Efectes visuals

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Els efectes visuals o VFX (Visual Effects) són tots aquells elements visuals que no ha estat obtingut a partir d'un rodatge amb elements físics.[1] Generalment els efectes digitals són afegits després del rodatge del material real, a la fase de post-producció, tot i que en ocasions podem trobar imatges o fins i tot pel·lícules senceres creades exclusivament fora del món físic.

Es distingeixen així dels efectes especials o SFX (Special Effects), que són tots aquells efectes creats de manera física, durant el rodatge de la pel·lícula, tot i que sovint s'inclouen com una tipologia dels primers, tal com passa amb el premi Oscar als millors efectes visuals, que premia indistintament professionals en VFX i SFX.[2]

Tipus d'efectes visuals[modifica]

  • La pantalla de croma, també coneguda com a pantalla verda, és una tècnica que consisteix en la gravació d'una escena amb un fons de color i il·luminació uniformes que serà substituït en postproducció mitjançant un software d'efectes visuals, com pot ser Adobe After Effects. Generalment aquest fons és de color verd, tot i que en altres ocasions s'utilitza el blau. Es busquen colors que no estiguin presents a cap dels elements físics rodats davant el fons, com podrien ser la roba dels actors. El fons afegit pot ser tant una imatge obtinguda del món real com un escenari creat de forma digital.
  • El CGI o Computer-Generated Imagery és tot aquell element creat de forma digital a partir de programes d'animació 2D i 3D. La primera pel·lícula en utilitzar elements generats per ordinador fou Westworld (1973), i Toy Story (1995) fou la primera pel·lícula generada completament per ordinador.
  • La captura de moviments o motion capture [3] s'utilitza àmpliament al món del cinema per la creació de personatges digitals a partir d'un element real. A diferència del que passa amb els personatges creats completament amb CGI, la captura de moviments permet emmagatzemar els moviments i expressions facials de l'actor de forma digital a partir d'uns sensors col·locats en uns vestits especials antirreflectants. Posteriorment, i mitjançant programari especialitzat, s'anima al personatge seguint aquests moviments.

Principals avenços en efectes visuals al cinema[modifica]

  • L'any 1973 la pel·lícula Westworld va marcar el primer ús de l'animació digital en el cinema, amb una animació en 2D que representava el punt de vista infraroig d'un robot.[4] La seqüela, Futureworld (1976) mostrà la primera animació 3D en una pel·lícula, a través de la pantalla d'un ordinador.
  • La Faim (1974) fou la primera pel·lícula d'animació amb tècniques digitals nominada a un Oscar.
  • El 1982, la pel·lícula Star Trek II: The Wrath of Khan contenia la primera seqüència completament generada per ordinador, d'un minut de duració. Poc després, el mateix any, s'estrenaria Tron, que contenia extenses escenes en entorns generats per ordinador en 3D.[5]
  • El 1985 el film Young Sherlock Holmes marcà la primera aparició d'un personatge completament generat per ordinador, que fou escanejat i pintat a sobre de les imatges reals utilitzant un sistema làser.
  • El 1986, el curt Luxo Jr., de Pixar, fou la primera pel·lícula completament generada per ordinador, i marcà el primer ús d'ombres projectades pels models 3D.
  • El 1989, The Abyss, de James Cameron, marcà el primer exemple d'un personatge completament digital en tres dimensions, i el primer ús d'aigua digtalment animada. Aquests efectes en 3D serien perfeccionats per la creació del robot T-1000 a Terminator 2 (1991), del mateix director.
  • El 1995, Toy Story fou la primera pel·lícula de llarga durada elaborada completament amb gràfics digitals tridimensionals.
  • El 1999, Matrix significà la primera utilització del bullet time o temps bala, un recurs molt imitat que combinava un sistema de càmeres múltiples similar al creat per Eadweard Muybridge amb la tecnologia digital per mostrar un efecte de congelació de temps.[6]
  • El 2000, la pel·lícula O Brother, Where Art Thou significà l'inici de la correcció digital del color en la postproducció, recurs que ha revolucionat la fotografia cinematogràfica del segle XXI.
  • El 2002, El Senyor dels Anells: Les dues Torres popularitzà i perfeccionà, mitjançant el personatge de Gollum, la tècnica de la captura de moviments.

Referències[modifica]

  1. «What is visual effects?» (en en-us). Visual Effects for Film, 12-09-2012.
  2. «Diferencias entre efectos especiales y visuales - La pausa del render» (en es-es). La pausa del render, 27-11-2017.
  3. «What you need to know about 3D motion capture» (en en-us). Engadget.
  4. «Visual and Special Effects Film Milestones» (en en). [Consulta: 11 desembre 2017].
  5. «Visual and Special Effects Film Milestones» (en en). [Consulta: 11 desembre 2017].
  6. «¡Bullet Time! El revolucionario recurso fílmico que inmortalizó a The Matrix» (en es). VIX.