José María Bakero Escudero

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: José Mari Bakero)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosé Mari Bakero
José Mari Bakero.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementJosé Maria Bakero Escudero
11 febrer 1963 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Goizueta (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada175 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióFutbolista i entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipCentrecampista
Clubs juvenils
- Reial Societat
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1980–1988
1988–1996
1997
Reial Societat
FC Barcelona
Veracruz
223
260
17
67
72
3
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1980
1980–1981
1982–1986
1986
1987–1994
Espanya sub-16
Espanya sub-18
Espanya Espanya sub-21
Espanya sub-23
Espanya Espanya
3
9
5
1
30
1
2
1
0
7
Equips entrenats
1999
2005
2006
2009–2010
2010–2012
2013
Puebla FC
Málaga B
Reial Societat
KSP Polonia Warszawa
KKS Lech Poznań
Club Juan Aurich
Participà en
1994Mundial de Futbol 1994
1990Mundial de Futbol 1990
10 juny 1988Eurocopa 1988 Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansItziar Bakero, Xanti Bakero (en) Tradueix i Jon Bakero Modifica el valor a Wikidata

FIFA: 174374 UEFA: 143 Modifica el valor a Wikidata

José Mari Bakero (Goizueta, Navarra, 11 de febrer del 1963), és un exfutbolista professional basc. Jugà en diverses posicions durant la seva carrera, que s'inicià a la Reial Societat de Sant Sebastià, assolí els majors anys d'èxits com a capità del Dream Team del FC Barcelona i finalitzà a un equip de Veracruz, a Mèxic. Posteriorment, ha fet d'entrenador de futbol. Actualment és responsable del futbol formatiu professional del Barça conjuntament amb l'exjugador del també club blaugrana Guillermo Amor.[1]

Biografia[modifica]

Club[modifica]

José Maria Bakero Escudero

Va néixer a Goizueta (Navarra) el dia 11 de febrer del 1963, en una família nombrosa. De petit volia ser pilotari, però aviat es decantà pel futbol i jugà a les categories inferiors de la Reial Societat de Sant Sebastià, on debutà a primera divisió, amb només 17 anys. Durant 8 anys (entre 1980 i 1988) va formar part del mític equip que va aconseguir dues lligues espanyoles, els anys 1981 i 1982 amb jugadors tan importants com Luis Arconada, Jesús Mari Zamora, Aitor Begiristain o Satrústegui.

Va començar jugant com a davanter centre i va acabar com a centrecampista o mitjapunta, sempre amb una clara vocació ofensiva. No era un golejador nat, però sempre va anar aconseguint un bon nombre de gols per temporada, gràcies a la seva forta rematada, tant amb la cama dreta com de cap. Es va guanyar l'estima de l'afició, tant de la Reial Societat com del FC Barcelona, gràcies a la seva capacitat de lluita, el seu esforç infatigable i la seva marcada personalitat, que el convertien en tot un líder sobre el terreny de joc.

Amb 25 anys, el 1988, va fitxar pel FC Barcelona de Johan Cruyff, on va arribar a estar acompanyat de molts altres jugadors bascos (Andoni Zubizarreta, Txiki Begiristain, López Rekarte, Julio Salinas o Goiko) per formar la base d'un dels millors equips de la història, el posteriorment denominat Dream Team, que durant quatre anys va dominar totalment el futbol espanyol i va disputar cinc finals europees. Amb el FC Barcelona van arribar els millors èxits de la seva carrera com a futbolista.

Cal destacar també que la seva intervenció va ser decisiva en el triomf del FC Barcelona a la Copa d'Europa 1991-1992, quan va marcar en la tornada dels vuitens de final disputats davant el Kaiserslautern el gol que va donar a l'equip el passi a la següent fase i que sense el qual el club blaugrana no hagués estat a la final de Wembley.

Entre 1988 i 1997 disputà 329 partits en 9 temporades. Els títols aconseguits amb el FC Barcelona foren:

Un cop deixà el Barça, es va retirar del futbol després d'un breu pas pel futbol mexicà al Club Deportivo Tiburones Rojos de Veracruz.

És, amb 489 partits, i empatat amb Eusebio, el quart jugador que més partits oficials ha disputat en la història de la Lliga, tan sols per darrere d'Andoni Zubizarreta, Buyo i Manolo Sanchís.

Internacional[modifica]

Ha estat internacional amb la selecció de futbol d'Espanya en 30 ocasions, marcant 7 gols. Debutà a Sevilla el 14 d'octubre del 1987.

També ha participat en la selecció de futbol del País Basc.

Tècnic[modifica]

Ja retirat com a jugador, va iniciar la carrera d'entrenador com a ajudant de Llorenç Serra Ferrer i de Louis van Gaal en el Barça. Després d'un breu període en el qual va exercir el càrrec d'assessor esportiu de la Generalitat de Catalunya i comentarista en diversos mitjans de comunicació, es va iniciar com a primer entrenador en solitari al Màlaga B, filial del Málaga Club de Fútbol, que militava en la Segona Divisió espanyola, a mitjan temporada 2004-2005 i aconseguint la permanència de l'equip.

L'agost del 2005 entrà com a Director esportiu de la Reial Societat i posteriorment, el març del 2006, va ocupar el càrrec d'entrenador, aconseguint la permanència de l'equip a Primera divisió.

