Lliga espanyola de futbol femenina

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de lliga esportivaLliga Femenina Iberdrola
Temporada actual 2018-2019
Esport Futbol
Fundació 1988
Nombre d'equips 16
Tria principiants 16
País Espanya Espanya
Continent UEFA Europa
Campió actual Atlético de Madrid
Més campionats Athletic Club de Bilbao (5)
Descens a Segona Divisió
Soci de TV beIN Sports
Gol T
Lloc web oficial Liga Femenina Iberdrola
Modifica les dades a Wikidata

La Lliga espanyola de futbol femenina, anomenada per motius de patrocini Lliga Femenina Iberdrola des de la temporada 2016-17,[1] és una competició esportiva de clubs de futbol femenins espanyols, creada la temporada 1988-89 i organitzada per la Reial Federació Espanyola de Futbol. la màxima competició per a clubs femenins que es disputa a Espanya. Fundada com Lliga Nacional Femenina, fins a la temporada 1995-1996. La següent temporada va canviar el nom per Divisió d'Honor Femenina sovint dividida en grups territorials i amb una fase final per decidir el campió, fins a la temporada 2001-02 en què es crea la Superlliga Femenina en un grup únic, i el 2008-09 en tres grups, fins al 2011-12, en què es reanomena a Primera Divisió de Futbol Femenina, de nou amb un sol grup.[2]

És considerada com una de les lligues més importants a nivell europeu segons la Unió d'Associacions Europees de Futbol (UEFA), màxim òrgan futbolísitic a nivell continental, essent la cinquena competició amb millor coeficient.[3]

Hi ha hagut 12 equips campions de lliga on hi destaca l'Athletic Club de Bilbao amb 5 títols.

Història[modifica]

Primeres edicions sota l'empara de la Federació Espanyola

La Lliga Nacional Femenina va ser creada per la Reial Federació Espanyola de Futbol a la temporada 1988-89. En la primera edició de la competició, considerada amateur o semi-professional per regulació, va estar formada per un únic grup en el que van formar part nou clubs de la geografia espanyola:[4] l'Olímpico Fortuna i el Fútbol Femenino Parque Alcobendas de Madrid, el Club Deportivo Puente Castro Femenino de Lleó, el Club Deportivo Atlético Santa María del Camí de les Illes Balears, i els catalans Vallés Occidental Aluvall, Real Club Deportivo Espanyol Inreplast, Club Femení Barcelona, Centre d'Esports Sabadell Futbol Club i Penya Barcelonista Barcilona Deco Parquet, qui en va proclamar com a primer campió de la competició.[5]

L'alta xifra d'equips catalans va ser degut a l'auge i repercussió de la disciplina perquè des d'inicis dels anys 70 amb el suport d'alguns clubs professionals masculins i de la Federació Catalana de Futbol, organitzava la Copa Pernod que va desembocar en el primer Campionat Regional de Catalunya.[6]

Tot i les pèrdues econòmiques que suposava pels clubs, es va anar consolidant i creixent, pel que després de la vuitena edició es va decidir ampliar la xifra de clubs inscrits i fer una primera gran reestructuració. Fins aquella data, un total de cinc clubs van aconseguir proclamar-se guanyadores: la ja mencionada P. B. Barcilona, l'Atlético Villa de Madrid, el Oiartzun Kirol Elkartea, el Club Deportivo Oroquieta Villaverde, y el més laureado con tres títulos Sociedad Cultural y Deportiva Añorga.

Les reestructuracions prèvies al format definitiu

A partir de la temporada 1996-97 es va denominar Divisió d'Honor Femenina, repartint als clubs participants en quatre grups segons criteris de proximitat geogràfica. Aquesta fase regular en la que els equips jugaven tots contra tots a doble partit, va tenir una inscripció històrica de 42 participants, on els quatre campions de cada grup van avançar a una fase final eliminatòria. L'anomenada Lliga de campions va donar com vencedor al Sant Vicent València Club de Fútbol Femenino després d'imposar-se a l'Añorga.

El nou format va donar un gran impuls a la competició i va veure com s'augmentava la xifra de participants fins als 54. Malgrat això, la gran diferència de nivell entre els diferents clubs va fer necessària una nova reestructuració a semblança de l'anterior Lliga Nacional, tal como es disputava amb gran èxit en categoria masculina. Onze va ser la xifra d'equips a mantenir, els millors del panorama nacional.

