteve Font i Germà[98]
1910 Torre Iris[134] Passeig, 1
41° 41′ 01″ N, 2° 17′ 15″ E / 41.68361°N,2.28750°E / 41.68361; 2.28750
Una de les seves obres més elegants, on l'estuc de la façana, el «trencadís» i la ceràmica decorativa contribueixen al to harmònic d'aquest conjunt afrancesat. Ubicada a la quarta mansana Raspall.[98] És l'única de les quatre cases amb tres habitatges, si bé l'aparença externa és de torre d'estiueig com la resta. Es va construir per a llogar als estiuejants.[135] Regular Torre Iris
1910 Casa Juli Barbey Poinsard[136] Figueral i Passeig, 5
41° 41′ 00″ N, 2° 17′ 13″ E / 41.68333°N,2.28694°E / 41.68333; 2.28694
Construïda per encàrrec de Juli Barbey Poinsard, és considerada l'obra més important del període modernista de Joaquim Raspall per la seva qualitat arquitectònica i per l'embelliment de tots els elements. Ubicada a la quarta «mansana Raspall».[98][137] Correcta Casa Juli Barbey Poinsard
1910 Casa Cecilia Reig i Argelagós, «La Bombonera»[138] Passeig, 3
41° 40′ 00″ N, 2° 17′ 15″ E / 41.66667°N,2.28750°E / 41.66667; 2.28750
Ubicada a la quarta mansana Raspall, és la més petita de les 4 cases. Destaquen els vitralls de la galeria posterior. El mateix Raspall la va ampliar aixecant el primer pis i la torre el 1912.[102][139] Correcte Casa Cecilia Reig i Argelagós, "La Bombonera"
1910 Font pública de Can Santadigna[140] Calàbria i Negociant
41° 41′ 18″ N, 2° 17′ 14″ E / 41.68833°N,2.28722°E / 41.68833; 2.28722
Recull molts dels elements propis del modernisme raspallià.[102] Restaurada el 2001.[141] Correcte Font Pública Can Santadigna
1910 Jardins «El Pedró» Av. Catalunya, 21
41° 40′ 59″ N, 2° 17′ 24″ E / 41.68306°N,2.29000°E / 41.68306; 2.29000
De la finca original només resta la tanca exterior (atribuïda a Josep Sala i Martin) i unes escales amb jardineres fetes en pedra amb trencadís atribuïdes a Joaquim Raspall.[102][142][143] Correcte Jardins "El Pedró"
1910 Casa Isidre Riera Passeig Sense documentació ?
1910 Casa Adrià Ventura Figueral Sense documentació Desapareguda
1910 Casa Josep Suñol Rda. Carril Reforma de l'interior. La casa és de Emili Sala i Cortés Correcte Casa Josep Suñol
1910 Casa Sebastià Viñas Pg. Til·lers, 21 Sense documentació Correcte Casa Sebastià Viñas
1911 Casa Esteve Pericas Samalús, 10 Sembla totalment reformada als anys 40-60.

plànol Casa Esteban Pericas

Regular Casa Esteban Pericas
1911 Cases Valentí Dameson Martí Banys, 136-142 Conjunt de quatre cases similars que han estat força modificades. La del número 138 és la que millor respecta l'original.[144] Regular Cases Valentí Dameson Martí
1911 Casa Antoni Viñolas Tey Vinyals, 33 Sense documentació Correcte Casa Antonio Viñolas Tey
1911 Casa Pere Pujol Crusats Vinyals, 37 i Sancho Marraco Sense documentació Desapareguda Cases Pere Pujol Crusats
1911 Casa Vicenç Pareras C/ Vinyals, 25 Sense documentació Correcte Vicente Pareras
1912 Casa Narcisa Freixas Narcisa Freixas, 4-5
41° 40′ 21″ N, 2° 17′ 19″ E / 41.67250°N,2.28861°E / 41.67250; 2.28861
Ubicada al final del Passeig al costat d'on estava el bosc de Can Terrers, escenari de les festes modernistes de 1910-1914. Va ser feta per encàrrec de Narcisa Freixas i Cruells qui animà la vida intel·lectual local. Al seu interior conserva paviments hidràulics i arrambadors ceràmics destacables. Restaurada el 2013.[145] (BCIL 2014)[146] Correcte Casa Narcisa Freixas
1912 Casa Francesc Blancafort i Puig Pl. Església, 5
41° 41′ 07″ N, 2° 17′ 08″ E / 41.68528°N,2.28556°E / 41.68528; 2.28556
Es tracta d'una reforma en què Raspall afegí pis i golfes i reformà la façana.[98][147] Modificada Casa Francesc Blancafort i Puig
1912 Casa Antoni Barraquer i Roviralta Passeig, 7
41° 40′ 59″ N, 2° 17′ 16″ E / 41.68306°N,2.28778°E / 41.68306; 2.28778
És una casa unifamiliar aïllada amb semi-soterrani, dues plantes i golfes, amb una torre mirador adossada al costat nord i coronada per una reixa a coup de fouet. La coberta és a dues vessants de teula àrab amb ràfec. Està ubicada a la quarta mansana Raspall.[98][148]

BCIN: 1965-MH[149]

Ben conservada Casa Antoni Barraquer Roviralta
1912 Botiga de Can Reig Banys, 44
41° 40′ 57″ N, 2° 17′ 10″ E / 41.68250°N,2.28611°E / 41.68250; 2.28611
Botiga de ferreteria i materials amb esgrafiats indicant l'activitat comercial i ceràmica ocre i groga a la planta baixa.[98][150][151] Regular Botiga de Can Reig
1912 Fàbrica Victoria, més coneguda com «La Solfa» Caselles i Manuel Raspall La primera fàbrica de rotlles de pianola d'Espanya encarregada per Joan Baptista Blancafort. El seu fill, el músic Manuel Blancafort i de Rosselló, va desenvolupar la seva afició musical treballant a aquesta fàbrica. L'obra industrial més important de Raspall amb dues naus unides per un cos central, va ser destruïda per un incendi el 1965.[102] Desapareguda Fàbrica "La Solfa"
1912 Casa Sebastià Bosch i Sala Passeig, 97
41° 40′ 38″ N, 2° 17′ 17″ E / 41.67722°N,2.28806°E / 41.67722; 2.28806
Sintetitza els trets típics de l'estil modernista de Raspall: vitralls, trencadís en els ampits i balcons, forja, esgrafiat amb cintes. Al patí hi ha una font de trencadís com la que havia fet a l'Alqueria Cloelia. La data de la façana (1916) és la d'acabament.[98][152][153] Ben conservada Casa Sebastià Bosch i Sala
1912 Casa Joan Calls i Antonell Pça. Oliveres, 5
41° 41′ 06″ N, 2° 17′ 14″ E / 41.68500°N,2.28722°E / 41.68500; 2.28722
Es tracta d'una reforma d'un habitatge preexistent.[98][154][155] Correcte Casa Joan Calls i Antonell
1912 Casa Dolors Vilar i Talí Pl. Oliveres, 6 Correcte Casa Dolors Vilar i Talí
1913 Casa Cecília Reig i Argelagós[98] Cardedeu, 11
41° 41′ 09″ N, 2° 17′ 16″ E / 41.68583°N,2.28778°E / 41.68583; 2.28778
[156][157] Correcte Casa Cecília Reig i Argelagós[98]
1913 Tanca de la casa Ramona Sallent Figueral Probablement aquesta intervenció coincideix amb la construcció de la casa original de la que no es té documentació. Una reforma posterior (1924) és la que deixà la fesomia actual.[29] Correcte Tanca de la casa Ramona Sallent
1913 Cases Josep Corrons Calàbria, 13 Dues cases noucentistes entremitgeres de dues plantes amb una galeria tancada amb vitralls i uns balcons amb forja acabada en coup de fouet. Quan varen ser enderrocades el 1987, es varen aprofitar les reixes de la planta baixa per a ubicar-les a una casa del psg. dels Til·lers, 13.[102] Desapareguda Cases Josep Corrons
1913 Casa Joaquim Fonollosa Ctra. l'Ametlla, 10 La casa té façana a la carretera de l'Ametlla i al carrer Llerona, on s'hi ubiquen diverses finestres decorades amb esgrafiats i reixes amb formes florals acabades en coup de fouet.[158] Correcte Casa Joaquim Fonollosa
1913 Casa Jaume Galvany Vinyals, 3-5 Sense documentació Transformada Casa Joaquim Fonollosa
1913 Casa Tomás Espinasa la Doma, 13 Sense documentació Transformada Casa Tomás Espinasa
1914 Casa Valentí Dameson Maurí Pl. Església, 9 Modificada al 1973 unificant les dues finestres del primer pis en una única, així com la fesomia de la planta baixa.[102][159] Correcte Casa Valentí Damesón Maurí
1914 Casa Manel Maresma «Villa Concha» Torrent de la Sínia, 38 Habitatge modernista del qual destacava la ceràmica i trencadís obra de Lluís Brú.[102] Desapareguda el 1994
1915 Casa Antoni Serra Vinyals, 33 Sense documentació Desapareguda Casa Antoni Serra
1915 Casa Pere Vilaró Gispert Doma i Llerona Desapareguda Casa Pere Vilaró Gispert
1915 Casa Joan Martí i Viñolas Doma, 9 i Sant Francesc, 36 Restaurada el 2013.[160] Correcte Casa Joan Martí i Viñolas
1915 Font Pública Passeig Passeig El 1992 va ser desplaçada uns metres del seu emplaçament original i restaurada.

