Antoni Ramallets i Simón

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAntoni Ramallets
Ramallets
Dades biogràfiques
Naixement Antoni Ramallets i Simón
1 de juliol de 1924
Barcelona, Catalunya
Mort 30 de juliol de 2013(2013-07-30) (als 89 anys)
Vilafranca del Penedès, Catalunya
Altres noms El gat de Maracanà
Alçada 182 centimetres (1,82 m)
Pes 82 kg
Activitat professional
Ocupació Futbolista i entrenador de futbol
Esport Futbol
Posició Porter
Clubs juvenils
Anys Equip
1939 Racing Guinardó [1]
1939-1940 Marfà [1]
1940-1941 Penya Gracienca Numància [1]
Clubs professionals
Anys Equip
1941-1942 CE Europa
1942-1944 CD San Fernando
1944-1946 RCD Mallorca 26 (0)
1946-1961 FC Barcelona 288 (0)
1946-1947 Real Valladolid (cedit)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1948-1960 Catalunya Catalunya 7 (0)
1950-1961 Espanya Espanya 35 (0)
Equips entrenats
1962-1963 Real Valladolid
1963-1964 Real Zaragoza
1964 Real Murcia
1965-1966 Real Valladolid
1966 CD Logroñés
1968 Hèrcules CF
1968-1969 Il·licità
Principals competicions
Anys Competició
Copa del Món de Futbol de 1950
Modifica dades a Wikidata

Antoni Ramallets i Simón (Barcelona, 1 de juliol[2] de 1924 - Vilafranca del Penedès, 30 de juliol de 2013)[3] fou un destacat futbolista català de la dècada de 1950 que jugava a la posició de porter i posteriorment fou entrenador de futbol. Va desenvolupar gran part de la seva carrera esportiva al Futbol Club Barcelona. Per molts especialistes, Ramallets va ser el més gran porter que ha defensat la samarreta del Barça, tant pel nombre de temporades (15)[3] que romangué al club com pels molts títols aconseguits.

Biografia[modifica]

Amb 17 anys ja defensava els colors del CE Europa.[1] Posteriorment jugà al San Fernando i al RCD Mallorca.[1] L'any 1946 firmà pel FC Barcelona que decidí cedir-lo al Real Valladolid abans de reintegrar-se definitivament al primer equip.[1] Amb el Barça debutà el 15 d'agost de 1946, on romangué durant 15 temporades,[3] disputant 538 partits. Una greu lesió ocular soferta pel porter titular Velasco l'any 1949 el portà a la titularitat, que ja no abandonà. L'any següent disputà el Mundial de Brasil '50 on es consagrà definitivament. Les seves brillants actuacions li significaren el sobrenom d'el gat de Maracanà. En total disputà 35 partits internacionals amb Espanya.[1]

Fou cinc cops el porter menys golejat de la lliga espanyola (1951-52, 1955-56, 1956-57, 1958-59 i 1959-60) tot i que només va rebre dos Trofeus Zamora, ja que aquest va ser instaurat la temporada 58-59. A nivell de club guanyà sis lligues, cinc copes i dues copes de fires, tots els títols defensant la samarreta blau-grana.[1] El seu partit més desgraciat va ser la final de la Copa d'Europa de Berna, la final dels pals, del 1961 on el Barça va perdre per 3 a 2 i Ramallets es va fer un auto-gol. Això va precipitar la seva retirada definitiva del futbol.

El 6 de març del 1962 va rebre un homenatge dels aficionats barcelonistes en un partit contra l'Hamburger SV que el Barça vencé per 5 a 1 i on destacà una increïble aturada a l'alemany Uwe Seeler. Ramallets tenia 38 anys. Va tenir un altre homenatge l'11 de març de 2008, en rebre la clau de Barcelona de mans de l'expresident del FC Barcelona, Joan Gaspart.[4]

Un cop retirat establí la seva residència a Sant Joan de Mediona. El 30 de juliol de 2013 va morir als 89 anys al Centre Sociosanitari Ricard Fortuny de Vilafranca del Penedès, on era ingressat.[5] Ha estat sebollit al cementiri de Sant Joan de Mediona.

Trajectòria esportiva[modifica]

Títols[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6. 
  2. La data del 4 que es dóna comunament és un error, afirmà el futbolista en una entrevista del 13.7.9 a La Vanguardia.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Mor Antoni Ramallets als 89 anys, mític porter del Barça de les Cinc Copes». 324.cat, 30-07-2013. [Consulta: 30 juliol 2013].
  4. «Ramallets recibe emocionado la llave de Barcelona» (en castellà). Sport, 11-03-2008. [Consulta: 4 maig 2010].
  5. Alberto Sanchis, Joan Poquí. «Ha muerto Antoni Ramallets» (en castellà). Mundo Deportivo, 30-07-2013. [Consulta: 31 juliol 2013].

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Antoni Ramallets i Simón