Això va comportar un canvi de nom per l'edició 2001-02. La Superlliga Femenina, novament formada per un grup únic, va establir també que el campió obtingués la classificació per a la recent creada Copa de la UEFA Femenina —màxima competició europea de clubs femenins a Europa—. El Llevant va representar la lliga espanyola en la primera edició del torneig continental al proclamar-se guanyador del campionat de 2001, i fer-ho en el primer any de la Superlliga al 2002.

La temporada 2008-09 el campionat s'amplia de 14 a 16 equips participants.

La temporada 2009-10 la RFEF, tot i l'oposició de la majoria dels clubs i de les jugadores, es va dur a terme una important remodelació de la competició, passant de 16 a 24 participants. L'objectiu era intentar donar entrada als principals clubs de la Lliga masculina, encara que finalment tan sols dos clubs de la Primera Divisió es van sumar al projecte: el Sevilla FC i el Real Valladolid. Amb l'ampliació de la Superlliga es va recuperar el format de diversos grups, dispuntant-se el campionat en dues fases i amb una eliminatòria final a doble partit per determinar el campió.

El nou format només es va mantenir dues temporades, posteriorment es va recuperar el grup únic, amb 16 equips participants, sota la nova denominació de Primera Divisió Femenina.[7]

Clubs participants[modifica]

A la temporada 2019-20, hi participen 16 equips a la Lliga Femenina lbedrola:[8]

Sistema de competició[modifica]

La competició la disputen anualment 16 equips que juguen en un únic grup jugant tots contra tots a doble partit (un partit en camp propi i l'altre en camp contrari), segons un calendari prèviament establert per sorteig.

Els equips puntuen en funció dels seus resultats: tres punts per partit guanyat, un per empatar i cap per les derrotes. El club que suma més punts al finalitzar el campionat es proclama campió de lliga i obté una plaça per a la següent edició de la Lliga de Campions, com també fa el segon classificat. Així mateix, els vuit primers classificats disputen la Copa de la Reina al finalitzar la lliga. Els dos darrers classificats baixen a Segona Divisió i pugen recíprocament dos equips.

Historial[modifica]

Al larg de la seva història dotze clubs han estat campions, l'Athletic Club el més laurejat amb cinc campionats. L'actual campió de lliga és l'Atlético de Madrid.

En negreta = Equip guanyador
(1) = Nombre de títols
(p.) = Penaltis
Nota: Noms dels equips segons l'època.