[161]

Correcte Font Pública Passeig
1915 Casa Joaquim Fonollosa Ctra. l'Ametlla, 12 [162] Correcte Casa Joaquim Fonollosa
1916 Casa «La Caritat» o «Villa Blanca» Rda. Carril i Ametlla Única obra de la sisena mansana Raspall. Va ser construïda per obtenir fons per fer l'ampliació de l'asil de la Caritat. El templet d'estil neoclàssic que hi ha a l'altra extrem del jardí és obra d'Eusebi Bona (1917). La casa va ser reformada al 1941 desapareixent-li la mansarda. Als anys 1960, es va parcel·lar la finca, si bé manté una part significativa del jardí.[102][163] Degradada Casa "La Caritat" o "Villa Blanca"
1916 Casa Lluís Ambrós i Martí Banys, 47
41° 40′ 57″ N, 2° 17′ 10″ E / 41.68250°N,2.28611°E / 41.68250; 2.28611
És una reforma d'una casa de 1902. Balcó amb formes i materials únics en Raspall.[98][164][165] Regular Casa Lluís Ambrós i Martí
1916 Casa Jaume Serra i Dachs Sant Ramon, 8
41° 41′ 12″ N, 2° 17′ 13″ E / 41.68667°N,2.28694°E / 41.68667; 2.28694
Actualment en desús, es troba tapiada.[98][166][167] Regular Casa Jaume Serra i Dachs
1918 Casa Jaume Aspa Figueral, 1 Desapareguda Casa Jaume Aspa
1919 Cases de Salvador Grau Madriguera Passeig, 101-103 Conjunt de dues cases iguals, en una d'elles es va afegir una planta, desfigurant el conjunt original.[102][168] Correcte Cases de Salvador Grau Madriguera
1919 Casa Miquel Garriga Oliveras Llerona, 28-30 Sense documentació Desapareguda Casa Miquel Garriga Oliveras
1919 Casa Dolors Vilar i Talí Calàbria, 16 Sense documentació Desapareguda Casa Dolors Vilar i Talí
1920 Casa Jaume Galvany Corominas Doma, 11 Sense documentació Transformada Casa Jaume Galvany Corominas
1920 Casa Mercè Mayol Banys, 38
41° 40′ 59″ N, 2° 17′ 09″ E / 41.68306°N,2.28583°E / 41.68306; 2.28583
Construcció adossada a Can Raspall, segueix el seu mateix estil. Va ser construïda per encàrrec de la seva germana.[98] Des de la restauració efectuada a Can Raspall el 2007,´ ambdues finques tenen el seu interior unificat.[169] Molt bé Casa Mercè Mayol
1923 Casa Ramon Reig Argelagós Banys, 46 Habitatge situat al costat de la lampisteria que Raspall construí el 1912.[170] Regular Casa Ramon Reig Argelagós
1920 Casa Joan Baptista Blancafort Banys, 57 - Blancafort, 1 obra atribuïda.[171] Correcte Casa Joan Baptista Blancafort
1921 Casa Vicente Ramos Marsa C/Rosselló Sense documentació Desapareguda Casa Vicente Ramos Marsa
1922 Casa Pere Sellarès i Roca Sant Ramon, 5
41° 41′ 13″ N, 2° 17′ 12″ E / 41.68694°N,2.28667°E / 41.68694; 2.28667
Habitatge de dues plantes amb un porxo a l'entrada, a l'estil de la casa Sallent, el qual va ser modificat el 1977 i va perdre els originals arcs i columnes de totxo amb capitells lobulats.[98][172] Correcte Casa Pere Sellarés i Roca
1923 Reforma casa Ramona Sallent i Freixa, vídua de Roselló Banys, 34
41° 40′ 59″ N, 2° 17′ 09″ E / 41.68306°N,2.28583°E / 41.68306; 2.28583
Probablement construïda el 1913.[98][173] Correcte Reforma casa Ramona Sallent i Freixa, vídua de Roselló
1924 Casa Esteve Mallol Llerona, 5
41° 41′ 04″ N, 2° 17′ 04″ E / 41.68444°N,2.28444°E / 41.68444; 2.28444
De clar estil noucentista, destaquen els seus vitralls i l'estructura en forma de «L».[98][174] Correcte Casa Esteve Mallol
1924 Casa Lluïsa València d'Uriach Ametlla, 17 [175] Molt bé Casa Lluïsa València d'Uriach
1924 Casa Felip Solà[16] Calàbria, 24 Desapareguda Casa Felip Solà
1924 Casa Antònia Martinez «Villa Sofia» Ramon Pascual, 26 Habitatge de planta baixa amb tres cossos. Al 1992 es va aixecar una planta sobre el cos central mirant de respectar la volumetria i la decoració de la façana.[102] Correcte Casa Antònia Martinez "Villa Sofia"
1924 Casa Dolors Vilar i Talí Psg. dels Til·lers, 13 L'habitatge fet per Raspall (foto superior) va desaparèixer el 1987 i al seu lloc es va construir un nou edifici amb un pis més que va reaprofitar la forja de la casa Corrons (1913) per al balcó i la tanca del jardí (foto inferior).[102] Desapareguda Casa Dolors Vilar i Talí

Casa actual amb la forja original
1924 Magatzem Joan Ausió Noguera[16] Llerona, 99 Desaparegut Magatzem Joan Ausió Noguera
1924 Casa Antoni Faura[16] Vinyals, 14 Transformada Casa Antoni Faura
1924 Casa Miquel Mas i Costa Crta. Vic Modernista amb un treballat capcer a joc amb les llindes de portes i finestres. Actualment fa les funcions de porteria de la fàbrica SATI.[176] Ben conservada Casa Miquel Mas i Costa
1925 Casa Andrés Morell Sant Francesc Sense documentació Reformada Casa Andrés Morell
1925 Casa Lluís Codina i Codina Ramon Pareras Sense documentació Desapareguda Casa Lluís Codina i Codina
1925 Taller Joaquim Ciurans Prat Crta. Nova Sense documentació Desaparegut Taller Joaquim Ciurans Prat
1925 Casa Pere Clapés Abanco Crta. Ribes-Barcelona Sense documentació Desaparegut
1925 Casa Miquel Garriga Oliveras Figueral, 4 Sense documentació Reformada Casa Miquel Garriga
1925 Casa José Jonch Ramon ? Sense documentació Desapareguda Casa José Jonch Ramon
1926 Casa Jaume Guardis Centre, 21 Habitatge unifamiliar i comerç construït substituint un edifici d'estil medieval com altres que hi trobem al mateix carrer.[29][177] Ben conservat Casa Jaume Guardis
1926 Casa Josep Vallicrosa i Costa Ramon Pareras Sense documentació Desapareguda
1926 Casa Valentín Fontseré i Angela Gesa Consell Sense documentació Desapareguda
1927 Casa Pilar Cabré, vídua de Galofré[98] Figueral, 30 i Banys, 36
41° 40′ 59″ N, 2° 17′ 09″ E / 41.68306°N,2.28583°E / 41.68306; 2.28583
És la primera casa de pisos que Raspall va fer a La Garriga. Consta de planta baixa i dos pisos, assentat damunt un sòcol de maçoneria ordinària. Les llindes de les obertures de la planta pis són esgraonades. A la planta pis de la façana que dona al carrer Banys hi ha una gran balconada amb una barana de ferro fuetejat reproduint motius geomètrics florals.[178]

Ha estat restaurada pels volts del 2012.

