Daniel Alves da Silva

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
«Dani Alves» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Danny Alves».
Infotaula de personaDani Alves
07 07 2019 Final da Copa América 2019 (48226649586) (cropped).jpg
Alves rep el premi al millor jugador amb el Brasil a la Copa Amèrica 2019 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementDaniel Alves da Silva[1]
6 de maig de 1983 (1983-05-06) (39 anys)
Juazeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada1.72 m[2]
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat11 novembre 1980 Modifica el valor a Wikidata –
Nacionalitat esportivaBrasil Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipLateral dret
Club actualFC Barcelona
Núm. esportiu8
Clubs juvenils
Anys Equip
1996–1998 Juazeiro
1998–2001 Bahia
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
2001–2002 Bahia 25 (2)
2002–2008 Sevilla FC 175 (11)
2008–2016 FC Barcelona 247 (14)
2016–2017 Juventus FC 19 (2)
2017–2019 Paris Saint-Germain FC 48 (2)
2019–2021 São Paulo FC 76 (8)
2022– FC Barcelona 2 (1)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
2003 Brasil Brasil sub-20 17 (0)
2021 Brasil Brasil sub-23 7 (0)
2006– Brasil Brasil 121 (8)
Participà en
22 juliol 2021futbol als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 - competició masculina (1r)
2019Copa Amèrica de 2019
2014Mundial de Futbol 2014
2010Mundial de Futbol 2010
2009Copa Confederacions 2009 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webdanialves.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: DaniAlvesD2 Twitter: DaniAlvesD2 Instagram: danialves TikTok: danialves Musicbrainz: 735e8c76-7022-419a-acbb-833b9d255cc3 FIFA: 190962 UEFA: 95724 Modifica el valor a Wikidata

Daniel Alves da Silva (Juazeiro, 6 de maig del 1983) és un futbolista brasiler que juga com a lateral dret, actualment al FC Barcelona. A més de tenir un bon regat, també col·labora en labors de contenció del mig del camp cap endarrere. Considerat un dels millors laterals drets de tots els temps, Alves és el jugador més condecorat de la història del futbol professional amb 43 trofeus.[3][4]

Trajectòria esportiva[modifica]

Alves debutà com a professional el 2001 amb el Bahia. Un any després s'incorporà a les files del Sevilla Futbol Club, que va pagar 500.000 euros per la seva cessió. El gener de 2004, el conjunt sevillà el va adquirir en propietat per uns 850.000 euros.[5] En aquest club es convertí en un autèntic ídol de masses. Daniel Alves va debutar de manera oficial a la lliga espanyola el 23 de febrer de 2003 amb el Sevilla FC davant del RCD Espanyol. No obstant això, no marcaria el seu primer gol fins a la temporada següent, el 9 novembre 2003 contra el Reial Madrid.

Al Sevilla es va convertir en un dels referents de l'equip, i va ser fonamental en la consecució de les dues Copes de la UEFA, Copa del Rei i Supercopa d'Europa assolides per l'equip andalús en tan sols dues temporades. A la Supercopa d'Europa de 2006, guanyada contra el FC Barcelona, fou triat MVP del partit.[6] Això va fer que diversos clubs importants es fixessin ell per a reforçar les seves plantilles.

L'estiu de 2005 va adquirir la nacionalitat espanyola al Registre Civil de Sevilla. L'agost de 2007, Daniel Alves va demanar al Sevilla que el deixés marxar i créixer com a jugador.[7] No obstant això, les altes pretensions econòmiques del Sevilla van frustrar el seu fitxatge pel Chelsea FC de la Premier League anglesa, que va oferir-ne 36 milions d'euros.[8] Això va crear un gran descontentament al jugador que va arribar fins i tot a negar-se a viatjar amb l'equip a Grècia on disputaria un partit crucial amb l'AEK d'Atenes per a la seva classificació en la següent ronda de la Lliga de Campions.[9] Malgrat això, es va quedar un altre any més en la disciplina Nervión, fins que fou traspassat finalment al FC Barcelona.

L'estiu del 2008 va fitxar pel FC Barcelona, amb un cost d'uns 36 milions d'euros més algunes variables en funció de resultats, que haurien fet pujar el preu fins a uns 40 miliions.[10]

El 2 de juliol de 2008, Alves va ser presentat oficialment com a nou jugador de F. C. Barcelona fins a l'any 2012, en un acte en què el president del club blaugrana, Joan Laporta, va definir-lo com «el millor lateral dret del món». Els 35,5 milions d'euros del seu traspàs (29,5 milions fixos més 6 en variables, per classificació i títols) el van convertir en el segon fitxatge més car de la història del club - per darrere de Mark Overmars, i sent posteriorment superat també pel de Zlatan Ibrahimovic -, sent el tercer desemborsament més gran mai realitzat per la contractació d'un defensa.[11] al F. C. Barcelona va triar el dorsal número 2, que va heretar de Martín Cáceres (abans portava el 20). Dani va marcar el seu primer gol amb el F.C. Barcelona el 25 d'octubre de 2008 al Camp Nou davant la UD Almeria.

