Estanislau Basora i Brunet

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaBasora
Dades biogràfiques
Naixement Estanislau Basora i Brunet
18 de novembre de 1926
Colònia Valls, Navàs, Bages, Catalunya
Mort 16 de març de 2012(2012-03-16) (als 85 anys)
Las Palmas, Illes Canàries,
Altres noms El monstre de Colombes[1]
Activitat professional
Ocupació Futbolista
Esport Futbol
Posició Davanter
Equip actual Retirat
Clubs juvenils
Colònia Valls
1941-1943 CE Súria
Clubs professionals
Anys Equip
1943-1946 CE Manresa
1946-1958 FC Barcelona 237 (89)
1955–1956 UE Lleida (cedit) 15 (4)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1948-1958 Catalunya Catalunya[2] 5 (2)
1950 Països Catalans Catalunya-Llevant[3] 1 (0)
1949-1957 Espanya Espanya 22 (13)
Principals competicions
Anys Competició
Copa del Món de Futbol de 1950
Modifica dades a Wikidata

Estanislau Basora i Brunet (Colònia Valls, Navàs, 1926 - Las Palmas de Gran Canaria, 2012)[4] va ser un destacat futbolista català dels anys 50.

Biografia[modifica]

Estanislau Basora va néixer a la Colònia Valls (a Navàs) el 18 de novembre del 1926. Considerat un dels millors extrems de la història del futbol català de tots els temps, va desenvolupar la major part de la seva trajectòria futbolística al FC Barcelona, club on romangué entre 1946 i 1958. Formà com a extrem dret a la davantera de les "cinc copes" amb Ladislau Kubala, César Rodríguez, Tomás Moreno i Eduard Manchón.

Fou 22 partits internacional A amb la selecció espanyola, entre 1949 i 1957 i un cop internacional B.[5] Fou un dels millors jugadors de la fase final de la Copa del Món de Futbol 1950, on marcà cinc gols. Aquell any rebé el premi "Baró Güell" al millor esportista de l'estat de l'any. En un partit internacional disputat a l'estadi de Colombes a París contra França, Basora marcà tres gols i féu un extraordinari partit, després del qual va rebre el sobrenom de "el monstre de Colombes".

L'any 1974, amb motiu del 75è aniversari de la fundació del FC Barcelona fou escollit dins de l'onze ideal de tots els temps del club en la posició d'extrem dret.

Basora va morir el 16 de març del 2012[4] a l'Hospital Universitario de Gran Canaria Dr. Negrín, a Las Palmas de Gran Canaria, on havia ingressat per recuperar-se d'un infart.[6] Seguint la seva voluntat, la despulla fou portada a Barcelona i enterrada al Cementiri de les Corts.

Títols[modifica]

Referències[modifica]

  1. Diccionari del Barça. Antoni Closa, Jordi Blanco. Cartoné. Enc. Catalana 1999. ISBN 8441201269 / 84-412-0126-9 EAN: 9788441201262, Pàgina 48
  2. Antoni Closa, Jaume Rius. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. Any 1999. Editorial Jaume Rius. ISBN 8492294434
  3. «Ayer en Las Corts». Mundo Deportivo, 24-02-1950. [Consulta: 20 desembre 2012].
  4. 4,0 4,1 «Mor Estanislau Basora, un dels davanters del Barça de les Cinc Copes». Ara.cat, 16-03-2012. [Consulta: 16 març 2012].
  5. «Ante el partido internacional de fútbol entre España-Italia "en Chamartín"» (en castellà). La Vanguardia, 26-03-1949 [Consulta: 6 octubre 2015].
  6. «L'exjugador del Barça Estanislau Basora es recupera d'un infart». Ara.cat, 04-03-2012. [Consulta: 16 març 2012].

Enllaços externs[modifica]