Correcte Casa Pilar Cabré, vídua de Galofré[98]
1927 Casa Martí Llimargas Muntal Llerona Sense documentació Desapareguda
1927 Casa Pabu Puig Pujadas Ramon Pareras Sense documentació Desapareguda
1927 Casa Eduard Dalmau Ramon Pareras Sense documentació ?
1928 Casa Solà i Borrell Rocabuquera Sense documentació Desapareguda
1928 Casa Jaume Canal i Serra Rocabuquera Sense documentació Desapareguda
1928 Casa Salvador Oliveras Narcís Cortinas Sense documentació Desapareguda
1929 Casa Felip Peycasat Ramon Pareras Sense documentació Desapareguda
1929 Casa Antoni Abanco Ramon Pareras Sense documentació ?
1929 Casa Emili Balleras Ramon Pareras Sense documentació ?
1929 Casa Luís Olivé i Jo Riera Congost Sense documentació Desapareguda
1929 Casa Conrad Queralto i Nou Prop de Ctra. Barcelona-Ribes Sense documentació Desapareguda
1930 Casa Josep Borrell i Marmiña Fray Benet Sense documentació Desapareguda
1930 Casa Àngela Soldevila Banys, 116 Sense documentació Desapareguda
1930 Casa Salvador Alabau i Bote Banys Sense documentació Desapareguda
1930 Casa Joan Hernándes Pça. Oliveras Reformada Correcte Casa Joan Hernándes
1931 Casa Albert Compte i Camp Banys, 49
41° 40′ 57″ N, 2° 17′ 10″ E / 41.68250°N,2.28611°E / 41.68250; 2.28611
Obra atribuïda. En tot cas, l'any 1955 va tenir una transformació que anul·la qualsevol signe de l'original. Correcta Casa Albert Compte i Camp
1931 Casa Miquel Garriga Llerona Sense documentació ?
1931 Casa Miquel Viñas Ferrer Ctra. Nova, 121 i Miquel Porter Sense documentació Correcte Casa Miquel Viñas
1931 Safareigs públics Crta. Nova De l'època déco estan fets exclusivament en maó. Quan van perdre la seva funció varen entrar en un procés de degradació.[29] El 2011 varen ser reformats i dedicats a oficina d'informació municipal.[179] Molt bo Safareigs públics
1932 Casa Antoni Tàpias Sant Ramon, 1 i 3 Són dues cases contigües del mateix any i és el darrer treball de Raspall a la Garriga. La del num. 1 ha estat totalment transformada. El num. 3 manté l'estil, clarament posterior a la resta d'obres de la Garriga. Es troben a faltar les reixes déco de la planta baixa que figuren al projecte.[29][180] Regular Casa Antoni Tàpias
1932 Casa Josep Mª Riera i Ros Crta. Sant Llorenç-Llinars Sense documentació ?
1932 Casa Josep Torras Furriol Calàbria, 37 Planta baixa transformada Correcte Casa José Torras Furriol
1933 Casa Francesc Castellsagué i Pujol Ramon Pareras Sense documentació Desapareguda
1933 Casa Jaume Aspa Figueral, 3 Desapareguda
1933 Casa Prudenci Serrat i Angles Calàbria, 125 Sense documentació Desapareguda
1933 Casa Sebastián Casalí i Coma Torrent de Queralt Sense documentació Desapareguda
1934 Casa Rosa Corcellas Llerona i Doma Casa de planta i pis amb façana a dos carrers. D'estil clarament noucentista. Correcte Casa Rosa Corcellas
Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1904[181] Casa Clapés Pça. de la Porxada, 14
41° 36′ 30″ N, 2° 17′ 16″ E / 41.60833°N,2.28778°E / 41.60833; 2.28778
Únic edifici plenament modernista de Raspall a Granollers, conté tots els elements d'aquesta decoració: frontó, ceràmica, forja en coup de fouet i esgrafiats en tons pastel. Destaca la signatura de Raspall a la porta que només trobem en aquesta casa, si bé a la casa Marimon n'hi ha una còpia extreta d'aquesta en data recent.[74] Ben restaurat Casa Clapés
1906 Casa Josep Vergés Feu[182] Miquel Ricomà, 148 Casa de cos de planta baixa i sostre a dues vessants.[183] Desapareguda Casa Vergés Feu
1908 Casa Pibernat Sans, 28 Reforma de la façana,[183] sobre un projecte inicial de Eduard Balcells.[182] Desapareguda Casa Pibernat
1908 Casa Antònia Bosch vídua d'Uyà Sant Roc, 8 Sobre un projecte inicial d'Eduard Balcells,[182] Raspall va reformar la façana al gust modernista de l'àpoca. Actualment destaquen la forja dels balcons amb detalls de coup de fouet. A la documentació original la casa tenia el número 10 del carrer.[184] Regular Casa Antònia Bosch
1910 Casa Manuel Puntas Viñas «Can Puntes» Antoni Espí i Grau, 2
41° 36′ 33″ N, 2° 17′ 16″ E / 41.60917°N,2.28778°E / 41.60917; 2.28778
Projecte d'Eduard Balcells, reformat per Raspall. Són destacables els vitralls i les reixes de les finestres de la planta baixa.[74][185] Regular Casa Manuel Viñas "Can Puntes"
1910 Can Margarit Joan Prim, 145 Edifici entre mitgeres amb planta baixa i dos pisos, façana de composició simètrica i capcer de perfil sinuós. A la planta baixa la porta i finestra estan enreixades amb motius modernistes propis de Raspall a la comarca. Una finestra d'arc molt rebaixat amb un dibuix esgrafiat de falsa llinda, i una planta baixa de carreus en aparell encoixinat, la resta és arrebossada. Els elements formals i decoratius (baranes, esgrafiats) són representatius del llenguatge modernista.[186] Correcte Van Margarit
1911 Casa Antoni Lloret Corró, 7 Reforma de la façana,[183] sobre un projecte inicial d'Eduard Balcells.[182] Desapareguda
1913 Casa Martí Concustell Travesseres i Pl. Caserna Projecte inicial d'Eduard Balcells.[182] Correcte Casa Martí Concustell
1914 Casa Adela Roca, vídua de Furnó «Can Jonch»[187] Rec, 19
41° 36′ 34″ N, 2° 17′ 06″ E / 41.60944°N,2.28500°E / 41.60944; 2.28500
Projecte inicial d'Eduard Balcells. Seu del Centre de Cultura per la Pau, inaugurat el 24 de maig de 2008, just una setmana abans del 70è aniversari del bombardeig de Granollers.[182] Ben restaurat Casa Adela Roca, vídua de Furnó «Can Jonch
1914 Cinema Mundial[188] Príncep de Viana, 6 Fou inaugurat el 18 de març de 1914, inicialment sense enrajolar ni empostissar. Acabada la guerra, va fer funcions d'església parroquial, fins al 1946, que es va inaugurar el nou temple. Durant un temps va ser conegut com cine Actualitats. Tenia una capacitat de 1.300 persones, l'escenari, amb una boca de 8 m d'ample, per 6 m d'alt i una fondària d'uns 8 metres, permetia fer funcions de teatre fins a les reformes de 1971. Abans havia estat reformat el 1950, i posteriorment es va convertir en multi-sales el 1986.[189] Actualment està en desús. Molt transformat Cinema Mundial
1916 Font pública Miquel Ricomà - Llorer Obra atribuïda. La construcció apareix als acords del ple de l'ajuntament del 24 d'agost de 1916. Correcte Font pública
1917 Casa Martí Recolons[182] Anselm Clavé, 19 Alineament de façana.[183] Desapareguda Casa Recolons
1919 Casa Francesc Castellsagué Prim, 37 Es tracta d'una reforma de la façana.[182][183] Desapareguda
1920 Casa Josep Riera[182] Plaça de les Olles - Plaça dels Cabrits, 3 Correcte Casa Josep Riera
c. 1920 Can Guineu[190] Corró, 32
41° 36′ 37″ N, 2° 17′ 18″ E / 41.61028°N,2.28833°E / 41.61028; 2.28833
Habitatge entre parets mitgeres amb capcer pla i quatre cintes penjants. Consta de planta i pis, amb una façana de composició simètrica, llevat de l'accés. Pertany a l'última etapa de Raspall que, en la seva activitat d'arquitecte municipal, feu una gran quantitat de projectes de cases entre mitgeres, en els que era primordial l'organització compositiva de la façana, per la qual recollia elements decoratius típics del noucentisme, en la seva vessant d'estilització barroca i acadèmica. Correcte Casa
1922 Casa Josep Estapé Prat de la Riba 10-12 Sense documentació descriptiva[191]Casa Josep Estapé Molt transformades Casa Josep Estapé
1922 Casa Joan Listuella Figueras Prat de la Riba Sense documentació descriptiva[191] Desapareguda Casa Joan Listuella Figueras
1923 Cases de Jaume Corbera «Can Mònic»[192] Avda. Primer Marqués de les Franqueses, 123-145
41° 37′ 18″ N, 2° 17′ 35″ E / 41.62167°N,2.29306°E / 41.62167; 2.29306
Conjunt de 12 cases unifamiliars uniformes gairebé sense ornamentació. Varen ser construïdes per obtenir fons per l'hospital-asil de Granollers.[74] Correcte. Una d'elles ha sofert una modificació per instal·lar-hi un local comercial. Cases de Jaume Corbera «Can Mònic»
1924 Casa Antoni Lleonart Carrer en projecte prop del carrer del Molí [c] Sense documentació descriptiva[191] Desapareguda Casa Antoni Lleonart
1924 Cases Antoni Ventura Congost 39 i 41 Dues cases de cos de planta i pis.[191] Desaparegudes Casa Antoni Ventura
1924 Casa Francesc Marimon[195] Barcelona, 15
41° 36′ 27″ N, 2° 17′ 13″ E / 41.60750°N,2.28694°E / 41.60750; 2.28694