Alves, el 2011, abans d'un partit del Barça

El 28 d'agost de 2009 jugà com a titular en el partit de la Supercopa d'Europa que enfrontà el Barça contra el FC Xakhtar Donetsk, que l'equip blaugrana guanyà per 1 a 0 en la pròrroga.[12]

El març de 2011, Alves va ampliar el seu contracte amb el FC Barcelona fins a l'any 2015.[13] Avui Alves és un referent en la defensa blaugrana i s'ha consagrat com el lateral dret titular de l'equip català. És especialment conegut per les seves incorporacions a l'atac, la seva velocitat, les seves assistències i els seus llançaments llunyans de falta. Tant és així que els seus múltiples facetes de joc li han fet guanyar nombrosos afalacs per part dels mitjans.[14][15][16][17][18]

Alves a nivell de clubs ho ha guanyat tot (incloses tres Champions, cinc Lligues i quatre Copes), formant part del Barça del "sextet", i a nivell de seleccions només li falta un Mundial i una medalla d'or en els Jocs Olímpics.

Durant el transcurs d'un partit entre el Barça i el Vila-real CF de Lliga, el 27 d'abril del 2014, un aficionat va llençar-li un plàtan mentre el jugador brasiler es dirigia a llençar un córner. Alves, en comptes de queixar-se o ignorar l'acció, com farien altres futbolistes, va agafar la fruita i se la va menjar abans de reiniciar la jugada. Aquest fet és una mostra del caràcter del defensa.[19][20]

El 2014 fou escollit segon millor defensa lateral d'Europa, segons un estudi de l'observatori del Centre Internacional d'Estudis de l'Esport.[21]

El 6 de juny de 2015 formà part de l'equip titular del Barça que va guanyar la final de la Lliga de Campions 2015, a l'Estadi Olímpic de Berlín per 1 a 3, contra la Juventus de Torí.[22] Només tres dies després, es va anunciar la seva renovació de contracte amb el Barça, fins al 2017 més una temporada opcional en funció dels partits jugats.[23]

La temporada 2015-16, després de la marxa de Xavi, Alves va heretar el seu dorsal, el 6, i va deixar el 22 que fins llavors duia en honor d'Abidal.[24] L'11 d'agost de 2015 va jugar, com a titular, al partit de la Supercopa d'Europa 2015, a Tbilissi, en què el Barça va guanyar el Sevilla CF per 5 a 4.[25][26]

El juny de 2016 el jugador va anunciar que deixava el club, ja que una clàusula al seu contracte li permetia quedar lliure.[27]

Selecció brasilera[modifica]

Va debutar amb la selecció absoluta del Brasil el 7 d'octubre de 2006, en un partit amistós davant el conjunt de l'Al Kuwait Kaifan. Anteriorment va formar part de la selecció brasilera que va guanyar el mundial sub-20 celebrat als Emirats Àrabs el 2003, vencent en la final a Espanya (1-0).

Va jugar amb el Brasil a la Copa Amèrica 2007 on es consagrà com a titular a la selecció carioca, a banda de marcar-li un gol a l'Argentina a la final.

El 2009 va marcar el gol de la victòria davant Sud-àfrica (1-0) en la semifinal de la Copa Confederacions, proclamant Brasil campiona després de derrotar a la final als Estats Units (3-2). El 2010 va ser convocat per jugar la Copa del Món disputada a Sud-àfrica, on el Brasil no va passar de quarts de final. També va disputar la Copa Amèrica 2011 disputada a Argentina, en la qual Brasil va ser eliminada en quarts de final pel Paraguai.

El 7 de maig de 2014 el seleccionador brasiler Luiz Felipe Scolari el va incloure a la llista final de 23 jugadors que representaran el Brasil a la Copa del Món de Futbol de 2014.[28][29]

El 7 d'agost de 2021, es va coronar campió olímpic.

Estil de joc[modifica]

Alves competint per la pilota contra el xilè Gonzalo Jara a la Copa Mundial de la FIFA 2010.

Considerat com un dels millors laterals de la seva generació i de tots els temps, Alves és un lateral dret o extrem ofensiu que destaca sobretot per la seva velocitat, la seva resistència, els seus desmarcatges en atac i la seva capacitat tècnica, que també li permeten jugar al centre del camp o com a extrem; també està dotat d'una bona precisió en les passades i en la distribució, cosa que li permet conectar amb els migcampistes i el converteix en un eficaç proveïdor d'assistències per la banda dreta.[30] A més de la seva capacitat per crear ocasions de gol, és un davanter precís amb la pilota, i es caracteritza per la seva capacitat per marcar gols, sobretot des de fora de l'àrea o a pilota aturada.

