Animatrònica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tyrannosaurus Rex animatrònic, durant el seu emplaçament al «Blegui Martin Wildlife and Dinosaur Park» a Devon, Anglaterra.

Es coneix com animatrònica la tècnica que mitjançant l'ús de mecanismes robòtics i/o electrònics simula l'aspecte i el comportament d'éssers vius, emprant titelles o altres ninots mecànics, anomenats "animatrònics". les figures están creades i programades perquè puguin ser controlades remotament, perquè puguin reproduir sons i recrar els moviments, tan senzills com complexos. La complexitat de la màquina depén de l'objecte a imitar.

Evolució[modifica | modifica el codi]

Alberto Magno i Al-Jazari, van destacar durant l'Edat Mitjana per la creació d'un autòmata de ferro que feia les tasques de majordom y de rellotge mecànic. Durant el Renaixament l'inventor més conegut fou Leonardo Da Vinci, qui creà la màquina voladora i anys més tard, entre el 1620 - 1780, gent com Blaise Pascal (inventor de la primera calculadora) René Descartes i Jacques Vaucanson entre altres foren emprenedors de tota l'evolució teconlògica que es viu al segle XXI.

La robòtica és la disciplina que els enginyers, mecànics, elèctrics.... porten a terme amb l'objectiu final de crear un objecte (marioneta) electrónica amb les habilitats suficients per a reproduir una acció determinada. Dintre d'aquests termes, han anat apareixent altres de més específics, com ara la robòtica industrial, humanoide, cibernètica, Intel·ligència artificial o els efectes especials.

Aquests últims, formen gran part de la indústria cinematogràfica i tenen com a principal recurs la animatrònica. Aquest recurs, la animatrònica, existia prèviament als efectes especials i visuals, com per exemple en el film Tiburón o E.T. Aquestes marionetes elèctriques recrean animals, éssers mitològics o fantàstics, robots, humans.... destinats al cinema, però en els seus inicis tingueren altres destinacions.

Walt Disney va crear els Audio-Animatronics amb l'objectiu d'animar els seus parcs d'atraccions i poder crear axií espectacles amb robots. Es van inventar durant els anys 60 per Walt Disney Imagineering. Aquests robots, complien la bàsica funció de recrear perfectament sons captats amb anterioritat i eren capaços de fer petits moviments mitjançant la tecnología hidràulica. Anys més tard, es van començar a crear el que actualment es coneix com animatrònics, (no foren creats per Disney).

Usos[modifica | modifica el codi]

La principal utilitat de l'animatrónica es dóna en el camp de la cinematografia i els efectes especials, encara que també s'empra amb freqüència en els parcs temàtics i en altres branques de la indústria del lleure. El seu principal avantatge respecte a les imatges generades per ordinador o la tècnica de stop motion (animació pas a pas) és que no consisteix en una simulació de la realitat, sinó que presenta davant la càmera autèntics objectes que es mouen en temps real. Amb els anys, la tecnologia que dóna suport a la animatrónica s'ha anat fent més i més complexa, produint animatrònics cada vegada més realistes i, aparentment, vius. Algunes de les principals empreses de animatrónica són «Garner Holt Productions, Inc.» de San Bernardino, Califòrnia; «UCFab International, LLC» de Apopka, Florida; «Sally Corporation» de Jacksonville, Florida; o «Lifeformations» de Bowling Green, Ohio. Històricament una de les pioneres és la «The Jim Henson Company», de Jimmy Henson, el creador entre d'altres de Barri Sèsam, The Dark Crystal i Laberint, i el seu col·laborador Frank Oz. Pel que fa als parcs temàtics els pioners van ser la Walt Disney Imagineering, una divisió del conglomerat d'empreses de la Disney encarregada dels dissenys i construcció dels parcs temàtics de la productora. Entre els seus clients es troben, a més de la indústria cinematogràfica, parcs temàtics, museus, restaurants i molts altres negocis que requereixen la tematització d'un ambient. Els ninots animatrònics s'empren en cinema i televisió per a representar personatges que no existeixen en el món real, en situacions de risc o en les quals no seria rendible l'ús d'actors o animals, o en aquelles en les quals les accions a realitzar no podrien aconseguir-se amb persones o animals autèntics.

La animatrónica d'avui dia empra dispositius controlats per ordinador, així com controls per ràdio o manuals. Els moviments específics s'aconsegueixen mitjançant motors elèctrics, cilindres pneumàtics o hidràulics i mecanismes controlats per cable. El tipus d'element a utilitzar es decideix en funció dels paràmetres del personatge, els moviments concrets que es requereixen i les limitacions del projecte. La tecnologia ha avançat a l'instant que els ninots animatrónics poden arribar a ser indistinguibles de les seves contrapartides vives.

Disseny[modifica | modifica el codi]

Estructura interna d'un animatrònic

El disseny d'un animatrònic, requereix de l'ús de tècniques i de materials que facin que un robot pugui simular una vida, per tant a l'hora de la creació d'un animatrònic, és necessària una prèvia investigació d'allò que es vol simular. Aquest anàlisi a de contemplar tots els moviments dels personatges, la mobilitat dels seus músculs i la seva propia anatomia. Un cop s'ha dut a terme aquest anàlisi, es poden començar a dur a terme les fasses tècniques de la creació: elements mecànics, elèctrics i elements de control.

  • La part de la mecànica, és l'encarregada de dur a terme l'estructura i tots els moviments que ha d'imitar
  • L'electrònica s'encarrega de donar l'energia suficient al animatrònic i defineix els elements d'entrada i els comportaments de sortida.
  • El control dóna les instruccions necessàries per a poder donar vida a l'animatrònic

Per a la creació d'un ninot d'aquestes característiques s'han de tindre en compte tots aquells factors vitals que poden humanitzar al robot, com per exemple: la boca, els ulls, el coll... en resum, tots els miviments musculars. Els moviments específics s'aconsegueixen a partir de motors hidràulics, cilíndres pneumàtics o hidràulics i mecanismes controlats per cable. La tipologia d'elements a usar es decideix en funció de tots els paràmetres del personatge, els moviments concrets que es requereixen i totes aquelles limitacions que el projecte pugui tindre.

Per finalitzar, si es vol que un animatrònic tingui una simil·litud física amb l'element a imitar es poden utilizar materials que simulan la pell d'aquells éssers vius, d'aquesta manera tota la part mecànica queda recoberta. Els materials més ussats són la silicona, la resina de niló i per acabar l'acrílic

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bacon, M. No Strings Attached: The Inside Story of Jim Henson's Creature Shop. New York City, Macmillan. ISBN 0-02-862008-9.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Animatrònica Modifica l'enllaç a Wikidata