El porxo de l'entrada és similar al de la casa Sallent de la Garriga, també de 1924. Destaca la signatura de Raspall a la porta, còpia de la que hi ha a la Casa Clapés.[182] Regular Casa Francesc Marimon
1924 Casa Francesc Marsans Joan Prim, 61-65 Reforma de la façana afegint balcons a les quatre finestres del primer pis.[191] Desapareguda Casa Francesc Marsans
1924 Casa Josep Grau i Trull Vallès [d] Sense documentació descriptiva[191] Desapareguda Casa Josep Grau i Trull
1924 Casa Joan Palaus Sirvent Palaudàries Afegir un pis a una obra preexistent.[191] Desapareguda Casa Joan Palaus Sirvent
1924 Casa Mamert Castellà Ctra. Barcelona a Ribas Sense documentació Desapareguda Casa Mamerto Castellà
1924 Casa Pere Rosell Vila Carrer en projecte, prop del carrer del Molí[e] Sense documentació descriptiva[191] ? Casa Pere Rosell Vila
1924 Casa Teresa Paré Anselm Clavé - Plaça Perpinyà Sense documentació Desapareguda
1924 Casa i magatzem per a Manuel Vicente Molí, 19 Sense documentació descriptiva[191] Desapareguda
1925 Casa Antoni Lleonart Murillo - CSant Josep de Calassanç Sense documentació descriptiva[191] Desapareguda Casa Antoni Lleonart
1925 Casa Bossy[197] C/ Santa Esperança, 6
41° 36′ 28″ N, 2° 17′ 17″ E / 41.60778°N,2.28806°E / 41.60778; 2.28806
Proposta molt evolucionada feta en pedra vermella d'el Figaró amb carreus rectes i un cistells representats a la forja de la barana del balcó.[89] Ben conservada Casa Bossy
1925 Casa Antònia Olivé Rius Vallès, 38[f] Sense documentació descriptiva[191] Desapareguda Casa Antònia Olivé Rius
1925 Casa Isabel García Balart Indústria Sense documentació descriptiva[191] Desapareguda Casa Isabel García
1925 Casa Joan Riera i Sanjaume Carrer en projecte prop del carrer del Molí[g] Sense documentació descriptiva[191] Desapareguda Casa Joan Riera
1925 Casa Josep Ripoll Vila Ctra. Masnou a Granollers, km 17 Sense documentació descriptiva[191] Desapareguda Casa Josep Ripoll Vila
1925 Casa Joaquín Sanchiz Santa Elisabet, 2 Es tracta d'una modificació de la finca preexistent. Sense documentació descriptiva[191] Correcte Casa Joaquín Sanchiz
1925 Casa Manuel Loren París Molí Sense documentació descriptiva[191] Desapareguda Casa Joaquín Sanchiz
1925 Casa Miquel Mayans Miquel Ricomà Es va afegir un pis a un habitatge preexistent.[191] Desapareguda Casa Miquel Mayans
1926 Casa i garatge Josep Pont Muntanya Sense documentació descriptiva[191] Desapareguda Casa i garatge Josep Pont
1926 Biblioteca Francesc Tarafa[198] Corró, 47
41° 36′ 37″ N, 2° 17′ 17″ E / 41.61028°N,2.28806°E / 41.61028; 2.28806
Es tracta de la reforma de l'antic hospital de Granollers per convertir-lo en biblioteca. L'edifici gòtic original fou construït per Bertran de Seva al segle xiv-XV i prestà serveis com a centre sanitari fins al 1844. La reforma de Raspall consistí a decorar l'interior amb motius vegetals i vitralls modernistes. A la façana principal es reutilitzaren dues finestres gòtiques i s'obrí una rosassa. Alfons XIII l'inaugurà el 21 d'octubre de 1926.[74] Correcte Antiga biblioteca Francesc Tarafa
1926 Reformes façana casa Magdalena Bufí Sant Roc, 25 - Plaça Maluquer i Salvador, 2 Casa amb façana principal a la plaça Maluquer estructurada en planta, entresòl i pis amb coberta plana. La façana presenta dos volums, un d'ells en forma de torre que ubica l'escala i que acaba en un frontó amb formes déco. Els buits són rectangulars llevat els de l'entresòl que tenen forma d'arc de mig punt a manera de timpà dels corresponents de la planta baixa.[199] Correcte casa Magdalena Bufí
1927 Casa Sebastià Costa[200] Santa Anna, 13
41° 36′ 31″ N, 2° 17′ 12″ E / 41.60861°N,2.28667°E / 41.60861; 2.28667
Edifici entre mitgeres d'origen medieval reformat per Raspall. Destaca les teules de ceràmica del pis superior amb finestres lleugerament mansardades.[74] Correcte Casa Sebastià Costa
1928 Casa Sebastià Costa «Can Biel»[201] Santa Anna, 6
41° 36′ 31″ N, 2° 17′ 13″ E / 41.60861°N,2.28694°E / 41.60861; 2.28694
Edifici amb l'estil de la darrera època. Consta de dos cossos: un fet en pedra que conté l'escala i el cos principal fet en totxo amb un gran finestral en arc al primer pis.[74] Correcte Casa Sebastià Costa "Can Biel"
1929 Casa Pere Gendra[202][182] Alfons IV, 72
41° 36′ 14″ N, 2° 17′ 15″ E / 41.60389°N,2.28750°E / 41.60389; 2.28750
Correcte Casa Pere Gendra
1929 Urbanització de la plaça de la Corona Pl. Corona Les reformes que coincidien amb una nova visita reial a Granollers, contenia un monument als soldats morts a la guerra d'Àfrica, avui desaparegut.[182] Si bé l'estructura que li va donar Raspall s'ha conservat, la recent transformació en zona de vianants de la plaça i l'antiga carretera a la part central de Granollers del 2012 ha modificat el seu contingut. Correcte Plaça Corona
1929 Casa Enric Deu Umbert[182] Avda. Francesc Macià, 90-92 - Mallorca, 2 Sense documentació descriptiva[191] Correcta Casa Enric Deu Umbert
1930 Casa Manuel Cola Safont Indústria Sense documentació descriptiva[191] Desapareguda Casa Manuel Cola Safont
1932 Casa Pau Ciurans Castellsagué Avda. Francesc Macià Sense documentació descriptiva[191] Desapareguda
1933 Casa Josep Solasegalés i Nuri Indústria - Sant Josep de Calassanç Sense documentació descriptiva[191] Desapareguda Casa Josep Solasegalés
1933 Casa Eduard Corbera Avda. Prat de la Riba Sense documentació descriptiva[191] Desapareguda
1933 Casa Pau Riera Monells Princesa, 8 Casa senzilla amb canvis respecte al projecte.[191] Regular Casa Pau Riera Monells
1933 Casa Alfred Baró Sant Jaume Sense documentació descriptiva[191] Desapareguda
1933 Casa Joan Martí Rabassa Sant Jaume prop Isabel de Villena Sense documentació descriptiva[191] Desapareguda
1933 Casa Josep Solé Sant Jaume Sense documentació descriptiva[191] Desapareguda
1933 Casa Josefa Casals Avda. Santiago Rusiñol Sense documentació descriptiva[191] Desapareguda
1933 Casa Pere Ribalta Albreda Paral·lela a Avda. Santiago Rusiñol Sense documentació descriptiva[191] Desapareguda
1933 Casa Fèlix Polls Albertí Avda. Santiago Rusiñol, 110 Sense documentació descriptiva[191] Desapareguda
1933 Casa Eusebi Turró Constans Indústria Sense documentació descriptiva[191] Desapareguda Casa Eusebi Turró Constans
1933 Casa Pedro Barbany Sempera CIndústria, 35 Sense documentació descriptiva[191] Desapareguda
1933 Casa Rosa Ballús Massó Francesc Ribas, 44 Casa senzilla de planta baixa.[191]Plànol Casa Rosa Ballús Regular Casa Rosa Ballús Massó
1933 Casa Julià Ridameya Llobet Crta. Caldes a Cardedeu, km.13,950 Sense documentació descriptiva[191] ?
1933 Casa Francesc Masat i Casanova Menéndez Pelayo (11 ?) Sense documentació descriptiva[191] ?
1933 Casa Josep Pont Cañas Torreta Sense documentació descriptiva[191] Desapareguda
1933 Casa Wenceslao Virgili Barri de Palou Sense documentació descriptiva[191] ?
1933 Casa Joan Serra i Dalmau Avda. Prat de la Riba i Miquel Ricomà Sense documentació descriptiva[191] ?
1933 Reformes casa Manuel Carrió i Cuscuela Al projecte hi figura Corts Catalanes, ja que aquest carrer va canviar el seu nom el 1939.[203] Sense documentació descriptiva[191] ?
1933 Casa Joan Jofra Álvarez de Castro - Sant Josep de Calassanç Sense documentació descriptiva[191] Regular Casa Joan Jofra
1933 Casa Josep Pagès Álvarez de Castro - Sant Josep de Calassanç Sense documentació descriptiva[191] Desapareguda
1933 Casa Jaume Montañà Isabel de Villena - Sant Jaume Sense documentació descriptiva[191] Desapareguda
1935 Casa Joan Prim, 98 Casa de planta i pis amb coberta plana amb una barana de forja emmarcada entre dos medallons de dibuixos geomètrics de llenguatge déco. Els buits tenen una llinda plana i una figurada en forma triangular feta de totxo i clau de pedra.[204] Regular Casa Joan Prim, 98
Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1911 Can Buxeres Crta. Esplugues
41° 21′ 53.17″ N, 2° 05′ 48.12″ E / 41.3647694°N,2.0967000°E / 41.3647694; 2.0967000
Raspall va dissenyar els jardins, un templet de mosaic i la portalada de forja de la casa principal de Can Buxeres. Algunes fonts atribueixen erròniament a Raspall la reforma del palauet neoclàssic del segle xviii, però varen ser dues intervencions diferents.[205][206] Correcte Can Buxeres