El 26 d'octubre del 2006 fou destituït com a entrenador del club, a causa de la mala sèrie de resultats de l'equip, que ocupava l'última posició en la classificació de Primera divisió.

El 31 d'octubre del 2007, entrà al València Club de Futbol com a segon entrenador de Ronald Koeman. El 21 d'abril del 2008 foren cessats dels seus càrrecs pels mals resultats.[2] El 10 de novembre de 2009, més d'un any després de la seva última feina, va signar amb Polonia Warszawa, de nou com a primer entrenador.[3] Tot i que l'equip anava última a la lliga en aquell moment, no només va aconseguir la permanència; també va guanyar el derbi amb el Legia per primer cop en deu anys;[4] el van destituir el 13 de setembre de 2010 després de patir la primera derrota de la temporada.[5]

Bakero va signar amb un altre club de la Ekstraklasa el 3 de novembre de 2010, el Lech Poznań.[6] En el seu debut oficial, va dirigir l'equip en una victòria per 3 a 1 contra el Manchester City a la Fase de grups de la Lliega Europa.[7]

El 25 de febrer de 2012, després d'una derrota per 0 a 3 davant el Ruch Chorzów, Bakero va ser destituit de les seves funcions. El 2013 es va traslladar a Amèrica del Sud per entrenar al Peruà Club Juan Aurich, essent acomiadat al setembre d'aquest any a causa dels pobres resultats.[8]

El 2015, el club Deportivo La Guaira de Veneçuela va contractar Bakero com a director tècnic interí, per ajudar el nou personal tècnic mitjançant sessions de formació.[9] Va tornar a Barcelona el 10 de juliol del 2017, com a responsable de l'acadèmia juvenil juntament amb el seu ex-company d'equip Guillermo Amor.[10]

Clubs[modifica]

Club País Any
Reial Societat País Basc 1980-1988
FC Barcelona Catalunya 1988-1996
Tiburones Rojos de Veracruz Mèxic 1997

Títols[modifica]

Campionats nacionals[modifica]

Títol Club País Any
Lliga Real Sociedad País Basc 1981
Lliga Real Sociedad País Basc 1982
Supercopa Real Sociedad País Basc 1982
Copa del Rei Real Sociedad País Basc 1987
Copa del Rei FC Barcelona Catalunya 1990
Copa del Rei FC Barcelona Catalunya 1997
Lliga FC Barcelona Catalunya 1991
Lliga FC Barcelona Catalunya 1992
Lliga FC Barcelona Catalunya 1993
Lliga FC Barcelona Catalunya 1994
Supercopa FC Barcelona Catalunya 1991
Supercopa FC Barcelona Catalunya 1992
Supercopa FC Barcelona Catalunya 1994
Supercopa FC Barcelona Catalunya 1996

Copes internacionals[modifica]

Títol Equip País Any
Recopa d'Europa FC Barcelona Catalunya 1989
Lliga de Campions FC Barcelona Catalunya 1992
Supercopa d'Europa de futbol FC Barcelona Catalunya 1993
Recopa d'Europa FC Barcelona Catalunya 1997

Participacions en Copes del Món[modifica]

Mundial Selecció Resultat
Copa del Món de Futbol de 1990 Espanya Vuitens de final
Copa del Món de Futbol de 1994 Espanya Quarts de final

Referències[modifica]

  1. «Víctor Valdés es converteix en el nou entrenador del Juvenil A del Barça». 324.cat. [Consulta: 20 juliol 2019].
  2. Urrutia, Carlos «Koeman, a la calle» (en castellà). Mundo Deportivo, 22-04-2008 [Consulta: 14 juny 2020].
  3. «José María Bakero zostanie trenerem Polonii Warszawa» (en polonès). 90 Minut, 10-11-2009. [Consulta: 14 juny 2020].
  4. «Ekstraklasa 2009/2010» (en polonès). 90 Minut, 10-11-2009. [Consulta: 14 juny 2020].
  5. «Jose Bakero zwolniony. Nadszedł Paweł Janas» (en polonès). TVN24, 16-09-2010. Arxivat de l'original el 8 març 2012. [Consulta: 14 juny 2020].
  6. «José María Bakero trenerem Lecha» (en polonès). 90 Minut, 03-11-2010. [Consulta: 15 juny 2020].
  7. Ornstein, David. «Lech Poznan 3–1 Man City». BBC Sport, 04-11-2010. [Consulta: 15 juny 2020].
  8. «José Mari Bakero dejó de ser técnico del Juan Aurich» (en castellà). El Comercio, 08-09-2013. [Consulta: 15 juny 2020].
  9. «José María Bakero es el nuevo director deportivo de La Guaira» (en castellà). Balonazos, 22-07-2015. Arxivat de l'original el 20 abril 2016. [Consulta: 15 juny 2020].
  10. «Bakero y Amor, responsables del fútbol formativo profesional del Barça» (en castellà). Sport, 10-07-2017 [Consulta: 15 juny 2020].

Bibliografia[modifica]

  • "La balada de Wembley", de Josep Abril i Pere Cullell. 1994, Edicions La Campana. ISBN 84-88791-05-4.

Enllaços externs[modifica]