Edició Temporada Campió Resultat Subcampió
I 1988-89 Catalunya PB Barcilona Deco Parquet (1) lligueta Madrid FF Parque Alcobendas
II 1989-90 Madrid Atlético Villa de Madrid (1) Catalunya PB Barcilona Deco Parquet
III 1990-91 País Basc Oiartzun KE (1) Madrid Atlético Villa de Madrid
IV 1991-92 País Basc Añorga KKE (1) Catalunya CF Barcelona
V 1992-93 Madrid CD Oroquieta Villaverde (1) País Basc Añorga KKE
VI 1993-94 Madrid CD Oroquieta Villaverde (2) País Basc Añorga KKE
VII 1994-95 País Basc Añorga KKE (2) Madrid CD Oroquieta Villaverde
VIII 1995-96 País Basc Añorga KKE (3) Madrid CD Oroquieta Villaverde
IX 1996-97 País Valencià Sant Vicent València CFF (1) [a] País Basc Añorga KKE
X[b] 1997-98 Andalusia CA Málaga (1) 2-0[c] País Valencià Sant Vicent València CFF
XI 1998-99 Madrid CD Oroquieta Villaverde (3) 4-1[d] Extremadura CFF Irex Puebla
Temporada Equips Campió Punts Subcampió Punts Tercer Punts Notes
Divisió d'Honor
1999-00 50 Extremadura CFF Irex Puebla [e] Comunitat de Madrid AD Torrejón CF Sistema de grups amb eliminatòria final [A]
2000-01 54 Comunitat Valenciana Llevant UE [f] País Basc Eibartarrak FT Sistema de grups amb eliminatòria final [A] Campió invicte
Superlliga
2001-02 11 Comunitat Valenciana Llevant UE 57 Extremadura CFF Irex Puebla 51 Catalunya RCD Espanyol 37 Reestructuració de la competició
2002-03 12 País Basc Athletic Club 55 Comunitat Valenciana Llevant UE 55 Extremadura CFF Irex Puebla 46
2003-04 14 País Basc Athletic Club 60 Catalunya CE Sabadell 58 Comunitat Valenciana Llevant UE 58
2004-05 14 País Basc Athletic Club 66 Comunitat Valenciana Llevant UE 63 Catalunya RCD Espanyol 57 Primer trofeu en propietat atorgat. Campió invicte
2005-06 13 Catalunya RCD Espanyol 60 Andalusia CD Híspalis 60 Comunitat Valenciana Llevant UE 55
2006-07 14 País Basc Athletic Club 64 Catalunya RCD Espanyol 63 Comunitat Valenciana Llevant UE 55
2007-08 14 Comunitat Valenciana Llevant UE 71 Comunitat de Madrid Rayo Vallecano 71 País Basc Athletic Club 53
2008-09 16 Comunitat de Madrid Rayo Vallecano 81 Comunitat Valenciana Llevant UE 76 País Basc Athletic Club 65
2009-10 22 Comunitat de Madrid Rayo Vallecano [g] Catalunya RCD Espanyol País Basc Athletic Club Play-off pel títol.[B]
2010-11 23 Comunitat de Madrid Rayo Vallecano [h] Catalunya RCD Espanyol País Basc Athletic Club Play-off pel títol.[B] Segon trofeu en propietat atorgat
Primera Divisió
2011-12 18 Catalunya FC Barcelona 94 País Basc Athletic Club 91 Catalunya RCD Espanyol 76 Major puntuació d'un campió
2012-13 16 Catalunya FC Barcelona 76 País Basc Athletic Club 74 Comunitat de Madrid Atlético de Madrid 68
2013-14 16 Catalunya FC Barcelona 79 País Basc Athletic Club 69 Comunitat de Madrid Atlético de Madrid 54 Tercer trofeu en propietat atorgat i major avantatge respecte al segon
2014-15 16 Catalunya FC Barcelona 77 Comunitat de Madrid Atlético de Madrid 69 País Basc Athletic Club 65 Rècord de campionats consecutius
2015-16 16 País Basc Athletic Club 78 Catalunya FC Barcelona 77 Comunitat de Madrid Atlético de Madrid 69
2016-17 16 Comunitat de Madrid Atlético de Madrid 78 Catalunya FC Barcelona 75 Comunitat Valenciana València CF 68 Campió invicte
2017-18 16 Comunitat de Madrid Atlético de Madrid 77 Catalunya FC Barcelona 76 País Basc Athletic Club 56
2018-19 16 Comunitat de Madrid Atlético de Madrid 84 Catalunya FC Barcelona 78 Comunitat Valenciana Llevant UE 57

A^ Campionats de lliga resolts amb sistemes de play-off entre els quatre campions de cada grup. B^ En les temporades 2009-10 i 2010-11 es va realitzar un play-off entre els dos primers classificats per a determinar el campió. En ambdós casos va guanyar la lliga el RCD Espanyol, però fou el Rayo Vallecano qui es va guanyar el campionat gràcies al play-off.

  1. Sistema de grups amb eliminatòria final
  2. Sistema de grups amb eliminatòria final, disputant-se un partit final on el Màlaga va guanyar 2-0 al Sant Vicent.
  3. Sistema de grups amb eliminatòria final
  4. Sistema de grups amb eliminatòria final
  5. Jugat amb els equips en grups separats, el títol es va decidir en un partit final on l'Irex Puebla va vèncer als penals al Torrejón després d'un empat a zero.
  6. Jugat amb els equips en grups separats, el títol es va decidir en un partit final on el Llevant va vèncer a l'Eibartarrak 4-0.
  7. Jugat amb els equips en grups separats, el títol es va decidir en un doble partit final on el Rayo Vallecano va vèncer l'Espanyol per 1-0 i 1-1.
  8. Jugat amb els equips en grups separats, el títol es va decidir en un doble partit final on el Rayo Vallecano va vèncer l'Espanyol per 1-2 i 2-2.