Can Buxeres
Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1930 Escorxador municipal[207] C/ Santiago Rusiñol
41° 33′ 01″ N, 2° 15′ 05″ E / 41.55028°N,2.25139°E / 41.55028; 2.25139
Degradat Escorxador de Montmeló

Escorxador de Montmeló
1933 Casa Nicolas Castells C/ ? Desapareguda Casa Nicolas Castells
Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1933 Casa Ramon Balcells C/ Sant Agustí. Actualment, C/Puerto Rico, 9-11
41° 28′ 53.17″ N, 2° 19′ 39.62″ E / 41.4814361°N,2.3276722°E / 41.4814361; 2.3276722
Es tractava de dues cases amb dos habitatges cadascuna a la planta baixa i primer pis. Els habitatges de les plantes baixes han estat convertits en comerços.[206] Regular Casa Ramon Balcells
Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1909 Teatre Balear[208] Pl. Comtat de Rosselló, 4 Inaugurat el 4 de desembre de 1909. Tenia capacitat per a 4.000 persones i combinava cinema i varietats. Era una obra d'Antoni Vaquer en la qual Raspall va ser l'autor de la façana d'un marcat estil modernista. El 1918 va ser adquirit per l'empresari Josep Tous Ferrer. El 1968 va patir una reforma i va perdre la façana modernista.[209] Totalment transformat Teatre Balear
Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1920 Reforma del Castell de Vilalba[210] Camí del Castell de Vilalba
41° 37′ 50.74″ N, 2° 20′ 57.4″ E / 41.6307611°N,2.349278°E / 41.6307611; 2.349278
Reformes al pis principal per encàrrec de Francesc Rivière.[206] Actualment és la seu d'un club de golf. Castell de Vilalba
Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1912 Can Flaqué Ctra. de Llinars, km 37,5
41° 41′ 33″ N, 2° 19′ 27″ E / 41.69250°N,2.32417°E / 41.69250; 2.32417
Es tracta de la casa pairal dels Flaqué de data indeterminada. La intervenció de Raspall respon a un projecte per enllaçar la casa amb el jardí, del qual només es va construir una terrassa i el portal. La terrassa aprofita el desnivell per funcionar a dos nivells, el superior envoltat per una balustrada. Hi ha dobles columnes a dues bandes enllaçades amb bigues de ferro amb formes corbes sinuoses que sustenten un entaulament amb decoracions florals i gerros. Entre les columnes de la mateixa banda hi ha una sanefa horitzontal amb calats entre les flors. La zona inferior està coberta per trams de volta rebaixada, té una cara oberta, amb balustrada i pilars dobles quadrats, fets de maó vist que formen entre ells una mena d'arcs.[211] Correcte Can Flaqué
1919 Escoles de Samalús ctra. BP-5107, km. 37
41° 41′ 20.76″ N, 2° 19′ 18.85″ E / 41.6891000°N,2.3219028°E / 41.6891000; 2.3219028
És una construcció de planta rectangular, d'un sol pis i amb la coberta a quatre vessants. A la façana principal s'observen obertures de diferents mides i al seu damunt un fals arc, en relleu.

