Daniel Alves da Silva

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«Dani Alves» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Danny Alves».
Alves
Daniel Alves da Silva
Dani Alves, jugant amb el Brasil
Informació personal
Nom complet Daniel Alves da Silva
Sobrenoms El Demonio
Data de naixement 6 de maig de 1983 (1983-05-06) (32 anys)
Lloc de naixement Juazeiro (Brasil)
Alçada 1,71 m.
Equip
Equip actual FC Barcelona
Número 22
Posició Defensa
Equips professionals
Anys Equip PJ (gols)
20012002
20022008
2008-
EC Bahia
Sevilla FC
FC Barcelona
025 0(2)
175 (11)
218 (14)
Selecció nacional
2006– Brasil Brasil 079 0(6)

1 Partits jugats i gols només a la Lliga.

Daniel Alves da Silva (nascut el 6 de maig del 1983 a Juazeiro) és un futbolista professional brasiler que juga al FC Barcelona. A més de tenir un bon regat, també col·labora en labors de contenció del mig del camp cap endarrere creant així un autèntic mur defensiu al costat dels seus companys. És bon tirador de faltes i, tot i ser lateral dret, sol marcar gols. De vegades actua com a interior dret, extrem, i fins i tot de migcampista.

Trajectòria esportiva[modifica | modifica el codi]

Alves debutà com a professional el 2001 amb el Bahia. Un any després s'incorporà a les files del Sevilla Futbol Club, que va pagar 500.000 euros per la seva cessió. Al gener de 2004, el conjunt sevillà el va adquirir en propietat per uns 850.000 euros.[1] En aquest club es convertí en un autèntic ídol de masses. Daniel Alves va debutar de manera oficial a la Lliga espanyola el 23 de febrer de 2003 amb el Sevilla FC davant del RCD Espanyol. No obstant això, no marcaria el seu primer gol fins a la temporada següent, el 9 novembre 2003 contra el Reial Madrid.

Al Sevilla es va convertir en un dels referents de l'equip, i va ser fonamental en la consecució de les dues Copes de la UEFA, Copa del Rei i Supercopa d'Europa assolides per l'equip andalús en tan sol dues temporades. Això va fer que diversos clubs importants es fixessin ell per a reforçar les seves plantilles.

A l'estiu de 2005 va adquirir la nacionalitat espanyola al Registre Civil de Sevilla. A l'agost de 2007, Daniel Alves va demanar al Sevilla que el deixés marxar i créixer com jugador.[2] No obstant això, les altes pretensions econòmiques del Sevilla van frustrar el seu fitxatge pel Chelsea FC de la Premier League anglesa, que va oferir-ne 36 milions d'euros.[3] Això va crear un gran descontentament al jugador que va arribar fins i tot a negar-se a viatjar amb l'equip a Grècia on disputaria un partit crucial amb l'AEK d'Atenes per a la seva classificació en la següent ronda de la Lliga de Campions.[4] Malgrat això, es va quedar un altre any més en la disciplina Nervión, sent traspassat finalment al FC Barcelona.

L'estiu del 2008 va fitxar pel FC Barcelona, amb un cost d'uns 36 milions d'euros més algunes variables en funció de resultats, que haurien fet pujar el preu fins a uns 40 miliions.[5]

El 2 de juliol de 2008, Alves va ser presentat oficialment com a nou jugador de F. C. Barcelona fins a l'any 2012, en un acte en què el president del club blaugrana, Joan Laporta, va definir-lo com «el millor lateral dret del món». Els 35,5 milions d'euros del seu traspàs (29,5 milions fixos més 6 en variables, per classificació i títols) el van convertir en el segon fitxatge més car de la història del club - per darrere de Mark Overmars, i sent posteriorment superat també pel de Zlatan Ibrahimovic -, sent el tercer desemborsament més gran mai realitzat per la contractació d'un defensa.[6] al F. C. Barcelona va triar el dorsal número 2, que va heretar de Martín Cáceres (abans portava el 20). Dani va marcar el seu primer gol amb el F.C. Barcelona el 25 d'octubre de 2008 al Camp Nou davant la UD Almeria.

