Vés al contingut

Anderson da Silva Nilmar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAnderson da Silva Nilmar
Imatge professional
Jugant un amistós dels Barça Legends (2018) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 setembre 1970 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Goiatuba (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsSonny Anderson Modifica el valor a Wikidata
Alçada186 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol, consultor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1987 Modifica el valor a Wikidata -
Nacionalitat esportivaBrasil Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1987–1990 CR Vasco da Gama 42(1)
1991–1992 Guarani FC 18(4)
1992–1993 Servette FC 52(31)
1994–1994 Olympique de Marsella 20(16)
1994–1997 AS Monaco FC 91(51)
1997–1999 FC Barcelona 47(16)
1999–2003 Olympique Lyonnais 110(71)
2003–2004 Vila-real CF 38(13)
2004–2005 Al-Rayyan SC 20(24)
2005–2006 Al-Gharafa SC 19(6)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1987–1987   Brasil sub-17 2(0)
1989–1989   Brasil sub-20 6(3)
1997–2001   Brasil 6(1)


FIFA: 183969 BDFutbol: 2521 Modifica el valor a Wikidata

Anderson da Silva Nilmar, més conegut com a Sonny Anderson, (Goiatuba, Goiás; 19 de setembre del 1970) és un futbolista brasiler retirat que jugà principalment a França, a més de breus etapes al FC Barcelona i Vila-real CF. Va ser internacional amb la selecció del seu país.

Carrera esportiva

[modifica]

Sonny Anderson va començar a jugar al Vasco de Gama del Brasil, però va passar al Guaraní, des d'on feu el pas cap a Europa signant pel Servette FC de Suïssa.[1] Després d'una temporada i mitja a Suïssa, és contractat a França per l'Olympique de Marsella. Anderson jugà el seu primer partit de la Ligue 1 el 28 de febrer del 1993, enfront l'FC Martigues.[2] A l'acabar la temporada, és traspassat a l'AS Mònaco després de l'ensulsida provocada per Bernard Tapie, que hagué de vendre la majoria dels seus jugadors en resposta als escàndols que van sacsejar el club.[3][4]

A Mònaco arriba a ser campió de la lliga francesa i màxim golejador de la competició, cosa que li va valer fitxar per un dels grans clubs del futbol mundial, el FC Barcelona l'any 1997.[5][6] El seu pas pel Camp Nou no va ser tant bo com s'esperava, però en dues temporades va jugar 55 partits i va marcar 21 gols i va guanyar dues Lligues i la Copa del Rei.[6] L'arribada de Patrick Kluivert a l'equip blaugrana i les desavinences amb el tècnic Louis van Gaal provocaren que Anderson fitxés per l'Olympique Lyonnais per 120 milions de francs.[7][8][9]

De nou a França, Sonny Anderson va convertir-se en un ídol del club de Lió. Va disputar 4 temporades, amb uns registres de 71 gols en 110 partits, dues lligues i una copa.[10] Un cop va finalitzar la vinculació, el Pistoler —com era anomenat per la seva característica celebració, disparant trets amb les mans com si fossin revòlvers—[5] va incorporar-se al Vila-real Club de Futbol per disputar la temporada 2003-04.[6] A començaments del seu segon any amb els groguets, Anderson va deixar l'equip per jugar a la lliga qatariana.[11] En aquell país va vestir les samarretes de l'Al-Rayyan i l'Al-Gharafa.[1]

Selecció del Brasil

[modifica]

En la seva etapa formativa, va integrar les seleccions sub-17 i sub-20 del Brasil. Ja en l'etapa professional, va coincidir amb una generació de grans davanters (Bebeto, Romário, Edmundo, Ronaldo, Rivaldo, Emerson) que van barrar-li el pas a la selecció. A més, el fet de jugar en la lliga francesa, considerada menor, va restar-li visibilitat i només va disputar 6 partits amb la verde-amarela.[12][13]

Fora dels camps

[modifica]

Un cop retirat del futbol, va formar part de l'equip tècnic de l'OL i va ser director esportiu del Neuchâtel Xamax, de Suïssa. També ha col·laborat en programes de televisió a França.[14]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Qué fue de... Sony Anderson» (en castellà). 20minutos, 16-12-2009. [Consulta: 18 febrer 2025].
  2. «"Je ne peux pas choisir", ex-joueur des deux clubs, Sonny Anderson se confie avant Monaco-Marseille» (en francès). monaco-matin, 10-09-2021. Arxivat de l'original el 2021-09-26. [Consulta: 18 febrer 2025].
  3. «Football: Marseille are to be relegated» (en anglès). Independent, 22-04-1994. Arxivat de l'original el 2018-12-21. [Consulta: 18 febrer 2025].
  4. Villahoz, Santiago. «Único en la historia: ganaron la Champions League y se fueron al descenso» (en castellà). [Consulta: 18 febrer 2025].
  5. 5,0 5,1 «Sonny Anderson» (en castellà). FC Barcelona. Arxivat de l'original el 2024-07-25. [Consulta: 18 febrer 2025].
  6. 6,0 6,1 6,2 «El Villarreal ficha al brasileño Sonny Anderson» (en castellà). Diario As, 08-07-2003. [Consulta: 18 febrer 2025].
  7. «Látigo para Stoichkov y Anderson» (en castellà). El Mundo, 01-02-1998. Arxivat de l'original el 2022-06-02. [Consulta: 18 febrer 2025].
  8. «Lyon e o Barcelona chegam a acordo sobre brasileiro» (en portuguès brasiler). Diário do Grande ABC, 17-06-1999. Arxivat de l'original el 2023-07-29. [Consulta: 18 febrer 2025].
  9. «Anderson, une arrivée qui a du poids !» (en francès). Café du Commerce, 18-06-2019. Arxivat de l'original el 2024-12-02. [Consulta: 18 febrer 2025].
  10. Chabas, Gwendal. «Sonny Anderson revient sur son départ de l'OL» (en francès), 18-10-2021. Arxivat de l'original el 2022-07-07. [Consulta: 18 febrer 2025].
  11. «Anderson deja el Villarreal por Qatar» (en castellà). UEFA, 17-10-2004. [Consulta: 18 febrer 2025].
  12. «Quero jogar pelo Brasil» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 30-03-1997. Arxivat de l'original el 2023-07-29. [Consulta: 18 febrer 2025].
  13. «Símbolo da Era Leão, Leomar foi capitão de seleção B formada por novatos e esquecidos» (en portuguès brasiler). ESPN, 08-03-2013. Arxivat de l'original el 2015-03-08. [Consulta: 18 febrer 2025].
  14. «Sonny Anderson: mi equipo de 2012» (en castellà). UEFA, 22-12-2012. [Consulta: 18 febrer 2025].