Una franja horitzontal de ceràmica envolta tot el perímetre de l'edifici i la mateixa ceràmica es troba en els ampits de les finestres. Va ser una donació de Javier Flaquer Juvany († 9-3-1957), propietari benestant de Can Flaqué (Samalús)[212] que va ser president del Banc de Granollers.[213][214]

Molt bé Escoles de Samalús
Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1910 Casa per al seu cosí Miret[206] C/França, 22
41° 40′ 18.7″ N, 2° 24′ 04.22″ E / 41.671861°N,2.4011722°E / 41.671861; 2.4011722
La casa va ser del seu cosí Miret, pare del que va ser col·laborador seu l'August Miret i Balde,[6] casat amb la seva neboda Lluïsa Rull i Raspall, filla de la seva germana Mercè.[215] Una obra extremadament preocupada pel disseny de la façana. Una planta i un programa simètrics es resolen a l'exterior amb una valenta i arbitrària reiteració de l'asimetria. A la planta baixa de pedra, un gran arc asimètric carregat a l'esquerra amb un ampit de ceràmica blava i al pis la barana del balcó amb forja en coup de fouet rematada per caps de drac.[216] Regular Casa per a August Miret
Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1912 Teatre Coliseu Mundial[217] Adrià, 26 Era un local amb capacitat per 1.400 espectadors d'estil modernista amb certes similituds al teatre Balear. El 4 de maig de 1927 va patir un incendi[218] que, en ser el seu interior de fusta, el va cremar totalment. Destruït el 1927 Teatre Coliseu Mundial
Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1921 Casa Celedonio Badia Tort Ctra. de Martorell, 54 - Galileu, 2
41° 33′ 24″ N, 2° 0′ 19″ E / 41.55667°N,2.00528°E / 41.55667; 2.00528
Habitatge plurifamiliar, entre mitgeres, que ocupa una parcel·la triangular situada a la cantonada del carrer de Galileu i la carretera de Martorell. Consta de planta baixa i dos pisos, amb terrat. Les façanes, unides per un parament arrodonit, mostren una composició simètrica, amb obertures allindanades que formen balconades cantoneres en el primer i segon pis, i profusió d'elements ornamentals (motllures, cornises, balustrades, pilastres adossades, etc.). La part posterior de l'edifici és molt estreta i presenta terrasses amb barana de balustres al primer i segon pis. Correcte Casa Celedonio Badia Tort
Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1921 Casa Serratosa
(o de Carme Collell)[219]
Torras i Bages, 6 La casa és d'un estil modernista tardà, amb ús del ferro forjat, formes arrodonides als balcons i finestrals i l'ús de diversos materials (com fusta, ferro, ceràmica, vitralls de colors…) com elements més destacables.

Després d'haver estat construïda com a casa particular d'una família, l'any 1981 va ser comprada per l'Ajuntament de Vic. Actualment és la seu de l'Escola de Música i del Conservatori de Vic.[220]

Correcte Casa Carme Collell

Notes

[modifica]
  1. De fet, gairebé un 60 %dels més de 760 projectes[4] que va signar han desaparegut.
  2. Ildefons Cerdà justifica etimològicament la paraula mansana a la seva Teoria General de la Urbanización, pp. 528-530 (1867), com «l'espai de sol urbà dins la trama viaria, delimitat per tres o més vials, amb edificacions al seu interior»". A la revista Cuadernos d'Arquitectura, núm. 107 (març de 1975) es reivindicà la normalització de la paraula. Actualment, encara no és una paraula recollida al diccionari català, si bé s'utilitza alternativament a illa de cases.
  3. Deu tractar-se del carrer Princesa prop de l'actual número 25, ja que aquest carrer es va obrir oficialment el 1925.[193] A la mateixa data, Antoni Lleonart va demanar llicència per al carrer Barcelona 48,[194] si bé aquesta casa sembla una modernització d'una casa medieval, sense cap rastre de la prevista al projecte
  4. El projecte era al C/ Barcelona (continuació), actualment Vallès. També podria ser al carrer Miquel Ricomà (o Aragó, nom actual de la continuació de Ricomà), on aquest promotor va demanar llicència el 1925.[196] En tot cas, no existeix a cap dels dos carrers
  5. Deu tractar-se del carrer Princesa número 21, segons el plànol, ja que aquest carrer es va obrir oficialment el 1925.[193]
  6. El projecte indica C/ Barcelona prop C/ Indústria. Actualment la part del c/ Barcelona que creua Indústria s'anomena C/ Vallès. Per la descripció del plànol s'ubicaria en l'actual núm. 38, un habitatge totalment renovat
  7. Deu tractar-se del carrer Princesa a l'altura dels números 27-31, segons el plànol, ja que aquest carrer es va obrir oficialment el 1925.[193]