Tot i no ser especialment imponent físicament, posseeix una força i una tenacitat importants, que juntament amb la seva energia, anticipació i ritme de treball, li permeten interceptar passades o perseguir i pressionar els rivals quan no té la possessió, cosa que li permet ajudar el seu equip tant ofensiva com defensivament.[31] No obstant això, malgrat la seva habilitat i capacitat ofensiva, de vegades ha rebut crítiques als mitjans de comunicació per descuidar l'aspecte defensiu del seu joc.[32][33][34][35] Durant la seva etapa al París Saint-Germain, també va jugar com a centrecampista central en algunes ocasions.[36] Va seguir jugant en un paper lliure al centre del camp durant la seva etapa al São Paulo,[37] afirmant que el desig de jugar al centre per tenir més oportunitats de tocar de pilota com la raó d'aquest canvi tàctic, ja que per fora s'havia sentit més aïllat, i menys capaç de crear ocasions per al seu equip.[38]

Palmarès[modifica]

Alves, amb la Supercopa 2015.

Club[modifica]

Bahia
Sevilla
FC Barcelona
Juventus
Paris Saint-Germain
São Paulo

Selecció brasilera[modifica]

Distincions individuals[modifica]

  • Equip ideal de la Lliga 2005-2006 per la UEFA (lateral dret) (2006)
  • Millor jugador de la Copa de la UEFA 2005/2006 (2006)
  • Millor jugador de la Supercopa d'Europa 2006 (2006)
  • Equip de l'any de la UEFA (2007, 2009, 2011, 2015)
  • XI Mundial FIFA/FifPro (2009, 2011, 2012,2013, 2015,2016,2017)
  • Millor defensa de la LLiga (2009)
  • XI Ideal de La LLiga (2015)
  • XI Ideal de La Serie A (2017)

Referències[modifica]