Alves, el 2011, abans d'un partit del Barça

El 28 d'agost de 2009 jugà com a titular en el partit de la Supercopa d'Europa que enfrontà el Barça contra el FC Xakhtar Donetsk, que l'equip blaugrana guanyà per 1 a 0 en la pròrroga.[7]

Al març de 2011, Alves va ampliar el seu contracte amb el FC Barcelona fins a l'any 2015.[8] Avui Alves és un referent en la defensa blaugrana i s'ha consagrat com el lateral dret titular del quadre català. És especialment conegut per les seves incorporacions a l'atac, la seva velocitat, les seves assistències i els seus llançaments llunyans de falta. Tant és així que els seus múltiples facetes de joc li han fet guanyar nombrosos afalacs per part dels mitjans.[9][10][11][12][13]

Alves a nivell de clubs ho ha guanyat tot (incloses dues Champions, tres Lligues i tres Copes), formant part del Barça del "sextet", i a nivell de seleccions només li falta un Mundial i una medalla d'or en els Jocs Olímpics.

Durant el transcurs d'un partit entre el Barça i el Vila-real de Lliga, el 27 d'abril del 2014, un aficionat va llençar-li un plàtan mentre el jugador brasiler es dirigia a llençar un córner. Alves, en lloc de queixar-se o ignorar l'acció, com farien altres futbolistes, va agafar la fruita i se la va menjar abans de reiniciar la jugada. Aquest fet és una mostra del caràcter del defensa.[14][15]

El 2014 fou escollit segon millor defensa lateral d'Europa, segons un estudi de l'observatori del Centre Internacional d'Estudis de l'Esport.[16]

El 6 de juny de 2015 formà part de l'equip titular del Barça que va guanyar la final de la Lliga de Campions 2015, a l'Estadi Olímpic de Berlín per 1 a 3, contra la Juventus de Torí.[17] Només tres dies després, es va anunciar la seva renovació de contracte amb el Barça, fins al 2017 més una temporada opcional en funció dels partits jugats.[18]

Selecció brasilera[modifica | modifica el codi]

Ha disputat 62 partits amb la selecció brasilera en què ha marcat cinc gols. Va debutar amb la selecció absoluta del Brasil el 7 d'octubre de 2006, en un partit amistós davant el conjunt de l'Al Kuwait Kaifan. Anteriorment va formar part de la selecció brasilera que va guanyar el mundial sub-20 celebrat als Emirats Àrabs el 2003, vencent en la final a Espanya (1-0).

Va jugar amb el Brasil a la Copa Amèrica 2007 on es consagrà com a titular a la selecció carioca, a banda de marcar-li un gol a l'Argentina a la final.

El 2009 va marcar el gol de la victòria davant Sud-àfrica (1-0) en la semifinal de la Copa Confederacions, proclamant Brasil campiona després de derrotar a la final als Estats Units (3-2). El 2010 va ser convocat per jugar la Copa del Món disputada a Sud-àfrica, on el Brasil no va passar de quarts de final. També va disputar la Copa Amèrica 2011 disputada a Argentina, en la qual Brasil va ser eliminada en quarts de final pel Paraguai.

El 7 de maig de 2014 el seleccionador brasiler Luiz Felipe Scolari el va incloure a la llista final de 23 jugadors que representaran el Brasil a la Copa del Món de Futbol de 2014.[19][20]

Palmarès[modifica | modifica el codi]

[21]

Club[modifica | modifica el codi]

Bahia
Sevilla
FC Barcelona

Selecció brasilera[modifica | modifica el codi]

Distincions individuals[modifica | modifica el codi]