Referències

[modifica]
  1. «Naixements 1877, Llibre 2, núm. 2751». AMCB, 24-05-1877. Arxivat de l'original el 2022-09-15. [Consulta: 15 setembre 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Cuspinera i Font, 2006, p. 6-8.
  3. 3,0 3,1 «Necrològica de Joaquim Raspall». La Vanguardia, 17-09-1937, pàg. 2. Arxivat de l'original el 2024-04-09 [Consulta: 9 abril 2024].
  4. 4,0 4,1 Cuspinera i Font, 1997, p. 21.
  5. Cuspinera i Font, 2006, p. 16.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Bohigas, 1961, p. 30.
  7. «Necrològica d'Esperança Linares». La Vanguardia, 18-01-1915, pàg. 2. Arxivat de l'original el 2024-05-13 [Consulta: 9 abril 2024].
  8. «Necrològica de Susana Causadies». La Vanguardia, 11-03-1981, pàg. 24. Arxivat de l'original el 2024-05-13 [Consulta: 9 abril 2024].
  9. Títol universitari, 5-1-1905.
  10. «Comitè organitzador del Teatre de la Naturalesa». La Vanguardia, 09-07-1914, pàg. 4. Arxivat de l'original el 2024-04-09 [Consulta: 9 abril 2024].
  11. 11,0 11,1 «L'Ajuntament de la Garriga engega el procés per nomenar Persona Il·lustre l'arquitecte Manuel J. Raspall». El Punt Avui, 29-10-2009. Arxivat de l'original el 2016-06-04. [Consulta: 7 maig 2016].
  12. «Notícia nomenaments a l'Ateneu». La Vanguardia, 01-06-1914, pàg. 2. Arxivat de l'original el 2024-04-09 [Consulta: 9 abril 2024].
  13. «Notícia del nomenament de la junta del Cercle Artístic». La Vanguardia, 26-02-1928, pàg. 9. Arxivat de l'original el 2024-04-09 [Consulta: 9 abril 2024].
  14. Joana Crespí. Biblioteca de Catalunya. Catàleg del fons musical Josep M. Ruera, 1993. ISBN 9788478451173. , pàg. 63
  15. «Web dedicada al músic J.M. Ruera». Arxivat de l'original el 2008-05-09.
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 16,6 Bohigas, 1961, p. 38.
  17. Cuspinera i Font, 2006, p. 17.
  18. Arxiu Municipal de Granollers «Catàleg per cronologia de les llicències per activitats industrials i comercials (1928-1975)». Catàleg de Llicències de Granollers, 2012. Arxivat de l'original el 2014-08-13 [Consulta: 24 agost 2014].
  19. Redacció LV «Notícias militares». La Vanguardia, 12-05-1934, pàg. 10. Arxivat de l'original el 2024-05-13 [Consulta: 9 abril 2024].
  20. Redacció BOE «Destinacions». Boletin Oficial del Estado, núm. 127, 07-05-1939, pàg. 2509. Arxivat de l'original el 2017-11-15 [Consulta: 9 abril 2024].
  21. Domènech, Gemma; Gil, Rosa Maria. Un nou model d'arquitectura al servei d'una idea de país. Fundació Josep Irla, 2010. ISBN 978-84-937740-5-9.  Arxivat 2014-08-26 a Wayback Machine.
  22. «Pla Especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Urbanístic de Cardedeu» p. 7. Arxivat de l'original el 2024-04-09. [Consulta: 9 abril 2024].
  23. Cuspinera, Estius Cardedeu
  24. Cuspinera i Font, 2006.
  25. 25,0 25,1 25,2 «Biografia de Sebastià Bassa». Arxivat de l'original el 2014-08-21. [Consulta: 21 agost 2014].
  26. 26,0 26,1 26,2 Cuspinera i Font, 2006, p. 11-12.
  27. 27,0 27,1 Bassegoda i Nonell, 26-10-1982, p. 44.
  28. Buxadera, 1992.
  29. 29,00 29,01 29,02 29,03 29,04 29,05 29,06 29,07 29,08 29,09 29,10 29,11 29,12 29,13 29,14 29,15 Cuspinera i Font, 2006, p. 13-14.
  30. «Cal Barber». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  31. 31,0 31,1 31,2 Consorci de Turisme del Vallès Oriental, L'Ametlla del Vallès «Còpia arxivada». Modernisme d'estiueig al Vallès Oriental, 2006. Arxivat de l'original el 2012-06-29 [Consulta: 30 desembre 2009].
  32. «Can Bachs». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  33. Xammar, 1975.
  34. «EL CAFÉ (SEBASTIÀ BASSA BARBANY)». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  35. «Can Millet». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  36. 36,00 36,01 36,02 36,03 36,04 36,05 36,06 36,07 36,08 36,09 36,10 36,11 36,12 36,13 36,14 36,15 Cuspinera i Font, 1997, p. 74.
  37. «ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT GENÍS». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  38. «Notícia de la reforma de la farmàcia Pedrell». La Vanguardia, 21-02-1903, pàg. 2. Arxivat de l'original el 2024-04-03 [Consulta: 9 abril 2024].
  39. «Residencial La Salle». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  40. 40,0 40,1 Arxiu Municipal administratiu de l'Ajuntament de Barcelona.
  41. 41,0 41,1 41,2 Llista d'obres privades de Sarrià Arxivat 2004-11-21 a Wayback Machine.. Arxiu municipal de Sarrià-Sant Gervasi.
  42. «Cases Heras i Llobet». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  43. Permanyer, Lluís «El Cómico fue algo más que un teatro». La Vanguardia. Vivir, 20-11-2008, pàg. 10. Arxivat de l'original el 2024-05-13 [Consulta: 9 abril 2024].
  44. «TEATRO CÓMICO (1905-1962)». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 01-11-2010. Arxivat de l'original el 2024-04-09. [Consulta: 9 abril 2024].
  45. «Vil·la Helius». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  46. «Nau C/ Pujades». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  47. «Palau Mornau». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  48. Permanyer, Lluís «DelVelòdromal Camp Nou». La Vanguardia. Match, 29-11-2004, pàg. 7. Arxivat de l'original el 2024-05-13 [Consulta: 9 abril 2024].
  49. «Notícia inauguració Parque de los Sports». La Vanguardia, 28-03-1909, pàg. 13. Arxivat de l'original el 2024-04-09 [Consulta: 9 abril 2024].
  50. Cabezas, Elena; Martínez, Sabrina «Història del Bar Velódromo». GestionRestaurantes.com, 15-10-2009. Arxivat de l'original el 2011-12-15.
  51. «Botiga Teixidor». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  52. Permanyer, Lluís «La tienda Teixidor ha sido salvada». La Vanguardia. Revista, 10-10-1995, pàg. 9.
  53. Permanyer, Lluís «Las fases de la cara de El Molino». La Vanguardia. Vivir, 31-03-2007, pàg. 7. Arxivat de l'original el 2024-05-13 [Consulta: 9 abril 2024].
  54. «El Molino». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  55. «Puig Carbó». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  56. «Casa J.Faura». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  57. Permanyer, Lluís «Còpia arxivada». La Vanguardia. Vivir, 09-12-2006, pàg. 6. Arxivat de l'original el 2016-03-14 [Consulta: 9 abril 2024].
  58. «La Monumental». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  59. «Barcelona y sus teatros». La Vanguardia, 07-04-1966, pàg. 31. Arxivat de l'original el 2024-04-09 [Consulta: 9 abril 2024].
  60. «Cine Ideal». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  61. 61,00 61,01 61,02 61,03 61,04 61,05 61,06 61,07 61,08 61,09 Cuspinera i Font, 1997, p. 75.
  62. «Forn de Sant Jaume». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  63. Redacció «Nova església a la platja de Calafell». Diari de Granollers, 04-07-1927, pàg.4. Arxivat de l'original el 2014-08-26 [Consulta: 23 agost 2014].
  64. «Església de Sant Pere». Patrimoni del municipi de Calafell, 2013. Arxivat de l'original el 2014-10-06. [Consulta: 23 agost 2014].
  65. «Casa Canals». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  66. «Casa Massana». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  67. «Casa Masana». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  68. «Font del Lleó». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  69. «Notícia de la inauguració de la Font del Lleó». La Vanguardia, 10-04-1928, pàg. 9.
  70. «ANTIC QUIOSC DE LA PLAÇA DE L'ÀNGEL». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  71. «Más firma del Rey». La Vanguardia, 15-12-1925, pàg. 24. Arxivat de l'original el 2024-05-13 [Consulta: 9 abril 2024].
  72. «Alqueria Cloèlia». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  73. «Casa Rovellat». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  74. 74,00 74,01 74,02 74,03 74,04 74,05 74,06 74,07 74,08 74,09 74,10 74,11 74,12 74,13 «El Modernisme d'estiueig al Vallès Oriental». Diputació de Barcelona. Arxivat de l'original el 2011-09-15.
  75. «Can Cuiàs». Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Urbanístic de Cardedeu. Diputació de Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, 1995. Arxivat de l'original el 23-09-2015.
  76. Cuspinera i Clusellas, 1995, p. 147.
  77. «Can Serra». Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Urbanístic de Cardedeu. Diputació de Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, 1995. Arxivat de l'original el 23-09-2015.
  78. «Casa Ruaix». Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Urbanístic de Cardedeu. Diputació de Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, 1995. Arxivat de l'original el 23-09-2015.
  79. «Cases Pericas». Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Urbanístic de Cardedeu. Diputació de Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, 1995. Arxivat de l'original el 23-09-2015.
  80. Cuspinera i Clusellas, 1995, p. 78.
  81. Cuspinera i Font, Lluís; Clusellas, Carme «Cementiri municipal de Cardedeu». Lauro: revista del Museu de Granollers, 12, 1996, pàg. 88-95. Arxivat de l'original el 2016-03-03 [Consulta: 2 gener 2010].
  82. «Granja Viader». Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Urbanístic de Cardedeu. Diputació de Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, 1995. Arxivat de l'original el 23-09-2015.
  83. «Casa Artigues». Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Urbanístic de Cardedeu. Diputació de Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, 1995. Arxivat de l'original el 23-09-2015.
  84. «Casa Llivina». Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Urbanístic de Cardedeu. Diputació de Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, 1995. Arxivat de l'original el 23-09-2015.
  85. Cuspinera i Clusellas, 1995, p. 46.
  86. Cuspinera i Clusellas, 1995, p. 117.
  87. Galí, David; Lacuesta, Raquel; Piera, Marta «Can Pratmarsó de Centelles: De cases de cós a casa senyorial». Diputació de Barcelon, 2013. Arxivat de l'original el 2024-04-09 [Consulta: 9 abril 2024].
  88. carracedo-sotoca arquitectura. «Pla d'Ordenació Urbanística Municipal Figaró-Montmany». Ajuntament del Figaró-Montmany p. 86, 2013. Arxivat de l'original el 2014-08-26. [Consulta: 22 agost 2014].
  89. 89,0 89,1 Bohigas, 1961.
  90. «Hotel Congost». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  91. «Can Rovira del Villar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  92. «Escoles públiques del Pla de Llerona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  93. 28815
  94. «Can Raspall». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  95. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 663.
  96. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 714.