  1. «FIFA Club World Cup UAE 2009 presented by Toyota: List of Players». FIFA, 01-12-2009, p. 1.
  2. «Dani Alves 13» (en francès). Paris Saint-Germain FC, n.d..
  3. Southby, Ben. «TOKYO 2020 - BRAZIL’S SECOND SUCCESSIVE OLYMPIC GOLD MARKS HISTORIC MILESTONE FOR BARCELONA LEGEND», 08-08-2021.
  4. «Alves encomana» (en castellà). La Vanguardia, 18-11-2021. Arxivat de l'original el 18 novembre 2021. [Consulta: 18 novembre 2021].
  5. Agencia EFE. «Cierra el fichaje de Daniel Alves hasta 2008». AS, 20-01-2004.
  6. «Alves, a por el récord de Maldini» (en castellà). Marca. [Consulta: 10 agost 2015].
  7. «Daniel Alves: "Tienen que negociar con el Chelsea por respeto a mí"». 20 minutos, 08-08-2007.
  8. Marca. «Alves regresa a Sevilla enfadado», 23 d0agost 2007.
  9. «DANIEL NO SE PRESENTA PARA VIAJAR A GRECIA Y DEL NIDO HABLA DE "FALTA DE RESPETO ABSOLUTA HACIA COMPAÑEROS Y ENTIDAD"». Sevilla FC, 27-08-2007. Arxivat de l'original el 2013-04-09. [Consulta: 2 gener 2014].
  10. Alento, Daniel. «El fitxatge d'Aleix Vidal pel Barça és un gran negoci per al Sevilla, com també van ser-ho els de Keita, Alves, Adriano i Rakitic». 324.cat, 08-06-2015. [Consulta: 8 juny 2015].
  11. Marca. «Laporta presentó a Alves, el "mejor lateral derecho del mundo"», 02-07-2008. [Consulta: 3 juliol 2008].
  12. 12,0 12,1 «Acta de la final de la Supercopa d'Europa de 2009» (en anglès). UEFA, 28-08-2009. [Consulta: 9 setembre 2013].
  13. Herrero, Gemma. «Dani Alves renueva hasta 2015». Marca, 22-03-2011.
  14. «Dani Alves, el mejor lateral del mundo», 14-04-2009. Arxivat de l'original el 2009-05-07. [Consulta: 2 gener 2014].
  15. «Dani Alves, posiblemente el mejor lateral derecho del mundo». terra.es, 10-05-2011.
  16. Santamaría, Jordi; Poquí, Joan «Alves, llega el super-lateral». Mundo Deportivo, 02-07-2008, pàg. 14.
  17. «Probablemente, el mejor lateral derecho de la historia del Barça». Mundo Deportivo, 08-01-2009, pàg. 9.
  18. Sans, Gabriel «Alves, una pasada». Mundo Deportivo, 24-09-2010, pàg. 4. (castellà)
  19. [enllaç sense format] http://www.marca.com/2014/04/27/futbol/equipos/barcelona/1398631164.html#comentarios
  20. [enllaç sense format] http://www.ara.cat./esports/barca/Alves-platan-llancat-aficionats-Vila-real_0_1127887441.html
  21. «James es el segundo mejor volante ofensivo de Europa, según estudio» (en castellà). Diari El Tiempo (Colòmbia), 10-01-2014. [Consulta: 4 agost 2014].
  22. Besa, Ramon. «Un Barcelona insaciable gana su quinta Champions» (en castellà). El País, 06-06-2015. [Consulta: 8 juny 2015].
  23. «Dani Alves accepta l'oferta del Barça i firma la renovació del contracte». 324.cat. [Consulta: 9 juny 2015].
  24. «Alves hereda el '6' de Xavi» (en castellà). Marca, 05-08-2015. [Consulta: 5 agost 2015].
  25. «Pedro le regala la Supercopa de Europa al Barça» (en castellà). diari Sport, 11-08-2015. [Consulta: 11 agost 2015].
  26. 26,0 26,1 «El darrer acte de servei de Pedro dona la Supercopa més esbojarrada al Barça (5-4)». diari Ara, 11-08-2015. [Consulta: 12 agost 2015].
  27. Dotras, Oriol. «Robert Fernández: “Dani Alves ha decidido marcharse del Barça”» (en castellà). La Vanguardia, 02-06-2016. [Consulta: 3 juny 2016].
  28. Agencia EFE. «Kaká y Ronaldinho, fuera de la lista mundialista» (en castellà). FIFA, 07-05-2014. Arxivat de l'original el 2014-05-08. [Consulta: 6 juny 2014].
  29. «World Cup 2014: Kaka and Robinho omitted from Brazil squad» (en anglès). BBC Sport, 07-05-2014. [Consulta: 7 maig 2014].
  30. «Barcelona hero Dani Alves worth his weight in gold amid contract impasse». ESPN FC, 26-05-2015.
  31. «How Juventus could line up with Dani Alves». Goal.com, 27-07-2016.
  32. «Farewell Dani Alves – Messi's chief assistant and the best full-back in Barcelona's history». Goal.com, 27-06-2016.
  33. «Career – Dani Alves».
  34. «Dani Alves is the game's best right back». ESPN FC, 23-03-2011.
  35. «Dani Alves Reveals He 'Pretty Much' Had Liverpool Transfer Agreement in 2006». Bleacher Report, 01-11-2017.
  36. «Dani Alves, Eric Maxim Choupo-Moting both 7/10 but Neymar injured in PSG's cup win». ESPN FC, 23-01-2019.
  37. ; Sanderson, Tom «Dani Alves: 'If you win without effort, you triumph with no glory at all'». The Guardian, 27-09-2019.
  38. «Dani Alves vuole cambiare ruolo: "Da terzino tocco pochi palloni"» (en italià). sport.sky.it, 21-09-2019.
  39. «El Barça es proclama campió de Lliga amb un gol de Messi al Calderón (0-1)». 324.cat, 17-05-2015. [Consulta: 18 maig 2015].
  40. Fibla, Albert. «El Barça guanya amb claredat a Granada i s'emporta la lliga». El Punt Avui, 14-05-2016. [Consulta: 17 maig 2016].
  41. «El Barça derrota l'Athletic per 1-3 en una final de Copa que es recordarà per sempre gràcies a un gol antològic de Messi». 324.cat. [Consulta: 30 maig 2015].
  42. «El Barça s'embutxaca la 28a Copa del Rei a la pròrroga en un partit molt accidentat (2-0)». 324.cat, 22-05-2016. [Consulta: 22 maig 2016].
  43. «El Barça de Tata Martino guanya la Supercopa davant l'Atlètic, en empatar al Camp Nou (0-0)». 324.cat, 29-08-2013. [Consulta: 29 agost 2013].
  44. «El Barça guanya la seva cinquena Champions (1-3) i toca el cel a Berlín». diari Ara. [Consulta: 6 juny 2015].
  45. «Messi lo gobierna todo» (en castellà). Marca.com, 26-08-2011. [Consulta: 27 agost 2011].
  46. «El Barça continua essent el millor equip del món». VilaWeb, 18-12-2011.
  47. Carballo, David. «El Barça supera la duresa del River Plate i conquereix el tercer Mundial de Clubs (3-0)». 324.cat, 20-12-2015. [Consulta: 21 desembre 2015].

Enllaços externs[modifica]