Palmarès[modifica]

Clubs Campions Subcampions Anys campions
País Basc Athletic Club 5 3 2003, 2004, 2005, 2007, 2016
Catalunya FC Barcelona 4 5 2012, 2013, 2014, 2015
Comunitat Valenciana Llevant UE 4 4 1997[a], 2001, 2002, 2008
Comunitat de Madrid Atlético de Madrid 4 2 1990[b], 2017, 2018, 2019
País Basc Añorga KKE 3 2 1992, 1995, 1996
Comunitat de Madrid Oroquieta Villaverde 3 2 1993, 1994, 1999
Comunitat de Madrid Rayo Vallecano 3 1 2009, 2010, 2011
Catalunya RCD Espanyol 1 3 2006
Extremadura Irex Puebla 1 2 2000
Catalunya Penya_Barcelonista Barcilona 1 1 1989
País Basc Oiartzun KE 1 0 1991
Andalusia Atlético Málaga 1 0 1998
Catalunya CE Sabadell 0 2
Comunitat de Madrid FFP Alcobendas 0 1
Comunitat de Madrid AD Torrejón CF 0 1
País Basc SD Eibar 0 1
Andalusia CD Híspalis 0 1
  1. Títol guanyat com a Sant Vicent València CFF.
  2. Títol guanyat com a Atlético Villa de Madrid.

Trofeus en propietat

La copa de la Lliga s'entrega al club campió, que el conserva durant un any per després cedir-lo al campió de la següent edició. Després de tornar-lo, els clubs només poden exhibir a les seves vitrines una còpia a escala reduïda de l'original. Encara que, l'equip que aconsegueix guanyar en cinc ocasions alternes o tres consecuitves, se'l queda en propietat. També s'entrega en propietat, quan s'estrena un nou format de competició, al primer guanyador del mateix.

Athletic Club: Té un trofeu en propietat per haver guanyat la Superlliga tres vegades consecutives als anys 2003, 2004 i 2005.
Rayo Vallecano: Té un trofeu en propietat per haver guanyat la Superlliga tres vegades consecutives als anys 2009, 2010 i 2011.
FC Barcelona: Té un trofeu en propietat per haver guanyat la Primera Divisió tres vegades consecutives als anys 2012, 2013 i 2014 i haver guanyat el primer campionat amb la denominació de Primera Divisió Femenina de futbol.
Llevant UE: Té un trofeu en propietat per haver guanyat la primera Superlliga disputada. Atlético de Madrid: Té un trofeu en propietat per haver guanyat la Primera Divisió tres vegades consecutives als anys 2017, 2018 i 2019.


Llista de màximes golejadores per temporada[modifica]

Temporada Jugadora Club Gols
2001–02
2002–03
2003–04
2004–05 Marta Cubí RCD Espanyol 32
2005–06Auxiliadora Jiménez Sevilla FC 29
2006–07
2007–08 Natalia Pablos Rayo Vallecano 24
2008–09 Erika Vázquez Athletic Club 32
2009–10
2010–11
2011–12 Sonia Bermúdez FC Barcelona 38
2012-13 Sonia Bermúdez FC Barcelona 27
Natalia Pablos Rayo Vallecano
2013-14 Sonia Bermúdez FC Barcelona 28
2014-15 Sonia Bermúdez FC Barcelona 22
Adriana Martín Llevant UD
2015–16 Jennifer Hermoso FC Barcelona 24
2016–17 Jennifer Hermoso FC Barcelona 35
2017–18 Charlyn Corral Llevant UD 24
2018-19 Jennifer Hermoso Atlético de Madrid 24

Notes[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Iberdrola patrocinará la Primera División Femenina» (en castellà). La Liga, 22-08-2016. [Consulta: 27 juny 2018].
  2. «La liga femenina se reinventa a la espera de la televisión» (en castellà). As, 01-09-2011. [Consulta: 10 juny 2012].
  3. «[https://www.uefa.com/MultimediaFiles/Download/competitions/General/02/43/21/51/2432151_DOWNLOAD.pdf UEFA WOMEN'S CHAMPIONS LEAGUE ASSOCIATION COEFFICIENT RANKINGS]» (en anglès). UEFA.COM. [Consulta: 26 juny 2018].
  4. «Desde 1988 hasta la actualidad: la evolución del fútbol femenino en España». Portal digital DameBola. [Consulta: 7 desembre 2016].
  5. «Fútbol femenino - La liga habló catalán». Mundo Deportivo. [Consulta: 26 juny 2018].
  6. «Los primeros pasos del fútbol femenino en España». CIHEFE - Cuadernos de Fútbol. [Consulta: 26 juny 2018].
  7. «Adiós Superliga, hola Primera».>
  8. «Primera Iberdrola - Temporada 2019/2020» (en castellà). RFEF. [Consulta: 23 octubre 2019].

Enllaços externs[modifica]