  97. «Casa Joan Colom i Capdevila». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  98. 98,00 98,01 98,02 98,03 98,04 98,05 98,06 98,07 98,08 98,09 98,10 98,11 98,12 98,13 98,14 98,15 98,16 98,17 98,18 98,19 98,20 98,21 98,22 98,23 98,24 98,25 98,26 98,27 98,28 Cuspinera. Guia la Garriga...
  99. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 1305.
  100. «Panteó de Maria Esturgó». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  101. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 1042.
  102. 102,00 102,01 102,02 102,03 102,04 102,05 102,06 102,07 102,08 102,09 102,10 102,11 102,12 102,13 102,14 102,15 102,16 102,17 102,18 102,19 102,20 102,21 Cuspinera i Font, 2000.
  103. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 795.
  104. «Conjunt de Can Durall». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  105. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 1300.
  106. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 734.
  107. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 659.
  108. 28897
  109. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 1391.
  110. «La Garriga: progresiva degradación urbanística. El Ayuntamiento ha permitido el derribo de un edificio modernista». La Vanguardia, 10-02-1976, pàg. 31. Arxivat de l'original el 2024-05-13 [Consulta: 9 abril 2024].
  111. «Torre Sant Josep - Aureli Diéguez - jardí i tanca». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  112. «Can Llorens». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  113. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 1244.
  114. «Villa Cristina - Esteve Roqué». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  115. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 1257.
  116. «Villa Cristina - Esteve Roqué». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  117. «Casa Fèlix Fages». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  118. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 1239.
  119. «Vil·la Dolores». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  120. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 1454.
  121. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 1482.
  122. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 693.
  123. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 1478.
  124. 124,0 124,1 Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 1093.
  125. «Asil-hospital La Caritat». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  126. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 1098.
  127. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 1419.
  128. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 1359.
  129. «Casa Valentí Pons - Vil·la Maria». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  130. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 1075.
  131. «Casa Pere Serra i Pons». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  132. «Casa Esteve Font Germà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  133. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 1449.
  134. «Torre Iris». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  135. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 1219.
  136. «Casa Barbey». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  137. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 1229.
  138. «La Bombonera». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  139. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 1224.
  140. «Font pública». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  141. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 786.
  142. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 988.
  143. «JARDÍ DE LA TORRE PEDRÓ - EL PEDRÓ PORTALADA JARDINS I TEMPLET». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  144. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 738-742.
  145. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 1152.
  146. «Casa Carrer Narcisa Freixas, 3-5». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  147. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 1052.
  148. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 1234.
  149. «Casa Barraquer». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  150. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 673.
  151. «Casa Josep Reig». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  152. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 1363.
  153. «Casa Sebastià Bosch i Sala». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  154. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 1205.
  155. «Casa Joan Calls». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  156. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 816.
  157. «Casa Sebastià Bosch i Sala». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  158. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 598.
  159. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 1057.
  160. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 1032.
  161. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 1320.
  162. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 608.
  163. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 970.
  164. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 688.
  165. «Casa Lluís Ambrós». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  166. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 1496.
  167. «Casa Jaume Serra Dachs». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  168. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 1373.
  169. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 655.
  170. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 683.
  171. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 701.
  172. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 1491.
  173. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 645.
  174. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 1103.
  175. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 593.
  176. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 1510.
  177. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 998.
  178. «Casa Pilar Cabré». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  179. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 1176.
  180. Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 1487.
  181. Redacció «Notes de Societat». La Veu del Valles, 03-07-1904, pàg. 8. Arxivat de l'original el 12 d’agost 2014 [Consulta: 11 agost 2014].
  182. 182,00 182,01 182,02 182,03 182,04 182,05 182,06 182,07 182,08 182,09 182,10 182,11 182,12 Cuspinera i Font, 1997, p. 78-79.
  183. 183,0 183,1 183,2 183,3 183,4 Arxiu municipal. «Catàleg Llicència d'obres 1875-1920, Granollers». Ajuntament de Granollers, 2012. Arxivat de l'original el 2024-06-07. [Consulta: 13 agost 2014].
  184. Ajuntament de Granollers, 2003, Fitxa R-098.
  185. «Casa Manuel Puntas Viñas». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  186. Ajuntament de Granollers, 2003, Fitxa R-056.
  187. «Can Jonch - Casa Adela Rocaverda de Furnó». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  188. «El nuevo cine». La Comarca, 28-03-1914, pàg. 5. Arxivat de l'original el 12-08-2014.
  189. Botey i Medalla, 1996.
  190. «Casa unifamilar al carrer Corró, 32». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  191. 191,00 191,01 191,02 191,03 191,04 191,05 191,06 191,07 191,08 191,09 191,10 191,11 191,12 191,13 191,14 191,15 191,16 191,17 191,18 191,19 191,20 191,21 191,22 191,23 191,24 191,25 191,26 191,27 191,28 191,29 191,30 191,31 191,32 191,33 191,34 191,35 191,36 191,37 191,38 191,39 191,40 191,41 Arxiu municipal. «Catàleg Llicència d'obres 1921-1939, Granollers». Ajuntament de Granollers, 2013. Arxivat de l'original el 2014-08-12. [Consulta: 11 agost 2014].
  192. «Conjunt de cases Can Mònic». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  193. 193,0 193,1 193,2 Arxiu de Granollers, 2011, p. 107.
  194. Arxiu municipal, 2013, p. 23.
  195. «Casa Francesc Marimon». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  196. Arxiu municipal, 2013, p. 31.
  197. «Casa Bossy». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  198. «Antic Hospital de Sant Domènech». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  199. Ajuntament de Granollers, 2003, Fitxa R-057.
  200. «Casa Sebastià Costa al carrer de Sant Anna, 13». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  201. «Can Sebastià Costa / Can Biel». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  202. «Casa Pere Gendra». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  203. Arxiu de Granollers, 2011, p. 123.
  204. Ajuntament de Granollers, 2003, Fitxa R-053.
  205. Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi «Còpia arxivada». Butlletí de l'Acadèmia, Vol.12, 1998. Arxivat de l'original el 2024-06-07 [Consulta: 4 desembre 2011].
  206. 206,0 206,1 206,2 206,3 M.J.Raspall, arq., pàg.79
  207. «Història de Montmeló». Ajuntament de Montmeló, 2012. Arxivat de l'original el 3 de setembre 2014. [Consulta: 1r setembre 2014].
  208. «Noticia inauguració Teatre Balear». La Vanguardia, 29-11-1909, pàg. 4. Arxivat de l'original el 2024-05-13 [Consulta: 9 abril 2024].
  209. Mas i Vives, Joan. Abadia de Montserrat. Diccionari del teatre a les Illes Balears, Volum 1, 2003, p. 72. ISBN 8484154777.  Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
  210. «Casal de Vilalba». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  211. «Can Flaqué». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  212. «L'Edifici de les antigues Escoles de Samalús». Ajuntament Cànoves-Samalús. Arxivat de l'original el 2010-09-21.
  213. «Banco de Granollers». la Vanguardia, 15-02-1923, pàg. 5. Arxivat de l'original el 2024-05-13 [Consulta: 9 abril 2024].
  214. «Escoles Públiques de Samalús». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  215. «Necrològica d'August Miret». La Vanguardia, 20-08-1981, pàg. 14. Arxivat de l'original el 2024-05-13 [Consulta: 9 abril 2024].
  216. Bohigas, 1961, p. 31.
  217. Panadès, Anton. «El Coliseum mundial de Tarragona». Tot Tarragona, 27-04-2009. Arxivat de l'original el 2022-05-19. [Consulta: 9 abril 2024].
  218. «Notícia de l'incendi». ABC, 05-05-1927, pàg. 25. Arxivat de l'original el 2024-06-07 [Consulta: 9 abril 2024].
  219. «Casa Carme Collell». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  220. «Casa Serratosa (Escola de Música de Vic». Bits d’intel·ligència de la ciutat de Vic. Ajuntament de Vic. Arxivat de l'original el 2011-03-13.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]