  • Equip ideal de la Lliga 2005-2006 per la UEFA (lateral dret) (2006)
  • Millor jugador de la Copa de la UEFA 2005/2006 (2006)
  • Millor jugador de la Supercopa d'Europa 2006 (2006)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Agencia EFE. «Cierra el fichaje de Daniel Alves hasta 2008». AS, 20 de gener de 2004.
  2. «Daniel Alves: "Tienen que negociar con el Chelsea por respeto a mí"». 20 minutos, 8 d'agost de 2007.
  3. Marca. «Alves regresa a Sevilla enfadado», 23 d0agost de 2007.
  4. «DANIEL NO SE PRESENTA PARA VIAJAR A GRECIA Y DEL NIDO HABLA DE "FALTA DE RESPETO ABSOLUTA HACIA COMPAÑEROS Y ENTIDAD"». Sevilla FC, 27 d'agost de 2007.
  5. Alento, Daniel. «El fitxatge d'Aleix Vidal pel Barça és un gran negoci per al Sevilla, com també van ser-ho els de Keita, Alves, Adriano i Rakitic». 324.cat, 8 de juny de 2015. [Consulta: 8 de jun de 2015].
  6. Marca. «Laporta presentó a Alves, el "mejor lateral derecho del mundo"», 2 de juliol de 2008. [Consulta: 3 de juliol de 2008].
  7. 7,0 7,1 «Acta de la final de la Supercopa d'Europa de 2009» (en anglès). UEFA, 28 agost 2009. [Consulta: 9 setembre 2013].
  8. Herrero, Gemma. «Dani Alves renueva hasta 2015». Marca, 22 de març de 2011.
  9. «Dani Alves, el mejor lateral del mundo», 14 d'abril de 2009.
  10. «Dani Alves, posiblemente el mejor lateral derecho del mundo». terra.es, 10 de maig de 2011.
  11. Santamaría, Jordi. «Alves, llega el super-lateral». Mundo Deportivo, 2 de juliol de 2008, pàg. 14.
  12. «Probablemente, el mejor lateral derecho de la historia del Barça». Mundo Deportivo, 8 de gener de 2009, pàg. 9.
  13. Sans, Gabriel. «Alves, una pasada». Mundo Deportivo, 24 de setembre de 2010, pàg. 4. (castellà)
  14. http://www.marca.com/2014/04/27/futbol/equipos/barcelona/1398631164.html#comentarios
  15. http://www.ara.cat./esports/barca/Alves-platan-llancat-aficionats-Vila-real_0_1127887441.html
  16. «James es el segundo mejor volante ofensivo de Europa, según estudio» (en castellà). Diari El Tiempo (Colòmbia), 10 de gener de 2014. [Consulta: 4 agost 2014].
  17. Besa, Ramon. «Un Barcelona insaciable gana su quinta Champions» (en castellà). El País, 6 de juny de 2015. [Consulta: 8 de jun de 2015].
  18. «Dani Alves accepta l'oferta del Barça i firma la renovació del contracte». 324.cat. [Consulta: 9 juny 2015].
  19. Agencia EFE. «Kaká y Ronaldinho, fuera de la lista mundialista». FIFA, 7 de maig de 2014. [Consulta: 6 de jun de 2014]. (castellà)
  20. «World Cup 2014: Kaka and Robinho omitted from Brazil squad» (en anglès). BBC Sport, 7 maig 2014. [Consulta: 7 maig 2014].
  21. «Daniel Alves». world-soccerstar. [Consulta: 16 juliol 2014].
  22. «El Barça es proclama campió de Lliga amb un gol de Messi al Calderón (0-1)». 324.cat, 17 de maig de 2015. [Consulta: 18 de maig de 2015].
  23. «El Barça derrota l'Athletic per 1-3 en una final de Copa que es recordarà per sempre gràcies a un gol antològic de Messi». 324.cat. [Consulta: 30 maig 2015].
  24. «El Barça de Tata Martino guanya la Supercopa davant l'Atlètic, en empatar al Camp Nou (0-0)». 324.cat, 29 d'agost de 2013. [Consulta: 29 d'agost de 2013].
  25. «El Barça guanya la seva cinquena Champions (1-3) i toca el cel a Berlín». diari Ara. [Consulta: 6 juny 2015].
  26. «Messi lo gobierna todo» (en castellà). Marca.com, 26 d'agost de 2011. [Consulta: 27 d'agost de 2011].
  27. «El Barça continua essent el millor equip del món». VilaWeb, 18 de desembre de 2011.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]